Des dels anys 70 que fèiem pedagogia amb els companys del PSOE d'aquí i a Madrid. Excusant-nos de semblar diferents, defensant les nostres maneres de fer i de parlar, reivindicant els nostres legítims interessos, criticant opcions centralistes ...
Els resultats són aquí. La majoria dels nostres interlocutors no entenen de discursos: compten, molt més que nosaltres, els seus interessos concrets. I quan fan discursos, és per fer demagògia i enredar els incauts ... com ho fan o ho feien els gitanos (excuseu la referència, molt popular fa unes dècades).
També a la Comissió Europea vaig fer molts esforços pedagògics, proposant millores en la concepció i gestió de les intervencions estructurals. Els directors a la DG del Fons Regional i a la DG d'Educació reconeixien el meu treball i l'interès de les meves propostes. Però farem el què volen els anglesos, em deien. I jo, com que jugava en el bàndol dels espanyols incapaços de pensar estratègicament més enllà dels calés, perdia sempre.
Penjo tres referències de La Vanguardia d'avui diumenge:
El Pere Navarro i l'Antonio Balmón diu que aniran a Madrid a explicar com ho vivim aquí ... Més enllà de les lògiques partidistes i dels càlculs electoralistes, comparteixen les anàlisis de Germà Bel ? Sortint de la trampa del "dret a decidir", estan disposats a explicar, per exemple, les problemàtiques lingüístiques i culturals, la redistribució territorial i el model de desenvolupament de les infraestructures, on les intencions del poder es perceben més bé, tal com explica el Germà Bel ?
Bel diu que es tracta de problemes estructurals, de fons. La disjuntiva és, diu, entre l'assimilació pura i dura, la dilució de la identitat nacional catalana, i la separació amb la creació d'un Estat propi.
Un lector de La Vanguardia recupera posicionaments del Gaziel, que aquests darrers dies ha estat utilitzat com a referent "moderat", i cita algunes cartes seves, dels anys cinquanta, en que diu que es tracta d'un mal sense remei, que l'únic remei que té és un impossible ..."
Els resultats són aquí. La majoria dels nostres interlocutors no entenen de discursos: compten, molt més que nosaltres, els seus interessos concrets. I quan fan discursos, és per fer demagògia i enredar els incauts ... com ho fan o ho feien els gitanos (excuseu la referència, molt popular fa unes dècades).
També a la Comissió Europea vaig fer molts esforços pedagògics, proposant millores en la concepció i gestió de les intervencions estructurals. Els directors a la DG del Fons Regional i a la DG d'Educació reconeixien el meu treball i l'interès de les meves propostes. Però farem el què volen els anglesos, em deien. I jo, com que jugava en el bàndol dels espanyols incapaços de pensar estratègicament més enllà dels calés, perdia sempre.
Penjo tres referències de La Vanguardia d'avui diumenge:
El Pere Navarro i l'Antonio Balmón diu que aniran a Madrid a explicar com ho vivim aquí ... Més enllà de les lògiques partidistes i dels càlculs electoralistes, comparteixen les anàlisis de Germà Bel ? Sortint de la trampa del "dret a decidir", estan disposats a explicar, per exemple, les problemàtiques lingüístiques i culturals, la redistribució territorial i el model de desenvolupament de les infraestructures, on les intencions del poder es perceben més bé, tal com explica el Germà Bel ?
Bel diu que es tracta de problemes estructurals, de fons. La disjuntiva és, diu, entre l'assimilació pura i dura, la dilució de la identitat nacional catalana, i la separació amb la creació d'un Estat propi.
Un lector de La Vanguardia recupera posicionaments del Gaziel, que aquests darrers dies ha estat utilitzat com a referent "moderat", i cita algunes cartes seves, dels anys cinquanta, en que diu que es tracta d'un mal sense remei, que l'únic remei que té és un impossible ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada