Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - Treball societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - Treball societat. Mostrar tots els missatges

06 d’abril 2014

Integració cooperativa o competitivitat selvàtica: una nova organització social

Curiosament, aquesta setmana, a El País, dos amics molt qualificats i amb àmplia experiència de govern, han escrit dos articles amb conclusions/recomanacions molt semblants.

Un article del Joan Majó del dia 2 d'abril,
i un altre del Josep Mª Vallès del divendres 4 d'abril.

Insisteixen en que calen altres maneres d'enfocar el problema de l'atur. No son idees noves, però les crisis actuals les fan cada cop més necessàries. Jo faig sempre referència al llibre/proposta de Michel Rocard, del 1966, "Les Moyens d'en sortir".

Tots dos diuen que cal redefinir el model social, revisant la ideologia i la cultura dominants, i pensant en nous mecanismes de distribució del treball i de les rendes, amb finalitats orientades a l'interès general, superant la lògica selvàtica que ara patim.

En diverses notes he criticat el discurs simplista de la competitivitat: és el raonament de l'economicisme comptable. Ens cal una economia de les persones, ens cal tornar a parlar de necessitats humanes, de condicions de vida i de treball, de racionalitat colectiva. Cal redefinir operativament, concretament, un model de societat integradora, participada, oberta, al servei de valors colectius, que garanteixi l'interés de l'àmplia majoria de ciutadans.

Potser hauríem de supeditar l'economia i la tecnologia a la sociologia, i redefinir unes ciències de l'organització social orientades a promoure el ben viure i el ben conviure !



L'article del Josep Mª Vallès:
































Malauradament, si llegiu l'article/declaració de Martin Schultz, a la meva nota del 2 d'abril, el flamant candidat dels partits socialdemòcrates dels Estats membres de la Unió, no fa la més mínima referència a aquestes problemàtiques ni cap proposta en aquest sentit significativament renovadora. Más de lo mismo ...

Algunes notes meves amb referències a la cooperació i la competitivitat:
- comentant un article de l'Antoni Puigverd [ aquí ];
- reflexionant sobre altruisme, egoisme, cooperació ... [ aquí ];
- comentant reflexions de Robert Skidelsky i fent referència al llibre de Michel Rocard [ aquí ];
- reaccionant al llibre del Joan Majó sobre la crisi [ aquí ];
- en unes propostes a l'Alícia Romero, del PSC [ aquí ].


30 de març 2014

Sindicalisme, història i present

L'Ajuntament de Mataró va atorgar la medalla de la Ciutat a la UGT.

Va ser un acte senzill, amb homilia de l'historiador Ramon Salicrú: un relat documentat, amb moltes dates, llocs, i noms, i amb els fets més rellevants de la reacció obrera a la crítica situació social i econòmica. Idea mataronina per un projecte català i español.

L'estiu de 1887 al Centre Obrer de Mataró diferents societats obreres vinculades als socialistes de la ciutat i als seus simpatitzants, van proposar convocar un congrés nacional de totes les organitzacions de treballadors. La iniciativa es va concretar mesos més tard, en una reunió de representants d'arreu d'Espanya al carrer Tallers de Barcelona. La proposta es va fer realitat un any més tard, l'agost del 1888, amb la fundació de la UGT, la Unió General de Treballadors, sota l'orientació de l'ideari socialista. El 2013 va fer 125 anys. Ara, 7 mesos després, l'Ajuntament li entrega la medalla de la Ciutat.

Malauradament, curiosament, algunes de les circumstàncies dramàtiques que expliquen l'iniciativa sindical de finals del 1800 (la pobresa extrema, l'explotació intensiva, l'exclusió i marginació ...), sembla que tornen a aparèixer amb força en aquests inicis de nou segle ...

Tant l'alcalde Mora, com José Luís Álvarez, el màxim dirigent de la UGT catalana des de fa 23 anys, varen insistir en la problemàtica deguda a la crisi i a la creixent globalització descontrolada, i en la creixent fractura social. I varen recordar, també, als joves i a tothom, d'on venim: el benestar s'ha hagut de treballar molt i, sobretot, reivindicar, lluitar, proposar, defensar ... colectivament. I la necessitat de seguir lluitant pels interessos de tots, va dir l'alcalde, no només dels treballadors ...

De les actituds, voluntats, compromisos, militància, dels instruments d'actuació, gairebé cap anàlisi. I això que estem en un moments de crisi socio-econòmica greu, però em sembla que encara és més greu la feblesa dels valors, ideologies i projectes progressistes, la manca de capacitats per la cooperació i l'acció colectiva. Què diuen els indicadors sobre militància i acció sindical ?

Gairebé l'única referència als instruments la va fer el secretari general de la UGT al Maresme, Lluís Torrents, que va senyalar com a fets recents més rellevants, al Maresme, que la UGT hagi guanyat, les eleccions sindicals al TecnoCampus i a Aigües de Mataró ... . Recorda, potser, en l'àmbit sindical, la lògica burocràtica dels aparells dels partits.

M'hagués agradat sentir anàlisis sobre el moviment sindical i els seus instruments: recordar els orígens, però, sobretot, projectar vies de futur. Patim els problemes, no sé si tenim els objectius, les estratègies clares i els instruments necessaris per canviar radicalment la dinàmica individualista i competitiva dominant.

Metodològicament, la lectura del Ramon em va semblar poc efectiva. Transmetre llegint un gran paquet de fets, dates, dades, noms, llocs ... no em sembla la via més efectiva de comunicació. Hagués estat millor distribuir un parell de folis amb tota la informació, per guardar-la, i sentir en directe les reflexions, interpretacions, o consideracions més significatives. Fa dècades que ho repeteixo, sobretot des de l'experiència a la Comissió. El sentit de reunir-se és intercanviar idees i reflexions, no rebre passivament informació. Per rebre, millor assegut davant d'un document amb un llapis per subratllar i prendre notes ...

Com a anècdota sentimental: varem coincidir a la sala tres vells reconstructors de la UGT, després dels anys grisos del franquisme. El 1976, als serveis tècnics de la UGT catalana, uns quants mataronins varem donar suport tècnic, jurídic i econòmic als sindicalistes, a les seccions sindicals i comitès d'empresa: el Joan Ametller, el Manel Mas, l'Arcadi Vilert, el Javier Casciaro i jo mateix. I, pecant d'immodèstia, i perque els historiadors locals potser no ho recorden, deixeu-me dir que jo n'era el cap, i que era membre del secretariat nacional del sindicat català, i que una setmana al mes anava a Madrid a donar suport tècnic directe, sobre condicions de treball, al Joaquín Almúnia, mà dreta del Nicolás Redondo, màxim dirigent de la UGT española.


Al saló de plens, amb l'Emili Ferrer (economista) i l'Arcadi Vilert (expert aleshores en qüestions de salut en el treball !)

Adjunto uns links:
  • sobre l'acte, a la web de l'Ajuntament, al facebook de la UGT, al totmataró, i al CapGros;
  • a un document, antic, del Ramon sobre la història de la UGT, publicat en els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i accessible al Raco, una web de Revistes catalanes amb accés obert ...
  • un link a l'acte de celebració d'ara fa un any, on vaig explicar algunes coses del meu treball a la UGT;
  • un link a una nota sobre un article de l'Ignacio Sotelo, de 2010, sobre present i futur del sindicalisme.



09 de febrer 2014

Invents al CaixaForum


Vaig veure anunciada l'exposició al CaixaForum de Madrid, dimarts, amb el Panxo, però era encara a BCN.
Ahir dissabte hi varem anar amb la Montse. Discreta, ben intencionada, amb algunes idees força interessants.

La que més em va impactar, el carro per portar aigua, l'Hippo Water Roller ! Mireu la web dels promotors !














La invenció proposa fer servir el mateix barril com a roda !
Més senzill, impossible. Deu funcionar bé per terrenys plans.

Jo hi havia pensat fa anys, i vaig penjar una proposta ara fa 6 anys en aquest blog.
En terrenys més complicats, potser se'n sortiria millor !





