Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - educació formació .... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - educació formació .... Mostrar tots els missatges

29 de juny 2013

Una novena competència per reduir l'excessiva credulitat ?

El José Antonio Marina, en l'extra ES de La Vanguardia d'avui dissabte 29, proposa ampliar les 8 competències-clau proposades per la Comissió Europea i recomanades pel Parlament Europeu i el Consell ja fa uns anys (18.12.2006 !).

Preocupat pel creixement del nombre de "crèduls" que es deixen convèncer amb massa facilitat pels vidents, tarotistes, astròlegs, espiritualistes ... i d'altres estafadors, diu, que parlen i parlen en la gran quantitat de cadenes de televisió (i de ràdio, afegeixo jo), voldria promoure iniciatives per enfortir el pensament crític, per ajudar el ciutadà a pensar per si mateix, a detestar ser manipulat.

Considera que entre els ciutadans hi ha dèficits de competència, de capacitat per discernir les informacions rebudes, per considerar-les, per filtrar-les i assumir-les, o no, i per enriquir els seus coneixements, la seva consciència, i els seus comportaments.

Proposa doncs ampliar les 8 competències-clau amb una novena competència, la filosòfica, basada en desenvolupar el pensament crític.

No em sembla bona idea, tot i que comparteixo la preocupació.
Però potser seria més pràctic i operatiu ampliar o redefinir la competència-clau titulada "aprendre a aprendre", que podria anomenar-se "aprendre a aprendre i a pensar".







En les definicions de la Comissió hi ha sempre tres components: (1) coneixements, (2) aptituds/habilitats, i (3) actituds. Ho vaig explicar en una nota de l'abril de 2010, titulada "Sopa de competències": mireu-la si us interessa [ aquí ]. A la Comissió dominaven, i suposo que ara encara més, els enfocaments neoliberals i la lògica de la competitivitat.

Probablement per això, la definició de l'aprendre a aprendre és molt reservada respecte del pensament crític. Tot i això, a la definició es parla també d'utilitzar i aplicar els nous coneixements, i, cap al final, d'actitud positiva orientada cap a la resolució de problemes !

Caldria incorporar en les aptituds i actituds conceptes com ara l'autonomia, la consciència, la responsabilitat, la capacitat d'analitzar problemàtiques, d'imaginar objectius i estratègies de comportament, d'avaluar-ne les condicions i riscos ... és a dir, tot el què porta a l'anomenat "empowerment" o empoderament de la persona.

Curiosament, aquest concepte encara no és a la viquipèdia catalana, però sí a la wikipedia castellana, francesa, anglesa, i, especialment, a la italiana, que és molt complerta !


De tota manera, a mi em semblen més suggerents altres esquemes de competències com els que vaig recollir el 2010 i que val la pena recuperar aquí per comoditat i per assegurar-ne la difusió. El proposat per The Partnership for 21st Century Skills, i el model KSAVE de l'iniciativa Assessment&Teaching of 21st Century Skillls:

26 de maig 2013

VICTUS, una mina provocadora d'idees i de reflexions





Ens el varem regalar amb la Montse el dia dels llibres.
Però no l'havia començat encara. El tenia cedit a la Mite.
Ara fent companyia al meu germà, a l'Hospital, m'hi he enganxat.

Una mina. Divertit i suggerent. Absolutament recomanable !













Hi ha moltes idees i reflexions suggerents:
- sobre la pedagogia per a enginyers i arquitectes,

- sobre els estils militars del Vauban i del Coehoorn: per a Vauban, diu (p.106), "la expugnación era una obra racional,
en la que intervenían casi todas las disciplinas con que el género humano moldea el mundo.
Para Coehoorn, un acto fulgurante de violencia extrema ...". Guardiola és com el Vauban ...

- sobre l'encaix de Catalunya i Castella (p. 126-129)

- sobre les monarquies i la comprensió de l'història: per exemple, aquest paràgrafs són boníssims (p. 123-124). Rés a veure amb els nostres vells llibres d'història, al batxillerat. He consultat a la wikipèdia sobre la "guerra de successió espanyola": tot lliga ! Finalment, als meus 65 anys complerts, he entés una mica, penso, el que va precedir el famós 11 de setembre de 1714.

- ...

30 de gener 2013

Estudi a casa, treballs a l'escola !

Una iniciativa molt interessant, llegida al Nouvel Obs del 17.02.13

Els alumnes reben la lliçó a casa via web, l'estudien (docs, pdfs, clips ...), i l'endemà la comenten i fan exercicis pràctics amb el profe a classe !

M'ha fet recordar una vella idea-proposta meva de quan treballava a la Comissió, a BXL.
En síntesi: cal aprofitar el temps de presència compartida per compartir, per discutir, per reflexionar plegats.
Curiosament, el què és habitual és que es dediqui el temps de les sessions conjuntes (classes, reunions, assemblees, ...), a transmetre, a pasar, informació. El comunicador parla i els altres escolten, reben. Al final, algunes preguntes, i cap a casa, a païr. Sembla molt més efectiu i eficient assegurar la transmissió/comunicació abans, i reunir-se, després, per comentar, analitzar, consensuar.

A BXL, si considerem els costos en temps, transport i estada dels participants, era (és!) absurd dedicar temps presencial compartit a passar informació. Tots els documents s'haurien d'enviar prèviament, els participants haurien d'arribar a les reunions (classes) havent-los llegit, i començar la trobada dient: comentaris ?

