Aniversaris del 15 d'octubre

Per consolidar la memòria, penjo aquí algunes imatges del Lluís Companys, president de la Generalitat. Exiliat a França després de la victòria de l'aixecament feixista de Franco, fou capturat per la Gestapo, portat a Espanya, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat a Montjuic el 15 d'octubre de 1940, fa 73 anys.



















Molts anys després, el 15 d'octubre de 1976, a Mataró, varem organitzar el primer míting socialista en llibertat després de la guerra. Més de 3.000 persones varen omplir el velòdrom municipal. Alguns records gràfics ... d'ara fa, ja, 37 anys !

Voleu veure tot el meu BLOG ?

Quan explico a amics i coneguts que tinc (que faig) un blog, tothom diu "ah, molt bé, vale ...".
Però no s'imaginen massa (ni jo tampoc, fins ara), què és, de fet, el meu blog:
750 pàgines escrites amb reflexions, comentaris, propostes, records, emprenyades ...
que de moment tinc enquadernades en 4 tomus ben bonics, amb unes simpàtiques portades que m'ha dissenyat (pagant ...) la meva filla Maria !

Des del 2005, unes 10 o 12 notes penjades cada mes.


Ja fa uns mesos, tement que un dia, els de Google, ens tallin el servei, o que tinguin algun problema tècnic, o siguin invadits per algun hacker malintencionat ... vaig començar a recuperar les meves notes, a descarregar-les al meu PC i reformatejar-les, per poder utilitzar-les on, quan i com jo vulgui.

El "blogger" és una eina estupenda, i com a usuari estic molt content i agraït de poder-la utilitzar gratuïtament, en aquest exercici mental sistemàtic, gimnàstic, que trobo molt saludable.

És una manera senzilla, trobo, d'ordenar i d'endreçar les idees i, sobretot, de compartir-les amb la gent !



Penjo aquest requadre amb les darreres estadístiques del meu comptador SITEMETER.

Són unes dades molt modestes comparades amb les dels blogueros professionals o polítics. Però que 10, 15 o 20 persones mirin cada dia les meves notes (un centenar a la setmana ...), em fa sentir content, i una mica més útil.



Algunes vegades penso en deixar-ho, vista la grisor dominant i la manca de perspectives d'acció colectiva.
Però, de moment, segueixo !

Ves per on, gràcies al LUIGGI ...

... millorarà la capacitat operativa de la Sindicatura de Comptes !

Tenen raó els opinadors que diuen que la corrupció és en l'ambient, en el paisatge.

Com és possible aquesta situació, ... i que no passi rés ?

Tots callaven, còmplices, sota la manta. El Síndic, constatant la seva impotència, la seva incapacitat de fer cumplir la Llei, perquè no feia un cop de puny sobre la taula i plantejava la qüestió: o hi anem en serio, o dimiteixo ?

(el ROTO, a El País, el 17.11.09)


L'article, de Jordi Barbeta, explica que el Codi Penal (llei orgánica 10/1995), en l'article 502, "tipifica como delito aquellas acciones u omisiones en que pueden incurrir autoridades y funcionarios por el hecho de obstaculizar las investigaciones de los órganos de de control externo, por negarse a transmitir documentación expedientes o informes que les sean solicitados o dilatar indebidamente el envío".










De tota manera, si, finalment, les normes s'apliquen, o es fan aplicar, amb condicionants contundents com el que planteja el president Montilla, estupendo !

M'encanta constatar que la tercera mesura que prepara el Govern, el debat al ple municipal dels Informes de la Sindicatura, era la que jo proposava, el 1996, quan treballava a la DG de la Comissió Europea que gestionava el Fons de desenvolupament regional (FEDER). En comptes d'ampliar el nostre equip d'auditors, semblava millor exigir mecanismes autònoms de control. A més de controlar l'ús dels fons estructurals, hauria servit per millorar les capacitats d'autocontrol dels governs regionals, per millorar la qualitat dels seus mecanismes democràtics. Ho vaig explicar als amics Joan Colom i Antoni Castells, que eran aleshores a les institucions comunitàries (Parlament i Tribunal de Comptes europeu).

La jerarquia d'aleshores a la DG REGIO (Landaburu, ...) no tenia encara suficient confiança en els governs estatals i regionals, i aquets governs no estàven tampoc per mesures tan "transparents". La meva proposta no va tirar endavant, malgrat anar en línia amb el què anomenàvem "capacity building". Resultat, més burocràcia ineficaç i costosa, i menys valor afegit europeu. I segueix plovent a BXL ...