L'altre invent/aparell interessant és la cadira-bici per moldre gra o triturar vegetals de tot tipus. De concepció una mica barroera, les funcionalitats semblen espectaculars ! Estava, pobreta, una mica abandonada, amb la cadena fora de lloc: milers de nens provant i tocant és un test massa fort ...





Probablement hi hauria també molts "invents" a promoure ara i aquí: pedalar una mica per carregar el mòbil mentre faig notes al blog, per exemple ...

30 d’agost 2013

El soroll musical de les taules de refredament de tires d'acer


Aquest mes d'agost, al suplement Cultura's dels dimecres de La Vanguardia, el fotògraf José Manuel Ballester ha publicat unes fotos a doble pàgina d'Enginys gegants, retratant grans plantes industrials on es fa palès l'enginy humà. Explicava que li sorprenia "l’absència gairebé total del personal que hi treballa i que contrasta amb el soroll tan present que hi ha. Milers de terrabastalls, cops estremidors, xiulets de vapor, martells gegants, motors ensordidors, vàlvules sonores que fan que aquests llocs irradiïn una estranya majestuositat ...".

M'ha fet recordar els llits de refredament de barres d'acer que vaig veure a les Indústries del Besòs (INBESA) l'any 1974, quan treballava a Ingenieros Consultores SA (ICSA), i pilotava un programa de formació a la gestió de "joves" enginyers. Jo tenia 26 anys ! Com que acabava de fer el meu treball sobre polítiques d'organització i condicions de treball, i predicava, a les nits, anàlisis marxistes de la realitat, en el programa hi han pinzellades d'aquests temes i mètodes: recursos productivos, procesos productivos, gestión del proceso, dinàmica del sistema productivo ...

INBESA tenia uns quants forns d'arc elèctric, que fonien la ferralla amb uns electrodes enormes i uns espetecs ensordidors. Ensenyaven el procés de càrrega amb la tapa del forn oberta. Els qui s'espantaven i corrien enrere, no calia que tornessin a l'empresa. Jo aguantava com un valent, fascinat per l'espectacle.






















Després, els lingots, les barres gruixudes, passaven als trens de laminació per ser convertides en perfils industrials en formes diferents.



A les grans indústries hi havia diverses caixes amb rodes, dites trens, que comprimien progressivament els lingots. A la capçalera, entre caixa i caixa, entre tren i tren, calia agafar la tira rogent que sortia d'un tren i entrar-la novament en el tren del costat. Això es feia a mà, amb unes enormes tenalles. Me'n varen regalar unes, que guardo encara: pesen 3 quilos !

Al final del circuit, les barres laminades anaven cap al llit de refredament. Allà, amb uns moviments cadenciats, les travesseres dentades que movien les llargues barres de ferro rogent, feien un soroll encantador, una música metàlica impressionant. M'agradava passar-hi una estoneta quan podia.

He aprofitat els records per buscar imatges a la xarxa, i n'he trobat algunes de molt interessants: de forns, de tenalles, de trens ...


















... i de llits de refredament, amb les travesses dentades que fan els sorolls musicals:




















Les tenalles que em varen regalar els treballadors d'INBESA, fa gairebé 40 anys ! Pels tecnòfils, un fragment del quadre "Eisenwalzwerk", d'Adolph Menzel.

11 de maig 2013

Què es necessita per a una "bona vida" ?

El Manel va passar-me fa mesos aquest llibre dels Skidelsky, "¿Cuánto es suficiente?", en el que intenten reviure la antiga idea de que l'economia és una ciència moral, una ciència d'éssers humans vivint en comunitats, no de robots interactius (p.19).

Tot el llibre és suggerent i fresc. Simpàtic el capítol destinat a parlar de la felicitat, de l'economia de la felicitat i especialment de la seva possible mesura ...

Jo he posat més atenció als capítols més pràctics: el que defineix els elements de la bona vida (cap. 6), i el que proposa sortides a la competitivitat febril (cap. 7).

