Sorolls ? una innovació pel benestar colectiu ...

Fa molt temps, sobretot des de la tornada de BXL, que som molt sensibles als sorolls, especialment en llocs tancats com ara bars i restaurants. A molts, per les males condicions acústiques i per les maneres de parlar de la gent, resulta sovint difícil xerrar tranquilament ...

Quan uns parlen (o criden ...) una mica fort, els del costat han d'apujar també el to de veu per fer-se sentir. I així progressivament, exponencialment, fins que la sala esdevé una cova de grills, o una "auberge espagnole" com ens qualificaven des de BXL. Fa pocs dies, el forges ho presentava així a El País :

En algunes ocasions he pensat que els responsables dels locals, quan s'arriba a certs nivells, haurien de fer un toc d'alerta, un petit senyal perquè tothom abaixés la intensitat de les veus. Però es mostren escèptics ... o no ho entenen. Potser sí que resulta una mica violent fer un advertiment, sobretot si van de bòlit servint, o si no saben com fer-ho: cal una certa capacitat de lideratge, una certa simpatia pedagògica.

Una vegada ho vaig fer jo, a l'hostal la Granota, a un grup de camioners: els vaig dir que si afluixaven la veu, jo pagava el cafè. Va funcionar, ho varen entendre, i en varem riure tots plegats.


L'única iniciativa que recordo és la de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró, el 2011. No en sé els resultats ni si continua l'advertiment ...




Pensant-hi doncs, se'm va ocórrer una solució automàtica: un sonòmetre senzill (30 o 40 euros ...), amb un afegit tècnic que, quan es detectés un cert nivell (programable), fés sonar, per exemple, una petita campana:

Vaig fer alguna gestió per veure si algun jove tecnòleg emprenedor podia comprar la idea ...



Però, pensant-hi més, vaig voler explorar les possibilitats dels nostres telèfons mòbils cada cop més inteligents. Efectivament, hi ha un munt d'aplicacions que permeten mesurar els decibels, el soroll ambiental, convertint el telèfon en un veritable i gratuït sonòmetre.

Primera part superada: és fàcil i barat captar i avaluar el nivell de soroll. La segona part exigeix un mecanisme de reacció. Vaig pensar que una connexió via el cable USB cap a un PC podria obrir portes.


Però, navegant, navegant, va passar el què m'acostuma passar en aquestes circumstàncies: ja hi ha una solució operativa !




Ja hi ha (com a mínim ...), una aplicació descarregable, sota Android, senzilla (potser una mica massa ...), barata (per 1 euro ...), que quan detecta un cert nivell de sonoritat, és capaç de fer parlar el telèfon (funció Text to Speech ?), o reproduir un fitxer d'àudio prèviament enregistrat. Una campaneta, unes suaus picadetes de mans, o un "shiiisssst, si us plau, parleu més fluixet, gràcies ...".

Cal afinar l'aplicació i promocionar-la. Voluntaris ?

El veïnat amb els metges de família

Iniciativa molt simpàtica i positiva per millorar la interrelació entre "malalts" pacients i els metges doctors de família. Organitzada per les associacions de veïns i amb més de 150 persones escoltant els metges i opinant sobre sentiments i experiències viscudes.

Què poc que costa fer coses senzilles per millorar la comprensió entre uns i altres, en benefici de tots. Tot va funcionar bé, tant, que, sortosament, el Carles Forns no va haver de moderar ...

La Maria Bartolomé, que tinc la fortuna de tenir com a metgessa de família, va fer una exposició molt ben pensada per al públic assistent (de 60 cap a munt, la majoria !). Un power point molt ben construït, imatges molt adients, conceptes senzills i molt clars.

Amb referències al seu avi, donant la perspectiva dels canvis d'època, fins a la cita final de l'Albert Jovell, exemple extraordinari de metge/pacient: va morir a finals del 2013, als 51 anys, després d'una llarga lluita contra el càncer, i amb una àmplia activitat en favor de la sanitat pública i la defensa dels drets dels pacients. Passant pel doctor Google, cada cop més present en les visites !

I, també, va parlar, sense demagògies, de les retallades.

I va explicar propostes de futur: grups de pacient experts (a mi no m'han cridat, lògicament: em porto fatal amb el pes ...), utilització dels mails (però encara no, sembla, a iniciativa dels pacients ...), i d'altres que ara no recordo (li demanaré el power point a la Maria!).






Moltes preguntes i aportacions de molts veïns pacients. Algunes sobre l'ús de l'ordinador que, de vegades, deien alguns, atrau massa els metges, que no et miren prou els ulls ... D'altres sobre informació als malalts. Un senyor amb cara de Rouco insinuant l'objecció de consciència davant dels avortaments i l'eutanàsia. Molt clara la resposta de la Maria, predicant la formalització del documents d'últimes voluntats, i suggerint la fórmula que jo vaig utilitzar: encara que ara per ara la legislació és molt restrictiva, hi han redactats oberts per si canvia en el futur. Podeu veure el meu document de fa 3 anys [ aquí ].

Molt content d'haver assistit a una experiència colectiva enriquidora.
Emocionant, confirmant les grans possibilitats de la cooperació i de l'empoderament de les persones !
Quin luxe tenir un equip de professionals tan motivats i vocacionals !

Shirota FF: l'estil xanxullero, inconscient, irresponsable

El febrer vaig fer una [nota] sobre el Carles Manté, parlant d'un estil de fer les coses que, sortosament, semblava caigut. Un estil "xanxullero", deia, que "semblava tenir tots els vents a favor", i desitjava que "els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes" ...

Ara en surt un exemple que mereixeria ser un "estudi de cas" a les escoles de busines, analitzat com una experiència de cooperació public-privat (que molts ara reivindiquen ...), i, sobretot, explicat als joves que s'interessen per la cosa pública.

Pel que sembla, durant el període 2007/2012, el Carles compatibilitzava un molt ben remunerat contracte de consultoria estratègica amb Innova (sòcia de Shirota), amb la presidència/direcció de Shirota.

[dimarts 4.06.2013 llegeixo a El País que Francesc José María era el secretari general d'Innova !
Abans havia estat secretari general del CHC (jo hi vaig tenir algunes diferències),
i director general de l'ICS, cessat per la Marina Geli l'octubre de 2008 ...]

Entenc la voluntat de l'Ajuntament de Reus de promoure el seu desenvolupament territorial i tecnològic. Però em costa comprendre la decisió d'avalar, el febrer de 2008, amb 3 milions d'euros dels ciutadans de Reus, l'aventura d'una societat creada el 2007. Probablement s'explica per l'estil inconscient i irresponsable que dominava aquells anys.

La Morella Nuts, el Tecnoparc, Innova, el CDTI, el Ministeri de Madrid ... d'on surt el nom de Shirota ?

