Rèptils

A primers d'abril, el Marcel i l'Agnès, amics belgues, varen venir uns dies a l'Escala. El Marcel ens va regalar el seu llibre, testimoni d'una negra història belga: les trapelleries del seu rei al Congo, fa un parell de segles. El tinc tot just començat. La web de promoció aquí.

Però avui un article de la Soledad Gallego-Díaz, a El País, m'hi ha fet pensar. A Bruxelles sembla que hi ha també un gran bureau de reptiles: 1.700 lobbistes dedicats a reptar subreptíciament per impedir regulacions contràries als interessos dels taurons financers capitalistes.




Soledad Gallego recull propostes concretes difoses en un Manifest de Thomas Piketty i en d'altres documents d'altres grups d'economistes alemanys, orientades a regular el capitalisme financer mundialitzat i, especialment, a enfortir el projecte comunitari.

Encara, com en els temps del terrible Leopold, la batalla ideològica és fonamental. Ara en una situació molt més complexa i amb uns instruments mediàtics d'eficàcia impressionant.

Rèptils, encara, rèptils sempre.


Sortosament, les relacions que varem teixir aguanten encara !

l'Escala: algunes postals de 2013

Quatre imatges ja tradicionals d'aquest estiu a l'Escala:

- les ballades de sardanes, aquest cop amb la Principal de l'Escala, refundada el 2004, una cobla 50/50 noies/nois, una cobla jove, però amb un gran rerefons històric, diuen:
















- ... i les vistes des del balcó que alguns amics aprecien o envegen. Excuseu aquesta petita frivolitat moralment discutible ...
Sort que vora la finestra hi tinc els consells que el veterà Altuna publicava a El Periódico ...

Amb el ioga-kayak: ara la Maria i la Maga !

Estava encantat amb aquesta joguina nàutica. I ho havia explicat en dues o tres notes: (compra), (estrena), (confirmació) ...

Ara ha estat la Maria, embarassada de 6 mesos, la que ha demostrat que el disseny del ioga-kayak és molt adhient i poli-funcional !
Permet una navegació pausada i tranquila, fins i tot acompanyada !

L'explotarem intensament, segur !

La vela de l'Escala, encara !

L'any passat una tramuntanada no prevista se'ns va emportar la petita vela que ens preserva una mica la intimitat, a nosaltres, i als nostres simpàtics veïns.

Després de buscar un cosidor (tapisser, cosidores, botigues ...), sense massa èxit, ho hem intentat amb la mare.
Jo vaig fer el dibuix amb diverses metodologies, en diversos intents i amb alguna cagadeta ...

Amb la Montse varem deixar-la a punt de cosir, planxant curosament els doblegats dels costats per facilitar els repunts de la màquina.

La mare, que ja no té tinta per gravar-se al cervell, i recordar, les coses immediates, em va fer una demostració espectacular de com cosir a màquina.

El carret gros de fil a dalt, que passa per 4 o cinc ganxos de ferro que el guien i el tensen adequadament, el carret petit de fil ben amagat sota l'agulla i de molt difícil accés, l'enfilada de l'agulla, el maneig de la pota per cosir endavant i enrere, la manera de girar la roba sense perdre el punt ...









Malauradament, al cap de 10 minuts ja no recordava què havíem cosit.

Com que vaig fer fotos i un clip, li vaig ensenyant de tant en tant.
I quan vingui a l'Escala, veurà, ufanosa, la seva feina ben posada !

La Medusa, renovada !

Després de dos anys de patir, sembla que, per fi, La Medusa serà, altre cop, el nostre petit bar acollidor de sota casa a l'Escala.

Preocupats, inquiets pels dos estius de soroll i gresca pertorbadora, sembla que els nous llogaters volen recuperar l'esperit dels anys 2005 a 2010. Netejada general, redisseny encertat, carta a base de creps per fer poca cuina, promotors simpàtics, amb idees i molt motivats ... tot apunta que aquest estiu serà diferent.

Com a veí (i president de la comunitat de veïns ...), vaig anar a l'inauguració anunciada per aquest dissabte. Abans, via facebook, havia fet un petit text esperançat de benvinguda.


























I, coses que passen, al primer a qui em trobo a la festa és a un vell amic de Bruxelles, del Casal Català, el Xavier Grau i companya ! Resulta que el promotor de la nova Medusa, l'Isaac, és precisament el nebot de la seva germana ! Ens presenten i així podem intercanviar ganes, preocupacions i perspectives. Molta comprensió i molta entesa de plantejaments. La cosa pinta molt bé ! Amics, veïns, tornem a la Medusa !
Per completar la festa, trobem també la Sílvia molt amiga de la Maria, amb el seu company que se'n van uns mesos a l'Índia. I a la Roberta, entranyable amiga argentina que varem conèixer a l'Hostal Empúries i que és experta artista restauradora ...