El LUIGGI, el Luís García, altre cop !

Nou escàndol de corrupció, després de l'affaire Millet.

Entre els imputats, el singular LUIGGI, el Luís García Sáez.

Es va creuar en el meu camí els anys de la reconstrucció de la UGT, entre 1976 i 1979, ara fa doncs 30 anys. Jo havia estudiat la carrera d'enginyer per posar-me al servei dels treballadors, per millorar la organització i les condicions de treball a les empreses.

No va poder ser. Els xoriços catapultats pel PSOE (?) a la direcció de la UGT Catalana (Fuertes, Luiggi, JL Rodríguez, Cerro, Noguera, ...) no van suportar les nostres pràctiques rigoroses, professionals, transparents ... que podien posar al descobert les seves limitacions polítiques, els seus interessos personals.

Gelosos i desconfiats de la creixent empatia que la nostra activitat suscitava entre els afiliats, varen decidir "cortar por lo sano":









Tenint en compte les delicades relacions entre PSC i PSOE, els companys del PSC varen decidir que no era el moment d'exigir comportaments honestos i responsables ...



Com a "premi" a la seva acció sindical, el Luiggi va anar a les llistes dels socialistes, va ser diputat al Parlament Català durant 12 anys (80 – 92), el què li va permetre fer la carrera de dret i conèixer bé les lleis ... i, sembla, que, sobretot, els seus passadissos. I va participar, sembla, en la redacció de lleis sobre sistemes de control i d'inspecció fiscal !

El 1999 va tornar sortir als diaris imputat per una estafa d'uns 30 milions d'euros ...

La Vanguardia diu avui que el cas va ser arxivat el 2001 (?) i que el PSC el va expulsar del partit ...

Deu anys després, hi torna. Presumptament. Veurem.







(cliqueu sobre les imatges per agrandir-les !)

els 50 anys de l'Escola de Formació Professional !

Aquest any es commemora el 50è aniversari de la creació de l'Escola de Formació Professional a Mataró, que va succeir a la vella Escola d'Arts i Oficis del carrer Palau, que funcionava des del 1886. Jo vaig ser-ne alumne de dibuix, i després, entre 1972 i 1976, professor d'Organització Industrial i d'Informàtica !

L'Escola i l'IME organitzen diverses activitats, que van explicar en roda de premsa.

Vàren ser uns anys intensos, de transició, de recuperació democràtica. Llegir les actes de les reunions de professors permetria fer un panorama interessant sobre l'ambient educatiu, social i polític dels darrers anys del franquisme, sobre métodes de direcció i de participació, sobre l'ensenyament de la religió i del Espíritu Nacional ... Moments intensos, convulsos, intentant obrir l'escola a l'entorn i a la problemàtica industrial i tecnològica, tot i que per fer conferències sobre orientació professional calia fer demanda escrita al Govern Civil !

Recordo una vaga que va permetre organitzar moltes activitats, entre d'altres, veure la película Cronwell (dos rotllos de 4 quilos de film de 36 mm llogats a Barcelona ...), per anar "vislumbrant" la democràcia !

He obert més carpetes de records, i he trobat alguns papers (convocatòria i actes de reunions de professors ...), algunes iniciatives meves, una publicació de l'Associació d'Antics Alumnes, ...

(cliqueu per agrandir-los !)

... la vella Escola al carrer d'en Palau:

... el llibre que feia servir, ... i el permís del Govern Civil per una conferència del JMª Vegara !

. . .

Endreçats els records de 15 anys a la Comissió !

Com ja vaig fer amb els records d'altres etapes de fa 25 o 30 anys (Ajuntament de Mataró, primer miting socialista, reconstrucció de la UGT, primers Ciutadans pel Canvi), acabo ara d'endreçar documents, fotos, papers, propostes, vivències, impressions, ... dels meus 15 anys de treball com a funcionari a la Comissió Europea a Brussel.les ... en un CD que conté més de 130 pagines en format word, obert !

La tertúlia al Robafaves

Tertúlia al Robafaves, molt simpàtica, amb molts amics i companys, i, també, amb la claca familiar ...

Molt maques les intervencions del Manel, del Pep, de l'Arcadi, els records vius del Joan, la contribució del Joan Tudela i els sentiments del Pep Canal, absolutament compartits, i que calia dir algún dia en veu alta !

El fet de ser divendres de pont, de pre-campanya, i, potser també el fet de tenir un cert caràcter "sociata" (com va dir el Pep Comas), excusa l'assistència de més persones ...

La Mercè Grau, la nostra gran col.laboradora a l'UGT, m'ha enviat un petit mail que m'ha animat a seguir: M'ha agradat sempre molt de tu l'entusiasme amb què fas les coses quan veus que són útils i les circumstàncies et permeten de fer-les. Engresques la gent sense adonar-te'n !

La TV Mataró va fer-ne un reportatge molt maco (gràcies Oriol !) i m'han convidat a explicar-los amb més detall en un programa específic. Estupendo !

Endreçants records

El què i el perquè :
Aquest CD conté gairebé 200 pagines de documents, fotos, retalls de diaris, petites anècdotes, … de fets col·lectius d'ara fa 25 o 30 anys, i del seu context social i polític.

Es tracta de records que tenia més o menys apilonats en velles carpetes plenes, difícils de mirar, de llegir ordenadament i de situar correctament en el context social i polític de l'època.



















Recollir-los, escanejar-los, i endreçar-los de manera senzilla, en forma de quadern, sense gaires anàlisis ni consideracions, hauria de servir per donar-los-hi una certa utilitat.

Ho he fet sense afany de protagonisme, sense personalismes, tot i que són els meus records personals, els records que jo vaig guardar d'aquestes interessants, penso, experiències col·lectives.

Ho he fet sense cap altre finalitat que la de compartir aquests records amb amics i companys, amb tots aquells que vàrem cooperar en moments probablement irrepetibles (tecnològica i políticament).

Un primer ordinador, un primer míting, un primer sindicat socialista de l'època moderna, una primera temptativa d'associar els ciutadans a les reformes polítiques, ... sortint de la llarga grisor del franquisme, va ser apassionant poder participar, i compartir amb molts altres, amb il·lusió, en projectes que obrien camí.

Sense cap altre interès que el de contribuir a la construcció d'una societat democràtica, progressista, solidària, ... que jo voldria radicalment socialista. Tenim doncs molta feina per endavant !

Espero que aquests records puguin aportar elements que donin una perspectiva més, complementària, a problemàtiques i iniciatives actuals.

I m'agradaria que, també, servís per recollir d'altres records d'amics i companys.

més sobre els 25 anys de la primera informatització ...

... de la gestió municipal a Mataró (vegeu també la nota del 9 de maig ! )
Després de l'article del Manel Cusachs, TV Mataró prepara un petit reportatge. Jo els hi he passat unes notes.
Aquí les teniu

( amb un troç de "programa" com els que teniem de "rascar"
... i que sovint oblidem, parlant només dels espectaculars avenços del "hardware"):

Ara fa 25 anys, efectivament, que el primer ordinador municipal va començar a funcionar a l'Ajuntament de Mataró. El Manel Mas, regidor d'Hisenda, havia fet la primera "inseminació", l'octubre de 1980, i, al cap de 8 mesos, el maig del 1981, el part es va produir, i el primer ordinador (gros com dues neveres d'ara ...), va entrar a l'Ajuntament.

Hi ha moltes coses a explicar, moltes comparacions a fer (capacitat, costos, programació, ...), moltes anècdotes i reaccions a recordar (estarem controlats, deia el Manuel Cusachs). Aquí teniu unes primeres reflexions sobre aquella "efemèrides":

Una: la operació va donar resultats força positius (no està bé que ho digui jo, però hi ha dades, documents i consens ...), gràcies a una voluntat clara i decidida, a una direcció valenta i coratjosa, del regidor d'Hisenda Manel Mas i de l'alcalde Majó, que van donar suport a tot el procés innovador, en un context tecnològic àrid i desconegut. Hi ho vàrem fer amb la meitat del pressupost previst (7 milions de pessetes i no 15), i en la meitat del termini (un any, no dos) !

Dues: el procés d'anàlisi de la oferta existent, la definició de les estratègies possibles (fer-nos-ho sols o contractar un "paquet" i fer camí amb altres ajuntaments), la selecció de la millor opció possible, i la resistència als lobbys (la gestió de la pressió exercida per IBM va ser magistralment conduïda per l'alcalde Majó), van poder ser fetes amb gran rigor i transparència, evitant solucions fàcils o conservadores.