Per cert, fa temps que penso que algun dia caldria avaluar la rendibilitat social del TIC.SALUT ...
Qui ha pagat què ?
Qui ha gastat què ?
Quins ssón els resultats concrets i mesurables ... més enllà del fum o dels coloms ?

Carles Manté, la caiguda d'un estil

Coneguts i veïns des dels 70, varem encetar una cooperació professional quan vaig instal•lar el primer ordinador a l'Ajuntament. Et vaig ajudar a fer els primers passos per informatitzar alguns processos de gestió sanitària a l'antic Hospital, a primers dels 80. Després, des del Ministeri d'Indústria, vaig donar-vos suport, al CHC, en l'impuls d'estratègies de cooperació informàtica, tasca que vaig continuar fent des de l'ICT, abans d'anar-me'n a Bruxelles.

A la meva tornada, a proposta dels companys socialistes, em vares nomenar, l'estiu de 2004, president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Un luxe per a mi, professional i social, que volia reinsertar-me a la meva ciutat, al meu país, després de 15 anys d'aventura europeista a la Comissió Europea, reconvertit en expert en planificació i reformes de la governació de polítiques públiques.

Vaig compartir la teva visió estratègica, ambiciosa, de la modernització de la sanitat catalana, i em vas encomanar la teva passió per les reformes de governança impulsades per la Marina Geli, inspirades pel Joan Prats. Calia deixar enrere la lògica burocràtica i els gerencialismes autoritaris, excessius, associant gestors, professionals, i usuaris a les millores necessàries del sistema català de salut.

Tenies el cap ben endreçat, amb molts projectes, i molt obert a noves idees i experiències d'arreu del món. Semblava que tot era possible, "que l'economia anava força bé i que el finançament i les inversions ja no eren un problema", vas dir en la meva darrera reunió com a President del Consell. Vaig compartir amb tu gairebé 2 anys apassionants, des del meu voluntariat desinteressat i un xic innocent, pujant dos o tres dies per setmana al nou Hospital, coordinant actuacions i dibuixant organigrames sobre tovallons de paper, els dissabtes o diumenges esmorzant a ca l'Uñó.

Però les coses no eren fàcils, les reformes costaven molt, i les inèrcies i els comportaments massa interessats o malintencionats de la casta establerta, condicionaven excessivament els petits passos que jo proposava per orientar el Consorci de manera més oberta i transparent.

I, poc a poc, els teus compromisos amb gestors de dubtosa orientació, els teus tripijocs per evitar conflictes necessaris, les teves renúncies a trencar l'opacitat de conductes, la teva connivència amb comportaments interessats dels qui manejaven el cotarro, en un ambient generalitzat d'irresponsabilitat, d'inconsciència, i d'impunitat ... ens va anar separant. Vaig haver d'acceptar, per exemple, un astut nou gerent, amb el seu adjunt, que va costar-nos més de 100.000 euros de més, a l'any, més IVA, i que després va passar olímpicament del procés renovador que em demanàveu.

Les meves propostes per fer més transparent la presa de decisions varen topar amb la necessitat, em deies, de garantir, primer, l'eficàcia assistencial. I jo et deia que el rigor i la transparència son factors necessaris d'aquesta eficàcia, i condició indispensable per una major implicació de tots els professionals. Ens ho deien, també, des del Departament de Justícia, en les seves recomanacions sobre bon govern.

Aquest petit dissens, vas dir-me, et va portar a tallar-me el cap, a trencar la meva il•lusionada cooperació per un millor sistema català de salut. I ho vas fer, malinformant potser a la Consellera, i just quan altres presidents-rectors començaven a voler imitar les meves idees i experiències. La covarda i callada complicitat de l'aparell socialista local va facilitar el meu trist finiquito.

Aquests dies poden ser per a tu el final d'una etapa dissortada. Ho sento. Penso que potser una imparable inconsciència et va fer confiar en un estil xanxullero, que semblava tenir tots els vents a favor.

Tant de bo els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes que potser ara seran més difícils de reconvertir. I que, malauradament, poden justificar opcions polítiques menys socialitzadores dels pocs recursos que ens queden. Ho sento molt.

La nota, publicada al CapGros.com (link):

[ AFEGIT ]

Ara fa gairebé un any (març 2012), degut a les denúncies del grup del CaféambLlet,
vaig fer una nota aportant elements d'aquest estil,
i responent a consideracions "innocents" de l'advocat Jornet del Colectiu Ronda [ nota ]

I ara fa uns dos anys (abril 2011), davant l'obsessió retalladora, vaig escriure una altre [nota]
fent referència a les necessàries noves maneres de dirigir,
a partir de la meva experiència (frustrada) intentant renovar la governabilitat del Consorci Sanitari del Maresme

Chapuces a la sanitat ...

Un breu article molt interessant (cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo),
comparant maneres de fer aquí (a "Madrid" i a Catalunya !),
i allà, al Regne (encara) Unit de la Gran Bretanya.

Planificació, objectius, resultats, concertació, seguiment, transparència, expertesa, professionalitat, organismes independents, ... lluny, estem molt lluny !

Link a l'article a la web de El País [ aquí ] ...
... i a la darrera iniciativa del govern català dels millors, el novembre 2012, mentre tots estàvem distrets amb les propostes secesionistes [aquí]







De moment, el link a les fonts: el [ Mandate ]















Com a referències meves, algunes notes en aquest blog:
- sobre les maneres de dirigir, comentant les retallades pressupostàries [aquí];

- sobre l'acord ciutadà proposat per l'aleshores consellera Geli, el 2007 [aquí];

- sobre iniciatives per fer front a les corrupteles [aquí], amb un recordatori d'altres notes tècniques;

- sobre la Llei de reforma de l'ICS [aquí], el 2006/2007, amb un impacte considerable [aquí] !

També, el conjunt de reflexions i propostes que vaig fer sobre governança, quan era president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.
En el meu web documental [aquí].

Un cafè amb llet per la sanitat catalana ... i un tallat per la justícia !

En un temps que sembla molt curt, la justícia ha condemnat als joves editors de la revista Café amb Llet a pagar una indemnització de 10.000 euros a Josep Mª Via.

El País del 23 d'octubre ho explica així:
El Juzgado de Primera Instancia número 37 de Barcelona ha condenado a Albano Dante y Marta Sibina, editores de la revista Cafeambllet, a indemnizar con 10.000 euros a Josep Maria Via por considerar que la publicación atentó contra el honor de este alto cargo sanitario al acusarle de “enriquecerse a costa de hundir la sanidad catalana”. Según la sentencia, dictada por la juez Maria Millán Gisbert, la revista no ha demostrado la veracidad de esta acusación.