En els elements de la bona vida hi trobo a faltar algunes consideracions més sobre les necessitats materials (p. 216), sobre les condicions bàsiques de vida, i que constitueixen, de fet, la base de la coneguda piràmide de necessitats de Maslow.

Els Skidelsky proposen 7 elements de la bona vida:
- la salut,
- la seguretat,
- el ser respectat, el ser considerat,
- la personalitat, la capacitat de formular i executar un pla de vida autònom,
- l'harmonia amb la naturalesa,
- l'amistat, les relacions afectives entre persones, els lligams socials i polítics,
- i l'oci, com una forma d'activitat agradable i no obligada, no coaccionada.



Es interessant comparar aquests elements amb les necessitats que considera Maslow:








Tinc algunes notes al blog on parlo d'aquestes necessitats, i dels valors que haurien d'inspirar els nostres comportaments econòmics, socials i polítics:
- una de recent sobre valors, virtuts, qualitats i cultures [ nota ];
- un petit debat amb l'Antoni Puigverd en època de Quaresma [ comentaris meus ] i [ reacció de l'Antoni ];
- i una sobre angoixes i pors, mercat on actuen les religions ... [ nota ].






Avui a Tarragona, en el temps lliure que em deixa l'activitat de xofer de la Montse, he llegit el darrer capítol, el 7, sobre possibles polítiques per promoure "una bona vida".

Hi he trobat:
- reflexions interessants sobre la virtut i la moral,
- unes crítiques del liberalisme radical i propostes d'un suggerent "paternalisme no coercitiu" (p.217),
- propostes per reduir la pressió del consum (p.227), i per una reducció radical de la publicitat,
- i unes darreres reflexions molt crítiques respecte de les implicacions internacionals de les polítiques nacionals/locals i dels efectes de la globalització.

M'han agradat aquestes idees, doncs, des dels meus petits coneixements, fa temps que tinc intuïcions d'aquest tipus. No sé argumentar-les o justificar-les suficientment, perquè no domino conceptes i dinàmiques "economicistes". Reconforta que gent tant ilustrada vagi en el mateix sentit ...

De fet, ara fa gairebé un any, vaig penjar una [ nota ] sobre una reflexió del "lord" Skidelsky força interessant, i aprofitava per recordar propostes del Michel Rocard l'any '96 !

Llàstima que acabin el llibre (p.243) considerant que les reformes necessàries per garantir els bens bàsics, "són impossibles sense l'autoritat i la inspiració que només la religió pot oferir", i dubten de que "una societat completament desproveïda de l'impuls religiós pugui despertar-se i llançar-se a la busqueda del bé comú ..."

Què entendran per "religió" ? Potser ja preparen un altre llibre ...

01 de març 2013

UGT, 125 anys d'història


Divendres passat, dia 22, es va celebrar a Mataró una "multitudinària assemblea" per conmemorar els 125 anys de la constitució de la UGT ... a Barcelona el 1888.

Les primeres reunions per crear el sindicat es varen fer, però, a Mataró el 1986.
A la web de la UGT catalana hi ha una mica d'història "oficial" ... sense massa detalls de l'època de la "transició" [enllaç]

Varen presidir l'assemblea Cándido Méndez, secretari general de la UGT española, i Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT catalana des del 1990 (23 anys !).

Méndez va dir que “hemos enhebrado tres siglos de historia. Somos una organización cargada de pasado, pero también de presente y con una gran proyección de futuro. La historia por la lucha de las libertades y la democracia en España está estrechamente ligada a la historia de UGT y así lo seguiremos haciendo”.
Va afegir que a España "se está produciendo una "ofensiva antisindical" para intentar aplicar recortes de derechos sociales y laborales sin el obstáculo de los sindicatos ... estamos peor que durante la Transición ... porque los cambios no van en un sentido de progreso y de modernidad, sino que van en un sentido involutivo", va dir Méndez, que va afegir que "tras el franquismo, los niveles de paro eran muy negativos y los salarios eran mucho más bajos que ahora ... pero había una ilusión colectiva y de esperanza en Europa, mientras que ahora se percibe como una amenaza, lo que provoca una situación anímica peor que hace 30 años".

