Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre l'esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre l'esport. Mostrar tots els missatges

07 de juny 2014

Treball, humilitat, orgull, unió ... blaugrana !



Molt tip dels lios esportius, econòmics i fiscals del Messi i del Neymar (i dels seus pares), molt trist pels problemes del Cesc, molt inquiet de com van les coses amb el Xavi, molt indignat per les maneres de fer del fugit president Rossell ... vaig veure a la tele la crida dels dirigents de l'Eibar. Equip de futbol d'un poble de menys de 30.000 habitants, a 50 km de Donosti !  Un amic d'allà m'explica que quan Eibar va sortir al carrer, va venir la República. Ara que ha pujat a primera, el Rei abdica ...

Link a la wikipèdia [aquí]. Es la versió en castellà, la catalana és impresentable ...

Per consolidar el seu ascens a primera divisió, necessiten calés i fan una crida a socis i simpatitzants. L'he trobada a la web, la seva presentació m'ha emocionat, i he decidit aportar-hi la meva petita ajuda: 50 euros.

Segur que hi ha d'altres prioritats. Però, ja em perdonareu, aquest m'ha vingut molt de gust. Una petita ciutat industrial basca, un equip que juga amb els colors blaugrana ... i una declaració de principis impecable: treball, humilitat, orgull, unió, valors del poble al que representa !










La lliga que ve, el seguiré amb atenció, per contrastar resultats d'un equip humil amb el què ens espera de la penya del Luís Enrique, amb els calés de Qatar.

01 de febrer 2013

Ja tinc el ioga-kayak !

Després de molt de temps de buscar, de mirar, de comparar, de pensar ...
vaig aprofitar que dijous anava a acompanyar la Montse a predicar, a Castelldefels, per comprar-me aquest original kayak: 255 euros (300 - 15% per ser d'exposició)

Dissenyat al Canadà (yogakayak), fabricat a França (Rotax), i distribuit a Espanya per Aknamara, societat ubicada a Port Ginesta de Castelldefels.

Compacte (< de 2'40 m), lleuger (< 15 kilos !), manejable, bonic ... espero que, si va bé, en pugui portar dos al cotxe !

Ara cal veure si, amb els meus 65 anys, els quilos de més (encara ...), i les articulacions ja un pel gastades,
resulta agradable passajar-hi per aigues tranquiles de pantans, llacs o mars calmes.

De moment, faig proves al pati de casa per veure quins "complements" necessito per seure-hi còmodament agenollat !


La referència:




26 de març 2012

La revolució del Barça


Michael Robinson i John Carlin, dos molt bons periodistes esportius de El País, escriuen en El País Semanal del diumenge 25 un article molt interessant i molt documentat sobre les maneres de jugar al futbol del Barça del Pep Guardiola.

Jo ho deia d'altres maneres: la inteligència contra la força. La finura (la finor, en català ...) dels petits contra la brutalitat de bèsties com el Pepe i d'altres destralers.

Queda molt encara per superar la concepció de que el futbol és un esport d'homes. Només caldria inspirar-se en el basquet !

També diumenge, El País posa l'accent en la incitació a la violència que suposen les actuacions del Mourinho.
I critica el Comitè de Competició, alertant del risc de que es produeixin incidents més greus.





Ja fa un parell d'anys que vaig comentar el comportament d'aquest personatge tan mesquí ...

09 de setembre 2011

Memorable Pep Guardiola

Ahir el Pep Guardiola va rebre la medalla d'or del Parlament de Catalunya.
Vaig sentir tot el seu discurs, d'uns 10 minutets: extraordinari, d'obligada i atenta escolta, sencer.
Em vaig emocionar, especialment quan explicava les virtuts dels esports d'equip, d'aprendre a cooperar i a compartir èxits i fracassos. Em va fer recordar les meves entranyables experiències al Juventus, a mitjans dels anys '60.
Les virtuts que es reconeix: la passió pel que fa i l'obsessió per la feina ben feta.
Jo n'hi valoro també d'altres: la senzillesa i la humilitat.

Penjo la portada de El Periódico, i el discurs íntegre a la web de BTV


No m'he pogut estar de penjar dues fotos meves de l'època, l'any 1966, amb el Juventus i amb l'amateur del Barça ...
... I un afegit: l'article molt pertinent del Joan Subirats, el diumenge 18, a El País:

15 de juny 2010

Salut, Barça !

Cansat de les picabaralles politiqueres, vaig veure dos debats a la tele entre els quatre candidats.

Curiosa experiència, doncs no en coneixia pràcticament cap. Vaig poder apreciar sense massa prejudicis les posicions i actituds dels personatges.

Conclusions: els continuistes Ferrer i Ingla, decebedors. Rosell (molta ilusió, capacitat de lideratge, ... ), i Benedito (rigor, serietat, valors, ...), molt bé.






Amb les votacions, els socis em varen fer content:
- prou Laportisme !
- fora el Joan Oliver com a Director General !!

Val la pena veure les estadístiques que publica El País per tenir perspectiva democràtica. Curiosament, La Vanguardia no va donar cap tipus de dades històriques ...

Jo suggeriria al nou president, de moment, dues coses:
- que incorporés a Benedito als òrgans de govern per promoure valors, garantir mecanismes transparents, per aprofundir la democràcia;
- que revisés quan vagi bé, el nomenament de Johan Cruyff com a president.


Comparteixo les opinions d'avui 15, a LaVanguardia, de la Pilar Rahola:

14 de maig 2009

Visca el futbol !

El que més em va agradar del partit de la final de la Copa, va ser el comportament general de les dues "aficions", abans, durant i, sobretot, després del partit !

Els bascos aplaudint els jugadors del Barça, aquests aplaudint als seguidors culés i als de l'Athlètic, el Piqué i l'Eto'o un bon rato amb l'ikurriña ... extraordinari !

Per això em quedo amb la imatge de FER que publica l'Avui d'avui dijous:

11 de gener 2009

Governança ? Fem Guardiola !

Feia dies que volia penjar una nota sobre el Pep Guardiola.
La Vanguardia se m'ha anticipat. I el New York Times també.


L'article de Màrius Carol, és molt interessant tècnicament.






L'article del New York Times fa gràcia: fins i tot a l'altra banda de l'Atlàntic se'n adonen del "fenomen" !




La meva reflexió era de pensar que, a més de bon jugador i bon tècnic, a més, i sobretot, és bona persona, i té un bon sentit sobre les coses, sobre els problemes.

Ha trencat els esquemes viciats de tota la tropa de paràsits que viuen de discutir, de publicar, i d'opinar sobre futbol. És senzill, clar, directe, transparent. Sembla que ha generat un clima de confiança i de motivació entre tots els jugadors. I predica una idea fonamental: que el futbol és un joc, on les matemàtiques i les estadístiques són útils, però que, també, és un joc on en qualsevol moment pot sortir un gol i canviar totes les previsions o prediccions.

Els experts en governança i lideratge l'haurien de seguir i aprendre: no és marruller, no és mesquí, li agrada el treball ben fet i la cooperació entre tots els membres del grup, i, de moment, sembla tenir paciència i ganes de fer pedagogia entre la tribu de periodistes empallegosos generalment força excitats.

Veurem com reacciona si un dia, probable, les coses no surten tan rodones com fins ara. Confio en que el seu estil facilitarà reaccions serenes i equilibrades. A seguir !

El setembre de 2007, vaig penjar una nota sobre un article al suplement NEGOCIOS de El País, que parlava dels problemes del management, i on Borja Vilaseca citava l'opinió d'un expert dient que "para ser un buen jefe hay que ser buena persona" . Doncs això !

26 de juliol 2008

Samarretes

M'encanta la samarreta de la Festa Major d'aquest any 20008 ! El veure per Mataró tanta gent amb una samarreta esportiva, del Mataró, crea ambient d'equip ! I com a cartell, té un gran impacte visual, comunicatiu, que és el què ha de tenir.

Felicito al Martí Ansón per la idea, com sempre discutida.


Pels que jugàvem al Juventus de joves, portar ara la samarreta del Mataró, tindrà un efecte afegit, especial: vestir com els eterns rivals !

Aprofito doncs, per penjar també una foto meva amb la samarreta del Juventus ...
al camp del Mataró, l'any 1964, ara fa 44 anys ...



11 de maig 2007

Inadmissible !

... l'actitud dels jugadors del Barça d'ahir !
Mireu què diu El Periódico
( el titular és prou clar: Sense vergonya ! )
El pitjor Barça de la temporada es va estavellar a Getafe. L'equip de Rijkaard va quedar fora d'una final de la Copa del Rei que ja tenia a les mans en un dels ridículs més grans de la història recent (4-0). Va caure amb justícia davant un equip que li va passar per sobre empès per una il.lusió i una fe que el Barça no va mostrar en cap moment.

Com poden faltar les ganes i la il.lusió en professionals que cobren un pastón ? Es pot perdre perquè la pilota no entra, per mala sort, per l'àrbitre, ... però no així !