Personalment, m'agrada més "rebre" informació a casa, llegir-la al meu ritme, poder anar enrera si cal, anotar i subratllar coses, comparar amb altres notes o documents, o, senzillament, anar a un altre tema si no m'interessa ...
Després, m'encanta anar a reunions o dinars amb les qüestions obertes anotades en un paper, o a la ment, o notificades també prèviament als altres companys.

Ara, reflexionar productivamentmés és més necessari que mai !
La iniciativa francesa segueix (com no ...) una experiència americana consolidada i estudiada: les "flipped classroom" de la Khan Academy. Caldrà anar-hi a veure-ho.

I lligar la reflexió amb el moviment molt consolidat dels MOOC, els Massive Open Online Courses !
Recordo ara que, el 1997, quan era cap d'unitat a la Comissió, tenia al meu equip a la Cheryl Cooper com a responsable de la promoció de la Open&Distance Learning, l'apprentissage ouvert et à distance ...

14 de novembre 2012

Las matemàtiques ? fem pedagogia i no siguem estúpids !

Luis Garicano, catedràtic d'Economia i Estratègia a la London School of Economics, publicava dimarts 13, a El País (Cuarta Página !), un article titulat "Son las matemáticas, estúpido !", defensant l'interès de les matemàtiques, de saber argumentar ... i d'un bon nivell d'anglès, per promoure l'economia (no la societat) del coneixement.

Aviat farà 15 anys del llançament del procés dit de Bolònia, molt mal explicat i pitjor aplicat al nostre país. Però les idees, reflexions i propostes continuen essent vàlides, penso: una altre lògica en el disseny dels processos d'aprenentatge (tot al llarg de la vida ...), unes altres estructures i mètodes pedagògics, uns altres continguts adaptats als canvis econòmics i socials. L'objectiu: millorar eficàcia dels sistemes educatius europeus i fer-los més comprensibles, transparents i comparables. (una nota meva sobre Bolònia).

Potser des de Londres no es segueix prou bé aquest procés. I la meva experiència europea em fa pensar que, des de Madrid, encara menys. Però, parlant de coneixements i de competències, és molt necessari tenir sempre present l'anomenat European Qualifications Framework (Marc Europeu de Qualificacions). Malgrat la "sopa" de conceptes (qualificacions, competències, habilitats, coneixements, títols, diplomes, graus ...), sembla clar que és útil parlar de tres conceptes bàsics: coneixements, aptituts i competències.

Recordant l'apreciat president Jacques Delors, és interessant anotar aquí que, en el seu Informe per a la UNESCO, del 1996, proposava orientar l'educació de manera que els nois aprenguessin a fer, a conèixer, a ser i a conviure.

En definitiva, saber matemàtiques, saber argumentar, i en anglès, sembla molt convenient. Però, veient l'espectacle polític d'aquests dies, potser val la pena recordar la necessitat extrema de promoure iniciatives i polítiques concretes per dotar, els joves, i els grans, de coneixements, aptituds i competències per millor conèixer, comprendre i actuar, per viure i conviure molt millor de com ho fem ara.

Aquests dies es pot constatar, malauradament, que caldria millorar les aptituds per pensar lògicament, per imaginar creativament solucions, per saber analitzar racionalment problemàtiques, per saber identificar objectius, i per elaborar sistemàticament estratègies d'actuació. Que caldria fomentar competències com ara escoltar, dialogar, respectar, gestionar sentiments i emocions, com ara les d'assumir conscientment, autònomament, les responsabilitats personals i colectives ...

En comptes de convocar precipitadament aquestes eleccions, el president Mas, si hagués volgut respectar efectivament l'interés general, el de tots els ciutadans, el de tot el poble català, hauria d'haver proposat un procés més democràtic, més adaptat a les necessitats comprensives de la gent.

És evident que una gran majoria de catalans n'està tip, fart, de l'encaix actual, de les relacions amb els governs, administracions i institucions de l'Estat. I que l'11 de setembre moltíssima gent va sortir al carrer per dir prou, per expressar les ganes de canvi.

Quin hauria estat el procés més lògic, raonable, educat, democràtic ?
Davant del bloqueig de les relacions amb el Govern de l'Estat:
1. Parlem-ne, discutim a fons quins problemes tenim i quines en són les causes principals. Parlem-ne i discutim-ne sistemàticament, obertament, públicament, en una campanya impulsada pel Parlament, per exemple, amb una implicació forta i coordinada de tots els mitjans de comunicació, públics i privats;
2. Identifiquem els grans objectius possibles i concrets, de cara al futur, de com voldríem viure i conviure;
3. Elaborem les diferents estratègies possibles, identificant i mesurant pros i contres, recursos necessaris i condicions, processos d'impulsió i procediments de decisió ...
4. Consultem-nos, interroguem-nos, colectivament, serenament, sobre qui recolzaria cadascuna de les opcions;
5. Conegut el problema, enteses i debatudes les alternatives per la gent, els possibles objectius i estratègies, els costos i beneficis, i les opinions dels ciutadans ... convoquem eleccions per que decideixi, finalment, el poble, democràticament, responsablement, cap on vol anar.

En comptes d'aquest procés lògic, se'ns convida, amb presses, a votar, amb una sola papereta, quin futur encaix amb España preferim, i qui volem que governi la sanitat, l'educació, l'economia o que reformi l'administració pública. Molts ciutadans tindran sensacions esquizofrèniques ... I la majoria amb els qui parlo, reaccionen amb un fatalisme impotent i desesperançat: és la política, noi, diuen.

