El míting de l'alcalde Mas

Aquest 15 d'octubre ha fet 50 anys del primer i gran míting socialista a Mataró (després del de BCN, el juny, al Palau Blaugrana, el de Girona, el setembre ...). Ara, aquest 2026, el PSC ha organitzat un acte commemoratiu a can Marfà, i ha divulgat la iniciativa via tvmataró, amb un petit curt de 6 minuts.

Per la petita història, recordem que després de la mort del dictador, a partir de Convergència Socialista, amb els Independents pel Socialisme, i altres grups, es constitueix el PSC Congrés. A Mataró, el primer Secretariat Local del PSC-C es constitueix el setembre de 1976, amb l'Anna Comas, el Ramon Manent, el Xavier Manté, el Quico Oller i jo mateix. Aquest òrgan serà l'impulsor d'aquell primer míting a la ciutat, a l'octubre.

Després, el 1977, per tal de concórrer a les primeres eleccions generals, es forma la coalició "Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)", amb la FC del PSOE, i el juliol de 1978 té lloc el congrés fundacional del PSC (PSC-PSOE), al qual es suma el PSC-Reagrupament. Aquell partit parit "suant socialisme", es va consolidar i ha tingut, des d'aleshores una presència i influència política determinant en molts àmbits i nivells, aquí a Mataró, a Catalunya i a España.

En aquells temps, primers dels anys '70, dèiem que el nostre partit havia de ser un instrument per millorar, per transformar la societat cap a una convivència socialista. Volíem treballar, militar, desinteressadament, en àmbits socials, laborals, professionals, per afavorir colectivament la millora de les problemàtiques colectives, des d'una perspectiva autogestionària. El partit havia de ser l'eina per potenciar, coordinar, integrar aquestes actuacions cíviques, democràtiques. La lluita política, les accions polítiques volíen anar més enllà de participar en les institucions de govern.

En aquell partit, inicialment, tots érem militants desinteressats. Ara, 50 anys després, el PSC és un potent aparell centrat en guanyar eleccions. I l'organització és formada, bàsicament, i simplificant, per afiliats en espera de càrrecs, o que volen sentir-se propers als que manen, o romàntics idealistes de les primeres èpoques.

Tornant a la commemoració dels 50 anys, i al petit clip emès per tvmataró, veient-lo, no sé qui ha fet el guió, però sembla molt influenciat pel Ramon Manent i, sobretot, pel Manel Mas. Curiosament, a la web del PSC, a l'efemèride redactada per l'Associació Memòria Socialista, han esborrat el meu nom i el de la Paquitona !

De fet, d'aquell primer Secretariat Local del PSC-C només quedem vius el Ramon i jo: l'Anna, el Xavier i el Quico ja no hi son. Dels 9 que vàrem parlar, només en quedem 4: el Juan Alamillo, la Paquitona, el Ramon i jo. També el Joan Ametller, que va presidir l'acte dignament, involuntàriament. Només el Ramon segueix al partit.

Al clip hi ha poques imatges del míting, gairebé cap de les intervencions, ni cap referència al què vàrem dir: el partit que volíem, el país que desitjàvem, l'educació, la sanitat, la cultura, el sindicalisme ... El Manel Mas, que no hi va participar activament, s'hi refereix dient simplement que hi va haver 10 persones a dalt parlant ! Vàrem tenir, diu, la sort, el privilegi, l'avantatge, o digueu-li com vulgueu, del treball, de poder organitzar el primer míting polític a Mataró. 

El clip acaba amb imatges de l'alcalde Mas saludant el president Tarradellas, el president Montilla i el rei Borbó ara emèrit. Permeteu-me una broma: surt més al clip l'esposa del Manel que jo mateix ... 

Pel que fa a l'acte commemoratiu del proper 30 d'octubre, segons el cartell, parlaran el Ramon, l'alcalde Bote i el Miquel Iceta, un vell company amb qui vaig tenir contactes quan jo treballava a la Comissió, a BXL, i ell era a Madrid amb el vicepresident Narcís Serra.

Ja ho he escrit en aquest blog: en aquest cinquantenari, entre d'altres temes polítics, penso que valdria la pena repensar el partit que volíem, la militància que oferíem desinteressadament, les maneres de fer política i l'instrument que imaginàvem. Valdria la pena fer-ne balanç, comprendre els canvis, i, sobretot, projectar cap el futur la implicació dels qui encara tenim i sentim ganes de millorar la nostra convivència democràtica i socialista.

Hagués estat tot un detall associar a l'organització de l'acte els que hi érem, no només els qui vàrem parlar, sinó també els companys d'aleshores, als que hi van treballar per fer-lo possible. De fet, ens han convidat dient que "ens podríem retrobar, recordar i celebrar, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data". Però ens conviden a escoltar les posicions oficials del PSC, a aplaudir, i a "celebrar amb cava el record de l’efemèride".

Celebrar que, molts, desubicats, ens hem quedat sense el partit que volíem ?

Vàrem inventar el futur ? Més aviat estàvem reconstruint les eines per la futura democràcia ...