Josep Maria Via, actualmente presidente del consejo rector del Hospital del Mar y con una larga trayectoria en cargos de gestión de la sanidad catalana, denunció a Cafeambllet por un vídeo que la revista colgó en Youtube con el nombre de El mayor robo de la historia de Cataluña.

Per llegir tot l'article a El País, cliqueu [ aquí ]

Quina justícia la d'aquest país ! Presumptes corruptes passen mesos i anys abans de rebre sentència.
O, en molts cassos, la desesperant lentitud procedimental acaba portant a la prescripció dels delictes.

Comentant l'article de El País, un lector diu que "mientras Ramón Bagó (más de 12 millones de euros adjudicados a su empresa sin cumplir la legalidad en Badalona), Carles Manté (pagos sin justificación por más de 1,1 millones de euros en Reus), i Josep Prat (más de 200 millones de euros de deuda tras su nefasta gestión en Innova , con pagos irregulares por doquier), aún siguen sin condena alguna ..."

Aquesta parella de professionals (una infermera i un periodista) batallen fa temps per clarificar el merder sanitari català, que fa molta pudor. Però com que sembla que es passen una mica en les formes, en els qualificatius, denúncia i condemna ràpida.

Mireu i sentiu la seva reacció, la seva defensa, en un video (un pel llarg ... ), al youTube:

On són, què fan tots els mecanismes institucionals, tots els partits d'esquerres,
davant les denúncies versemblants de corrupteles, malversacions i favoritismes ?

Malversar milions d'euros pot acabar sortint gratis.
Acusar algú, simplificant, per fer-se entendre, de robar, ha acabat amb una pena de 10.000 euros.

 

Afinant la punteria ... per una millor sanitat pública

Fa unes setmanes, uns vídeos de l'equip de la revista cafeambllet denunciaven possibles corrupteles a la sanitat catalana. Molts amics van reaccionar amb perplexitat i preocupació, probablement perquè s'hi aludia al nostre ben conegut mataroní Carles Manté. Jo els hi explicava, sense perplexitats, la meva experiència de 2004-2006.

Pocs dies després, un advocat fundador del Colectiu Ronda, reaccionava amb duresa ridiculitzant els vídeos, defensava enèrgicament el seu amic Manté, i ressaltava les garanties que té el sistema per controlar els comptes de gestió: Consell Rector, Servei Català de la Salut, Intervenció de Comptes de la Generalitat, Sindicatura de Comptes, auditories externes, comitè d'empresa ... Aquesta reacció tant innocent sí que em va sorprendre, venint d'un gat vell expert en affaires jurídico-legals. Recomanava no disparar indiscriminadament, afinar la punteria, pensar en el projecte amagat de la dreta sanitària en el govern.

Després, el Ramon Serna, que no conec, membre actiu del CATAC, responia a la desqualificació dels vídeos de manera encara més contundent i molt més informada, sembla, parlant de panorama de corrupció institucional.

Com que jo vaig ser-hi una mica pel mig, m'agradaria aportar-hi alguns petits elements de reflexió.

A proposta del govern municipal d'aleshores, el Servei Català de la Salut, és a dir el Carles Manté, el seu director general, va nomenar-me president del Consell Rector el setembre de 2004. Vaig acceptar perquè el projecte de la consellera Geli, sobre idees del Joan Prats, era apassionant: promoure noves formes de governar més transparents, més obertes, més flexibles, més eficaces i eficients. Del burocratisme funcionarial representat (encara) per l'ICS, cap a una nova governança que corregís les desviacions gerencialistes que es detectava en la gestió dels consorcis hospitalaris autònoms. Apassionant.

Les estructures de cooperació com ara el Consorci Hospitalari de Catalunya, impulsat i liderat durant anys pel Carles Manté, tenien (tenen) plenament sentit per mancomunar serveis, compartir experiències, donar suport a la gestió. Però el context general, els actors i agents, ben instalats en els òrgans de govern, els hàbits adquirits en èpoques anteriors de socio-vergència sanitària, feien molt difícil la tasca. Les dinàmiques i els interessos corporatistes dels gerents i alts càrrecs del Departament i dels hospitals, suposaven un mur difícil de sobrepassar.

Jo m'hi vaig llançar amb totes les ganes, el 2004, amb el desconeixement i la innocència del qui acabava d'arribar de 15 anys a BXL per mirar de ser útil al seu país, que acabava de decidir un canvi històric de govern. Ja he explicat com es va acabar l'aventura: després de 18 mesos densos i tensos, el Carles Manté em va fer saltar.

Ara, 6 anys després, davant la iniciativa dels joves del cafeambllet i de les reaccions d'uns i altres, he reprès alguns fets i dades, simptomàtiques, que poden ilustrar el clima, l'ambient, les maneres de fer d'aquella època. Per aportar una certa perspectiva, reprenc dos fets objectius:

1/ el canvi de gerència de 2005
La renovació dels estils de direcció i governança exigia canviar el gerent del CsdMaresme. Seguint un procediment formal i obert correcte, el Consell Rector, malgrat algunes discrepàncies (entre d'altres, la meva), varem seguir contractant la gerència al CHC. Sota les indicacions del Carles, el CHC ens va proposar un nou gerent més obert, em deia, a les noves maneres promogudes per la consellera.

Deixant de banda els aspectes competencials, operatius i funcionals del nou gerent, la seva contractació va suposar:
- un increment de salari del 40% respecte del gerent precedent, és a dir, uns 40.000 euros més cada any;
- uns costos extres de contractació del 15% pel benefici empresarial del CHC, és a dir, uns 20.000 euros/any,
- un 16% en concepte de l'IVA en les factures corresponents al CHC, és a dir, uns 26.000 euros/any
- i la contractació immediata i sorpressiva (en contra de la meva opinió com a president ...), d'un adjunt a gerència, que ens devia costar uns 80.000 euros l'any.

Sumant-ho tot, la nova gerència ens costava uns 160.000 euros extres cada any, respecte dels 90 o 100.000 euros que ens hauria costat una gerència pròpia. Una petita part d'aquest sobrecost servia per a finançar l'estructura de cooperació del CHC, amb seu a l'avinguda del Tibidabo.

2/ els capricis de la directora d'infermeria ...
... que era la dona del gerent ( i germana de diputada socialista), a qui agradaven molt les teràpies alternatives. Per oferir-les, va aconseguir fer condicionar el segon sòtan de l'hospital, amb diversos mòduls i una gran sala per fer-hi tai txi. Tot amb materials acollidors i de gran qualitat. Amb el projecte ja molt avançat, un amic seu expert en feng shui li va comentar que la distribució funcional no era la correcte, i la directora va fer reconstruir els treballs realitzats. Cost final estimat de tot el projecte, uns 380.000 euros.