Per moltes matemàtiques i estadístiques que es facin, molt ben explicades i en anglès, estem fent, ens estan portant cap a situacions estúpides que, raonablement, molta gent no voldria. Molta matemàtica, probablement, però molt poc rigor en la planificació estratègica democràtica: el catedràtic Garicano hauria de reflexionar-hi ...

Tot depèn dels objectius pretesos: si volem un poble madur, format, autònom i conscient, exigent i responsable, si volem ciutadans esforçats i compromesos, no subsidiats ni beneficiaris passius de l'Estat del benestar, si volem una democràcia viva i participativa, ... calen iniciatives i polítiques concretes de promoció de competències i actituds més enllà de les matemàtiques i discursos en anglès.

En àmbits socials i culturals, no n'he vist iniciatives educativo/formatives orientades a empoderar la ciutadania, orientades a facilitar competències i actituds bàsiques per l'anàlisi rigorós i sistemàtic de problemàtiques, per identificar objectius i elaborar estratègies operatives, per compartir, debatre, consensuar o concertar accions cooperatives per resoldre colectivament problemes comuns. (una nota meva sobre l'empoderament ) i (una nota meva sobre mètodes de planificació )

En moments com aquest ens agradaria que, colectivament, fóssim un electorat exigent i responsable, que no ens podessin entabanar amb discursos populistes o amb iniciatives messiàniques. Però, també, en altres moments, en el dia a dia, a la feina, a les associacions, o a les comunitats de veïns, aquestes competències i actituds son absolutament necessàries .

Des dels partits progressistes i d'esquerres, cal invertir en aquestes competències i actituds necessàries al ben viure i bon conviure. El contrari del què fa, sistemàticament, per exemple, Tele5 i la caverna mediàtica madrileña.

En les àmbits empresarials, en les reflexions estratègiques, és habitual utilitzar els DAFOs. Són enfocs relativament simplistes, perquè el marc general, els objectius, són coneguts i assumits implícitament: maximitzar beneficis, consolidar poder, ser més competitius que els altres. Aplicar-los a les administracions, com es fa sovint, sense explicitar objectius finals, sense buscar estratègies coherents i articulades, sense mesurar recursos i resultats que facilitin el poder retre comptes, és molt poc democràtic.

Casualment, comentant els resultats de les eleccions americanes, vaig poder veure a la tele les anàlisis de Gabriel Colomé, dirigent socialista català, molt competent i rigorós expert en aquestes qüestions, i que dirigeix un màster de Màrketing Polític a la UAB. Perquè no es promou, des de l'esquerra, un Màster en Pedagogia Política ?

13 de maig 2012

Una mica de la nostra "memòria històrica"

Aquests dies resulta difícil i penós mirar endavant: molt negre tot.
I si miro cap els costats, tampoc no hi ha massa cosa interessant: indignació, frustració, escàndols, ...

Potser per això, l'altre dia, amb un amic, des del nostre passat, ens varen venir al cap les cançons que ens feien cantar als Maristes de Sant Josep i de Valldemia, entre els anys 1957 i 1965. A més de les cançons "institucionals" (Himne de Valldemia, Himne al Fundador Champagnat), recordàvem les cançons patriòtico/feixistes (Cara al Sol, Himne de la Legión, Himne Nacional, Himne carlista ...) i, també, les cançons religioses "marianistes" dels maristes (Toma Virgen Pura, Venid y vamos todos, Sálvame, Gloria a la Inmaculada, ...).

Se'ns va ocórrer mirar de fer un grup per rememorar-les i re-cantarles: posar-nos bates de l'època, cantar-les, gravar-les i penjar-les del YouTube. Una senzilla contribució a la nostra memòria històrica dels anys de postguerra. Una petita mostra de la manipulació ideològica i sentimental que varem patir ...

Amb la distància, xoca llegir les lletres, i xoca pensar que les cantàvem amb 10 o 12 anys: érem el "novio de la muerte", ens "postràvem davant la puríssima doncella", "del cielo bella flor", angoixats perquè "mil enemigos, Vírgen pía, de ti me quieren apartar", contents de que "Cristo vence, Cristo impera, Cristo reinará", "alborozados" d'anar a una "academia de hidalguía y alta escuela de virtud" ...

No sé fins on anirem amb la idea, però guardo aquí algunes notes i referències a aquelles velles cançons.
Entre d'altres, una vella foto del pati abans de les reformes ...
















L'any 1964, fent "exercicis espirituals" a VIC ...






Les cançons patriòtico/feixistes es poden sentir a una interessant web sobre la guerra civil [ aquí ]

Per anar-hi directe: (si no funciona, aneu a la web i feu "miscelanea"/"himnos y canciones"/"... del bando nacional")
- al Himne Nacional amb lletra de J Mª Pemán [ aquí ]
- al Himne de la Legión, [ aquí ] i unes imatges del YouTube per apreciar el nacionalcatolicisme encara imperant [ aquí ]
- al Cara al Sol [ aquí ]
- i el Oriamendi (Por Dios, por la Patria y el Rey ...), [ aquí ]

Navegant per la xarxa, he trobat uns llibres de Juan José Primo Jurado, cordobés, historiador i antic alumne marista, sobre la història del "fundador", sobre l'aventura marianista a Espanya i a Catalunya, molt ilustradors de com anaven les coses a l'època.

En un dels llibres parlant del 75è aniversari dels Maristes a Córdoba, val la pena llegir els capítols sobre el fundador (pàgines 7 a 13), sobre l'entrada dels maristes a Espanya (pàgines 23 a 33), i sobre els anys previs a l'aixecament feixista i els posteriors al triomf dels Nacionales sobre els Rojos ...

