28 d’abril 2011

Polítiques Tecnològiques ?

Fa una mica més d'un any, ja vaig penjar una [ nota ] sobre el debat i la promoció de les TIC, preocupat pel contingut de les "jornades tecnològiques" de 3 o 4 hores...
Després, aprofitant la presentació de Ctecno, vaig parlar en una altre [ nota ] de la comèdia tecnològica barcelonina, incitat per l'actuació espectacular de la Pilar Rahola ... i la seva columneta a La Vanguardia.
Ara rebo una invitació per assistir a la presentació d'un cicle sobre SMART CITIES, organitzat conjuntament pels Enginyers, la Fundació Ctecno i el Cercle del Coneixement.

Rateta com sempre, miro el programa:
- inauguració i clausura pels "popes" de les entitats organitzadores i pel conseller d'Empresa i Ocupació,
- tres Ajuntaments que explicaran la seva visió (el de BCN el menys representatiu del ajuntaments catalans, el de Sant Cugat que fa temps que ven planificació sui-generis, i el de Dublín, quina justificació desconec ...), en 1'5 hores;
- i quatre grans empreses (Abertis Telecom, Cisco, IBM i Indra) explicaran les seves aportacions tecnològiques, durant 2 hores.

No hi veig representants de les organitzacions municipalistes. És lloable la iniciativa, però sembla que implicar, des de l'inici, tots els agents i partners concernits seria una bona idea.

La Comissió Europea ha obert una consulta pública amb aquesta mateixa etiqueta, però, de moment, no sembla que sigui a l'ordre del matí. I el termini per fer-hi aportacions s'acaba el 13 de maig ... Seguirem tant autònoms i autistes com és habitual respecte de les activitats de reflexió estratègica de la Unió Europea ?

Iniciatives com aquesta, lloables, confirmen però la meva impressió de que, al nostre país, aquestes iniciatives tecnològiques tenen més aviat una finalitat bàsicament relacional, d'informació/comunicació ... i de propaganda.

Quin valor afegit concret aporten les entitats organitzadores ?
De moment, deixo oberta la qüestió. M'he apuntat a la sessió del 12 de maig, al CosmoCaixa (!), on es presentará el Cicle de conferències que es durà a terme entre l’octubre i el novembre de 2011. Després podré fer apreciacions més fonamentades.

El Jordi Pericàs em diu que "vivim uns temps de superficialitat i banalitat, i això ho contamina tot. L'absència de rigor, i de feina ben feta és una constant. L'important és l'eslògan, el màrketing i les paraules. El que hi ha de debò a darrera ...importa poc. Hem perdut la capacitat de l'anàlisi crítica de les coses, i sobretot hem perdut l'interès en contrastar l'efecte de les nostres accions i decisions ... ". "Ara toca parlar de les Smart Cities", em diu el Jordi, i "fa poc parlàvem d'administració electrònica, però això ja no ven ni excita els venedors de "crecepelo" ... malgrat la feina que encara hi ha per fer per dotar-nos d'administracions eficients ... sembla que això és massa dur i no llueix".

Aprofito per recordar dues experiències personals ben diferents, realitzades en un context de complicitat entre governs/administracions, productors/subministradors d'eines i tecnologies pel món local, i, lògicament, usuaris/experts dels ajuntaments espanyols i catalans:

- la primera, sota l'impuls del Joan Majó i el seu PEIN, i en acord amb l'Angel Ros, responsable aleshores d'aquests temes a la FEMP: grups de treball conjunts per identificar prioritats, especificacions tècniques i procediments per promoure innovacions en la gestió cadastral i en la tramitació electrònica d'expedients;

- la segona, des de l'ICT, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Joan Rangel/Jordi Pericás), amb una lògica semblant: enquestes de situació, grups d'experts, productors i d'usuaris per establir especificacions i funcionalitats dels paquets de programes de gestió, per avaluar aquests paquets i facilitar la tasca dels futurs usuaris però, també, dels qui els tenien de desenvolupar i adaptar. (Ja havia parlat d'aquesta iniciativa en una [ nota ] d'octubre de 2008)

Trobo a faltar, ara, aquesta funció d'intermediació, d'anàlisi rigorosa i sistemàtica, des de la perspectiva de l'interès general. És interessant afavorir la racionalització de la oferta i de la demanda, fer-les més transparents. A més de saber qui fa què, a més de disposar de la informació, els responsables locals suposo que agrairien estudis comparatius, anàlisi de prestacions, de costos i de condicions, agrairien coneixement útil, orientat a la presa de decisions.

En definitiva, el què fa, per exemple, la FNAC amb les càmeres fotogràfiques ... o el que pretenia que fés el TIC SALUT quan li vaig vendre la idea a la consellera Geli. Ho recordava a la nota del febrer 2010. Més ambicioses, les iniciatives de la Comissió Europea amb les plataformes tecnològiques, les joint technological initiatives o les KIC: Knowledge and Innovation Communities , que vaig comentar en una [ nota ] de gener 2009.