Tres: la motivació, la il·lusió, la implicació dels més directament responsables de la implantació de la nova eina i dels nous mètodes de treball (el Pep Canal, el Xevi Esquerra, el Jordi Grau, la Maria Bosch, ...), va engrescar tots els funcionaris municipals. Tot i que, malgrat els esforços del Pep, de l'Assumpta París i de la Montse Estrader, la comptabilitat municipal no va despegar fins que la Consuelo Ontoria va superar la desconfiança a la màquina en veure que l'ordinador coneixia el seu nebot. En canvi, el padró d'habitants, el de contribuents, van arrencar amb força gràcies al simpàtic equip de les "gravadores" que varen digitalitzar i verificar tones de fulls i de rebuts, ajudant a l'Ernest Siquier, a la Montse Vinyoles i al personal d'Hisenda i Recaptació ...

Quatre: la complicitat buscada amb els ciutadans. La informàtica era una eina desconeguda, mitificada. Nosaltres vàrem intentar evitar els grans discursos, mostrant la seva utilització concreta i pràctica, amb dades senzilles, personals, del padró i dels "objectes tributaris". Vàrem organitzar campanyes de sensibilització, vàrem fer trameses personalitzades, amb informació detallada de cada ciutadà/contribuent, vàrem assumir amb humilitat els errors i disfuncionaments passats, varen passar per la sala de màquines centenars d'alumnes de batxillerat. Després de la campanya "Esteu ben empadronats ?", el Pellofa del 1982, com a bon ciutadà, va passar per l'Ajuntament, només arribar a la ciutat, el febrer, per veure si estava ben empadronat ! (per cert, busco desesperadament a qui feia de Pellofa aquell any !).

Cinc: cal reconèixer i agrair la visió i decisió dels dirigents de SECOINSA, el proveïdor públic de l'INI, que havien apostat per subministrar una solució integrada i estàndard per la gestió municipal. Això ens va facilitar enormement la tasca. Curiosament, ara, 25 anys després, i en sectors claus, manquen opcions estratègiques com aquella.

Sis: la cooperació amb altres ajuntaments, feta possible per haver optat per una solució compartida. Grups de treball, visites, intercanvis d'experiències, molts ajuntaments com nosaltres vàrem compartir idees, neguits, satisfaccions: Girona, Manresa, Sabadell, Vilafranca, Sant Boi ... Anualment, grans i petits, ens trobàvem tots en les JIAL (les jornades de informàtica per l'administració local).

Set: la col·laboració amb els primers passos de la informatització de l'antic Hospital. Gravant els famosos P10's de l'època, per fer estadístiques de gestió pel JMª Teniente i les fitxes per la recerca que pilotava el Carlos Alberto González, tot amb la il·lusió i predisposició de la Cristina Mas.

Vuit: les dificultats d'anar més enllà, de començar a tractar informàticament els expedients municipals. Amb eines molt limitades, vaig intentar desenvolupar un sistema propi ... però vàrem "tocar os", el secretari Fenés no ho veia clar, i vaig anar a predicar l'experiència des de Madrid, amb el Joan Majó al Ministeri d'Indústria, ben assistit pel Josep Fradera, amb qui, compartint pis, vàrem poder constatar lo lluny que estàvem del centre ...

25 anys de la primera informatització municipal

... a l'Ajuntament de Mataró !
Manel Cusachs ho recordava ahir dilluns, dia 8, al capgros digital, en una breu nota. Agraït per la part que em toca, doncs jo vaig contribuir-hi de manera molt directe ...
He enviat al Joan Salicru unes petites reflexions sobre aquella extraordinària experiència: sobre la voluntat i el coratge del Manel Mas i del Joan Majó, sobre el procés rigorós i transparent que vàrem poder fer, sobre la motivació i la il.lusió de tots els qui vàren participar, sobre la complicitat buscada amb els ciutadans, la cooperació amb altres Ajuntaments, etc.
Aquí, unes fotos complementàries de record, i que corresponen a
la campanya de revisió del Padró Municipal d'Habitants, a finals del '81, que va permetre a molts ciutadans tocar per primera vegada un ordinador, i descobrir que l'ordinador ja el coneixia, que sabia on i quan havia nascut, amb qui convivia, etc.