En un altre sobre l'Educació Marista, el JJ Primo Jurado recull impressions del nostre Josep Pla sobre l'arribada dels maristes a Palafrugell (pàgines 55 i 56) ...

17 de setembre 2011

Valors: de què parlem ?

Amb el grupet de ciutadans preocupats i sovint indignats, varem convenir de parlar de "valors" al sopar de finals de setembre. [ nota sobre el sopar del 6 de juliol ]

Hem passat uns mesos d'estiu mogudets, social, econòmica i políticament. Personalment, em sento més desorientat que mai, davant d'un panorama que es complica progressivament ... i que potser obligarà a repensar, un cop més, estratègies i comportaments.

Durant l'estiu he pensat una mica sobre la qüestió dels "valors", i he recollit idees, articles, documents en una [ nota ] de treball.
I he fet també uns esquemes que poden facilitar enquadrar la reflexió:






Algunes idees bàsiques:

(1) cal clarificar de què parlem, que hi ha diversos tipus de valors encadenats:
- els valors globals, vitals, que configuren una concepció de la vida, un sentit de la vida (explícits o implícits, conscients o inconscients ...)
- els valors de comportament estratègic, determinats pels valors globals ...
- i els valors finalistes, allò que concretament volem obtenir, posseir o disfrutar (gaudir ...), per tal d'omplir de sentit la vida desitjada, imaginada, configurada pels valors globals.

(2) els valors resulten o venen determinats per:
- les necessitats específiques de la persona,
- per la seva capacitat d'entendre i comprendre les informacions, les experiències i les vivències ...
- i, molt especialment, per les influències i pressions de l'entorn.

(3) necessitats, valors i pressions evolucionen històricament i geogràficament, en funció dels progressos tecnològics i de l'acumulació de bens i de capacitats productives i d'organització social.

En parlar de valors, i en pensar en possibles polítiques per millorar-los, en polítiques de ciutadania, de civisme, hauríem de tenir present doncs, tota la cadena de valors, tot el sistema, tot el context (agents, interessos, ...) que els condiciona.

Personalment, em sembla d'una extraordinària importancia "invertir" en les capacitats de les persones, en l'empowerment, i en contribuir a descontaminar els nostres intelectes de manipulacions, supersticions i creences que condicionen la consciència, l'autonomia i la responsabilitat de les persones ciutadanes.
Cal millorar les capacitats de tractament de les informacions, de gestió dels seus interessos, sentiments i emocions, les capacitats per viure i conviure concertadament amb els altres.

Sobretot pensant en els temps que venen !
El divendres 9 de setembre, l'Antoni Puigverd escrivia a La Vanguardia que "els vint anys d'Antena3 i Telecinco en l'entorn metropolità comencen a donar bones collites al PP ..." Val la pena llegir tot l'article, en el que diu que el camaleó (el PSC) feia d'airbag ...

09 de setembre 2011

Memorable Pep Guardiola

Ahir el Pep Guardiola va rebre la medalla d'or del Parlament de Catalunya.
Vaig sentir tot el seu discurs, d'uns 10 minutets: extraordinari, d'obligada i atenta escolta, sencer.
Em vaig emocionar, especialment quan explicava les virtuts dels esports d'equip, d'aprendre a cooperar i a compartir èxits i fracassos. Em va fer recordar les meves entranyables experiències al Juventus, a mitjans dels anys '60.
Les virtuts que es reconeix: la passió pel que fa i l'obsessió per la feina ben feta.
Jo n'hi valoro també d'altres: la senzillesa i la humilitat.

Penjo la portada de El Periódico, i el discurs íntegre a la web de BTV


No m'he pogut estar de penjar dues fotos meves de l'època, l'any 1966, amb el Juventus i amb l'amateur del Barça ...
... I un afegit: l'article molt pertinent del Joan Subirats, el diumenge 18, a El País:

09 de juliol 2011

Avaluació de polítiques educatives

ivàlua és una iniciativa molt interessant, ja ho he escrit altres cops en aquest [ blog ].
Impulsada per gent que respecto. Per això tendeixo a ser, potser, una mica exigent amb les seves activitats.

Acabo de rebre aquesta convocatòria de Jornada pel dia 7 d'octubre:

Els meus comentaris són aquests:

- seguint la moda/tradició, la Jornada, de fet, és una mitja jornada (de 9'15 a 14'00 hores ...)

- el Dr. Francesc Pedró, l'organitzador estrella (vaig sentir-lo en una Jornada anterior organitzada per la Diputació de BCN), em sembla un professional obert i competent;

- sembla poc eficient fer venir aquests experts de tan lluny (USA, Holanda, Xipre i United Kingdom ...), per parlar cadascun mitja horeta;

- seguint també la tradició tan catalana, en les tendències internacionals no hi consten (explícitament) les iniciatives, experiències i propostes de la Unió Europea.

Ivàlua té (o tenia, al menys als inicis), vocació d'institució al servei de la millora de les polítiques públiques catalanes.

Si les polítiques educatives catalanes han (o haurien) d'estar ben articulades amb les polítiques educatives europees, i si les polítiques educatives europees han promogut molts exercicis d'avaluació (a tots els nivells: europeu, estatal, regional, local, i des de moltes perspectives temàtiques), com és que en una Jornada així no apareixen explícitament ?

És evident que ens concerneixen, i és evident que, si volem jugar a ser europeus, a poder parlar (en català !), a la Unió Europea, de les nostres iniciatives i experiències, és necessari, primer, saber on van els nostres socis, els nostres partenaires institucionals, els governs i administracions educatives dels Estats membres.