Malgrat la meva perplexitat, aquestes decisions varen ser formalment assumides i aprovades pel Consell Rector que tenia 6 membres designats pel Servei Català de la Salut (jo entre ells ...), del que seguia les orientacions. I 4 membres designats pels governs locals (el propi alcalde, regidors, ... ).

Potser hagués hagut de ser més radical. Però el context general d'àmplia tolerància, el projecte general i la por de generar situacions conflictives a l'Hospital m'impulsaven a seguir intentant promoure canvis. Després de 18 mesos de presidència, les meves posicions varen ser considerades intervencionistes i burocràtiques (!) per la casta gerencialista i la gent del CHC. El Carles Manté, hàbil estrateg, em va fer saltar amb un petit somriure.

Vist des d'ara, molt més conscients de les limitacions dels recursos colectius, la irresponsabilitat i el sentiment d'impunitat amb que es prenien determinades decisions són molt més difícils d'acceptar. Malgrat els avenços notables en eficàcia i eficiència, la direcció i gestió dels consorcis tenia deficiències denunciables. Els límits dels Consells Rectors eren i, probablement, són encara, evidents.

Símptomes de tot un estil, aquests tipus d'ineficiències i de malversacions poden ajudar a explicar, també, perquè som on som. I perquè continua essent necessari promoure noves formes de governança al servei d'una sanitat publica de qualitat. Però, en general, no veig ni la visió, ni la voluntat ni el coratge necessaris per a fer-ho. Economicisme radical, tisorades mal explicades, absència de projecte global, manca de capacitat política alternativa ... des de l'esquerra. No era així, companys, no era així !

Malgrat tot, els serveis funcionen, encara, pel voluntarisme i professionalitat dels treballadors i professionals. Gràcies.

Per acabar, una comparativa curiosa. Si mireu la nota precedent en aquest blog, veureu que el Servitge, aleshores secretari general del Departament de Treball, va ser condemnat a 4 anys de presó per haver malversat (només) 46.000 euros ... Ara el govern del PP l'ha indultat, seguint l'estil del govern socialista amb el banquer del Santander (vegeu la meva nota de novembre 2011) .

Ça bouge ... al Consorci Sanitari del Maresme !

Com que vaig ser president del Consell Rector d'aquest Consorci, en una experiència personal, professional, social i política extraordinària, i com que sóc usuari dels seus serveis, tot el què hi passa m'interessa.


Segueixo pensant que la manera com es va produir la meva dimissió forçada era un preludi de la manca de capacitat de govern dels socialistes que portaria on som ara.

No haver volgut afrontar les ineficiències, la mala gestió, la malversació de recursos públics, la prepotència de la casta gerencialista, la incapacitat de liderar i gestionar els treballadors i professionals del Consorci, etc. va fer perdre la confiança de molta gent en els socialistes.

Les reaccions que vaig rebre ho confirmen. Les vaig penjar en aquest blog el 2006 ... [ link ]

Ara, vés a saber per quines maniobres, tornen a rodar caps.
Veurem com queda. Intueixo que el Josep Manyach podria ser el nou president del Consell Rector, i algú m'ho confirma.



De fet, però, el que més m'intriga és saber quan decidirán suprimir el TIC.SALUT, la petita nineta que vaig vendre a la consellera Geli, i que el Joan Cornet va arreplegar per viatjar i vendre fum ...

Retallar pressupostos ? Canviar les maneres de dirigir !

Fa dies que volia escriure sobre el tema, però l'escepticisme i la desconfiança m'han desanimat fins ara d'obrir el word i dir quatre idees bàsiques, elementals.

Però avui, dilluns 25 d'abril, hi ha un article a La Vanguardia que diu coses sensates i que no havia llegit fins ara. Diu el Juan Ramis-Pujol, professor a ESADE, que, a més de les necessàries i inevitables reduccions pressupostàries, cal, també :
- impulsar innovacions organitzatives,
- donar més poder de decisió a funcionaris amb voluntat creativa,
- i substituir els equips directius no competents per a liderar aquestes iniciatives.

Jo ho vaig intentar, ara fa just 5 anys, com president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, animat per la consellera Geli i el seu braç executor, el Carles Manté.
Durant dos anys, semblava que una nova lògica era possible. Altres presidents d'altres consells rectors m'hi encoratjaven.

Malgrat les senzilles i tímides propostes meves:
- millorar les capacitats i el funcionament dels òrgans de govern,
- millorar els instruments de direcció estratègica per fer-los més oberts i transparents, més comprensibles i efectius, més útils,
- generar un clima de cooperació franca amb tots els treballadors, i establir pràctiques de concertació amb els professionals, veritable capital de l'hospital,
- corregir petites corrupteles i decisions poc racionals, excessivament interessades i motivades per lògiques familiars, amicals i corporatistes,
- abolir estils de direcció i de gestió massa personalistes, massa autoritaris,
- . . .
la casta dirigent, potent, organitzada, es va sentir atacada, va veure trontollar el seu bonviure de dècades, i va reaccionar. I la consellera va cedir. Fins i tot em va desacreditar, mentint, en el Parlament. Mesos després, en una entrevista forçada, em va reconèixer, malauradament, la seva impotència. Mesos després, des de la mateixa tribuna del Parlament, altres em van agrair les meves aportacions per millorar la governança del gegantot de l'ICS.

Els companys d'aquí, fidels a la lògica partidista, van callar, disciplinats: el què diguin a Barcelona.
Les esquerres governants van acotar el cap davant les pressions de la casta gerencialista.

Per això m'ha semblat interessant l'article de Ramis-Pujol: els temps fàcils s'han acabat. La solució simple de retallar pressupostos, no servirà si no va acompanyada, precedida penso jo, d'iniciatives creïbles per millorar l'eficàcia i l'eficiència, de noves maneres de dirigir, de governar els hospitals i els serveis de salut en general.

Les castes dirigents poden dirigir d'altres maneres ? Ho dubto. El Director General de la meva DG a la Comissió Europea, davant les propostes innovadores del comissari Kinnock per fer front a la crisi del 1.999, ens va reunir a tots els directors i caps d'unitat per dir-nos que, a partir d'aleshores, "il fallait faire semblant qu'on est transparent ...", és a dir, teníem de fer veure que érem transparents.

Davant la crisi, que en realitat és un canvi d'època, caldrà molta pedagogia, moltes explicacions rigoroses, raonables, equilibrades a tothom: als professionals i als usuaris. Però, sobretot, probablement, caldria substituir, efectivament, els equips directius massa acostumats a estils prepotents, autistes, ineficaços.

Sense aconseguir la implicació convençuda dels professionals, sense la comprensió conscient dels usuaris i dels ciutadans, no ens en sortirem. Cal, probablement, desmuntar catedrals burocràtiques i pensar en estructures més operatives de concertació. Cal, ja seria hora, abandonar mètodes de propaganda clàssica, per impulsar iniciatives creïbles d'intercomunicació amb els usuaris.

Caldrà veure si el govern té la visió, la voluntat, les capacitats i el coratge d'impulsar una renovació profunda de les maneres de governar aquests serveis, dels òrgans de govern excessivament formalistes, dels equips gestors massa acostumats a dècades de vivències glamuroses.

Cal generar confiança mútua ...

Homeopatia, placebos, creure ... pensar !

Ja fa dies que a la contra, La Vanguardia publicava una entrevista amb un expert en didàctica de la ciència, que treballa a la Universitat de Grenoble. Respostes senzilles, clares, comprensibles, contundents.

Recupero aquesta entrevista perquè, dimarts passat, al canal 33, a mitjanit, el programa "Ens podem creure la ciència ?" tocava qüestions semblants. Emetíen un reportatge que titolàven "La farmàcia", de l'original "Medicine Cabinet", emés per la BBC el 2009.


Malauradament, ni a la carta de TV3 ni a la de la BBC es pot ja veure el reportatge, extraordinàriament pedagògic. Penjo, al menys, la referència, el link a la "professor" Lesley Regan, i a un comentari molt aclaridor, complementari, sobre el reportatge !


I vull destacar el títol de la sèrie que utilitza TV3/C33 és molt simptomàtic, i reflexa l'ambient sovint "missaire", "animista", de la cadena (seva) que paguem tots.


Planteja les coses al revés: creure en la ciència, quan, precisament, hem de fer ciència per no limitar-nos a "creure", per sortir de la ignorància, per no deixar-nos influenciar per creences i supersticions, sovint fomentades i interessades !

La ciència no creu: la ciència dubta, qüestiona. La ciència recerca, analitza, compara, dedueix. No hem de creure en la ciència: hem de pensar, hem de reflexionar ! Els científics pensen, s'arrisquen, fan hipòtesis: les actituds científiques són contràries a les actituds conformistes o acomodatícies. Els qui creuen, en canvi, sovint, renuncien a saber i busquen respostes senzilles, assegurances tranquilitzadores per les seves angoixes i inquietuds. Els pitjors són els que diuen creure i manipulen els homes senzills per aprofitar-se'n.

Aprofito per penjar una simpàtica i senzilla imatge de Josep Pla:

La informació sobre la nostra salut, ciutadans !

Divendres vaig assistir a un seminari sobre PHR (Personal Health Record), la CPS (Carpeta Personal de Salut), que organitzava TicSalut al TecnoCampus, amb el títol mediàtic de "La Salut en mans dels ciutadans". Tinc l'impressió que jo era dels pocs ciutadans assistents: la majoria eren tècnics d'empreses, experts o responsables de serveis de salut ...

Vaig aprofitar per veure l'auditori del TecnoCampus en funcionament: magnífic, malgrat els petits problemes tècnics dels inicis (micros, ordinadors, temperatura, ...).

El President Executiu de TicSalut va iniciar l'acte, amb el seu to habitual d'encantador de publics explicant volades de coloms, aquest cop a Toronto.

L'Alicia Romero, com és habitual: viva, precisa, directa, correcta.

La primera xerrada, del Paco Lupiáñez, molt interessant: cal relativitzar les possibilitats tecnològiques i pensar més en els usuaris ciutadans, per evitar proposar iniciatives que excloguin amplis colectius de persones. Cal evitar la lògica dels "cacharritos", de les joguines tècniques, avaluant rigorosament l'impacte potencial de les solucions estudiades, i, sobretot, introduir criteris d'equitat i de cost/eficàcia en l'anàlisi d'opcions possibles. Molt documentat: ha participat en estudis del Manuel Castells. I té una web/blog que és una mina d'informació, anàlisis i experiències !

El seminari va consistir en dues xerrades sobre estàndards i tècniques d'interoperabilitat, seguides de presentacions comercials d'Intel, Microsoft i Atos Origin, per acabar amb l'experiència de la Lombardia i amb un primer balanç dels primers passos a Catalunya (a Calella, amb uns centenars d'usuaris).

Interessant la cloenda de Joan Guanyabens, responsable de les TIC al Departament de Salut i de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, recentment creada. Va reflexionar sobre el paper que ha de jugar l'administració, el govern, en aquesta problemàtica: ha de deixar que sigui el mercat qui temptegi i acabi imposant-se la solució, o les solucions, que més sortida tinguin ? Més aviat es decantava per jugar un paper de facilitador, de promotor, però sense "posseir" el sistema ... tema molt delicat, opcions probablement discutibles.


Des d'una altre perspectiva, m'interessava veure en acció la criatura que l'estiu de 2005 vaig vendre a la Consellera Geli. Aquests són els primers comentaris, metodològics:

- no es va dir rés de la dimensió europea de la problemàtica, resumir què fan els nostres compatriotes. Ja és un vici del nostre país: anar per lliure, picant d'aquí i d'allà segons filies i fòbies ... amics i coneguts. Estic segur que a BXL, la Comissió, malgrat no tenir competències directes, promou cooperació tècnica en aquest camp via els programes de recerca i d'innovació.

- vaig trobar a faltar el valor afegit principal que justifica la fundació: TicSalut no s'hauria de limitar a presentar experiències o a facilitar la comercialització de productes de grans empreses.
Les funcions que havíem imaginat per a una estructura d'intermediació i de suport tecnològic (vegeu el document bàsic de proposta, del 2005), era la d'aportar anàlisis comparatius útils als qui decideixen, als qui preparen les decisions, avaluacions sobre projectes o realitzacions, orientacions o propostes estratègiques consensuades, fetes de manera interdisciplinària, rigorosa i resultant de grups d'experts treballant amb eines virtuals de treball cooperatiu, amb participació de tots els agents concernits ...

No sembla ser el cas aquí, tot i que vist des de fora, es fa difícil i arriscat fer valoracions. Però el rigor i l'interès general necessiten mecanismes transparents d'anàlisi i d'avaluació: són massa importants els interessos particulars que hi juguen ! En documents posteriors, recollia una recomanació de la Comissió en la utilització d'expertesa: aquest tipus d'instruments han d'exercir la seva funció "respectant les principes de pluralisme et d’ouverture et en s’interdisant toute action de lobbying ou de promotion commerciale au profit des acteurs du marché" ….

Alzheimer III !

L'any passat no varem poder-hi anar, per l'operació de genoll de la mare. Però aquest any ens hi hem re-enganxat. Malgrat la petita pluja matinera, i gràcies a la Montse, que és decidida i voluntariosa !

Unes 3.000 persones caminant amb samarretes blau-pijama, espectacular !

És molt interessant pensar en els mecanismes de mobilització de tanta gent, de tota edat i mida. La causa, és evident. Però sortir a fer 14 quilòmetres a les 8 del matí, necessita algun estímul més. El recorregut, per exemple: s'ho val ! És una activitat molt saludable, i feta en colectivitat. Les sensacions són molt maques, especialment pels qui enyorem temps passats de militància solidària !



Preparació, informació i organització, impecables: quan la gent vol, pot !
Posats a proposar millores: no sé si hi va haver discursos finals, però jo n'hagués fet. Per explicar el sentit de tot plegat, agrair els participants, i encoratjar els esforços continuats de tots els voluntaris.

Com el 2008 [mireu la nota ], aquesta caminada et fa descobrir el tresor que tenim a l'esquena. Mataró ha arreglat molt el passeig marítim, que calia, però potser tocaria ara mirar a muntanya. Cada dia, cada cap de setmana, milers i milers de persones gaudim del caminar vora el mar. Potser podríem gaudir més, també, dels camins de muntanya.

Dissenyar alguns "circuits", arrenjar-los una mica, cuidar l'informació per no perdre's, fer una promoció simpàtica, facilitar la instalació de punts d'acollida (esmorzar/beure ... ), inspirar-nos en els elements que poden explicar l'èxit del "camino de Santiago", implicar-hi colaboradors voluntaris ... tot un projecte social engrescador, que contribuiria a la millora del nostre benestar i benviure, especialment pensant en els temps que venen !

Homeopatia a El País

Un exemple molt interessant del tipus de periodisme que poc a poc es va estenent. Un periodista que no coneix rés sobre el tema, que el treballa a fons, diu, que es documenta extensament ... per acabar publicant un article a El País, que, "con la apariencia de un informe riguroso, ponderado y ecuánime, y desde una aparente distancia objectiva, da por buenas las más flagrantes falsedades ...".

Però El País disposa d'un mecanisme eficaç, gràcies a Milagros Pérez Oliva: la defensora del lector. La llegeixo cada setmana, perquè és exemple de rigor, d'objectivitat, de crítica i autocrítica constructiva.

Val la pena llegir l'article del diumenge 14 de març, per comprendre de quina manera podem ser manipulats, encara que sigui inconscientment, o sense mala fe, per professionals poc competents, poc rigorosos, en mitjans tan "fiables", sembla, com El País.

Alguns detalls:
- segons la directora de l'Agencia Española de Medicamentos, els productes homeopàtics, "no han demostrado eficacia en ensayos clínicos ni estudios científicos acreditados ... estos productos han accedido al mercado por una via excepcional en la que sólo se les exige pruebas de seguridad y de calidad en la composición. Pero no se les reconoce indicación terapéutica alguna";

- en el periodismo científico no cabe la equidistancia entre teorías demostradas y teorías por demostrar ... una cosa es la percepción y otra la demostración ... i dóna com exemple d'equidistància, de "falacia periodística muy frecuente en nuestros tiempos", el debat que podria organitzar-se entre una persona que diu que la Terra és rodona i una altra persona que digués que la Terra és quadrada i buida. No hi pot haver equidistància.

- l'autor de l'article es defensa citant les Universitats que ofereixen màsters en homeopatia, el reconeixement de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, o el fet que el Colegi de Metges de Catalunya tingui una secció sobre homeopatia ... Coneixent alguns dels metges que lideren i impulsen aquestes teràpies, i les seves astúcies per enfortir les seves pràctiques, no m'és difícil entendre el perquè. De tota manera, les persones poden creure el què vulguin. Els poders públics, no. Han de garantir que no hi hagi professionals que enganyin o manipulin, han de contribuir a clarificar el debat, no a recolzar aventures.

Ens queda molt de camp per endavant per anar superant creences, supersticions i pràctiques màgiques interessades ! Per fer-ho, cal consolidar mecanismes colectius de reflexió, de verificació, de validació i de supervisió colectiva (peer review), orientats a l'interés general.

El dimarts següent, 9 de març, La Vanguardia publicava també una doble pàgina sobre el tema:

La llar Cabanelles ...

... poc a poc, però avança !

Quan colaborava com a president del Consell rector del CSdM, ja en parlàvem (el 2005 !), a iniciativa de Carles Manté (numero 2 o 3 del Departament, aleshores), i amb el Jaume Clupés, per donar una orientació innovadora i humanista als tractaments lligats a la salut mental de les persones, lluny dels històrics i malaurats "manicomis" ...


Poc a poc, sembla, el projecte avança: una bona notícia !
Les obres s'iniciarán el 2012 ... miraré de mantenir el cap endreçat i equilibrat al menys fins el 2015 !

El Capgrós dóna els detalls de la presentació a Can Palauet (no n'he tingut notícia ...), i del projecte arquitectònic (... del Manel Brullet !), i de les funcions del nou centre.

Cap de setmana intens en idees i reflexions ...

... sort que el varem començar amb una passejada simpàtica a l'Escala per veure nous aparells per la tercera edat, pels sèniors, i les reformes a l'Hostal Empúries, molt funcionals, amb un disseny senzill, clar, mediterrani.

Pel que fa les idees i reflexions, totes de El País del diumenge:

- les de l'Edgar Morin (p.35) sobre la necessària metamorfosis del sistema Terra. Malgrat que pensa que és incapaç d'organitzar-se per tractar els seus problemes, que el més probable és la desintegració, que sembla impossible frenar la onada tècnica, científica, econòmica i civilitzadora que ens porta al desastre, pensa que encara podríem canviar de via.

Cal que ho repensem tot, diu, cal que comencem de nou. Constata en tots els continents una efervescència creativa, una multitud d'iniciatives locals en el sentit de la regeneració econòmica, social, política, cognitiva, educativa, ètnica, o de reforma de la vida ... i recomana desfer-nos de les alternatives reductores a les que ens obliga el món del coneixement i pensament hegemònic ...

- les consideracions de Moisés Naím (p.5), sobre el desastre de Haití, especialment la tercera. Diu que les ONGs que hi treballen són, a l'hora, beneficioses i nocives. Haití és el país amb més ONGs per càpita del món, el que fa molt difícil la seva coordinació, sobretot si pensem que tenen més recursos, personal i capacitats que les pròpies administracions locals ...

- les declaracions del funcionari celestial Munilla (mireu-lo uns instants, disfressat per imposar autoritat ...), dient que nosaltres patim mals pitjors que els pobres tahitians: fa fàstic de comentar actituds repelents i inoportunes. El Quico Oller, rient, em diria que millor, que parli, que parli, que així la gent veu de què van !


- l'article provocador de l'Enric Hernàndez (p.2/Cataluña), sobre racisme:






I, per acabar, l'extraordinari article autocrític de la defensora del lector del diari, Milagros Pérez Oliva (p.33). Rigor, coherència, contundència, pedagogia. Denunciant la promoció encoberta d'un nou analgèsic de dubtoses qualitats contra el dolor. Acaba amb les disculpes de la subdirectora de "Sociedad" perquè els controls no varen funcionar. Queda en l'aire què passarà amb la senyora Mayka Sánchez, que ha demostrat molt poca professionalitat. Jo la cessaria: no ha comés un error, ha demostrat no tenir els valors bàsics necessaris per exercir de periodista en aquest àmbit.

Treballar per viure ... o viure per treballar ?

Fa 40 anys, en una nit de lluna plena, en un foc de camp per la serralada de Can Bruguera, fent revisions de vida amb la colla d'amics i amigues socialment preocupats, teníem la companyia (no sé ni perquè, ni com), d'un jove enginyer de Sabadell (o de Terrassa ?).

Recordo que ens va fer aquesta pregunta: vosaltres voleu treballar per viure, o voleu viure per treballar ? La majoria, espontàniament, va respondre la primera opció. No recordo què vaig contestar jo, però el cert és que des d'aquell dia he pensat molts cops en la qüestió. I que, fent balanç, a la pràctica, jo, fins ara, he viscut més aviat per treballar ...

M'agrada ser útil, m'agrada ajudar, m'agrada cooperar amb altres per mirar de resoldre problemes, per oferir serveis. I he trobat molta gent així, a tots els nivells i sectors.

Des del torner que m'explicava les característiques de l'acer i de les eines (quan jo tenia 18 anys), a lampistes, al meu tiet Cisco (xofer d'autobusos que coneixia els motors com ningú !), als fusters (el taller-universitat del pare Bosch !), els paletes, ... fins les infermeres i metges, els mestres, els informàtics, ...

Treballar és dur si estàs sotmès a llargs horaris i a condicions de treball penoses (mala organització, mal ambient, mala direcció, explotació econòmica, ...). Malauradament és el cas de molta gent, si. Per això els empresaris van anar deixant de banda esquemes "tayloristes" per organitzar maneres de treballar amb més contingut professional, més responsabilitats i més cooperació, conscients de que la motivació personal és factor clau de la feina ben feta ... i de la productivitat global de l'empresa !

Jo he mirat d'orientar la meva carrera des d'una perspectiva social (utilitat, solidaritat), professional (rigor, innovació), i política (progressista, socialista, cooperadora). No ha sigut fàcil, he tingut sovint problemes amb jerarquies burocràtiques, corporatistes, politiqueres, reaccionàries, m'han tallat el cap dues vegades, m'han estroncat sovint la "carrera", però estic relativament satisfet de les meves aportacions. He viscut molt per treballar útil. I potser he descuidat una mica la meva família. Em sap greu.

Primer volia ser director de cine, després arquitecte. Però els problemes socials i laborals dels darrers anys del franquisme (finals dels '60, primers anys '70) em varen fer optar per una carrera tècnica industrial per posar les meves habilitats professionals al servei dels treballadors. Primer clandestinament, amb els Vegara, Comín, Salvador, Martin Toval, amb qui feia formació i assessorament als treballadors que reaccionaven en condicions difícils a "l'imperi del capital". Després, a partir de 1976, a la UGT. I després ... ja ho escriuré un altre dia !

Però ara, jubilat, pensionat per la Comissió, tinc la mateixa vocació i ganes de ser útil a la gent. Probablement amb més consciència i experiència que quan vaig començar, en què només intuïa els camins. Ara no tinc tanta energia ni capacitat de treball o de lideratge, però em sembla veure-hi una mica més clar.

I com que les necessitats i problemàtiques colectives continuen, m'encantaria poder seguir treballant, co-operant. Sense responsabilitats directes, amb flexibilitat, ajudant i traspassant coneixements i experiència si poden ser útils. Parar-se obligatòriament, de cop, als 60 o 65 em sembla absurd, em sembla una aberració, resultat d'una manca d'organització colectiva, d'una incapacitat d'imaginar processos més progressius de final d'etapa, de final del cicle.

Hi haurà qui vulgui fer-ho, tip d'esgotar-se en treballs durs i en males condicions. Evident. Però per a una gran majoria, si no hi hagués l'obsessió colectiva de la jubilació, si els "grans", els sèniors, poguessin assumir progressivament funcions de suport, de consell, d'orientació, si hi haguessin fórmules més dignes i flexibles de seguir implicat en la dinàmica colectiva (com ho fa la meva Montse, per exemple), molta gent ho agrairia. I viuria millor: és molt important sentir-se IN i no deixat de banda, OUT.

Crisi de notes al blog ? la meva mare i poc més ...

Ocupat en la recuperació de la meva mare: l'operació de genoll de ha anat molt bé ! Malgrat un llarg pelegrinatge (gairebé 2 anys ...), d'anàlisis i de visites (algunes penoses ...), ara ja té un genoll nou i torna a caminar.








L'experiència com a usuari dels serveis de salut m'ha confirmat en el que veia quan era president del Consell Rector: hi ha professionals extraordinaris, motivats pel servei públic ... però una sensació general de grisor, de desànim, de manca de lideratge, de reacció raonable i concertada davant les complexes problemàtiques: no sembla que l'equip dirigent, amb molta rotació, tingui voluntat i capacitat de "mimar" el personal, de proposar millores engrescadores.

En les Orientacions estratègiques per a 2006, que el Consell havia consensuat, la tercera proposava millorar les polítiques de recursos humans, i recomanava a gerència
"Promoure iniciatives per la millora de les polítiques de recursos humans, amb la participació dels quadres i dels professionals que promoguin la seva implicació en la seva pròpia missió i en els objectius generals del sistema". "Com a entitats dependents de l’administració pública, aquestes polítiques s’han de sustentar en la transparència, la publicitat i l’acompliment escrupolós de la legalitat vigent."

Com a iniciativa concreta, el Consell suggeria a la Gerència
"realitzarà un cop l'any una consulta socio-professional a tots els treballadors, clara, precisa, directe (utilitzant un qüestionari breu, precís, fàcilment explotable, via electrònica si possible), sobre tasques, funcions, mètodes i condicions de treball, sobre objectius de carrera professional, incentius, avaluació de prestacions, etc."


D'altra banda, des de fa dies, no em surt rés de nou: decebut, desesperançat, desubicat ... Llegeixo cada dia dos o tres diaris buscant brots de recuperació democràtica, i no en veig.

La majoria d'articles parlen de la crisi, de la corrupció, de pudors, de la mala gestió, de manca de lideratge, de feudalisme, de mediocritats burocràtiques, de riscos de populisme, ... molts anàlisis i diagnòstics, però molt poc de les teràpies. No he sabut trobar propostes o iniciatives concretes per canviar les coses. No ens fessim mal, oi, "companys" ?

