Figueres energètica

Diumenge al matí, vaig comprar aquest "periòdic" de l'Alt Empordà, datat del 4 de juny, que explicava el projecte de participació ciutadana sobre el futur energètic de la ciutat de Figueres.

Em sembla interessant, tot i ser una mica "paternalista" en plantejar els tres possibles escenaris. Però vol ser probablement "conscienciador", sensibilitzador. Veurem a la pràctica com ho plantegen. Però la iniciativa és encomiable, i té, com no, el suport de la Unió Europea.

M'ha agradat doncs és aquest tipus d'iniciativa que jo havia intuït quan proposava a l'alcalde de l'Escala, l'abril de 2011, impulsar un projecte per fer de l'Escala [ la capital del vent ], amb algunes simulacions d'instalació de molins que donarien una imatge impactant. En la nota hi explicava la idea, l'objectiu, el contingut del projecte, com podia funcionar, els recursos i els costos, i les possibles maneres d'impulsar-lo i governar-lo ...


El projecte de Figueres és més obert: fomentar una nova cultura energètica basada en l'estalvi, les energies renovables i la producció distribuïda.

(per llegir-lo bé, cliqueu el botó dret

i obriu l'enllaç directe !)

Un restaurant amb molí: l'Aixerrota de Getxo

Ahir dimecres dia 6, a la tarda, pel canal Esport 3 de TV3 passaven capítols de la sèrie Euskal Herria: La mirada màgica (el programa de l'helicòpter ...), sèrie documental de 26 capítols produïda per la televisió basca Euskal Telebista. Em sembla que TV3 ha fet alguna cosa semblant.

Quin país tan maco: tots els colors del verd, cantava el Raimon !

De sobte, apareixen imatges d'un gran i vell molí enganxat a un restaurant: l'Aixerrota (aixe errota, vent i molí, molí de vent, segons la wikipedia) de Getxo !

Em va xocar l'estructura i la situació, molt semblants a les meves propostes de molí pel nostre restaurant mataroní La SAL, a la nota del dilluns dia 4.

Com que la cosa es pot animar (ja he tingut un primer canvi d'impressions via mail amb el Ricard Jornet), penjo aquestes imatges per si poden ser d'inspiració i d'utilitat futura !

Més idees: un molí de vent per La Sal

Fa uns dies, a TV3, en un reportatge sobre energies, sortia l'experiència fotovoltàica de La Sal.
I dijous passat, dinant-hi amb la meva mare, varem assistir a la realització d'un reportatge sobre la instalació,
pel programa Medi Ambient, del Tomás Molina (!).

M'agradarà llegir i analitzar dades concretes i condicions de funcionament.
Vaig poder veure el petit monitor plé d'informacions sobre generació d'electricitat. Tant de bo pogués ser una mica més gran i explícit, per fer pedagogia pels clients.

El meu cervell va començar a lligar idees i en va sortir la de proposar al Ricard Jornet de muntar un molí de vent en un lateral del restaurant,
i consolidar la funció pionera del restaurant en aquest àmbit energètic.

A més de produïr energia, tindria un impacte visual i mediàtic important per a la sensibilització.
Al peu del molí caldria posar-hi un monitor ben visible per seguir la generació d'electricitat.
I, en hores raonables, el molí es podria visitar, veure els mecanismes ... i fer una cerveseta a la balconada !
Tot i que, originalment, aquests molins eren per treure aigua de pous, els responsables de Molins Tarragó en varen confirmar que es poden adaptar per generar electricitat.

Potser es podrien recuperar algunes idees d'anteriors notes meves.
Per exemple, les propostes no escoltades per fer de l'Escala la capital del vent [ aquí ],
o per instalar-ne un al xalet Capell, al nou parc de Mataró [ aquí ]

He fet un parell de simulacions de com podria quedar instalant un molí Tarragó (fabricat a Montblanc),
com els que hi ha, per exemple, a Mollet (al parc dels Pinetons i a Gallecs), o a Vic (al Sot dels Pradals o a l'horta d'en Canellas).
Aquest és el resultat ...





I miraré si, d'una vegada, m'apunto a la cooperativa somenergia !!













Aprofito per recuperar la simulació del molí habitable ...

I per recordar que ja en una nota penjada el juny de 2007,
suggeria muntar "un Centre de Promoció EOLOCAL, un petit centre de sensibilització, promoció i difusió de la energia eòlica local / domèstica ... argumentant que davant les perspectives de crisi energètica, en comptes de les inversions en equipaments mastodòntics (els grans molins !), calía pensar, també, en solucions més lleugeres, per domicilis privats, petites empreses ... per aplicacions concretes, definides, complementàries.

