La iniciativa commemorativa del PSC

A les poques hores d'enviar la meva convocatòria per un dinar per rememorar el míting i fer una mica de prospectiva sobre la necessària militància futura, des del PSC se'm convida, a mi i a molts d'altres militants del 1976, a un acte commemoratiu organitzat pel partit. Al remitent em diu, que m'envia una cosa que em faria ilusió que ens poguessis acompanyar:

Benvolgut amic i company, hola, bona tarda La Comissió Executiva de l’Agrupació de Mataró del P.S.C. organitza un acte per commemorar la celebració a Mataró del primer míting que hi vam fer els socialistes el 1976, ara fa 50 anys.

Com a membre de la Comissió Organitzadora de l’acte m’ha estat encarregat de comunicar-te la seva celebració i que personalment et convidi a acompanyar-nos si et ve de gust i tens possibilitats de fer-ho. T’adjunto el cartell que es difondrà pels mitjans de comunicació i les xarxes socials en el que podràs veure el contingut del mateix.

La data de celebració serà el proper dia 30 d’octubre a les 19h. a la sala d’actes de Can Marfà Gènere de punt. Museu de Mataró on, a més, hi haurà exposat un recull gràfic d’aquells temps i que clourem amb una copa de cava. Em faria molta il·lusió que ens acompanyessis ja que crec que el record de l’efemèride s’ho val. Serà un motiu per retrobar-nos, recordar-ho i celebrar-ho, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data. Salutacions cordials.

Aquesta va ser la meva reacció enviada al remitent i a d'altres responsables del PSC:

... no em fa ilusió acompanyar-vos, em sap greu ... . . . Dieu que "ens podríem retrobar, recordar i celebrar, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data". És poc creïble aquesta voluntat: el PSC no ha tingut cap gest en aquest sentit a l'hora de pensar i programar aquest acte de 2026. . . . 

En aquest cinquantenari, entre d'altres temes polítics, penso que valdria la pena repensar el partit que volíem, la militància que oferíem desinteressadament, les maneres de fer política i l'instrument que imaginàvem. Valdria la pena fer-ne balanç, comprendre els canvis, i, sobretot, projectar cap el futur la implicació dels qui encara tenim i sentim ganes de millorar la nostra convivència democràtica i socialista. . . . 

Insisteixo, independentment dels camins polítics i personals, hagués estat bé associar, d'alguna manera, a tots els companys d'aleshores, a la concepció d'aquest acte. Ara sembla que ens convideu a escoltar les posicions oficials del PSC, a aplaudir, i a celebrar amb cava el record de l’efemèride. A celebrar que, molts, desubicats, ens hem quedat sense el partit que volíem ? 

Des del PSC, un em diu que no em contestava "perquè em diria coses que no em volia dir", i una altre que considerava que "certament cadascú ho viu a la seva manera ..."  Cap reflexió política raonada ... 

Una temptativa fracassada ... rememorar l'esperit socialista del '76

El proper 15 d'octubre farà 50 anys que vàrem organitzar el primer míting socialista a Mataró.

Aquest setembre he intentat organitzar un dinar per commemorar aquell esdeveniment. Vaig convidar als que hi érem, als que vàrem participar d'una manera o altra en la preparació i execució del míting, i que fa 10 anys ja vàrem commemorar-ne el 40è aniversari.

 

Companys, el proper 15 d'octubre farà 50 anys del primer míting socialista a Mataró ... Potser seria interessant commemorar-ho recordant aquells temps, aquell míting de fa 50 anys al Velòdrom i, també, mirant cap endavant els temps que venen. Podríem fer una trobada amical, informal, entre els que hi érem, com vàrem fer ara fa 10 anys ! 

N'he parlat amb l'Antoni Puigverd, politòleg, periodista, que va fer un recorregut polític semblant al nostre, a Girona, i estaria encantat de venir a Mataró, a acompanyar-nos en la trobada La idea seria fer un dinar/pica-pica el mateix dia 15 d'octubre, dijous, al migdia, a un lloc a decidir (Café Nou, l'Iluro, ...) 

Queden pocs dies ... aniria bé que em diguéssiu, tan aviat com pugueu (aquesta setmana, abans del dia 28), si us interessa la idea, si podríeu venir, si vindríeu: caldrà concretar el lloc, en funció dels participants ... Convido bàsicament, als que ja ho vàrem commemorar ara fa 10 anys, al Velòdrom i al sopar al Gaudium, i que, d’una o altra manera, vàrem estar implicats en l’organització d’aquell míting mataroní. Vinga, va, us animeu ? (abans del 28 !) 

Però només 5 ó 6 dels convidats han reaccionat positivament, i he decidit suspendre la iniciativa ...

L'Antoni Puigverd havia acceptat interessat la idea. En comunicar-li la suspensió, em va dir: 

No pateixis, Pep. Aquesta tendència a la passivitat és molt detectable a tot arreu. Amb uns amics, organitzàvem cicles de conferències a Girona i també ho vam haver de deixar córrer. Ja trobarem altres excuses per retrobar-nos. Em va agradar molt conèixer-te personalment. Estarem en contacte. Ànims. Una forta abraçada

Per facilitar l'accés als records, l'enllaç a la convidada del 2016 pels 40 anys ... [aquí], i l'enllaç a les imatges de la trobada al Velòdrom i al Gaudium d'una vintena de companys [aquí]

El Panxo ha plegat dignament ...

El Panxo, Francisco López Romito, amb 83 anys, va acabar molt dignament la seva vida, el dilluns 31 d'agost. Havien vingut a Mataró, amb la seva companya More, el juny del 2024, quan ja començava a tenir problemes de salut, i buscava tranquilitat i suport. Els amics d'aquí, ex-ugetistes de finals dels '70, el vàrem acompanyar en aquesta etapa de progressiva decadència. I, finalment, ha tingut una mort digna com volia.

Enyorarem la seva inteligència crítica, el seu radical compromís amb els principis i pràctiques socialistes, la seva extraordinària memòria històrica, els seus discursos pedagògics llargs, amplis. Quan ja ens pensàvem que ho havia explicat tot, parava, i amb un punt de suspens, ens deia "hete aquí ..."

Doncs això, hete aquí que el Panxo ja no hi és. Trobarem a faltar la seva cordial bonhomia, però s'estalviarà el patiment de veure la regressió d'aquest país que ell va intentar millorar, venint de tant lluny.