fent "le point" sobre la Unió Europea

Ahir vaig ser a l'Escola Oficial d'Idiomes del Maresme, al costat de casa. Havia proposat a les seves responsables de fer alguna xerrada en francès sobre la meva experiència de treball a la Unió Europea. I ho varen trobar interessant. I jo, encantat de poder ser una mica útil.

Vaig fer una petita síntesi dels meus Records Endreçats / 2:
- explicant vivències personals i familiars a "la Belgique",
- quatre idees sobre els actors i les competències respectives de la Unió i dels Estats membres,
- algunes mostres del meu treball: documents, reunions, missions, anècdotes, ...
- per acabar fent el punt sobre la situació i perspectives.

Vaig prendre com a referència la [ nota ] publicada al CapGròs en ocasió del cinquantenari dels Tractats de Roma (1957-2007),
i vaig fer balanç dels tres reptes que hi plantejava:
- millorar el funcionament,
- promoure l'esperit europeu entre tots els ciutadans,
- integrar solidàriament la Unió en el context mundial.

Vaig dir:
- que el funcionament no havia pas millorat massa, malgrat les reformes del Tractat de Lisboa,
- que estem navegant enmig de les tempestes d'una mundialització cada cop més "concurrentielle",
- mentre veiem aparèixer els egoismes i populismes nacionals que qüestionen les polítiques de solidaritat,
- i quan necessitaríem una Unió més operativa que mai, amb una visió solidària i responsable de " l'humanité toute entière" ...

Havia preparat la presentació feia uns dies, però el cap de setmana els diaris confirmaven les meves impressions:
- El País de los Negocios hi dedicava la portada del diumenge 11, l'editorial, i un llarg article de Claudi Pérez
- i Nicolas Sarkozy feia un míting enorme, amb desenes de milers de simpatitzants, amenaçant de sortir de Schengen i d'adoptar mesures proteccionistes. Una clara resposta a les propostes de Marine LePen, per buscar vots populistes de gent esporuguida ... i molt ben acollida per Le Figaro ...


















Mesquines politiqueries ...

La merda dels feixistes encara fa pudor

Continuen les demandes, les sentències, els recursos, les reclamacions ...
És un problema cívic, de valors, de respecte ... no és un problema legal.
És un problema de concepció, de comprensió, d'entendre ... que som a Catalunya.

L'aixecament franquista va derrotar els demòcrates republicans i va imposar la seva concepció de la España única, grande y libre. Décades d'anticatalanisme actiu, acompanyades per un allau d'espanyols que s'instalàven al nordeste d'España per diluir-ne la seva identitat ...

Tants cops fer-nos perdonar la nostra personalitat, les nostres arrels, tants anys de tolerància, de comprensió de la incomprensió, sembla que han servit de ben poc a les cavernes mediàtiques espanyoles i als recalcitrants hereus d'aquells espanyolistes.

Divendres passat, dia 9, a la roda de premsa de la vicepresidenta del govern, dues periodistes madrileñas van intervenir per preguntar la reacció del Gobierno a la resolució del TSJC. Temien per la marginació, l'estigmatització, la discriminació dels nens que no poden, diuen, estudiar en la seva llengua !

Durant dècades varem ser milions de nois i noies que varem ser obligats a estudiar en castellà i cantar els himnes feixistes abans d'entrar a les aules. Si no volen entendre on són, si no són capaços d'apreciar i compartir les diferències, de valorar la diversitat de cultures i de llengües, que fotin el camp !

Ja vaig escriure una [ nota ] sobre el tema el juliol del 2008.
I encara seguim pensant que cal encaixar Catalunya a Espanya ... o pactant amb la senyora del PP que tant estima Catalunya, diu !
Més coratge, més rotunditat, més dignitat, ens calen.

La Pilar Rahola (feia temps que no penjava una columna seva ...), fa un toc d'atenció molt pertinent ...

De joves cantàvem, innocents, que "la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó ..."

Doncs sembla que "la merda dels feixistes encara fa pudor, encara que la tapem amb la Constitució ..."

Elements (incitadors) per una reflexió estratègica

A l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya, en la Comissió per a la Cooperació estratègica,
estic cooperant en la realització d'una consulta a tots els associats sobre la "crisi".

Les respostes rebudes fins ara, interessants, són una mica reservades, més centrades en els símptomes que en les causes,
més pensant en sortir-ne aviat que en imaginar estratègies a mig i llarg termini.