Aprofito per dir que estic una mica tip de tanta atenció mediàtica al futbol a TV3:
el Dia d'Europa no van fer cap referència a cap acte, però, per contra, vàrem poder veure com els jugadors del Barça prenien el bus/avió per anar a Madrid. I anticipàven el malestar al Real Madrid (amb entrevista), per tenir de veure el Barça jugant la final al seu camp !
Ja n'hi ha prou ! Sort que el Rijkaard demana disculpes ... haurien de tornar els calés !!

Un lector de La Vanguardia es queixa: "És patètic que només el Barça ens remogui la consciència i ens provoqui les ganes d'escriure !!! Mireu la foto de l'africà que hi ha a la portada d'Immigració. Mireu-li els ulls. Mireu-li la cara. No us provoca una desolació infinita? "

07 de setembre 2005

una mica de Curriculum



Nascut a Vic el 1948, però resident a Mataró des del 1954
casat, amb la Montse Fabrés des del 1971, amb dos fills, la Maria i el Pere.

Enginyer industrial,
Jubilat administrativament de la Comissió Europea des del 2004, on vaig treballar 15 anys, ara em dedico a diverses activitats d'animació, de reflexió i de divulgació intentant ser socialment útil.

Sóc membre de dues comissions de treball al Colegi d'Enginyers, i he participat activament en les reflexions estratègiques de l'Associació d'Enginyers per promoure la cooperació entre companys, he participat en el procés de reflexió sobre Mataró Marítim i vaig fer propostes pel TECNOCAMPUS MataróMaresme ...

Des del meu retorn de Brussel.les, he sigut
- President del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme (2004/2006)
- Consultor del Patronat Català pro-Europa (2004 / 2006) fins la creació de la SUE
i he fet assessoraments puntuals a la Consellera de Treball,
contribucions i proposta d'esmenes per a la Llei d'Educació de Catalunya,
informes per l'Area d'Educació de la Diputació de Barcelona,
conferències i cursos a l'EAPC sobre Planificació i Avaluació estratègica, ...
... i vaig penjant idees, reflexions i propostes al blog !

Entre 1989 i 2004 (15 anys),

- funcionari a la Comissió Europea, a Brussel.les, amb diversos càrrecs (Cap d'Unitat, Conseller), en diferents Direccions Generals ( Ocupació, Política Regional, Educació, Formació professional i Cultura ), en tasques:
- d'avaluació de polítiques i programes finançats pels fons estructurals FSE, FEDER, ...)
- de coordinació i de cooperació entre Estats membres, partenaires socio-econòmics i territorials,
- de suport a l'innovació i elaboració d'iniciatives i programes (LEONARDO, SOCRATES, ...)
- d'impuls de la reforma de la Comissió: planificació estratègica i d'avaluació,
i vaig participar activament en l'elaboració del Llibre blanc sobre noves formes de governança.

Abans d'entrar a la Comissió Europea:
- Director de Promoció Tecnològica, a l'Institut Català de Tecnologia ( l'ICT !) (88/89)
- Assessor del Director General de Informàtica, després Ministre de Indústria, el Joan Majó, a Madrid (86/87);
- Director del Servei de Organització i Informàtica, a l'Ajuntament de Mataró (80/85)
- Consultor pel Ministeri d'Economia, a Madrid (79/80)
- Cap dels Serveis Tècnics de la UGT de Catalunya (76/79)
- Director de Relacions Laborals a ROSELSON (75/76), empresa autogestionada
- Enginyer consultor a Ingenieros Consultores, SA ( ICSA ) (74/75)
- Cap de projecte al CONSORCI D'INFORMACIO I DOCUMENTACIO de CATALUNYA (72/73)
- Adjunt al Director de Producció a Gèneres de Punt ENRICH, de Mataró(70/72)
- Professor a l'Escola de Mandos Intermitjos ( EMI ), de Barcelona,
... i a l'Escola de Formació Professional Miquel Biada, de Mataró (70/75)

Però també he fet altres coses:- contribuïr a crear el PSC a Mataró, el 1976, quan érem companys. Vaig deixar el partit el 2008 ...,
- jugar a futbol (amb el Juventus, l'Alarona, seleccionat per la selecció catalana, fer algún gol amb el Barça, ...),
- escriure un llibre sobre l'Organització del Treball,
- plantar un xiprés i un pruner,
... i ara publicar un blog !

La portada del llibre, ... jugant amb el Barça, . . . . . . el primer ordinador a l'Ajuntament ... i predicant socialisme el 1976 !