Desconec si ja s'ha fet a ivàlua una Jornada sobre tendències europees en aquest àmbit.
Sinó, potser caldria: al marge de la seva qualitat, coherència o pertinència, són les polítiques que defineixen (formalment, al menys), el marc general de la nostra actuació. Malgrat que la recent aprovada Llei d'Educació de Catalunya no parlar gens de la Unió Europea. Autistes, nosaltres sols, que a casa nostra ja en sabem prou.

Tan de bo no ho sigui, però sembla massa una trobada d'amics experts ... a Barcelona.

02 de novembre 2010

Un Decret interessantíssim: la direcció de les escoles !

Fa molts anys, quan era membre de la Junta de pares de l'Anxaneta (primers anys '80), vaig gosar proposar que l'Escola hauria de tenir una certa "direcció", oberta, participativa, que vetllés per la coherència global de les activitats educatives. Alguns mestres em varen comparar al Tejero, que aquells dies havia assaltat el Congrés dels Diputats ...

30 anys després, el Govern aprova un Decret que va molt més enllà de les meves tímides propostes ... i en el bon sentit, al meu entendre. I en el sentit que des de la Unió Europea es predica.









Em sembla un avenç necessari, extraordinari: ara caldrà desitjar que els governants (els que siguin, en la nova etapa), tinguin el coratge, la decisió, la capacitat pedagògica i de lideratge per impulsar l'aplicació concreta i efectiva del Decret.

22 d’octubre 2010

Felicitat i altruisme

A La Vanguardia del dijous 21, un article interessant recull els resultats d'un ampli estudi fet a Alemanya des del 1984,
amb la sèrie de dades més llarga del món ... com només saben fer els alemanys.

Aquest temes sempre tenen elements discutibles, i és complicat, delicat i difícil de mesurar tot el conjunt de factors que condicionen sentir-se (o ser ?) feliç. Especialment el que en francès anomenen els "liens de causalité" entre factors i resultats. Un petit exemple: els prims (factor) són més feliços (resultat), o els més feliços i equilibrats (factor) saben o poden controlar millor el seu pes (resultat).

Debats sociològics a part, el que m'ha interessat és l'afirmació, el titular que diu que és millor educar els nens en l'altruisme que en la competitivitat. Nosaltres no varem inculcar cap esperit competitiu als nostres fills, fins i tot de vegades pensem que ens han sortit una mica massa respectuosos dels altres ... cosa que preferim.


Però no deixa de preocupar-nos quan els veiem navegar per aquesta selva del tots contra tots. Si tens molt en compte els altres, si no saben, també, fer-se respectar una mica, pot ser que tothom els passi al davant ... En qualsevol cas, cal ser conscient de com va el joc en aquest món nostre.

Per això els resultats de l'enquesta ens reconforten, d'alguna manera: a la llarga, és millor ser bona persona, pots ser més feliç si actues amb respecte, comprensió, tolerància, si veus els altres com a companys, cooperadors, i no com a concurrents.

És el què prediquen els humanistes de la BHA !

Que així sia !

LIPA / BIPA: una vella proposta !

Llegeixo amb agradable sorpresa l'iniciativa de l'Ajuntament de Sitges: crear un institut per a formar de manera integrada en totes les "performing arts".









El 1997, predicant i promovent iniciatives per combatre l'atur de llarga durada entre les persones grans, a la regió de Merseyside, vaig poder visitar el LIPA, el Liverpool Institute for Performing Arts ...



Em va semblar una idea interessant, inteligent, integradora, innovadora !
Tots els oficis, totes les perspectives d'un espectacle, explicades en un mateix entorn, per afavorir visions integrades, sinergies, complementarietats. L'ambient, el caliu, el companyerisme que s'hi respirava era extraordinari.

Va ser també una experiència emotiva: l'Institut, i especialment l'auditori havia estat directament promogut per l'ex Beatle Paul McCartney. I tots els elements (cadires, escales, baranes ... ), tenien una petita placa amb el nom del seu patrocinador particular (persones, organitzacions, grups, empreses, ...).

La idea (institut artístic integrat, patrocini privat) la vaig anar divulgant en tots els meus contactes. I avui, curiosament, veig que a Sitges han concretat el projecte, cooperant, sembla, directament amb el LIPA, i, astutament, anomenant-lo BIPA, Barcelona Institute for Performing Arts.

Estupendo !

25 de setembre 2010

Cooperar per millorar el talent colectiu

L'11 de setembre, en un monogràfic de La Vanguardia, vaig veure la promoció de la SCHOOL de la UPC, i del seu flamant TECH TALENT CENTER.

He recuperat la "vella" idea de promocionar iniciatives cooperatives per compartir i intercanviar problemàtiques, experiències i visions, per reflexionar colectivament, per imaginar plegats solucions creatives i innovadores.

N'he fet un nou redactat més afinat, potser més clar i precís, i l'he enviat a dos vells amics. Veurem si "piquen" !

01 de setembre 2010

Catalá per tothom !

Ja fa anys que intento militar concretament contra la el.la geminada ...
Com en altres llengües, entenc que caldria simplificar per fer-la més accessible
i més acostada a la realitat pràctica, mantenint un mínim de rigor i coherència.

(El Pompeu Fabra era enginyer !)

Avui veig el comentari d'aquest llibre, que va en el bon sentit.

Miraré de comprar-lo !

29 d’agost 2010

Més renovació al PSC


Divendres passat, La Vanguardia publicava una entrevista amb qui, diuen, podria ser una possible aposta de Montilla per a la llista electoral del PSC: la Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo (Barcelona, 1974), 36 anys, militant del PSC des de 2003 (29 anys), llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, i amb un màster en economia i un màster en ordre públic i administració pública a la London School of Economics de Londres.

Segons la Viquipèdia i la web del Parlament, ha treballat com a:
- docent a la London School of Economics and Political Science de Londres (1997-1998), quan només tenia 23 anys, i a la Universitat Oberta de Catalunya (2002-2004) entre d'altres.
- economista a les empreses IDEA i Fabian Society (1998-1999), 2 anys
- coordinadora de l'equip de recerca de la Fundació Rafael Campalans (2000-2004), de la que és patrona i membre de la seva executiva;
- tècnica analista del govern local en el Centre per a la Innovació Local de l'organisme autònom Flor de Maig, de la Diputació de Barcelona (2000-2002)
- responsable del gabinet del president de la fundació CIDOB (2000-2004), el Narcís Serra.
- tècnica a la Direcció d'Anàlisis i Prospectiva de l'Oficina del President de la Generalitat de Catalunya del 2004 ençà.

És diputada al Parlament de Catalunya des de les eleccions de 2006, i em sembla que té un perfil i característiques semblants a la Laia Bonet i la Núria Parlon ...
Algunes opinions, derivades probablement d'un argumentari bàsic:
Molt significativa, i simpàtica, la proposta: seduir l'esquerra espanyola ... quina inocència jovenil !


Aquesta renovació m'ha fet pensar en un "vell" article de 2004 de Vicente Verdú, a El País:
(cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo !).









Jo ho he intentat, de ser simpàtic, m'agrada estar bé amb la gent, cooperar, treballar plegats. Però m'ha resultat difícil fer bona cara davant corporatismes, egoismes, mesquineses, corrupteles, i incompetències ...

21 de juliol 2010

Professionalitat, competències, acreditació … i Colegis/Associacions !

Dos articles (d'avui i d'ahir) sobre aquestes qüestions, molt simptomàtics dels canvis tecnològics, econòmics i socials de les nostres societats.

Per insistir en el "lifelong learning" …


i en la necessària redefinició del paper, de les funcions dels Colegis/Associacions

21 de març 2010

El capital humà "externalitzat"

Sembla que n'és conscient el President:
tenim (els jubilats) un gran capital de coneixement i experiència !

Ara només falta que el govern tingui la capacitat per crear les iniciatives, les vies, les maneres, els mecanismes que facilitin el seu aprofitament. Els cafés dels sèniors, per exemple !

I que els insiders, els que están dins, els professionals, els assalariats, els dirigents, els governants ...

- siguin conscients del valor d'aquest capital externalitzat (que tenen els outsiders)

- i tinguin la voluntat, les ganes ... i una punteta d'humilitat per preguntar, per escoltar, per contrastar visions complementàries, per mirar de fer-lo útil !






He llegit el text sencer del discurs del President. Una mica decebedor: les referències que em varen ilusionar, són, de fet, dues frases curtes gairebé fora de context.

Tot el discurs està orientat a divulgar serveis a les persones grans: serveis socio-sanitaris, ajuts als casals i centres cívics, descomptes, formació de cuidadors, ... tot molt interessant i necessari, efectivament.

Però una cosa és tenir-nos ben aparcats, entretinguts i cuidats, i una altre és evitar l'exclusió professional, aprofitar efectivament els coneixements i les experiències acumulades. No ens hauríem de limitar al voluntariat cívic. Calen mecanismes eficaços de voluntariat professional !

Respecte d'això, en el discurs, només dues petites frases:

- vull comptar amb el capital de coneixement i experiència que té la gent gran;
- una Catalunya que respecta i cuida la seva gent gran, i alhora sap escoltar i sap aprofitar la seva experiència per enriquir la societat.

Veurem.

06 de març 2010

Treballar als 16, sí !


Fa molts anys que ho he anat repetint: el sistema escolar és com un gran pàrking on guardem els joves fins la vintena ... fora del món real.

No hi ha rés més educatiu que la vida mateixa. I la millor formació és la que dóna respostes a les qüestions, als interrogants que ens plantegem.


Probablement un procés d'aprenentatge basat en mig dia de treball / mig dia de formació seria l'ideal. I això tot al llarg de la vida, el que en anglès s'anomena lifelong learning !

En una nota de novembre de 2008, vaig parlar d'aquestes idees, i del llibre del Célestin Freinet, La educación por el trabajo, de ... 1970 !



L'exemple típic i tòpic: la FP a Alemania !
(publicat a la secció d'Economía de El País de diumenge dia 7,
en un article sobre la crisis i l'ocupació juvenil)

(cliqueu a sobre per llegir-lo !)

12 de febrer 2010

Acreditació de competències TIC !


Quina agradable i simpàtica sorpresa, navegant per la web !

A mitjans del '90, a la Comissió Europea, acabat de ser nominat cap d'Unitat a la Direcció de Formació Professional, vaig predicar les noves formes d'acreditació de les competències adquirides de manera formal, no formal, informal, o treballant, per tota l'Europa (15) ! Aquest és el poster de la conferència de Dublin:

La idea era molt bona, en el marc de les propostes del Llibre blanc Ensenyar i Aprendre, de 1995. Per fomentar la formació i l'adquisició de competències entre els joves i els treballadors en general, calia, dèiem, assegurar un reconeixement d'aquesta major qualificació. I que, per obtenir aquest reconeixement (de facto o de iure ...), calia pensar en noves formes d'acreditació, complementàries a les formals, complementàries als títols que donen les Universitats i els centres de formació.

Llàstima que un expert de la Comissària Cresson va entossudir-se en promoure l'acreditació europea de qualsevol competència (matemàtiques, màrketing, ...), a distància, i sobre un suport de targeta electrònica, i això va desacreditar, justament, l'iniciativa !

Acreditar competències en l'ús de les TIC és més fàcil: la pròpia eina pot testar, aprofitant, probablement, tots els tutorials informatitzats que porten incorporats !

La iniciativa ve de lluny, doncs (mireu la nota en aquest blog, d'abril de 2007). I té altres vies, com les d'acreditació de competències i de validació de coneixements i experiències que de fa temps, també, facilita el Departament d'Educació (anar-hi).

Sense entrar en la definició dels nivells i continguts, ni en l'apreciació de la qualitat, el rigor, la pertinença o la fiabilitat de l'instrument de mesura per avaluar efectivament les competències, sembla una iniciativa interessant, que va pel bon camí !

26 de gener 2010

Un "interface" per a usuaris d'una certa edat ...

El País d'avui publica un article sobre el "gap digital", sobre el retard, el desfasament, en que es troben determinats grups de persones respecte del procés d'evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Es fa difícil seguir el ritme trepidant d'evolució, i, en molts cassos, la gent es despenja, es desconnecta, abandona. Quants amics de la meva edat, per exemple, coneixen i saben utilitzar les possibilitats de recuperar, d'enregistrar, de classificar, d'organitzar ... però, sobretot, de programar maneres diverses d'escoltar, de reproduir les cançons segons els moments i les situacions ?

Quantes persones no tenen la capacitat, la possibilitat de fer servir el correu electrònic ? A moltes de les que classifiquem com a tercera edat, tenir un petit aparell a casa per intercanviar petites idees, o per organitzar trobades els aniria molt bé per tenir propers els fills i els amics.

Però hi ha una insensibilitat cap a aquests colectius. No són raons tècniques ni econòmiques: les possibilitats existeixen, el mercat és (i serà) enorme, desbordant ! Probablement sigui més aviat per incapacitat, o per l'obsessió generalitzada de produir aparells cada cop més potents, més ràpids, més petits i que poden fer més coses.

Amb aquestes idees al cap llegeixo l'article i penjo el dibuix de Luís F. Sáez, que m'ha semblat molt suggeridor.

I aprofito per recuperar una vella proposta meva, de fa ja més de 6 mesos ..., enviada al genial programa Suc de Coco. Malauradament, la proposta va arribar quan ja tancàven el programa ...

El feien a Catalunya Ràdio, ideat, dirigit i presentat per Xavier Solà, i aturat, inexplicablement, el juliol de 2009, malgrat ser guardonat pel Col·legi i l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya !

La meva proposta començava constatant, efectivament:
- les capacitats i possibilitats creixents dels ordinadors i de la xarxa d'intercomunicació (internet), amb costos decreixents, i l'augment continuat de serveis que s'ofereixen a través de la xarxa, i la seva utilització cada cop més extesa ...
- ... però l'existència de grups, de colectius importants (la gent gran, però també la no tan gran ...), que no saben utilitzar les grans possibilitats i oportunitats que aquestes tecnologies ofereixen.


Mireu si enteneu aquest simpàtic i simptomàtic exemple ...




Probablement les raons són diverses, però una és molt clara: les eines disponibles, els sistemes existents, els "interfaces" home-màquina, són massa complexes i difícils d'utilitzar per a determinats grups. Només cal veure la sofisticació relativa de les eines de tractament de textos, que tenen possibilitats extraordinàries, sovint poc utilitzades per la majoria, o la complexitat, també relativa, dels programes per escriure i rebre correus electrònics, els "e-mails" !

Com a objectiu, es tractaria de recuperar gent, d'evitar que els adults poc predisposats a utilitzar aquestes eines, i especialment la gent gran, quedin despenjats d'aquest progrés, quedin aïllats, incomunicats, malgrat les possibilitats tecnològiques realment existents.

No hi ha, efectivament, cap limitació tècnica o econòmica: és una qüestió d'entendre el problema (senzill), imaginar les solucions (fàcil), ... i posar-hi voluntat.

Concretament, es tractaria de desenvolupar una aplicació extremadament senzilla i fàcil d'utilitzar, que permeti fer exclusivament les funcions més elementals que una persona pot necessitar, per exemple, intercomunicar-se.

Caldria desenvolupar un programa intermediari ("interface"), que faci de pont entre l'usuari inexpert i els programes bàsics d'intercomunicació, vetllant, sobretot, que la interacció, la operatòria, els continguts de les pantalles, les icones, ... garanteixin l'accessibilitat, la visibilitat i la facilitat d'ús. Les pantalles tàctils, cada cop més barates i precises, i els teclats simplificats dels netbooks actuals podrien ajudar-hi força.

Una iniciativa com aquesta permetria:
- millorar concretament la qualitat de vida de les persones usuàries;
- facilitar la creació d'algunes empreses per a la creació, comercialització i suport a la utilització d'aquestes petites eines tranquiles i segures;
- estimular la oferta de nous serveis específicament orientats/pensats per a aquests nous usuaris inexperts però, probablement, curiosos i motivats per no deixar passar el tren digital !

Aquí la teniu: una bona idea gratis !

24 de gener 2010

Per una cultura general innovadora

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'intercanviar idees amb responsables del Tecnocampus Mataró/Maresme. Interessants les reflexions, i molt motivades les persones.

Entre d'altres reaccions i comentaris, els meus suggeriments/propostes varen ser:

1/ la ciutat/comarca hauria de pensar en disposar d'una capacitat organitzada, sistemàtica, per seguir els canvis crítics que estem vivint i de deduir-ne orientacions concretes per a la definició de les polítiques locals.
Potser una petita "cèlula de prospectiva" permetria observar tendències, experiències, i ajudar a adaptar-nos als nous paradigmes que, sembla, es dibuixen a l'horitzó.
Per exemple, repensant els conceptes clàssics de competitivitat/innovació i dirigint els esforços cap a la millora de l'eficàcia/eficiència dels productes i processos, la productivitat, la utilització racional de materials i energies, la millora de la seva utilitat social real, ...

2/ aprofitar la intuïció dels seus responsables sobre la necessitat de gestionar el talent, el coneixement disponible, per fer-ne una "pota potent" de l'estratègia global innovadora del Tecnocampus (les altres tres potes: 1/ formació universitària, 2/ projectes de recerca/innovació, 3/ promoció i suport a les iniciatives emprenedores i a les activitats empresarials).
Es tractaria d'imaginar activitats de promoció general del talent, del coneixement i, sobretot, d'una cultura innovadora, capaç de superar inèrcies i resistències als canvis, al servei d'una colectivitat més equilibrada, cohesionada, més ben organitzada, més capaç de viure bé i de manera sostenible.
Precisament avui, en un article a El País/Negocios (p.19), Juan Mulet (Cotec) recull algunes de les directrius que prepara l'OCDE per implicar a tota la societat en el procés de creació i d'utilització del coneixement per el desenvolupament econòmic i el progrés sostenible:
- augmentar la capacitat dels ciutadans de participar en totes les dimensions de la innovació,
- reforçar el marc institucional i administratiu per eliminar obstacles,
- estimular els fluxos de coneixements i el mercat de tecnologies,
- buscar solucions innovadores als grans reptes de la humanitat,
- inculcar l'esperit innovador en totes les formes de governança de la societat.

3/ més concretament, constatant que:
- els professionals, les persones, els treballadors, els ciutadans en general, estem sotmesos a una dinàmica trepidant de canvis tecnològics, econòmics, socials, culturals ... que estem inundats, desbordats per un allau de dades, informacions, coneixements, productes, eines, serveis, ...
- que és difícil assimilar, apreciar-ne el seu interès real, ... o descobrir-ne les manipulacions, que és complex explotar-ne adequadament totes les seves potencialitats,
- que estem tots enfrontats als riscos de quedar "despenjats", obsolets, d'afavorir "gaps" entre colectius amb diferents/desiguals capacitats d'adaptació,
- que estem massa condicionats, sovint, per resistències als canvis, per inèrcies socials i culturals, per valors que poden esdevenir "caducs" ...

... el Tecnocampus Mataró/Maresme podria assumir (com a "pota potent"), com a un dels seus objectius generals/principals, acompanyar, ajudar, recolzar els professionals, els treballadors, els ciutadans ... i les persones en general (especialment determinats colectius !), a "navegar" per aquestes aigües turbulentes, a poder seguir, aprofitar i conviure les possibilitats i oportunitats que ofereixen les noves realitats tecnològiques, econòmiques, socials i culturals.

Per fer-ho, el TCM/MM podria fixar-se com a objectius específics:
- identificar i superar els "gaps", recolzar colectius/grups de persones que tenen dificultats per seguir i adaptar-se als canvis;
- assistir, donar suport, formar, actualitzar coneixements, competències, capacitats, ...
- facilitar l'intercanvi de problemàtiques, d'experiències, organitzar el debat entre professionals per contrastar, apreciar, valorar, noves tecnologies, nous materials, noves organitzacions, nous valors/criteris ...
- catalitzar activitats cooperatives de vetlla, de prospectiva tecnològica i social ...
- identificar, racionalitzar, coordinar, integrar, ... potenciar la oferta ja existent a la ciutat/comarca, d'aquest tipus de serveis tecnològics i de formació per a les persones.

I més concretament, tot això es podria fer mitjançant activitats com ara:
- formació tecnològica bàsica, modular, adaptada a les necessitats de determinats colectius ...
- activitats informals, obertes, flexibles, (esmorzars, cafès, ...) per compartir inquietuds i experiències entre professionals i experts, entre joves i sèniors, ...
- formació específica tecnològica, econòmica, jurídica, ... a professionals per actualitzar coneixements, competències, capacitats sobre tecnologies, materials, processos, polítiques, legislacions, ...
- serveis individuals/personalitzats (bilan de competències, informació i orientació professional, coaching, ... ) (estudiant possibles formes de pagament ?)
- serveis de interrelació/intermediació oferta/demanda, oferta de llocs de treball, oferta de talent (!)
- comunitats/grups i sessions de treball, jornades, seminaris especialitzats
- ...

El TCM/MM hauria de disposar com a recursos propis, de:
- eines potents però fàcils d'utilitzar per intercanviar i cooperar virtualment ...
- animadors que "reguin" i que estimulin la seva utilització ...
- espais oberts informals (cafeteries per intercanviar, debatre, compartir, ...)
- espais adequats per a congressos, reunions, jornades, ...

4/ Com a idea a explorar, em va semblar interessant, innovador, pensar en les possibilitats d'un organigrama "mixt" com ara aquest:


(cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo ...)