Avui diumenge al matí, després del cafè/mini-croissant al Casablanca, i de llegir una mica els diaris, una volteta amb el meu ioga-kayak fins a la roca del Cargol en un mar calmat sota un sol brillant ... malgrat les previsions del Tomàs Molina.

Tornant, però, ens ha plogut, efectivament ...

Veremant al coll de Roses amb els Espelt

Mentre encara païm l'impacte de la gran manifestació de la Diada, llegint diaris i diaris, articles i articles, varem escapar-nos el cap de setmana a l'Escala, per anar a veremar al coll de Roses.

Experiència simpàtica, viva, molt ben organitzada.

Només arribar, retrobant els vells tractors. Sobretot el Porsche (junior) del que en tinc un model reduït (super), teledirigit, comprat via internet a Alemania. El vaig reconèixer, curiosament, pel soroll del motor: el meu model reprodueix molt bé el soroll del ralentí ! No ho hagués dit mai. Em varen explicar moltes històries de com els utilitzaven i adaptaven en els anys difícils: fent-los anar amb petroli, ampliant dipòsits ...

Després, el plat fort: veremar autònomament amb cubells i samals, enmig de molta gent, grans i petits, joves d'arreu, pares, mares, nens i avis ... Una festa entranyable.





























Després de veremar, cap a esmorzar pa amb tomàquet, embotits, formatges, arengades ... i el bon vi dels Espelt: Saulò, Vailet ...
Xerrant amb uns i altres, vaig explicar la meva dèria pels vins i el disseny dels Espelt a un senyor trempat i acollidor.
Sorpresa: era el Damià Espelt, enginyer agrònom i orgullós de les seves filles que són darrera de tantes iniciatives !

Abans d'anar a la trepitjada, varem visitar el petit museu, que anomenen CEL (Centre Enològic i Lúdic): cal anar-hi !
Senzill, ben presentat i molt ben explicat. Per tornar-hi !!!

Aiguamolls de l'Empordà: l'observatori dels sitges d'arròs

Aprofitant la visita del Manel i la Mª Antònia i, especialment del bon temps, ahir dissabte varem fer un tomb pels aiguamolls. Molt ben "entretinguts", molta gent, molts pares amb nens. Barat: només 2,5 euros pel cotxe amb 4 persones. Vist el què hi ha, l'haguéssim pagat gustosament 3 euros per cap. Val la pena mantenir el parc, que havia estat amenaçat per la cobdícia d'inversors que volien construir-hi, com a Empuriabrava, 40.000 habitatges !

A mig recorregut, l'extraordinària sorpresa: la reconversió d'un dels sitges d'arròs en un extraordinari mirador observatori dels aiguamolls, de tot l'Empordà, el Montgrí, el Canigó, el Montseny, el Far ...




























Una solució molt enginyosa: una doble escala interior (una per pujar, l'altre per baixar), lluminosa (aprofitant els respiradors per assecar l'arròs), amb un observatori de fusta molt funcional i ben integrat en l'estètica general. Permet enfilar-te uns 20 metres i disfrutar/gaudir d'una perspectiva extraordinària. Després de caminar uns 2 o 3 quilòmetres arran de l'aigua dels petits canals i llacs, pujar a l'observatori permet descobrir tota la riquesa dels aiguamolls.


El volum, l'estructura, l'alçada són molt similars als que jo havia imaginat pel projecte de FAR.GROS a la punta del port de Mataró, el 1992, ara fa 20 anys !. Em reconforta pensar que les meves parides són realitzables. Potser m'ha faltat empenta per promoure-les, o un context més sensible a innovacions d'interès colectiu ...





Posats a parlar d'enginy, cal dir que al Parc també hi ha un altre iniciativa interessant, però encara no acabada: un cargol sense fi (concebut per Arquimedes, fa més de 2.000 anys ?), per fer pujar l'aigua de nivell.

Hi falta una part essencial (penseu-hi una mica ...), però potser la manca de recursos l'ha deixada a mig camí ... De moment, l'aigua l'aixeca una senzilla bomba moguda per un clàssic motor elèctric ... Aprofitarem la propera visita per parlar-ne als responsables del Parc.













El motor que té a la capçalera no és bona senyal: hi hauria d'altres opcions més ecològiques.
Fer servir la força del vent com ho fan els holandesos o d'altres pobles nòrdics.
Mireu les imatges dels fluttermühle a la wikipèdia alemanya !

Missa, iPad ... i fúmbol !

Amb uns amics històrics varem anar a la petita missa organitzada per la gent de l'Obiols i el Dani Font, sobre partits i moviments. Era el preludi de la gran missa del capvespre a Vilopriu, amb gairebé tots els bisbes i cardenals. Com la petita la feien a l'Escala, varem pensar que calia anar-hi i recordar vells temps de militància.

Content de reveure vells amics (l'Àngel Ros ...) i velles confrontacions (Marina Geli, que va predicar recuperar valors ...), i noves perspectives (la sindicalista-diputada Eva Granados, el delfí Joan-Ignasi Elena ...).

Però vaig sortir una mica decebut de la xerrada. Iniciada a partir de dues curtes intervencions del Raimon i d'un animador del moviment del 15M, va resultar una tradicional xerrada dels socialistes catalans: els líders de sempre hi diuen la seva (ara amb l'iPad substituint la blackberry ...), d'altres parlen per parlar sense dir rés, d'altres expressen bonics i radicals sentiments, d'altres busquen consolidar la seva carrera, ... però sense que ningú orienti el debat cap a finalitats pràctiques, ni que moderi algunes intervencions per fer respectar l'interès colectiu.

Tot molt genèric, ple de bones intencions. Molt poca eficàcia operativa: no és així com es pot recuperar capacitat d'impulsar el progrés colectiu. Llàstima, doncs en alguns papers de la gent del Nou Cicle hi he vist coses força interessants. Oportunitat perduda de concretar i de generar posicions consensuades.

En l'època de la comunicació digital, l'intercanvi presencial d'idees continua fent-se com fa 40 o 50 anys. La construcció cooperativa d'idees i d'estratègies està desvirtuada, ennuvolada, per l'ingent quantitat de piulades, crits i gemecs digitals.

Després, amb amics, varem avaluar prestacions dels iPhones, iPads ... i Pcs portàtils. Aprofitant l'iniciativa interessant de l'Ajuntament d'oferir wifi gratuït als escalencs i visitants.

El forges, com sempre, retrata el context de manera contundent:

Una nova caminada: la dura pujada al Montgrí

Ho havíem intentat fa ja 4 anys (nota), i ahir ho varem aconseguir. Sortint a les 7 de la tarda, per evitar el sol, varem enfilar els caminets cap a l'imponent massís [ info a la Wikipèdia ]. Només són 300 metres d'alçada, però el tros final és dur perquè és un pedregam: una horeta (llarga ...) de pujar, i ¾ de baixada .

Es veuen encara les restes de pins i arbres cremats en l'incendi de 2004. El camí és agradable en aquesta època, doncs ens creuem amb molta gent de procedència diversa, i amb ritmes molt diferents: n'hi ha que el pugen corrents, d'altres amb bastons, d'altres amb nens a coll-i-bé (?) ... Nosaltres notem una mica l'edat i jo, els quilos !

Val la pena, però, per les vistes espectaculars, des del cap de Norfeu (que tapa el de Creus), tota la badia de Roses, Montgó, l'Estartit, les Medes, la gola del Ter, la platja de Pals, sa Riera, Begur i el cap sa Sal.


















El castell són de fet, quatre parets amb quatre torres, molt senzill, sempre obert, gratis [ info a la Wikipèdia ].

I, vist de l'aire [ enllaç a una web sobre el castell ], es pot veure la similitud amb un bonic pit de noia, amb el mugró valent.
Queda prou en evidència la paranoia dels qui pretenen veure'hi, de lluny, de l'anell d'un bisbe catòlic ! ...
Contra les supersticions, informació, coneixement: volant s'aprén molt !

Postals d'estiu ...

Malgrat l'empitjorament general de la situació, ens hem escapat uns dies a l'Escala.
Com un nen petit, hi he estrenat el nou modem via USB. Funciona bé, tot i que encara no en sé les condicions exactes del contracte, malgrat diverses visites a la botiga i trucades al 1004 ...

La Montse balla sardanes, tan àgil i alegre com sempre ... o més,
... mentre jo admiro els instruments i la seva tècnica: el mecanisme per afinar les cordes del contrabaix !


Hem trobat en un petit carrer una placa que recorda a la Tàtia, la precursora, diuen, a l'Escala, de les actuals llars d'infants.

He aprofitat per aprendre com construir el cub de Bedlam: gràcies al YouTube i a una petita trampeta, ja no tornaré a patir !


Rebo una descoberta d'un company enginyer: un tram sense vies, amb rodes pneumàtiques, i amb un original rail que el dirigeix. Els curiosos podeu buscar a Google la ciutat on s'ha instalat. Pels mandrosos, us l'escric al revés, per posar-hi, malgrat tot, un pel de dificultat: dnarref-tnomrelc ...
Pels interessats, les explicacions de la wikipèdia: enllaç



Quan s'aixeca el dia, l'espectacle és sovint encantador ... i a la nit, un (massa) espectacular muntatge per sentir havaneres.











I de tornada, com sempre, retorn a les essències: botifarra amb mongetes a la Granota: elements acilindrats, molt millors que les coses esferificades !