El José Antonio Marina, en l'extra ES de La Vanguardia d'avui dissabte 29, proposa ampliar les 8 competències-clau proposades per la Comissió Europea i recomanades pel Parlament Europeu i el Consell ja fa uns anys (18.12.2006 !).
Preocupat pel creixement del nombre de "crèduls" que es deixen convèncer amb massa facilitat pels vidents, tarotistes, astròlegs, espiritualistes ... i d'altres estafadors, diu, que parlen i parlen en la gran quantitat de cadenes de televisió (i de ràdio, afegeixo jo), voldria promoure iniciatives per enfortir el pensament crític, per ajudar el ciutadà a pensar per si mateix, a detestar ser manipulat.
Considera que entre els ciutadans hi ha dèficits de competència, de capacitat per discernir les informacions rebudes, per considerar-les, per filtrar-les i assumir-les, o no, i per enriquir els seus coneixements, la seva consciència, i els seus comportaments.
Proposa doncs ampliar les 8 competències-clau amb una novena competència, la filosòfica, basada en desenvolupar el pensament crític.
No em sembla bona idea, tot i que comparteixo la preocupació.
Però potser seria més pràctic i operatiu ampliar o redefinir la competència-clau titulada "aprendre a aprendre", que podria anomenar-se "aprendre a aprendre i a pensar".
En les definicions de la Comissió hi ha sempre tres components: (1) coneixements, (2) aptituds/habilitats, i (3) actituds. Ho vaig explicar en una nota de l'abril de 2010, titulada "Sopa de competències": mireu-la si us interessa [ aquí ]. A la Comissió dominaven, i suposo que ara encara més, els enfocaments neoliberals i la lògica de la competitivitat.
Probablement per això, la definició de l'aprendre a aprendre és molt reservada respecte del pensament crític. Tot i això, a la definició es parla també d'utilitzar i aplicar els nous coneixements, i, cap al final, d'actitud positiva orientada cap a la resolució de problemes !
Caldria incorporar en les aptituds i actituds conceptes com ara l'autonomia, la consciència, la responsabilitat, la capacitat d'analitzar problemàtiques, d'imaginar objectius i estratègies de comportament, d'avaluar-ne les condicions i riscos ... és a dir, tot el què porta a l'anomenat "empowerment" o empoderament de la persona.
Curiosament, aquest concepte encara no és a la viquipèdia catalana, però sí a la wikipedia castellana, francesa, anglesa, i, especialment, a la italiana, que és molt complerta !
De tota manera, a mi em semblen més suggerents altres esquemes de competències com els que vaig recollir el 2010 i que val la pena recuperar aquí per comoditat i per assegurar-ne la difusió. El proposat per The Partnership for 21st Century Skills, i el model KSAVE de l'iniciativa Assessment&Teaching of 21st Century Skillls:
Considera que entre els ciutadans hi ha dèficits de competència, de capacitat per discernir les informacions rebudes, per considerar-les, per filtrar-les i assumir-les, o no, i per enriquir els seus coneixements, la seva consciència, i els seus comportaments.
Proposa doncs ampliar les 8 competències-clau amb una novena competència, la filosòfica, basada en desenvolupar el pensament crític.
No em sembla bona idea, tot i que comparteixo la preocupació.
Però potser seria més pràctic i operatiu ampliar o redefinir la competència-clau titulada "aprendre a aprendre", que podria anomenar-se "aprendre a aprendre i a pensar".
En les definicions de la Comissió hi ha sempre tres components: (1) coneixements, (2) aptituds/habilitats, i (3) actituds. Ho vaig explicar en una nota de l'abril de 2010, titulada "Sopa de competències": mireu-la si us interessa [ aquí ]. A la Comissió dominaven, i suposo que ara encara més, els enfocaments neoliberals i la lògica de la competitivitat.
Probablement per això, la definició de l'aprendre a aprendre és molt reservada respecte del pensament crític. Tot i això, a la definició es parla també d'utilitzar i aplicar els nous coneixements, i, cap al final, d'actitud positiva orientada cap a la resolució de problemes !
Caldria incorporar en les aptituds i actituds conceptes com ara l'autonomia, la consciència, la responsabilitat, la capacitat d'analitzar problemàtiques, d'imaginar objectius i estratègies de comportament, d'avaluar-ne les condicions i riscos ... és a dir, tot el què porta a l'anomenat "empowerment" o empoderament de la persona.
Curiosament, aquest concepte encara no és a la viquipèdia catalana, però sí a la wikipedia castellana, francesa, anglesa, i, especialment, a la italiana, que és molt complerta !
De tota manera, a mi em semblen més suggerents altres esquemes de competències com els que vaig recollir el 2010 i que val la pena recuperar aquí per comoditat i per assegurar-ne la difusió. El proposat per The Partnership for 21st Century Skills, i el model KSAVE de l'iniciativa Assessment&Teaching of 21st Century Skillls:
