A la nova casa de la Juliana, m'han passat aquestes rodes que s'utilitzaven per transmetre força, energia, des d'un motor central (vapor primer, elèctric després ...), cap a cadascuna de les màquines de les fàbriques o tallers.
Es podia veure l'energia en moviment, viu, als eixos i rodes penjats a les parets, impulsades pel gran motor, que sovint anomenaven "la burra". Amb les corretges de transmissió es passava energia cap a cada màquina, amb senzills mecanismes d'embrague (embragatge) i fre.
Ara, amb els motors elèctrics, l'energia s'ha desconcentrat/descentralitzat, i circula pels cables elèctrics. Cada màquina té el motor o els motors que necessita, amb la potència, la força precisa, on la necessita, fàcilment controlable i ajustable, per moure eines, peces, materials.
Ara que estem recuperant tantes velles fàbriques [ nota ], seria bo preservar aquest tipus d'elements. El futur museu tèxtil probablement en tindran. Però a les naus restaurades que jo he visitat fins ara, sembla que només interessi restaurar/recuperar, l'arquitectura, el contenidor. Es neteja tot, fins i tot la vida, el treball, els esforços, els problemes, les eines, les màquines, les fonts d'energia ... tot fora, per poder veure magnífiques columnes, sostres, finestres i teulades.
La meva petita contribució a salvar patrimoni industrial: algunes imatges del context on treballaven/funcionaven, aquestes rodes:
Runes de Tints Buxó, vora el riu Ripoll . . . . . . una sala al MNACTEC de Terrassa, amb l'Elionor / imatge a Historia de la Maquina / i una "burra" conservada al MNACTEC.
Es podia veure l'energia en moviment, viu, als eixos i rodes penjats a les parets, impulsades pel gran motor, que sovint anomenaven "la burra". Amb les corretges de transmissió es passava energia cap a cada màquina, amb senzills mecanismes d'embrague (embragatge) i fre.
Ara, amb els motors elèctrics, l'energia s'ha desconcentrat/descentralitzat, i circula pels cables elèctrics. Cada màquina té el motor o els motors que necessita, amb la potència, la força precisa, on la necessita, fàcilment controlable i ajustable, per moure eines, peces, materials.
Ara que estem recuperant tantes velles fàbriques [ nota ], seria bo preservar aquest tipus d'elements. El futur museu tèxtil probablement en tindran. Però a les naus restaurades que jo he visitat fins ara, sembla que només interessi restaurar/recuperar, l'arquitectura, el contenidor. Es neteja tot, fins i tot la vida, el treball, els esforços, els problemes, les eines, les màquines, les fonts d'energia ... tot fora, per poder veure magnífiques columnes, sostres, finestres i teulades.
La meva petita contribució a salvar patrimoni industrial: algunes imatges del context on treballaven/funcionaven, aquestes rodes:
Runes de Tints Buxó, vora el riu Ripoll . . . . . . una sala al MNACTEC de Terrassa, amb l'Elionor / imatge a Historia de la Maquina / i una "burra" conservada al MNACTEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada