20 de novembre 2013

UE: potser no sabem què fan ... però sí el què no fan !

Fa uns dies, dijous 14, Ferran Tarradellas, cap de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, va publicar un article a El Periódico en el que deia que "una part important del problema és el desconeixement sobre què és i què fa la UE ...".

Per això, explica en l'article, la Unió ha designat 2013 (que ara s'acaba ...), Any Europeu del Ciutadans, amb l'objectiu de colocar les persones al centre del debat ...

Mateixos anàlisis i receptes de fa més de 20 anys, que mostren la incapacitat, la impotència, i una certa manca de voluntat de la Comissió Europea de canviar de lògica de funcionament, de reprendre la iniciativa per impulsar una Unió veritablement participada, cooperativa. Els Estats membres més influents no tenen aquests objectius. Per això van designar Barroso com a fidel i sumís secretari.

Guardo aquest retall d'un diari belga de 1992, amb reflexions crues i dures del president Delors ...

Més de 20 anys després, malgrat nombroses temptatives, els obedients funcionaris, la majoria dels meus colegues, segueixen desenvolupant el discurs tòpic: "si no us agrada Europa tal i com és, milloreu-la, busqueu la manera de fer-la més forta" diu el seu cap Barroso. I envia la comissària Reding a viatjar per Europa per mantenir diàleg amb els ciutadans "sobre l'Europa que volem pel futur". Cinisme tecnocràtic.


Comparant resultats de l'Eurobaròmetre, la conclusió és que en aquests darrers 5 anys, els ciutadans, veient el què fa i el què no fa la Unió, han rebaixat molt la seva confiança en el projecte: un 20% en el conjunt de la Unió, un 10% en els països nòrdics, un 20% en els centrals, un 15% en els meridionals, que arriba fins al 50% en el cas dels españols ! Gairebé només 1 de cada 5 españols confia en la Unió. Dramàtic.









Probablement desconeixen molts dels mecanismes operatius i del qui fa què allà dalt, però sembla que tenen la convicció de que la Unió no fa el què hauria de fer, o que fa molt malament el què ens podria ajudar a tots.








No hi han bones perspectives: el Parlament Europeu, que podria ser un contrapoder democràtic a les derives prepotents dels Estats membres més influents, pot veure reduïda dràsticament la seva capacitat operativa.

La ciutadania, desanimada, desesperançada, pot deixar els escons europeus en mans dels euroescèptics o als antieuropeus.

José Ignacio Torreblanca dibuixa els escenaris possibles a El País del diumenge 17 ...