Aprofito l'avinentesa per recordar una mica la meva història sindical ... de fa 35 anys !

De fet, malgrat que m'agradava molt el cinema i l'arquitectura, vaig decidir estudiar enginyeria (organització industrial) perquè m'agradava la tecnologia i, sobretot, per poder contribuir a millorar les condicions de treball dels treballadors. Era tot un projecte socio-professional.

Abans d'acabar la carrera ja feia assessorament i formació clandestina sobre condicions de treball. Treballant a Ca l'Enrich, el 1970, a la nit explicava als treballadors com negociar les condicions de treball que a mi em tocava millorar ! Vaig poder colaborar amb les patums de l'època: JM Vegara, AC Comín, Jesús Salvador, Eduardo Martín Toval, Arturo Moreno ... i als llocs més insospitats. Recordo moltes activitats a l'Escola de FP del Clot, però també en un convent de monges.

Mort el dictador, vaig decidir plegar de seguida de ICSA (molt bon sou, amb gran disgust del meu pare ...), per dedicar-me a recuperar la democràcia. Primer per la convergència cap el PSC i després pel sindicalisme, passant per una interessant experiència d'empresa autogestionada de més de 600 treballadors. Els sindicats varen ser legalitzats el maig de 1977, i el juny vaig entrar a treballar a la UGT com a assalariat. Membre del Secretariat Nacional, al costat del Joan Alamillo i del Xavier Guitart, i responsable dels serveis tècnics amb tota una colla d'amics (el Manel, el Joan, l'Arcadi, l'Emili, la Mercè, el Panxo, el Javier, l'Isidre, el Jordi, el Rafel, el Joan ...).

Però dos anys després, el juny de 1979, el Luís García, el Luiggi, i la resta del Secretariat Nacional varen decidir fotra'ns fora. Érem massa crítics amb les maneres, veníem del PSC, i, sobretot, ens tenien molta enveja: teníem massa èxit al "despacho" numero 6 entre els sindicalistes, fent tasques d'assessorament, assistència, difusió, formació. El PSC va mirar cap a un altre costat ...

Vaig seguir en activitats sindicals fins desembre de 1980, per la Comisión Ejecutiva Confederal (el Joaquín Almúnia portava les qüestions tècniques), i per les activitats d'acostament progressiu entre empresaris i sindicalistes que impulsava el Dieter Koniecki des de la Fundació Ebert. Finalment, el gener de 1981 em varen contractar per informatitzar l'Ajuntament.



Molts cops he pensat en el què hauria pogut ser i fer en un país una mica més normal. Em sembla que ho feia prou bé (assistint, negociant, formant, publicant ...), i havia començat a teixir una xarxa de relacions amb estructures sindicals i governamentals europees per la millora de les condicions de treball.

Tot un projecte vital ...

17 d’octubre 2012

La UGT dels '80, sindicat de serveis ?


Ha mort el Paulino Barrabés, tresorer/administrador de la UGT dels anys '70.
Hi havia tingut contactes quan treballava per a la UGT confederal (!) a Madrid, com a assessor del Joaquín Almunia, responsable d'estudis i programas ...
Era un personatge gris, tancat, distant. Especial, com d'altres de la Comissió executiva d'aleshores: els Manolo Garnacho, Manuel Chaves, Manolo Simón (el de relacions exteriors ...), ...














Penjo la notícia perquè la periodista diu que va voler posar en marxa un sindicat de serveis: viatges, vivendes, assegurances ...

I m'ha fet pensar en els debats recent a l'associació d'enginyers. Jo vaig criticar (i segueixo criticant), que els dirigents pensessin més en un model tipus RACC d'oferta de serveis, que no pas en una associació viva i participada.
Més que serveis a clients, aquestes organitzacions haurien d'oferir espais de trobada i de cooperació, d'intercanvi i d'interrelació entre companys.

Mateixes derives mercantilistes en organitzacions de companyerisme i solidaritat, impulsades per jerarquies poc habituades a cooperar ...