Què fem ? Mirar si canvien de película ? Esperar a veure la castanya que ens fotrem tots plegats ? Esperar l'arribada dels pirates del PP, emmerdats fins el coll ? Trencarà mapes i camins el Carretero ? Sortirà el Millet a Ventdelplà ? Repetirà èxits el Barça del Guardiola malgrat els Laporta, Oliver, Sala-i-Martín ... ? Ens entretindrem amb les eleccions autonòmiques el 2010 (tardor), les municipals el 2011 (maig), i les generals el 2012 (primavera) ... ?

Ha mort el company Baselga

Recordo encara el company Baselga als despatxos de la UGT, al carrer Tarragona, ara fa uns 30 anys !

Motivat, ilusionat, voluntariós, sense cap interès personal, preocupat per aportar al sindicalisme que estàvem reconstruint una visió progressista dels problemes de la salut en el treball.

No sé si en queden de professionals així. I els que queden, ho deuen tenir molt difícil per trobar un foradet per on fer passar les seves idees i propostes. Tot està ara quadriculat, apamat, controlat, jerarquitzat, burocratitzat ...

Quins temps aquells de la cooperació franca i oberta !





Fruit del seu impuls va ser el primer petit quadern sobre la "salut en el trabajo" ...

Gràcies, company !

Retrobada al Consorci Sanitari del Maresme ...

... després de més de 3 anys: una bona ocasió per normalitzar el desencontre del 2006.




Alguns detalls simpàtics:
- l'interessant, viva i emotiva xerrada del Xavier Balanzó,
- les consideracions de la Milagros Pérez sobre els usuaris/pacients, absolutament en línia amb les meves propostes estratègiques de 2006 !
- el comentari de l'alcalde Barón sobre el TIC Salut, que és a Mataró, va reconèixer, perquè el Pep Molsosa va vendre la idea a la Consellera Geli i va insistir en la concreció del projecte (al final, li ho vaig agraïr).


I, pel record, dues fotos:
els alcaldes i els presidents del Consell Rector,





i la dels presidents amb els dos darrers gerents, el Joan Berenguer i el Pere Soley.

TIC SALUT: algunes precisions i suggeriments

Dimarts passat, 14, en un sopar amb unes quantes persones, varem parlar del TIC SALUT.

Va ser interessant el que varen explicar en Joan Guanyabens (del Departament de Salut), i en Josep Manyach (de TIC SALUT), sobre la situació dels serveis de salut a Catalunya, comparativament a la resta de l’Estat, i sobre els projectes tecnològics que té entre mans el Departament.

Des de fora és difícil fer anàlisis i comentaris, només sé el què es veu a la web i alguns comentaris de fa temps del Carles Manté, i més recentment, del Joan Cornet.

Dues precisions sobre la gènesi de la idea:

* un link a la meva nota com a president del Consell rector del CSdM, a la Consellera Geli, l'agost de 2005, per “vendre-li” la necessitat de promoure la cooperació entre hospitals en l’àmbit de les TIC;

* un link al primer esquema de l'instrument, que després s’aniria perfilant amb el Josep Manyach i el Jordi Marín, fins arribar a l'actual centre TIC SALUT.

I dues petites aportacions:

1./ que caldria aplicar, aquí també, des d'una perspectiva europea, aquella idea que predico fa temps: de beneficiaris a cooperadors ! Cal seguir aprofitant els programes de suport a la innovació i la recerca, però caldria tenir una estratègia per proposar l’establiment d'instruments de suport a la cooperació i l'intercanvi sistemàtics de problemàtiques, anàlisis, experiències, ... entre professionals, experts, gestors, policy-makers del sector, dels diversos Estats membres !

2./ que caldria aportar valor afegit a l'observació d'iniciatives innovadores, assegurant la cooperació d'experts i professionals concernits, en grups de treball organitzats adequadament. No n'hi ha prou en recopilar i difondre informació. Els "flashos", els compendis, els llibrets amb exemples són il·lustradors, però cal analitzar amb rigor continguts, condicions i resultats dels principals projectes per tema, per deduir-ne estratègies consensuades, d'aplicació o de recerca, fiables i creïbles, que siguin útils als qui han de decidir. Jornades, seminaris, workshop són útils, però cal treballar la informació per deduir-ne coneixement útil i pràctic.

Seguint amb la idea d'endreçar i relligar notes i experiències, i recuperar propostes metodològiques interessants:
- a un projecte d'observatori europeu de la innovació (en formació professional, el 1997);
- a un pla d'observació de les innovacions (que va seguir la primera proposta, el 1998);
- al pla de Valorització de les innovacions en FP, que varem concertar amb els Estats membres el 1998.
- a la publicació periscopihos, de gran utilitat pràctica i de metodologia interessant.

Pel que fa a la diversitat els sistemes de gestió hospitalària (que justifica ara els complexos treballs per a la interoperabilitat i la història clínica compartida), en molt bona part és deguda a la política dels governs de la Generalitat "convergent": no van considerar necessari promoure la cooperació i la coordinació en el desenvolupament tecnològic d'aquest sector. Cooperar i concertar exigeix visió i voluntat política, té riscos, et pots crear enemistats ... Els governs Pujol van optar per l'anar-hi anant, entre tots ho farem tot, tant simpàtic com inoperant. Moltes empreses i molts professionals del sector prefereixen anar a la seva, construir el seu jardinet, oblidant els interessos generals.

Essent ministre el Joan Majó varem fer algunes temptatives des del Ministeri d'Indústria (amb el CHC a Catalunya, el 1985), i jo mateix, després, com a consultor expert, vaig contribuir a un acord entre el CHC i el Centre de Càlcul de Sabadell (1986) per desenvolupar sistemes de gestió aplicables a diferents hospitals ...

Per la semblança metodològica, vull recordar aquí un programa de suport als Ajuntaments per a l'ús eficaç i eficient d'eines informàtiques per a la gestió municipal. El varem realitzar des de l'ICT (liderat pel Miquel Barceló), intentant jugar el necessari paper de sistematitzador i suport tècnic a la concertació entre proveïdors i usuaris de tecnologies emergents. Ho havíem iniciat a Madrid, en el context del PEIN promogut pel Joan Majó. Aquí, va ser el Joan Rangel, aleshores diputat a la Diputació de Barcelona, qui va "comprar" les nostres propostes i va impulsar decididament el programa.

No està massa bé que ho digui jo, ara, però com que ens ho deien els beneficiaris, puc dir, doncs, que va ser un programa molt útil pels "decideurs" locals. En aquella època (1986), la informàtica d'oficina, la buròtica n'hi dèiem, era molt elemental: no tinc els documents en format digital ... Dos quaderns de record: