El Quim Nadal i l'Estratègia per Europa ... el '95 !

El Joaquim Nadal acaba de publicar un llibre interessant que permet veure els processos polítics des de dins. Molt interessant. 650 pàgines d'informacions, opinions, valoracions ... un llibre diferent, amb un títol molt adequat, "… un llibre en el qual hi ha més biografia que literatura; he fet poques concessions a la literatura i, en canvi, m’he concentrat en l’aportació de dades, informacions i notícies. He escrit més informació des de la subjectivitat que creació, i ho he fet, així, volgudament, amb un punt de contenció de les expansions líriques a les quals, a vegades, la vida em convida ".

El picotejaré aquí i allà, segons dates, persones, temàtiques ... però  penjo la referència perquè hi surto !

A l'estiu del 1995, quan ja preparava la seva candidatura a les properes eleccions catalanes del novembre, fa una llista d'una vintena de temes "que podrien i haurien de ser objecte d'un compromís programàtic i electoral".

Un d'ells, Estratègia per Europa, té un nom entre parèntesi, l'únic: Pep Molsosa.
Un petit detall, però que m'omple de satisfacció, vist ara amb la distància de gairebé 20 anys !

I com és que surt el meu nom ?

Quan es va anunciar la seva candidatura a president de la Generalitat, jo feia més de 6 anys que era a BXL i em neguitejaven les maneres que tenia el govern català (i les altres administracions i institucions), de interrelacionar amb les institucions comunitàries. Maneres poc efectives, innocents, buscant només calés, i sempre condicionades (malament), per Madrid.

Em va semblar que valia la pena mirar d'alertar i sensibilitzar el (futur) president sobre com fer política europea, a partir de la meva visió interna, per reorientar la política "vaticanista", relacional, gestual, mediàtica ... que desenvolupava el Casimir de Dalmau des de l'etèria plataforma del Patronat català pro-Europa.

El vaig trucar i va acceptar el meu suggeriment.
El 17 d'agost varem passar un parell d'hores a la rambla de la Llibertat de Girona.
I sembla que va apreciar les meves idees i propostes.
Uns dies després, en les seves notes, va apuntar: Estratègia per Europa, Pep Molsosa.

































Malauradament, el Pujol va tornar a guanyar ...











Ara, per les properes eleccions europees del maig,
el PSC ha posat a la llista del PSOE a la quitxalla !
En parlaré en una nota futura.

Conformistes o reformadors creatius

Tinc un amic molt amic que sovint em presenta com una mica torracollons: arreu on vaig trobo problemes. Sé que ho fa de bona fe, però em molesta. Probablement tingui una mica de raó, però, en qualsevol cas, potser el meu "defecte" sigui la obsessiva preocupació per les coses ben fetes, per la mala llet que em provoquen les corrupteles i les mesquineries de persones i d'institucions, per les ganes de imaginar propostes innovadores útils a la societat.

En aquest blog es pot comprovar que, generalment, les meves crítiques van acompanyades de propostes concretes per canviar, per millorar, per innovar, per reformar situacions o problemàtiques injustes, ineficients, fosques, malversadores, manipuladores ...

I, potser, precisament, per reaccionar, per fer propostes i intentar canviar situacions, he tingut "tallades de cap" significatives i doloroses en la meva trajectòria professional i política:
- a la UGT, el 1979, que va segar d'arrel la meva vocació sindicalista al servei de la millora de les condicions de treball;
- a l'Ajuntament de Mataró, el 1984, per voler ser massa innovador: no hi va haver sang, vaig emigrar voluntàriament a Madrid amb el Majó;
- a la Comissió Europea, el 2000, per haver donat massa suport innocent a les reformes del comissari Kinnock.
- al Consorci Sanitari del Maresme/Hospital de Mataró, el 2006, per haver confiat en les bones paraules del Carles Manté i de la consellera Geli.

Ser reformador, innovador ... té riscos. Criticar des de la barrera, no.

Malauradament, trobem massa sovint comportaments insolidaris, irracionals, egoistes, individualistes, ineficients, ineficaços ... i massa institucions, organitzacions, governs i administracions dominades per les ara anomenades elits extractives.

Malauradament, patim, encara, una desmobilització ciutadana degut als èxits de les lluites del segle XX,
com ho explica Joan Subirats a El País d'ahir diumenge (clar clicar amb el botó dret i obrir l'enllaç directe):

Malauradament, ara que cal deixar el conformisme cofoi, no trobo espais d'acció on ubicar-me per aportar positivament la meva experiència i ganes. Em sento orfe de colectiu, de companys, de militants amb qui cooperar.

He estat 7 anys, des de 2007, intentant renovar l'associació d'enginyers, participant en comissions tècniques i en iniciatives de desenvolupament estratègic i foment de la cooperació entre companys. Amb molt pocs resultats, excepte el d'haver trobat alguns bons amics.

Ho he intentat també amb antics/històrics militants barcelonins del PSC. Massa intelectualitat per a mi, que busco activitats transformadores, com aconsellava Marx.

Fa un temps que faig tímides temptatives per dinamitzar el colectiu d'antics funcionaris a les institucions europees. Es presenta difícil.

Malgrat tot, em sento encara amb ganes de formar part, humilment, discretament, d'alguna penya creativa com les que demanava Àngel Castiñeira ahir, al diari Ara. No pretenc ser elit, però si un petit servidor creatiu, inconformista total. Imaginador de reformes innovadores pel progrés colectiu.

Posem-nos el cinturó ... anuncien la gran frenada !

En aquests darrers dies es prefigura un canvi important d'estratègia:

- primer el president Mas en el debat amb el Felipe Gonzalez organitzat pel Jordi Évole el diumenge dia 2: "Yo ya le digo, diu el president, que la consulta se hará, de una forma o de otra y siempre de acuerdo con un marco legal. Hay tres formas de hacer eso: una, negociada y acordada con vosotros sabiendo que estamos haciendo una consulta, no estamos tomando una decisión última y definitiva con consecuencias jurídicas inmediatas. Otra, una consulta de acuerdo con una ley específica del Parlamento catalán que nos permitiera conocer sobre la pregunta ya acordada cuál es la opinión de la sociedad catalana y que el Estado central ahí no intervenga. Y otra tercera, si ninguna de estas dos es posible, como aquí hay ganas de hacer esta consulta, compromiso y una voluntad muy transversal en este sentido, cuando haya elecciones en Catalunya para configurar el Parlamento catalán, mucha gente va a convertir esas elecciones en una consulta ..."

- després va ser Francesc Homs a la COPE, el 6 de febrer, parlant com un vell gitano de Taradell, insistint en que es tracta d'una consulta per saber l'opinió, i que segons els resultats, en una segona fase, caldria anar a Madrid i, eventualment, després, tots els españols podrien decidir ...;

- i diumenge dia 9 ho explicava el propagandista convergent Jordi Barbeta a La Vanguardia, dient que Artur Mas "s'esforça a fer un plantejament cada vegada més light, i que ha deixat clar (!) que la consulta no és per decidir sinó per opinar, per saber l'opinió dels catalans i després amb el resultat anar a Madrid a negociar" ... i afegeix, discretament que "es podria pensar que Mas vol evitar el conflicte perquè creu que el perdrà ... i Rajoy, Rubalcaba el volen perquè estan convençuts que tenen tots els trumfos".

Tot això, després de que el desembre de 2013, el president ens anunciés, en una carta (mal) manuscrita, que el 2014 seriem cridats a decidir el nostre futur ...






Després de dos o tres anys reivindicant un referèndum, exigint el dret a decidir i muntar el gran espectacle de la pregunta, i, de fet, encabritar a tota l'españolada, ara diuen que, en realitat, tot es per consultar la opinió dels catalans.

Farem el ridícul, un cop més.

Jo era partidari d'una estratègia en dues etapes, efectivament:
- una campanya explicativa amb consulta,
- i, eventualment, en funció dels resultats, un referèndum sobre solucions.

Ara que s'ha empatollat la cosa, difícil de corregir: hi haurà una frenada que farà saltar tothom dels seients !













Recopilo un cop més, amb recança,  les meves notes sobre el tema:

- el maig de 2006, dues reflexions sobre el mètode de consulta pel referèndum sobre l'Estatut: del (dia 4) i del (dia 16);

- el juny de 2010, la nota comentant la campanya "Mataró decideix", en la que deia que, de fet, ens entrenàvem ...

- el setembre de 2010, proposant una iniciativa amb dues etapes: campanya pedagògica i una consulta popular;

- el setembre de 2012, dues notes: la del dia 20 insistint en la pedagogia necessària per fer una consulta, i la del dia 22 explicant l'estratègia en dues etapes;

- el maig de 2013, una nota del dia 2 sobre les diferències entre decidir i opinar, entre referèndum o consulta (amb proposta de papereta àmplia inclosa), una altre del dia 8 sobre la diversa concepció de l'Estat a Catalunya i a la resta d'España, i una tercera nota del dia 29 sobre l'estratègia del dret a decidir ...

- el juliol de 2013, sobre la unió lliure dels pobles, l'oferta federal del PSOE, i l'encertada imatge de l'Antoni Puigverd: sentimentalisme català i ganes de toros a España ...

- ... i la més recent del 13 de setembre, insistint en la necessitat de clarificar ambigüitats: opinar o decidir;

La néta ...

Portem milers de fotos i clips de la Zoé !
De moment és molt tranquil·la i es fa estimar !
Mira i s'hi fixa molt ...

És molt maco compartir maneres de fer amb la Montse, la Maria, el Gus ... i les recomanacions piklerianes !
Una petita mostra:

Invents al CaixaForum

Vaig veure anunciada l'exposició al CaixaForum de Madrid, dimarts, amb el Panxo, però era encara a BCN.
Ahir dissabte hi varem anar amb la Montse. Discreta, ben intencionada, amb algunes idees força interessants.

La que més em va impactar, el carro per portar aigua, l'Hippo Water Roller ! Mireu la web dels promotors !














La invenció proposa fer servir el mateix barril com a roda !
Més senzill, impossible. Deu funcionar bé per terrenys plans.

Jo hi havia pensat fa anys, i vaig penjar una proposta ara fa 6 anys en aquest blog.
En terrenys més complicats, potser se'n sortiria millor !





L'altre invent/aparell interessant és la cadira-bici per moldre gra o triturar vegetals de tot tipus. De concepció una mica barroera, les funcionalitats semblen espectaculars ! Estava, pobreta, una mica abandonada, amb la cadena fora de lloc: milers de nens provant i tocant és un test massa fort ...





Probablement hi hauria també molts "invents" a promoure ara i aquí: pedalar una mica per carregar el mòbil mentre faig notes al blog, per exemple ...

Notes pendents ...

Fa dies que no escric per que tinc algun maldecap i em falta una mica de ganes i de tranquilitat.
De moment, faig una petita llista de temes i guardo algunes imatges ...

- de la néta, la Zoé, que creix poc a poc compartint moments de calmada pau amb mi;


- dels dibuixos de El Roto, que segueix agradant-me molt,
menys quan es posa amb les identitats;


























- d'un article a El País del 8 de desembre sobre el Nelson Mandela que reprodueix el seu discurs de 1964 davant el Tribunal Suprem de Pretòria, que el va condemnar. Explica perquè va haver de promoure accions de sabotatge per combatre les polítiques racistes del seu país. Contrasta fortament amb la imatge de pacífic promotor de consensos i concòrdia;







- de la mort d'Albert Jovell, als 51 anys, després d'una llarga lluita contra el càncer, i amb una àmplia activitat en favor de la sanitat pública i la defensa dels drets dels pacients. Vaig intentar contactar-lo l'abril de 2006, oferint treball voluntari i experiència;

- una entrevista a El Periódico, l'1 de desembre, a José Mujica, president de d'Uruguai, que va set tupamaro i ara governa de manera exemplar el seu país;


- imatges de la moreneta caganera, fabricada pels caganers de Torroella, lligades als articles esperpèntics del cardenal Martínez Sistach sobre la Immaculada (La Vanguardia de 8 de desembre) ... amb alguna referència a l'iluminat arquebisbe de Granada que predica la submissió de les dones ! (El Periódico de 11 de novembre);




- comentaris sobre les tristes eleccions al Colegi/Associació d'enginyers: una opa de la tecnocràcia empresarial que pot suposar esborrar la cooperació estratègica entre companys i fomentar la lògica mercantilista dels servies tipus RACC ...

- un article de l' Anton Costas sobre la necessitat d'un nou contracte social a España (El País, 1 de desembre de 2013);

- ... i algunes reflexions més sobre l'ambigua i confusa estratègia pel dret a decidir en un referèndum impossible.
Recopilo notes anteriors:

• el maig de 2006, dues reflexions sobre el mètode de consulta pel referèndum sobre l'Estatut: del (dia 4) i del (dia 16);
• el juny de 2010, la nota comentant la campanya "Mataró decideix": jo deia que, de fet, s'entrenava ...
• el setembre de 2010, proposant una iniciativa amb dues etapes: campanya pedagògica i una consulta popular;
• el maig de 2013, una nota (del dia 2) sobre les diferències entre decidir i opinar, entre referèndum o consulta (amb proposta de papereta àmplia inclosa), una altre (del dia 8), sobre la diversa concepció de l'Estat a Catalunya i a la resta d'España, i una tercera nota (del dia 29), sobre l'estratègia del dret a decidir ...
• el juliol de 2013, sobre la unió lliure dels pobles, comentant la oferta federal del PSOE, i recollint l'extraordinària imatge de l'Antoni Puigverd (sentimentalisme i toros)
• ... i la més recent del 13 de setembre, insistint en la necessitat de clarificar ambigüitats: opinar o decidir;

. . .

UE: potser no sabem què fan ... però sí el què no fan !

Fa uns dies, dijous 14, Ferran Tarradellas, cap de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, va publicar un article a El Periódico en el que deia que "una part important del problema és el desconeixement sobre què és i què fa la UE ...".

Per això, explica en l'article, la Unió ha designat 2013 (que ara s'acaba ...), Any Europeu del Ciutadans, amb l'objectiu de colocar les persones al centre del debat ...

Mateixos anàlisis i receptes de fa més de 20 anys, que mostren la incapacitat, la impotència, i una certa manca de voluntat de la Comissió Europea de canviar de lògica de funcionament, de reprendre la iniciativa per impulsar una Unió veritablement participada, cooperativa. Els Estats membres més influents no tenen aquests objectius. Per això van designar Barroso com a fidel i sumís secretari.

Guardo aquest retall d'un diari belga de 1992, amb reflexions crues i dures del president Delors ...

Més de 20 anys després, malgrat nombroses temptatives, els obedients funcionaris, la majoria dels meus colegues, segueixen desenvolupant el discurs tòpic: "si no us agrada Europa tal i com és, milloreu-la, busqueu la manera de fer-la més forta" diu el seu cap Barroso. I envia la comissària Reding a viatjar per Europa per mantenir diàleg amb els ciutadans "sobre l'Europa que volem pel futur". Cinisme tecnocràtic.


Comparant resultats de l'Eurobaròmetre, la conclusió és que en aquests darrers 5 anys, els ciutadans, veient el què fa i el què no fa la Unió, han rebaixat molt la seva confiança en el projecte: un 20% en el conjunt de la Unió, un 10% en els països nòrdics, un 20% en els centrals, un 15% en els meridionals, que arriba fins al 50% en el cas dels españols ! Gairebé només 1 de cada 5 españols confia en la Unió. Dramàtic.









Probablement desconeixen molts dels mecanismes operatius i del qui fa què allà dalt, però sembla que tenen la convicció de que la Unió no fa el què hauria de fer, o que fa molt malament el què ens podria ajudar a tots.








No hi han bones perspectives: el Parlament Europeu, que podria ser un contrapoder democràtic a les derives prepotents dels Estats membres més influents, pot veure reduïda dràsticament la seva capacitat operativa.

La ciutadania, desanimada, desesperançada, pot deixar els escons europeus en mans dels euroescèptics o als antieuropeus.

José Ignacio Torreblanca dibuixa els escenaris possibles a El País del diumenge 17 ...

PSC: el partit de demà diumenge

El PSC té previst un Consell Nacional extraordinari per decidir posicions en l'embolicat panorama català/español. El vell partit s'ha convertit pràcticament en una organització que distribueix càrrecs i llocs de remuneració (no sempre de treball ...), en funció dels vots obtingudes en les conteses electorals.

I el "partit" que es juga demà diumenge és delicat. Les tensions internes provocades pel petit grup de resistents catalanistes s'han d'apaivagar per recuperar quotes de mercat en ambients més españolistes.

Els termes de la confrontació em fan una mica de pena: tot gira entorn al dret a decidir, una estratègia no sé si paranoica o esquizofrènica (no soc expert en malalties mentals). En qualsevol cas, és una estratègia difícil d'explicar als qui no segueixen el dia a dia les picabaralles dels partits catalans.

A totes les universitats, escoles de gestió, estic gairebé segur que, amb matisos i conceptes diversos, utilitzen un esquema semblant a aquest per ensenyar tècniques i mètodes de direcció:
1.- quina és la problemàtica ?
2.- quins haurien de ser els grans objectius a aconseguir per a resoldre-la ?
3.- quines estratègies són possibles ? quins conjunts articulats d'actuacions permeten aconseguir-los ? quins recursos calen ? quins mecanismes operatius ? quines condicions ambientals ? quins riscos ? ... (ja l'he repetit moltes vegades en aquest blog !)

Ara i aquí, el tema és l'encaix de Catalunya en España, en el context de la diversitat d'interessos i posicions existents a Catalunya i a España. I en el partit de demà diumenge, s'enfronten les posicions dels que dominen l'organització (dirigides, recolzades, pels companys del partit gran germà español), amb les posicions dels minoritaris (Ros, Geli, ...).

S'enfrontaran sense haver consensuat prèviament entre ells, aquí i allà, el seu diagnòstic sobre:
- la problemàtica (punt 1), és a dir, quina és la relació entre Catalunya i España, quins greuges tenim i posem sobre la taula (financers, culturals, polítics, infraestructurals, administratius, ...)
- els grans objectius (punt 2), és a dir, més enllà de procediments i formalismes, quins grans pactes poden assegurar una articulació, un encaix respectuós, just, equilibrat ?

Discutiran d'un aspecte estratègic que, de fet, és un petit detall, una actuació concreta, que hauria d'enmarcar-se en una de les possibles estratègies globals (punt 3). Aleshores, com trobar camins comuns, si no hi ha acord sobre on volen anar ?

Patètic i trist: hi perdrem tots !

L'article del Rafael Nadal, a La Vanguardia d'ahir dia 15, retrata i explica molt bé aquesta situació i la complicitat entre els dominants instalats aquí i els del PSOE:

L'article està escrit després de l'entrevista al Pere Navarro a can Cuní del dilluns dia 11 a la nit. Hi va haver moments molt intensos, especialment quan Rafael Nadal li feia preguntes molt concretes i el Pere Navarro responia amb l'argumentari de butxaca. Val la pena veure tota l'entrevista, a partir del minut 2h23, però els moments més intensos de l'interrogatori del Rafael Nadal són en els minuts 2h49 i 50.

Socialdemocràcia ? ... és la dignitat, pocavergonyes !

Fa temps que el debat sobre la necessària reorientació/reconversió de la socialdemocràcia omple els diaris, revistes d'opinió i els papers de la Fundació del Miquel Iceta.

La farsa sobre la sanitat catalana, feta al sí del Parlament dijous passat, pot ser molt útil per aquests debats. Hi ha un problema bàsic de la socialdemocràcia existent: la dignitat en les maneres de fer política. Malgrat les manifestacions cíviques, les elits dominants no han canviat de procediments. I així ens va: les dretes guanyant per golejada, i oportunistes, extremistes i populistes enredant arreu els ciutadans.

No crec que els dirigents instalats siguin reciclables. Han begut massa la lògica del mercat electoral. L'únic que sembla preocupar-los és acostar-se als ciutadans per veure com poden aconseguir el seu vot. Falla el màrketing, diuen. Sortosament, hi ha cada cop més ciutadans que són més conscients, que tenen més dignitat, i que es resisteixen a confiar despreocupadament en aquestes elits depredadores, com les qualifica l'Antoni Puigverd. Avui dilluns escriu a La Vanguardia: "ja es veu que el PP i les elits espanyoles són indiferents al malestar. Però ¿ i el PSOE, que ha reflexionat tant aquest cap de setmana ? ¿ Podem imaginar-lo articulant políticament el malestar, si és incapaç de reformar-se com a partit i si a les administracions on governa o influeix (Andalusia, UGT) actua com una elit depredadora ?" ...

Val la pena, doncs, llegir el Dictamen de la Comissió d'investigació [ aquí ], i, sobretot, [veure i sentir] els posicionaments dels diversos grups polítics presents al Parlament, en la sessió del 7.11.2013. Tota una lliçó de política per a les joves generacions, amb el risc de desanimar els pocs socialdemòcrates clàssics motivats que encara queden ...









Pocs dies abans del debat al Parlament de Catalunya, Albano Dante, animador amb la seva companya Marta Sibina, de la revista Cafè amb llet, va presentar a Mataró, el seu llibre sobre la sanitat catalana. Un dirigent socialista amic em va dir que la presentació es feia en un bar de marginats (El Públic !), i que, de fet, el llibre era resultat ... d'un petit pique entre la Marta i el Bagó ...

Impressiona veure el treball d'aquests dos joves. Probablement hi ha aspectes discutibles, simplificacions o generalitzacions excessives. Però la motivació i la dignitat del seu treball (multat amb 10.000 euros per no ser hipòcrites), és molt superior a la de la majoria de diputats socialistes o republicans dits d'esquerres.

El socialista Jordi Terrades en la seva intervenció va marejar la perdiu intentant tirar pilotes endavant: un sistema molt complex, herència franquista compensada per la iniciativa social, a consolidar i millorar amb un futur pacte nacional per a la salut. I va demanar que la Sindicatura de Comptes, l'Oficina Antifrau, els Tribunals de Justícia i el Parlament facin la seva feina.

Feina discreta la que fan, que ha permés que els pillastres i tramposos, com els anomena Marc Vidal, d'ICV, hagin sortit guanyant: cap gol encaixat contra aquestes 4 grans potències ! Malgrat totes aquestes estructures, lleis i procediments ... i les auditories, la impunitat i la irresponsabilitat segueixen, doncs, guanyant. Entre uns i altres, entre tanta maranya discursiva, han aconseguit, sí, tapar-se les vergonyes ...



A la premsa, petites notes, excepte El País ...

Ja ha arribat la Zoé !

(reconeixem-ho: el nom és molt original, vida en grec, i farà que se'n parli ...)

Va costar una mica, però dijous al vespre, cap a les 11, va arribar, a la Maternitat.
De moment, es porta molt bé i a tots en cau una mica la baba.

Primeres fotos de l'esdeveniment ...


... i les seves primeres paraules !
Protestona com el seu avi, va bé per ser d'esquerres ...


Però passat el primer ensurt, sembla que se sent molt acollida i dorm plàcidament !


Les dones de la família ...
i la sortida de la Maternitat amb un 4L, tal com va sortir ella del Casal de Curació de Vilassar, ara fa 35 anys !

Pedagogia ? ... són els interessos, estúpids !

Des dels anys 70 que fèiem pedagogia amb els companys del PSOE d'aquí i a Madrid. Excusant-nos de semblar diferents, defensant les nostres maneres de fer i de parlar, reivindicant els nostres legítims interessos, criticant opcions centralistes ...

Els resultats són aquí. La majoria dels nostres interlocutors no entenen de discursos: compten, molt més que nosaltres, els seus interessos concrets. I quan fan discursos, és per fer demagògia i enredar els incauts ... com ho fan o ho feien els gitanos (excuseu la referència, molt popular fa unes dècades).

També a la Comissió Europea vaig fer molts esforços pedagògics, proposant millores en la concepció i gestió de les intervencions estructurals. Els directors a la DG del Fons Regional i a la DG d'Educació reconeixien el meu treball i l'interès de les meves propostes. Però farem el què volen els anglesos, em deien. I jo, com que jugava en el bàndol dels espanyols incapaços de pensar estratègicament més enllà dels calés, perdia sempre.

Penjo tres referències de La Vanguardia d'avui diumenge:

El Pere Navarro i l'Antonio Balmón diu que aniran a Madrid a explicar com ho vivim aquí ... Més enllà de les lògiques partidistes i dels càlculs electoralistes, comparteixen les anàlisis de Germà Bel ? Sortint de la trampa del "dret a decidir", estan disposats a explicar, per exemple, les problemàtiques lingüístiques i culturals, la redistribució territorial i el model de desenvolupament de les infraestructures, on les intencions del poder es perceben més bé, tal com explica el Germà Bel ?


Bel diu que es tracta de problemes estructurals, de fons. La disjuntiva és, diu, entre l'assimilació pura i dura, la dilució de la identitat nacional catalana, i la separació amb la creació d'un Estat propi.



Un lector de La Vanguardia recupera posicionaments del Gaziel, que aquests darrers dies ha estat utilitzat com a referent "moderat", i cita algunes cartes seves, dels anys cinquanta, en que diu que es tracta d'un mal sense remei, que l'únic remei que té és un impossible ..."

30 idees i promeses pels enginyers

Era previsible, es veia a venir: al procés electoral no publicitat només s'hi ha presentat una candidatura: enginyers 3.0.

És continuista (hi són tots els que hi han ara), però amb voluntat, diuen, molt renovadora. Tindrà una tasca difícil: moltes inèrcies, manca de recursos, dificultat de definir un projecte engrescador pels companys, risc de deriva empresarial (promoguda per interessos concrets i amb diners disponibles ...).

Haig de confessar que, personalment, estic una mica decebut. Fa gairebé 6 anys que coopero activament en dues Comissions. He fet aportacions significatives, penso, a totes dues: manifestos, documents de treball, informes ... He fet aportacions a les assemblees generals sobre governança, i en els treballs sobre els nous estatuts de l'Associació: els articles sobre instruments de cooperació són pràcticament meus.

En un rànking sobre ganes i mèrits, especialment per la innovació, hauria de sortir ben posicionat. Els criteris deuen ser uns altres, com passa a d'altres estructures socials (partits, sindicats, ...). Decebut doncs, i desmotivat, desilusionat, davant de la gran força dels companys establerts.

Caldrà esperar i veure la composició de la nova Junta Directiva, els gestos que vagin fent, i les iniciatives que progressivament adoptin ...

En qualsevol cas, és un mal símptoma que no hi hagi més candidatures. Expressa poca vitalitat democràtica i manca de visions o projectes alternatius. A les candidatures hi ha tots els coneguts. Han obtingut més de 400 avals, xifra molt semblant a la d'empreses adherides. Pot ser casualitat ... o no.

Sense votació explícita, a qui representaran els 100 membres de la Junta de Representants ?

Temps complicats per l'associacionisme i la cooperació desinteressada, sobretot si cal trencar inèrcies molt arrelades i reconvertir estructures molt consolidades. Veurem.


En una nota anterior [ aquí ], vaig fer uns primers comentaris a les propostes que informalment m'havien fet arribar.
Ara, en veure les explicacions corresponents a cadascuna de les 30 idees/promeses, he reaccionat manifestant dues sorpreses preocupants respecte de dues que conec bé:

1.- la primera, aquesta:

Per explicar-la, parla aquesta companya desconeguda a la nostra Comissió d'Enginyers a les AAPP !

El seu missatge s'adreça als enginyers de les AAPP no colegiats dient que si venen tindran molts serveis ... No hi ha "visió", només oferta genèrica de serveis !

Trobo una falta de respecte i de consideració cap els companys que hem estat treballant de fa anys en aquest àmbit, amb més o menys encert, però amb moltes ganes, sobretot del president i d'altres responsables de la Comissió.


La idea/promesa es desenvolupa així:
El Col·legi és una entitat de dret públic que desenvolupa una funció social d’ordenació i regulació de la professió que considerem bàsica. Malgrat això, el nivell de relació i d’interlocució amb les administracions públiques no correspon actualment al rol social fonamental que desenvolupem. Ens proposem reforçar els vincles amb les administracions competents en matèries relatives al nostre àmbit professional, i establir-hi relacions periòdiques i formals per tal d’assegurar la nostra capacitat de proposició, d’incidència i d’influència en els debats sobre temes tècnics i legislatius.


2.- la segona, aquesta:
Per explicar-la, parla aquesta companya del grup de treball d'eficiència energètica, que diu que és molt interessant compartir experiències. Però sense cap idea estratègica important.

Sembla que no ha servit de res el treball del grup que (per delegació del president), va fer unes propostes concretes per impulsar la cooperació enfortint les Comissions ...

La idea/promesa es desenvolupa així:
Crearem noves comissions o grups de treball en funció dels grups d’interès dels enginyers. Cal buscar que cada professional aporti un angle diferent de la problemàtica per tractar, amb l’objectiu de desenvolupar innovació col·laborativa entre nosaltres. Millorarem la interacció entre les comissions, subcomissions i grups de treball, així com el flux d’informació amb altres associacions i col·legis professionals.




Els altres clips sobre governança, participació, eficiència ... no sorprenen: simplement semblen buits. Molt entusiastes i voluntaristes, però buits. Cultura "twittera" ... i tècniques comunicatives tradicionals, com s'ha vingut fent fins ara: els publicistes per damunt dels professionals concernits.

Ho vaig dir en un dinar a Jordi Renom: les 30 idees i promeses semblen més una shopping-list que un conjunt coherent i ben articulat d'objectius estratègics. N'hem parlat en dos o tres dinars amb el company Jordi Guix. Membres significats de les llistes són membres d'alguna d'aquestes dues Comissions.

Tant de bo el desenvolupament de les idees i promeses sigui una mica més afinat ...
Esperem-ho.

A punt, a punt !

L'estiu passat vaig penjar unes fotos de la Maria a mig embaraç, fent kayak ... [ aquí ]
Ara ja és a punt !




Esplèndides imatges de la seva maternitat !

Reformar la funció pública i l'administració ?

... van donant pa a les oques !

És una reforma pendent de fa molts, molts, anys. És un qüestió difícil: calen idees i projectes forts, molta voluntat, capacitat i coratge. Per això, encara estem igual: anar tirant i donant pa a les oques !

Al principi del seu mandat, al febrer de 2011, el flamant nou president Mas, envoltat dels millors per governar i aixecar el país, va enviar una carta a tots els funcionaris: amb menys, calia fer més i millor per enfortir i projectar la nostra identitat colectiva !

Tenim molta cosa sobre la taula: per exemple, els congressos i llibres blancs sobre la funció pública, l'Informe del conseller Vallès sobre Bon Govern i Transparència (2005), els esforços de 2005 del conseller Antoni Castells sobre programació pressupostària (inspirats en les reformes de la Comissió Europea del 2000), el nostre (dels enginyers ...) humil Manifest/Declaració de 2010, l'Informe del grup d'experts designat pel Govern (maig 2013), les aportacions del CAREC, les propostes d'aquest setembre del Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA) ...

Però sembla que rés es mogui de veritat: la darrera ocurrència de la vicepresidenta: donar pa a les oques !

En una reunió amb experts de fa pocs dies, proposa seguir reflexionant,

 i convida a tothom a participar en diversos grups de treball al voltant de 9 eixos:

Sense fer-ne una anàlisi massa detallada, el que més em sorprèn és que no hi ha cap eix dedicat al factor bàsic d'eficàcia/eficiència: els instruments de planificació estratègica i programació, els mecanismes de conducció, les eines de governança i de presa de decisions. Sense instruments clars, la transparència és inútil. Si no sabem ben bé on volem anar, retre comptes és impossible.

L'altre comentari: un eix es dedica a la "cultura d'ètica pública": bones paraules en comptes de  mesures concretes i contundents per lluitar contra la corrupció. Sembla que preval la lògica del capellà predicador (hem de ser bones persones ...), més que la del bon governador (mecanismes de control i, per exemple, de protecció dels whistleblowers ...).

En qualsevol cas, anar fent, anar tirant, anar-hi anant !

No falten anàlisis ni idees. No falten recursos per la reforma: algunes podrien augmentar l'eficàcia/eficiència sense augmentar costos. I deu haver-hi encara, força persones, treballadors públics, disposats a canviar, si hi ha un projecte clar, engrescador i ben liderat. Falta visió, competència, capacitat i voluntat. Així volen construir estructures d'Estat ?

Vaig dir als meus companys enginyers que hauria de ser la societat civil, no condicionada per politiqueries, qui hauria de fer un crit fort i valent ! Tant de bo ...

enginyers 3.0

Abans de finals d'any hi hauria d'haver eleccions al Colegi i l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya. No conec el calendari exacte perquè no s'ha publicat, encara: pràcticament cap referència a la nostra web, sembla un procés clandestí ...Només sé, informalment, que el termini de presentació de candidatures s'acaba dijous o divendres vinent, 25 o 26 d'octubre.

També sé, per carta i per contactes amb els promotors, que hi ha una candidatura continuista/renovadora, imaginativa i voluntariosa, que vol impulsar una nova etapa: enginyers 3.0

Com a la majoria d'associacions i administracions, com que potser penso i proposo massa (més de 70 notes al blog en els darrers anys, membre de tres comissions, impulsor de declaracions, manifestos, propostes ...), no m'han convidat a formar part de la Junta de Representants, malgrat n'hi ha alguns que no han piulat mai ...

Hi estic acostumat, com molts d'altres: sembla ser el destí de molts inquiets promotors de progressos i canvis ... Fins i tot el Director General d'Educació de la Comissió Europea, el 2001, en veure totes les meves propostes de reforma operativa, va dir-me que jo era ... massa intelectual !

Cal no desanimar-se i seguir, tot i que ....

No sé si hi haurà debats, ni si, de fet, hi haurà altres candidatures. Si no, seria tot un símptoma, vergonyant, de la poca vitalitat de l'Associació. De moment, he estat en un dinar amb el Jordi Guix, molt obert i trempat, home d'equip, i molt preocupat per la governança. Dimarts tenim un altre dinar amb el candidat a presidir l'Associació, el Jordi Renom. No el conec.

Per anar al grà, per aprofitar el temps que serem plegats, per plantejar correctament les meves preocupacions, penjo aquí tres qüestions als candidats:

1.- un colegi d'empreses ?
Veient les activitats i sobretot, el contingut dels canals de comunicació, semblaria que, efectivament, més que una associació de professionals orientada a vetllar per les condicions de treball i pels continguts i maneres d'exercir les nostres funcions tecnològiques, podria semblar que predomina la dimensió empresarial, tan volguda per l'anterior director general (no puc enllaçar a les seves propostes: va tancar el blog ... però sí a una nota de preocupació penjada el maig de 2011).

Compartiu aquesta orientació ... o us preocupa aquesta "deriva" ?
Quines idees/mesures/promeses concretes orientades a millorar la professionalitat i condicions de treball dels companys hi ha en el programa ?

2.- uns associats més actius i cooperatius ?
En aquests dos darrers anys, els nous òrgans de representació i govern no han impulsat massa la cooperació (un delegat de cooperació fantasma) ni adoptat el reglament que preveuen els nous Estatuts.

El president ara sortint va encarregar a una Comissió delegada l'elaboració de propostes per fomentar la cooperació entre els associats. Abans de l'estiu varem entregar documents i propostes concretes per fer-ho, amb mesures concretes per enfortir les comissions, la participació més activa de tots els companys associats, i per assegurar la funció referent de l'associació. No han estat publicades als Fulls, que estan plens de bombetes ...

(Podeu mirar també les propostes al confús Butlletí Digital extra, de 26 de juliol.
Aprofito per insistir en què cal repensar principis, objectius i maneres de comunicar !)

Les heu considerat ?

Quines idees/mesures/promeses concretes per fomentar la cooperació efectiva dels companys hi ha en el programa ?


3.- una associació més oberta i transparent ?

En la Junta de desembre 2010 vaig fer dues propostes concretes per millorar la governança (instruments de govern més útils, més clars i comprensibles, i difusió sistemàtica via web de convocatòries i actes dels òrgans de representació i govern).
Els nous Estatuts, després de llargues discussions, varen recollir un instrument (programa anual d'objectius), però no el balanç anual de resultats, ni la obligació d'informar sistemàticament, comprensiblement, obertament, abans i després, de les activitats i decisions dels òrgans de representació i govern.

La pràctica d'aquests dos anys és decebedora: pràcticament rés a la web.
Fins i tot el proper procés electoral sembla clandestí ...

Hi ha idees/mesures/promeses concretes per una governança més oberta i transparent al vostre programa ?