Ni aleshores ni ara han tingut èxit les meves propostes. Llàstima ... .

02 de juliol 2012

Com "usar" la mà d'obra desocupada ?

Suggerent article de Robert Skidelsky (membre de la Cambra dels Lords britànica i professor d'economia a Warwick), a La Vanguardia de diumenge. (versió original aquí). Explica que Keynes, l'any 1930, diferenciava l'atur degut a les crisis de l'atur degut a factors tecnològics: "La utilització de mitjans per economitzar l'ús de mà d'obra va més de pressa que la recerca de nous usos per a la mà d'obra desocupada".

Diu Skidelsky que Keynes (que també era lord) considerava l'economia en l'ús de mà d'obra com "una esperança per a la humanitat, que podria alliberar-se d'una aclaparadora vida de treballs que requerien grans esforços, i que imaginava que, en l'època actual, la majoria de les persones haurien de treballar tan sols 15 hores a la setmana per produir tot el que necessitaven".

El lord britànic considera que hem fracassat en convertir el creixent atur tecnològic en creixent temps lliure voluntari ... que som testimonis del retorn despietat i cruel del capitalisme ... que exacerba, a través de tots els porus i de tots els sentits, la fam pel consum ... que ens porta a treballar quantitats irracionals d'hores ... per satisfer una insaciabilitat políticament orquestrada que anomenem creixement econòmic ..."

La civilització del sempre més, afegeix Skidelsky, és una bogeria moral i política ... que s'ha convertit també en una bogeria econòmica, no només perque estem topant amb els límits naturals del creixement, sinó perque no podem continuar per gaire temps més economitzant l'ús de la mà d'obra a un ritme més gran pel qual podem trobar nous usos per aquesta mà d'obra ..."

El darrer paràgraf és clarivident:




És el que sempre he pensat quan llegeixo o sento crides a la creació de llocs de treball.
En la meva Reflexió per la dignitat (22.05.12), en el punt 3, propugnava buscar mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.

La finalitat de les polítiques (tecnològiques, socials, econòmiques ...), hauria de ser la de reduir progressivament els esforços necessaris per poder viure dignament i disposar de temps lliure pel benser, el benestar i el bon conviure.


El 1996, a Bruxelles, vaig llegir les propostes del Michel Rocard per sortir-nos-en. Les experiències a França, malauradament, en un context difícil (un sol país ...) i boicotejades per la dreta reaccionària, no han donat potser tots els fruits possibles. Però el repte segueix.

Crear més llocs de treball ? No. Més aviat pensar com distribuir equitativament els esforços i els resultats del treball. Pensament social creatiu, innovació tècnico-productiva, enginyeria social !

01 de maig 2012

Un altre primer de maig ...

La situació és molt complicada ...
Potser el millor és utilitzar el llenguatge aspre i rotund de El Roto:








23 d’abril 2012

Disseny, art, cultura ... al Matadero madrileny

Aprofitant que la Montse tornava a Madrid a predicar, vaig acompanyar-la per passar uns quants dies a la capital. I vaig aprofitar per escapar-me i visitar amb el Panxo el vell Matadero, reconvertit ara en un conjunt d'espais per al disseny, l'art i la creació.















Una reconversió senzilla, respectant les negrors i l'aspror dominants quan s'hi mataven els animals. Amb molt de ferro i fusta.
A la wikipedia hi ha molt bona informació sobre la història i aquesta reconversió, feta, bàsicament, entre el 2005 i el 2007.



26 de març 2012

Cooperació, cooperació, cooperació !


Article molt lúcid de l'Antoni Puigverd:


(cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo ...)





Aprofito per recuperar algunes notes meves sobre el tema:

- sobre la cooperació en general [ nota ] i el necessari canvi de mentalitats [ nota ]
- sobre la cooperació a la Unió Europea [ 2007 ] , [ 2008 ] i [ 2009 ]
- sobre la cooperació entre enginyers [ nota ]
- sobre la cooperació i la coordinació proposades per Rafael Correa, president de l'Ecuador [ nota ]