Per incitar reflexions més ambicioses, més valentes, més atrevides, més radicals,
he preparat una nota amb elements/arguments una mica més provocadors: [ nota ]

Són petites reflexions tretes d'articles recents als diaris, classificades segons:
- visions generals sobre la "crisi",
- sobre la Unió Europea,
- sobre la globalització,
- sobre les idees de progrés, prosperitat, creixement, ...
- sobre la crisi energètica i ambiental,
- sobre les necessàries polítiques industrials,
- sobre la crisi de la socialdemocràcia,
- sobre la crisi de "valors" ...

... de moment !

Postals mataronines ...

... sense comentaris, de moment ...

























Poc després, el 20 de març, el Xesco és convidat al programa EFECTIVAMENT,
en la seva qualitat de madridista radical: un completo !

Aires de mar ... ?

L'article a La Vanguardia de l'Antonio Cerrillo i de l'Oriol Margalef era impactant, entusiasta !
Anunciava la publicació al DOGC del període d'informació pública del projecte Zèfir, un gran laboratori experimental sobre els molins aigua-endins del mar.


Els autors consideraven que el projecte tenia suports locals, que comptaven amb les compensacions.
Greenpeace hi està a favor, i els ornitòlegs, preocupats.







Els responsables del projecte Zèfir han fet simulacions visuals per ensenyar com es veurien els molins des de terra.












Però, curiosament, el projecte ha començat a suscitar reaccions en contra, i l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i el Consell Comarcal del Baix Ebre han votat mocions en contra.
El PSC ha recomanat al seu regidor que s'ho repensi: el projecte va ser presentat per l'anterior govern tripartit !















En aquests temps de crisi, resulten xocants aquestes reaccions. Una amiga creu que estan promogudes i finançades per empreses contràries a les energies netes ...
A mi personalment, m'atrau el projecte experimental. No sé si l'opció tècnica és la millor: grans, enormes, molins de 180 metres d'alçada a 3 quilòmetres mar endins. Jo preferiria molins petits/mitjans més propers ... El cert és que, si les imatges són ben simulades, l'impacte visual sobre el turisme és mínim ... o fins i tot positiu. Estèticament, els molins alineats a l'horitzó els trobo atractius, explicitant la font energètica que necessitem. A les muntanyes, en canvi, el resultat estètic és sovint horrorós, malgrat la seva necessitat.

Molts cops he pensat que quedarien molt bé al braç del port de Mataró, per exemple. Pel consum del port, i per fer propera aquesta tecnologia als milers de persones que hi passegen cada dia: amb comptadors ben visibles per veure l'energia produïda.

També vaig imaginar, l'abril passat, instalar uns  molins experimentals a l'Escala, i vaig enviar la proposta de fer l'Escala la capital del vent a l'Ajuntament. Sense resposta ...

Caldrà veure què passa amb el projecte Zèfir: tot un repte social, colectiu !

El tren a Mataró, finalment !

Moltes vegades he criticat que Mataró és molt poc sensible al fet d'haver estat la primera ciutat a Espanya connectada per un camí de ferro a una altra ciutat.
Per aquells que ens visiten, el fet històric passa completament desapercebut.
Només un cop l'any, els amants dels trenets fan algunes activitats simbòliques.

En diverses ocasions he fet propostes per aprofitar aquest fet, als governs municipals i als afeccionats locals, sense trobar mai cap ressò.

Finalment, ha estat un senzill conductor, perdent els papers, sembla, que ha fet sortir la ciutat i el tren a tots els diaris i televisions del país. Potser d'una manera massa brutal, però, sense dubtes, efectiva. Excessivament costosa, certament: sembla que la moderna màquina ha quedat inservible. Amb la meitat de la meitat n'haguéssim tingut prou per pagar alguna iniciativa més sostenible i permanent, amb un impacte molt més agradable entre la ciutadania ...






























Penjo els links a d'altres notes del blog:
la proposta de la [ Riera ], les idees de [ Gijón ], i el seu [ museu ] del tren

Dues columnetes d'economia ... i conducció

La primera, de Ramon Folch (El Periódico, diumenge 5 de febrer), senzilla,
per aclarir el debat sobre austeritat i creixement, molt intuïtiva !


La segona, de Josep Maria Ruiz Simon (La Vanguardia, dimarts 7 de febrer),
la ja clàssica reflexió sobre els economistes ...


Fa uns dies, una mica desanimat, deia que tinc la sensació de que ja està tot escrit, de que ara és temps d'actuar, de reaccionar, de fer, de transformar.

La prova: sobre aquest tema dels economistes que orienten excessivament la conducció política, el gener de 2010 vaig penjar una [ nota ] fent servir aquest mateix símil de l'autobús.

I l'octubre d'aquest any penjava una altre [ columneta ] del Lluís Foix sobre economistes i comptables ...








M'ha fet gràcia que la "blogsfera" dels sociates
reculli aquesta nota.

François Hollande a FR2

 

Realitzat el passat 26 de gener, amb una presentació inteligent del David Pujadas ... i un debat intens i dur amb el cínic Alain Juppé.
Val la pena mirar-lo: cliqueu [ aquí ] (prenez votre temps ... dura més d'una hora !)
 

Rés a dir, rés a escriure ...

A Banda Ampla amb funcionaris i ciutadans

Aquest dijous hem participat al programa BANDA AMPLA, el programa de debat ciutadà de TV3. El dimecres els hi havia enviat quatre ratlles sobre el meu interès i la meva experiència. Al cap d'un ratet em va trucar la Patrícia (amable, oberta, receptiva), i, em va preguntar algunes coses, algunes idees sobre el tema. Varem quedar que parlaria amb el seu equip de la possibilitat de convidar-me. Al cap d'unes hores, em torna a trucar per confirmar-me la invitació. Havia llegit el meu blog, el meu CV, el Manifest dels Enginyers a les administracions públiques, etc.

Havia vist el programa algunes vegades. Uns cops m'hi havia enganxat, i en d'altres, no. Segons el tema i els participants. No és un programa de debat entre experts, o entre representants d'institucions. És un debat ciutadà, com el que ens podem trobar anant a plaça, o prenent un cafè amb amics i coneguts: viu, directe, espontani, sincer.

Dijous a la tarda doncs, amb la Montse, cap a TV3. Bona organització i esquema senzill: tres o quatre qüestions de referència, i endavant. La Lídia Heredia anima, condueix i modera les intervencions amb respecte, simpatia, agilitat i inteligència, amb el suport a l'ombra (via orella) de les seves colaboradores i colaboradors.

Llàstima que el programa es passa a partir de les 23'15 de la nit. Perquè no fer-lo a la tarda ? Em diuen que tenen una quota del 8 al 10%, és a dir, calculen, de 150 a 200 mil telespectadors. Per algunes estrelles deu ser poc, o molt poc. Per a mi, extraordinari poder dir i explicar coses davant de tanta gent.

De tota manera, acostumat a fer xerrades on ets tu qui segueixes un fil d'argumentació, amb exemples i powerspoints, traient conclusions i fent propostes pel debat, acostumat a participar en debats entre 4 o 5 persones, o a ser entrevistat, aquest debat de vivències personals és molt més complicat de seguir i d'intervenir. El centre d'interès vola d'aquí enllà, en funció de l'espontaneïtat i vivacitat de la vintena llarga de participants ... i dels gestos de conducció de la Lídia.

Una experiència interessant.

Innocent, jo m'havia preparat papers i esquemes ... que no em van servir per rés.
M'ho havien advertit: millor sense papers, però jo vaig insistir a entrar amb la meva carpeta. Tenien raó !
Vaig parlar de la Comissió, del Kinnock, de l'Hospital de Mataró, i, fins i tot, de les guard ... de les escoles bressol !

Malgrat tot, em sembla que vaig poder dir tres o quatre coses que volia dir. Probablement varen fer de contrapunt a moltes intervencions lògicament reivindicatives. I espero que la meva obsessió sobre la necessitat de canviar les "regles del joc" que mal-regulen les condicions de treball dels treballadors de les administracions i serveis públics quedés prou clara. O que cal fer les coses d'una altra manera, amb més rigor, coherència i transparència, buscant la concertació amb tots els concernits. O les possibilitats de governar des de l'interès general la provisió/prestació de serveis per entitats funcionant sota règim "privat" per millorar l'eficàcia/eficiència ...

Per veure tot el programa, cliqueu aquí: [ funcionaris ]
Les meves intervencions són als minuts 32', 1h02', 1h23', 1h25', ...

El divendres 10 de febrer, males notícies pel programa ... i per la meva proposta (ben acollida) de dedicar-ne un a les comunitats de veïns, la micro-democràcia !

Cap d'any ... i complicat any nou !

Pot passar de tot, efectivament !

La millor felicitació d’aquests dies ...

... de totes les que he rebut per via tecnològica:
la de la Mercè, colaboradora professional, companya i amiga des de les èpoques heroiques, als anys ’70.

Té ordinador i un compte a gmail, naturalment.
Però, per felicitar-me, ho ha fet per telèfon !
Simplement: ha marcat el meu número fix, i hem parlat una estona.

Hem intercanviat impressions sobre les famílies i la societat, sobre el passat i el futur.
Hem pogut sentir-nos la veu i apreciar el nostre estat d’ànim.
Tot un plaer, tota una riquesa de matisos, intercomunicar sentiments en viu ... per la vella tecnologia "alàmbrica".

Molt original, molt innovador, molt humà !

Molts anys bons, Mercè !

El "partenariat" públic-privat, encara

Els anys '90 en parlàvem ja molt a la Comissió. El debat segueix.
Avui, a El Periódico, Francisco Longo concreta una mica les condicions de la cooperació públic-privat:
- d'una banda, els mecanismes, les maneres, els procediments;
- de l'altra, les exigències del costat públic.

Les resumeix en una frase:
Per desenvolupar-se adequadament, exigeix governs capaços i actius i una dotació més gran de talent, lideratge i management en el costat públic del binomi. Ens planteja un desafiament de bona governança que pot i ha de contribuir a consolidar i a fer sostenible el nostre model de benestar. La clau de l’èxit no és cap altra que enfortir la gestió pública ... la CPP no implica menys Estat, sinó, contràriament, més Estat i més fort.

A la Comissió, va costar molt considerar prioritàries les mesures per garantir el "capacity building" en els programes de desenvolupament regional co-finançats ...
I els resultats no varen ser massa bons, si pensem en Grècia i d'altres països.
Amb els Estats que han entrat a la Unió aquests darrers anys, sembla que el problema és molt més greu, i més difícil trobar bons "partners" sobre els que "build capacities" ...

Penjo l'article, i aprofito per recordar-me altres notes recents sobre el tema, per anar construint i consolidant coneixement ...

- una, recollint un article del mateix Longo a La Vanguardia del 6 d'octubre,
- una segona, recollint un article de l'Alfredo Pastor sobre polítiques industrials, a La Vanguardia del 30 d'octubre,
- i una tercera, del 13 d'octubre,parlant de les primàries socialistes a França, i citant un llibre sobre l'Estat Estrateg, publicat ... el 1993 !

l'Esquela dels Ciutadans

Quina llàstima !
Fa mesos que pensava que potser m'hauria d'implicar en aquest "moviment" per intentar contribuir a revitalitzar-lo.
Vaig penjar una [ nota ] quan s'anunciava el trist final.
Visiblement ja no tinc la trempera i les forces per jugar partits d'aquest tipus. I a més, a Barcelona ...

Quina llàstima, massa tard: ara més que mai, moviments d'aquest tipus són necessaris per "encadrer" tanta gent despistada però amb valors progressistes.
Curiosament, sembla que mentre aquesta plataforma ha servit, darrerament, a algunes persones, s'ha anat aguantant.
Ara que ja no serveix a ningú, la tanquen ...

Quina llàstima, insisteixo.
De fet, les meves reflexions per fer política des de fora de la política, i les meves propostes per impulsar organitzacions ciutadanes vetlladores de la qualitat democràtica
(jo n'hi deia un sindicat de ciutadans ...), eren molt coincidents amb algunes de les idees d'aquest moviment.
Però potser és millor així: dissoldre una organització que va néixer per ajudar un canvi ...
i deixar el terreny lliure per altres iniciatives més centrades en la problemàtica actual i futura.

El repte continua obert: com "encadrer" els milers i milers d'orfes d'organitzacions on poder desenvolupar una militància social progressista ?


















Val la pena rellegir l'extraordinari llibre del Josep Mª Vallés sobre la seva experiència amb els Ciutadans,
i, sobretot, les actituds del PSC respecte d'aquest moviment innovador.
Vaig penjar una [ nota ] l'estiu del 2008 !
Per cagar-s'hi ... (excuseu)

Entre tots ... parlem del PSC !

M'he animat a sintetitzar els punts fonamentals d'un debat sobre el futur del PSC, del necessari partit progressista d'esquerres ...
(s'ha de clicar i ampliar per llegir !)