17 de desembre 2011

l'Esquela dels Ciutadans

Quina llàstima !
Fa mesos que pensava que potser m'hauria d'implicar en aquest "moviment" per intentar contribuir a revitalitzar-lo.
Vaig penjar una [ nota ] quan s'anunciava el trist final.
Visiblement ja no tinc la trempera i les forces per jugar partits d'aquest tipus. I a més, a Barcelona ...

Quina llàstima, massa tard: ara més que mai, moviments d'aquest tipus són necessaris per "encadrer" tanta gent despistada però amb valors progressistes.
Curiosament, sembla que mentre aquesta plataforma ha servit, darrerament, a algunes persones, s'ha anat aguantant.
Ara que ja no serveix a ningú, la tanquen ...

Quina llàstima, insisteixo.
De fet, les meves reflexions per fer política des de fora de la política, i les meves propostes per impulsar organitzacions ciutadanes vetlladores de la qualitat democràtica
(jo n'hi deia un sindicat de ciutadans ...), eren molt coincidents amb algunes de les idees d'aquest moviment.
Però potser és millor així: dissoldre una organització que va néixer per ajudar un canvi ...
i deixar el terreny lliure per altres iniciatives més centrades en la problemàtica actual i futura.

El repte continua obert: com "encadrer" els milers i milers d'orfes d'organitzacions on poder desenvolupar una militància social progressista ?


















Val la pena rellegir l'extraordinari llibre del Josep Mª Vallés sobre la seva experiència amb els Ciutadans,
i, sobretot, les actituds del PSC respecte d'aquest moviment innovador.
Vaig penjar una [ nota ] l'estiu del 2008 !
Per cagar-s'hi ... (excuseu)