I proposava pensar en una instalació "emblemàtica", simbòlica, relacionada amb les escoles, instituts, facilitant elements pedagògics i alguns molins visitables: un petit parc eòlic a la punta del port ?

Un molí en alguna plaça, sobre una petita construcció ? ..."

Revisitant Gallecs ... i descobrint Mollet

Divendres 30 varem anar a Mollet per fer una passejada per Gallecs, convidats per la Mercè i el seu company Josep. Acollidors i entusiastes, ens varen fer fer una volta per la reserva expropiada i pel mateix poble. Tota una lliçó viva d'història socio-econòmica recent.

Fa uns anys ja havíem visitat el parc del Pinetons amb els dos majestuosos molins de vent fets a Montblanc per l'empresa Tarragó. Ara, al costat de l'ermita de Gallecs, en varem veure un altre en funcionament, el molí de can Blanc, construït sobre una petita base que serveix d'aula per fer pedagogia de la màquina. Les explicacions ens les va donar, en català, un jove molt motivat originari de Moldàvia !

També varem veure l'experiència dels més de 200 horts rurals compartits, amb casetes i serveis comuns per guardar eines i regar. Experiència cooperativa molt peculiar i interessant. A Vilassar hi ha una cossa semblant, però el conjunt és d'iniciativa privada que lloga terreny a ciutadans interessats.

El Josep Gordi, company de la Mercè, ens va explicar el seu original projecte d'aiguamolls de quan va ser regidor a l'Ajuntament. Molt dinàmic, molt actiu i treballador, sembla que la Tura li va dir que no seguiria a les llistes: aquests excessos podien posar en evidència altres regidors ...

La visita al poble/ciutat va ser impressionant. Tenia una imatge borrosa i grisa de Mollet, d'un poblet que es veu una mica passant per l'autopista. I varem descobrir una ciutat moderna (50.000 habitants), encerclada d'autopistes, vertebrada per una simpàtica i espaiosa rambla, amb moltes noves instalacions escolars, esportives, sanitàries (espectacular nou hospital), comercials (un nou mercat molt xulo), culturals, i, sobretot, un nou i enorme Ajuntament molt funcional. Fins i tot amb un balcó (particular ?) per l'alcaldessa ...





En canvi, no em va agradar gens, gens, el parc del Colors, dissenyat pel tan prestigiat Enric Miralles. Quina parida ! Vaig tenir la mateixa reacció que tinc davant de moltes de les obres del Tàpies. I tinc la impressió de què el 90% dels molletans no entén tots aquells muntatges ... Jo tampoc, malgrat les explicacions voluntaristes del Josep.

Jornada molt agradable i instructiva, gràcies Josep i Mercè !

Aires de mar ... ?

L'article a La Vanguardia de l'Antonio Cerrillo i de l'Oriol Margalef era impactant, entusiasta !
Anunciava la publicació al DOGC del període d'informació pública del projecte Zèfir, un gran laboratori experimental sobre els molins aigua-endins del mar.


Els autors consideraven que el projecte tenia suports locals, que comptaven amb les compensacions.
Greenpeace hi està a favor, i els ornitòlegs, preocupats.







Els responsables del projecte Zèfir han fet simulacions visuals per ensenyar com es veurien els molins des de terra.












Però, curiosament, el projecte ha començat a suscitar reaccions en contra, i l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i el Consell Comarcal del Baix Ebre han votat mocions en contra.
El PSC ha recomanat al seu regidor que s'ho repensi: el projecte va ser presentat per l'anterior govern tripartit !















En aquests temps de crisi, resulten xocants aquestes reaccions. Una amiga creu que estan promogudes i finançades per empreses contràries a les energies netes ...
A mi personalment, m'atrau el projecte experimental. No sé si l'opció tècnica és la millor: grans, enormes, molins de 180 metres d'alçada a 3 quilòmetres mar endins. Jo preferiria molins petits/mitjans més propers ... El cert és que, si les imatges són ben simulades, l'impacte visual sobre el turisme és mínim ... o fins i tot positiu. Estèticament, els molins alineats a l'horitzó els trobo atractius, explicitant la font energètica que necessitem. A les muntanyes, en canvi, el resultat estètic és sovint horrorós, malgrat la seva necessitat.

Molts cops he pensat que quedarien molt bé al braç del port de Mataró, per exemple. Pel consum del port, i per fer propera aquesta tecnologia als milers de persones que hi passegen cada dia: amb comptadors ben visibles per veure l'energia produïda.

També vaig imaginar, l'abril passat, instalar uns  molins experimentals a l'Escala, i vaig enviar la proposta de fer l'Escala la capital del vent a l'Ajuntament. Sense resposta ...

Caldrà veure què passa amb el projecte Zèfir: tot un repte social, colectiu !

Un molí de vent a Ca l'Anita

Ja que he parlat de vents que venen, penjo aquesta notícia:
a Roses, l'Ajuntament experimenta amb una eòlica domèstica, que dotarà d'energia elèctrica un nou equipament sociocultural !

La façana del nou edifici de Ca l'Anita, amb el molí de vent instalat (foto EL PUNT)

... i el text de la notícia, publicada pel Diari Avui (11.06.2011 / Mar Vicente):

L'Ajuntament de Roses ha instal•lat a l'edifici de Ca l'Anita, el nou equipament sociocultural de davant de mar, un molí de vent a la coberta de l'edifici que generarà electricitat destinada al consum de l'equipament. Segons ha informat el consistori, la construcció de l'edifici sociocultural de Ca l'Anita que s'està duent a terme a la plaça Sant Pere de Roses arriba a la seva recta final. En el moment actual s'ultimen els darrers acabats de pintura i neteja.

L'estat de les obres del nou equipament de Ca l'Anita permet mostrar ja la fesomia del nou edifici, caracteritzat per les seves façanes perforades amb composicions geomètriques que copien el mosaic de l'immoble original, recordant així i retent homenatge a la seva anterior propietària, Anna Marés Godó, qui llegà l'edifici a favor del municipi.

El nou aerogenerador domèstic possibilitarà la generació de part de l'energia que l'edifici necessitarà per al seu funcionament. El molí té unes dimensions de 2 metres de diàmetre i una alçada de 4,5 metres. Pel que fa a la potència, serà d'1,75 quilowatts i inclou la connexió elèctrica per a consum directe de l'edifici.

El projecte per tirar a terra l'antic estanc de la Punta i refer-lo ha tingut un pressupost d'1,9 milions d'euros, i ha estat subvencionat pel fons estatal d'inversió local.

l'Escala, capital del vent ?

Aprofitant les festes, les sensacions del viatge a la Bretanya i les darreres navegacions virtuals sobre el tema, he concretat una vella idea sobre la promoció de la petita producció d'energia eòlica.

Aprofitant la circumstància de ser petit propietari d'un apartament a l'Escala, on el vent és present molt sovint, he enviat la proposta a l'Alcalde actual. Veurem com bufen els vents passades les eleccions del 22 de maig. Però la proposta pot ser ja útil per a la campanya.

Es tracta de convertir l'Escala en capital del vent, en punt de trobada i referent de la petita eòlica local, colectiva o particular. Els temps i vents que venen justifiquen, penso, iniciatives d'aquest tipus.

Adjunto les dues pàgines molt esquemàtiques amb la idea:

Cliqueu a sobre per ampliar i llegir !

Links a notes passades: la darrera idea per a l'Escala [ aquí ].
Les altres notes sobre molins són a la carpeta corresponent,
a la llista de l'esquerra de la pantalla.
Val la pena veure la [ nota ] de 2009 sobre la producció descentralitzada d'energia, del Jeremy RIFKIN, comparant-la amb la lògica de la xarxa internet.

Problemes energètics ? Incompetents, impotents ...

Tenim un problema energètic de fons, evident. Però també tenim una problemàtica política. En el nostre país, a Espanya i a Catalunya (però també a França, sembla ...) domina una política energètica basada en la gran concentració de la producció, dominada per algunes grans empreses.

No conec massa el detall, però sembla que la producció autònoma és molt complicada, que tota la normativa apunta a produir per alimentar la xarxa general controlada pels grans subministradors, i a desanimar iniciatives locals, cíviques o particulars.

No és una problemàtica tècnica: és el resultat d'una correlació de forces. D'un costat, els productors dominants, i, de l'altre, uns governs inconscients, insolvents, desganats ... o impotents, manipulats, condicionats.

Aprofitant la darrera nota sobre molins, he navegat una mica per la xarxa per actualitzar elements. I els resultats confirmen la intuïció: els nostres governs, malgrat discursos i gestos, sembla que no tenen la inteligència, el talent, la voluntat ni el coratge per impulsar polítiques innovadores en aquest camp. Només queda esperar que, en els propers anys, aquestes opcions esdevindran necessàries. Haurem perdut molt de temps discutint de nacionalismes i federalismes. Del Guardiola i del Mourinho.

Miraré què diuen sobre el tema els companys de la Comissió d'Energia del Colegi/Associació d'Enginyers.

De moment, per que consti, alguns documents ben clars i pedagògics sobre polítiques públiques inteligents i decidides als USA i al UK:

Els links a la AWEA americana, i a la BWEA anglesa, anomenada RenewableUK des del 2010

Éoliènnes per la Bretanya ... una mica burros, els catalans, sí !

Dels milers i milers de molins que hi havia a la Bretanya, de vent, d'aigua, de les marees, ben poca cosa en queda.
Però n'hi ha molts de gegants, impulsats per les grans companyies, i alguns exemples interessants de petites éoliènnes doméstiques o agrícoles.
Guardo aquí algunes fotos: un molt antic de pedra, a Batz, un original metàlic ideat per Bollée, a Épuisay, dos exemples d'eòliques mitjanes, industrials i domèstiques ...

... una original experiència amb eix vertical (que té pinta de gest mediàtic de la distribuidora farmacèutica OCP !) ... i la millor, la d'aquests burros catalans que s'hi posen de cul !

Mentre éram allà dalt, aquí, efectivament, els catalans seguíem fent rucades !

Idees de cap de setmana a l'Escala

Caminant, passejant pels bonics indrets de l'Escala i Sant Martí d'Empúries, amb el cap ben despejat, sense ni un petit airet tramuntanenc, la imaginació brolla radiant.

En temps de crisi energètica i de l'altre, i després de veure un extraordinari documental sobre la illa danesa de Samso, he tingut la idea de posar dos eòliques en llocs estratègics de la costa escalenca.

Per qüestions energètiques, estètiques i pedagògiques: generar energia, animar el paisatje i predicar noves solucions. Ja sento tota la paperassa burocràtica que cau sobre mi, i medito: quin país amb tant poca trempera ! Però algú ho havia de dir ...

Però mireu que diuen a la presentació del reportatge a la web de TV3:

A Dinamarca, la petita illa de Samso, situada entre el mar Bàltic i el del Nord, s'ha convertit en el paradís de les energies netes, en punt de referència per a les energies renovables. Tot el que funciona amb electricitat, aquí, ve del vent. El cent per cent d'energia eòlica. Una revolució verda, que afecta a tothom.

Ja fa més de deu anys que Samso va fer aquesta particular revolució verda. Els euros de Brussel·les i les corones de Copenhaguen van començar el procés. Però va caldre un compromís massiu dels insulars per adoptar les energies renovables. Un exemple únic d'autodeterminació i de maduresa, que va germinar en la creació de l'Acadèmia de l'Energia, un lloc d'exposició i de reflexió creada per i per als habitants de Samso d'on van sortir la majoria de decisions ...

Com m'agradaria allunyar-me nord enllà, dèia l'Espriu ...

Energies alternatives ... per si el Gadafi ho empatolla !

Tots els amics coneixen la meva mania obsessiva pels molins. Fa temps que busco un indret per fer-hi una instalació ambiciosa. Ho he explicat en aquest blog en diverses notes. Mireu la carpeta que les recull.

Ara, de cop, m'ha vingut una nova inspiració. Diumenge els amics veïns en varen deixar pujar al seu terrat per fer fotos senceres dels nostres arbres al pati: el vell i tossut llimoner, el xiprés que no para de créixer, i la prunera resplandorosa quan obre les flors. He fet una mica tard: les flors li duren quatre dies, cal que faci un bon sol i poc vent ... però a la foto encara s'aprecia la radiant blancor.

Però, tornant als molins, m'ha sobtat veure des de dalt el forat en el que ens trobem encabits. Tenim una senzilla casa de cos, conservada pràcticament tal qual la varen fer, ara fa uns 90 anys.
A la cara nord, els anys 60/70 ens hi varen fer un edifici saltant-se totes les normes lògiques i de respecte veïnal: si les cases del carrer tenien uns 12 metres de fondària edificada, ells varen anar fins els 22 metres, i amb una alçada de baixos + 3.
A la cara sud, els antics propietaris varen ser molt més respectuosos: potser un parell de metres de fondària, amb baixos + 2.

Sortosament, tots els veïns són bons veïns i hi tenim molt bon rotllo !

Però, ara sí, tornant als molins, i veient el forat, he imaginat aixecar-hi el meu ansiat molí. Fins a una alçada en què les aspes puguin rebre vent dels quatre costats, i cobert de plaques fotovoltaiques.

Energètic a tope. Per enfrontar la crisi energètica que ve, segur, faci el què faci el Gadafi !

























Ara faré el més difícil: verificar les qüestions tècniques, obtenir l'acceptació dels veïns,
i, sobretot, ... mirar què diu l'Ajuntament !

Un exemplar majestuós, a Canovelles (Lliçà d'Amunt !!), com el que jo voldria instalar a casa,
fabricat a Montblanc per Molins Tarragó !

El molí d'AMAIUR

Acompanyant a la Montse a predicar a Pamplona, varem acostar-nos a la vall de Baztan, on ella ja havia estat en altres ocasions explicant actituds i pedagogies per educar els nens cap a la seva autonomia responsable.

Per casualitat, però gràcies al meu instint tafaner, vaig descobrir aquest molí de gra mogut per l'aigua, restaurat i condicionat com a residència rural. N'hi diuen l'Amaiurko Errota. Molt ben conservat, en un paratge encantador, amb tots els colors del verd que canta el Raimon, amb tota l'aigua de les muntanyes, tranquil, bona carretera, a ¾ d'hora de Pamplona …






I el més interessant: se'n traspassa l'explotació ! Hi he pensat una bona estona: mantenir un patrimoni industrial, fer-ne pedagogia, acollir gent a la casa rural,
… una opció interessant per a la tercera edat !








No he preguntat per les condicions: hi ha el problema de l'euskera. Ja no estic per aprendre aquesta simpàtica llengua, tan dura i complexa. Si algú s'anima ...

Micro-eòlica ... poc a poc ?

La Vanguardia publicava el diumenge passat un article sobre l'energia eòlica domèstica, amb una foto d'un grp de vivendes de Croydon. I explicava que l'IDAE està treballant en mirar de solucionar traves existents per facilitar-ne el desenvolupament.

Traves ? ... quines traves ? Probablement les establertes per les grans companyies que temen perdre el monopoli, que prefereixen les macro infraestructures energètiques per dominar el mercat, els preus i els beneficis.

I la Generalitat ? A la web de l'ICAEN no he sabut trobar cap referència a les mini o micro eòliques domèstiques, urbanes. Només per a zones aïllades, rurals, no connectades a la xarxa general.

Però a d'altres països hi ha moviment.

L'exemple recent dels anglesos, amb les Feed-In tarifes, sembla prou interessant.





La Comissió Europea finança projectes per integrar i gestionar en xarxes la diversitat de consumidors/productors d'energia.

Ja fa tres anys vaig escriure aquí l'interès de la promoció local d'aquest tipus de fonts energètiques.

A més del seu interès tècnic-energètic, es tracta de solucions cíviques, que poden contribuir a conscienciar els ciutadans sobre l'energia, els seus costos, i la conveniència d'estalviar-la. Un exemple més per integrar en la concepció de les polítiques la necessària dimensió pedagògica. Una oportunitat per implicar concretament els ciutadans en la gestió dels serveis. Una opció per promoure la responsabilització i l'autonomia conscient de les persones.

Rifkin i l'energia descentralitzada

Dilluns passat, La Vanguardia recollia algunes idees de Jeremy RIFKIN sobre energia. Molt interessant aquesta visió pedagògica, divulgadora, predicadora, d'aquest expert americà, que sembla un comunicador nat.







Val la pena navegar per la web de la seva fundació, exemple d'una bona organització de les activitats de reflexió i de promoció de noves idees: així s'arriba a ser conseller del Zapatero via la Fundació del PSOE que lidera l'ex-ministre Caldera.
En l'escrit sobre perspectives energètiques considera que l'accés obert i inteligent a xarxes d'energia distribuida suposa donar power to the people. Pels vells autogestionaris com jo, aquesta visió ens encanta !


Tinc algunes notes penjades al blog en aquesta perspectiva: la promoció local d'energia eòlica.
Potser el TECNOCAMPUS seria un bon instrument ...

Més Granada: el Parque de las Ciencias

Visita interessant al Parc, per constatar:

1/ que organitzen una gran quantitat d'activitats, i deu ser un motor viu, significatiu, pel progrés cultural, social, tecnològic, científic de la zona;

2/ l'extraordinària "joguina", imitant una pala mecànica per moure sorra;


3/ el simpàtic detall dels molins: l'antic (que encara fabriquen a Montblanc !), i el modern (que es pot tocar per copsar la seva grandària). Una gentil assistent en pràctiques, em va explicar que aquells "artificios", amb el vent, giraven, se movían ...

4/ que no han oblidat Darwin, tot i que (com aquí a Mataró), no han previst xerrades sobre el gran impacte social i cultural de les seves teories ... Sortosament, el dimècres 11, Ventura&Coromina publicàven aquesta postal a La Vanguardia !

i 5/ que, probablement, molts espais de "comunicació" d'informació, amb grans fotos, algunes pantalles de televisió i alguns ordinadors, ja no responen al context tecno-cultural en el que viuen i interactuen la majoria dels joves visitants: si no hi ha objectes "a tocar" (com ara el gran esquelet de dinosaure), probablement la informació passa millor quan un busca sol o en petits grups, de manera autònoma, amb l'ordinador i l'internet ...

Per exemple, al pabellón de al-Andalus, sobre la ciència, els coneixements i la tecnologia musulmana de l'època, molt interessant, hi ha bàsicament imatges i petits objectes (amb funcions no evidents, que cal explicar). Probablement seria més útil comunicar els continguts sense tanta espectacularitat. De fet, tantes grans imatges, tants espais, distreuen més que concentren els grups de joves visitants !

Potser caldria pensar en petites sales polifuncionals per explicar o demostrar les innovacions científiques i tècniques: de fet, al Parque, ja n'hi han !

Però la temptació de l'espectacularitat, de lo grandiós i vistós, és molt valorat pels dirigents polítics. El 1986, quan era a Madrid amb el Majó, em varen oferir dirigir el Museu de les Ciències de l'Expo'92 de Sevilla. No vaig acceptar perquè el pressupost (enorme), era dins del capítol "acciones de prestigio". Em va semblar que els interessava més impactar els visitants que no pas transmetre valors científics (observació, rigor, mètode, qüestionament sistemàtic, ...).

A mitjans dels '90, varem visitar el FUTUROSCOPE, a Poitiers, i varem constatar que l'espectacularitat distreia, mitificava i desviava. El Parc era (és) un enorme atractiu turístic per la zona, però poc eficaç com a instrument de promoció de les necessàries d'actituds científiques i tecnològiques (Joan Cornet, a qui encanta encantar la gent, en va sortir-ne encantat ...). Per exemple, la visita no servia per entendre concretament què era i com podria funcionar l'internet, que aquell any feia els seus primers passos obert a tothom. Domènec Font, el 2004, a El País, va fer un simpàtic i divertit article sobre els museus, criticant aquest tipus de deriva: apeaderos culturals per a turisme de masses, centres cívics, bomboneras feriales ...

Tornant a la idea de les "petites sales", anoto aquí, pel record, una petita proposta meva de 1975, que anomenava TECNOTECA, molt diferent dels "magatzems de trastos vells" (dels "tanatoris" dels que parla el Domènec Font), sinó un espai, un instrument de divulgació i de promoció de les innovacions tecnològiques passades (on, què, com, perquè, impacte, ...), i, sobretot, per intuïr les que venen. Els successius governs locals de Mataró no em varen fer cas ...

Després, a finals dels '80, a l'època de l'ICT, volíem organitzar cafès tecnològics per divulgar innovacions i afavorir la necessària prospectiva, en sales obertes dotades de "potents" mitjans de comunicació i de demostració (malgrat que internet encara trigaria 5 o 6 anys a explotar !). La meva anada cap a BXL va parar l'iniciativa. Però, amb el temps, al 22@ , el Miquel Barceló va impulsar els "breakfasts tecnològics", esmorzars matiners mensual, amb un èxit cert. Però les gelosies polítiques que va despertar tot el projecte 22@ li va costar car: el nou regidor Jordi Williams s'en va apropiar ...

Pensant ara en el TECNOCAMPUS, amb pocs calers, una visió clara, molta voluntat, imaginació i treball, probablement es podria dissenyar un espai tecnològic amb molta activitat divulgadora molt flexible, molt progressivament adaptable a l'evolució tecnològica trepidant. Per contrast, el "museu" tèxtil que s'està gestant, necessita, ell sí, ser magatzem. Tot i això, els Vilaseca pensen, amb il•lusió, donar-li també, una perspectiva oberta de reflexió cap el futur.