Una idea gratis per l'Steve Jobs !

Sóc admirador d'Apple i de la dinàmica innovadora del seu lider !

M'encanta la seva funcionalitat, la facilitat d'utilizació, el disseny, ... malgrat que segueixo esclau del filàntrop (!) Bill Gates i de les seves windows. Hauria de fer un cop de cap i passar-nos tota la familia als MAC. La Maria, la meva filla, fa temps que m'ho aconsella. Veurem ...

Però, mentrestant, i pensant en els e.books, he tingut una idea que li dono gratis al senyor Jobs: un e.book construit en base a un doble iPad !



Amb una solució així, fins i tot els més aferrissats partidaris del paper enquadernat es passarien al llibre electrònic ... oi, Joan ?

L'excusa per haver penjat aquesta idea, aquesta notícia d'avui:










Amb aquest format, no anirán massa lluny ...








Com m'acostuma a passar, ara veig que hi ha algú que ja va tenir aquesta idea molt abans que jo ...

Un procés cancerigen ?

Poc a poc, amb molt de cinisme ambigu, aprofitant la bona fe de tots plegats, amb la complicitat interessada d'altres ideologies religioses, les ideologies islamistes van arrelant-se al nostre país ...








No es tracta de ser anti-religiós. Més aviat em sembla que caldria mirar d'avançar amb iniciatives de promoció de la consciència i autonomia de les persones i contra tot tipus de manipulació que tendeixi a crear dependències i submissions, per afavorir la llibertat dels homes.




No anem massa bé, des d'aquesta perspectiva ...




Link a l'article del Tamayo a El País de dimecres 9

Sotmeses ... o malaltes

Aquestes imatges em resulten punyents, provocadores, turbadores: qui porta burka o niqab ? Perquè ?

Probablement per submissió, per imposició cultural, religiosa, masclista.

Però si es fa "lliurament", deu ser perquè aquestes dones han interioritzat tant la repressió que poden ser considerades persones mentalment malaltes, dèbils ...

Moltes discussions fan referència a la prohibició de l'ús en espais públics. Jo hi estic d'acord, i penso que caldria prohibir també anar amb casc o encaputxat, tapats. La transparència genera confiança. L'ocultació, por i inseguretat.

Però poques discussions he sentit sobre el què s'amaga darrera dels vestits que tapen la cara, sobre els valors que la justifiquen: la negació de la persona. No ens podem limitar a prohibir tapar-se la cara per criteris de seguretat convivència. Cal reivindicar la cara descoberta com a valor positiu, com a senyal de maduresa, d'autonomia personal, de sociabilitat assumida, de capacitat relacional.


Curiosa i comprensible la complicitat de les jerarquies d'altres religions que reivindiquen respecte per aquests símbols: són solidaris amb polítiques de promoció d'imatges, ritus i litúrgies que generen dependència i submissió. És una manera de mantenir i fidelitzar la clientela. No semblen tenir cap interés ni motivació per ajudar els homes, les persones en el difícil camí cap a la consciència, la inteligència, la responsabilitat, l'autonomia ...

Molta gent es disfressa per por als altres, per amagar-se darrera proteccions de grup, de casta: la por a la llibertat, que deia l'Erich Fromm ...

Aquesta foto colpidora surt a La Vanguardia del 15.06.10.
Cóm educarà aquesta mare el seu fill ? Cóm li parlarà ?
Què pensará el fill de la mare ? Veient a la tele altres persones, altres dones, quina impressió tindrà de la seva familia ?

Reflexió estratègica al Colegi/Associació d'Enginyers (*)

(*) milito activament en contra de la "ela" geminada ...

El Josep Isern em convida a participar en aquesta reflexió, en el grup que ha d'aportar elements des de la perspectiva dels "assalariats i directius".
Oportunitat magnífica per reflexionar sobre objectius i estratègies d'aquesta organització de la societat civil.
El moment és clau:
- d'una banda, la llei "omnibus" que preveu la supressió dels visats obligatoris i, per tant, de la probablement principal font de finançament de l'organització.
- de l'altra, la situació de crisi econòmico-política, en un context d'una transformació de fons de les tecnologies i dels processos d'innovació, de valorització dels coneixements i de l'experiència, de canvis en els processos d'aprenentatge, etc.

El primer plantejament elemental de l'organització: quines fonts alternatives d'ingressos ?
A mi m'ha interessat aprofitar l'oportunitat per pensar en el què i el perquè del Colegi/associació.

I començar a sistematitzar, a precisar, les impressions que sempre he tingut sobre aquesta organització corporativa: mai m'hi he sentit massa integrat, sempre l'he vist a una certa distància. Fins i tot a mitjans dels '80, quan treballava físicament a Via Laietana, 39, durant els primers passos del malaurat l'ICT ... Ara pot ser un bon moment d'analitzar el perquè.

El primer i necessari: navegar i conèixer altres visions i maneres.

Més endavant ja intentaré apuntar progressivament conclusions.

Aquí, les primeres referències simpàtiques i suggerents.




Links:
al CNISF,
al Engineering Institute,
als Engineers Irlandesos,
a les canadenques societat de gestió de l'enginyeria,
i dels enginyers séniors (aînés !)





I dos documents interessants:
- una Guia per avaluar experiència,
- i un Pla estratègic dels enginyers australians !

Política de veritat ... Cohen-Bendit al Parlament Europeu !

Sempre m'ha semblat interessant aquest home !
Més de 40 anys batallant amb coratge, imaginació, parlant clar i directe !

El Xavier Manté m'envia aquestes imatges de la seva intervenció al Parlament Europeu, sobre les mesures imposades a Grècia:


Reflexions contundents, clares, que denuncien l'hipocresia de tots plegats: què pensen els francesos i alemanys de les seves vendes multi-mil-milionàries d'euros en armes pels inútils enfrontaments greco-turcs.

Ben orientada, però innocent, la proposta d'associar la DG d'Ocupació de la Comissió al seguiment i control de les reformes: després de més de 20 anys d'informes, d'estudis i de tones d'avaluacions de tot tipus (ex-ante, in-itinere, ex-post ... generals, temàtiques), les polítiques gregues d'ocupació i la utilització dels fons estructurals (FSE, FEDER), no han servit per gaire cosa ... fora de generar, probablement, fidelitat i clientelisme i d'incrementar fictíciament el PIB grec !

La Maria Badia se'l mira respectuosa, el López Garrido preocupat, escoltant les referències a Espanya ... i a Portugal.

Chapeau, Daniel !

Xusqueros incompetents i Administradors "de pacotilla" !

Fa dies que no escric rés, de pena que fa la realitat ...

Tinc l'impressió de què estem governats per xusqueros incompetents !
L'actuació del Govern de l'Estat sembla inspirada en el Polònia !

Perquè reduir el sou de tots els funcionaris ? En comptes d'una mesura indiscriminatòria, probablement injusta i que, segurament, tindrà un impacte molt negatiu en la productivitat de les administracions, perquè no pensar, per exemple, en forçar la reducció d'un 5% de la massa salarial, de les diferents administracions i/o empreses públiques, deixant autonomia als seus gestors per buscar solucions més eficaces i més justes ? Doncs probablement perquè això és massa sofisticat per les ments xusqueres ...

Perquè limitar el crèdit a tots els Ajuntaments, en comptes d'establir criteris proporcionals a l'endeutament de cada Ajuntament ? En comptes de tractar-los igual, perquè no discriminar en funció de l'eficàcia i rigor de la seva gestió ? Doncs probablement massa complicat per a qui no ha gestionat mai ...

Incompetència, covardia, incapacitat pedagògica, inconsciència ...

La senyoreta Pajín diu, però, que el problema és el PP, que no és prou patriota. I tindrem PP ben aviat, i serà insuportable. La dreta més incívica i menys democràtica de tot Europa. Que no ens passi rés !

De tota manera el que m'ha fet més pena és la decisió de Caixa Laietana d'associar-se amb Caja Madrid. I més pena encara que no hi hagi (sembla, fins el moment) cap reacció ciutadana.

N'he parlat amb la gent que promou la "consulta sobiranista". Ells organitzen, de fet, un gest simbòlic. Perquè no promoure un gest real, possible, contundent ? Perquè no hi ha una reacció cívica per parar aquesta pèrdua de determinació, de capacitat de decisió ? Només depèn de nosaltres: no s'ha de canviar cap llei. Només cal visió de país, voluntat, coratge, ... i menys interessos personals o corporatius.

Exigim el dret d'autodeterminació, i en una cosa en la que podem determinar nosaltres sols, ens pengem de Madrid, cedim la nostra autonomia !

Molt lúcid l'article de Manel Cuyás a El Punt.

Caldria fer públics els noms dels membres del consell d'administració de Caixa Laietana, publicar el sentit del seu vot en la sessió que ha de votar la fusió freda (!), i penjar les seves fotos al voltant del recent monument (horrible) a la sardana, a la Plaça de Santa Anna !

De moment, dos noms significats: el President, Jaume Boter de Palau i Ràfols, i el Director General, Josep Ibern i Gallart. Manquen tots els altres membres dels òrgans de govern: l'Assemblea General (un centenar de membres, anomenats consellers generals !), el Consell d’Administració (12 persones), i la Comissió de Control. Tindrán la necessària dignitat per fer país, per pensar en l'interés general i colectiu, o seguirant sent, com es diu, uns simples pessebristes ?

Com deia al principi, cada cop tinc menys ganes de seguir comentant collonades ...

S'ha acabat la festa ...

Varem veure la notícia des de Granada. I va ser el Manel, sopant, qui va aclarir-nos cruament la realitat. No estem davant d'una crisi que ens ve de fora, que hi és, i forta. No es tracta, com ens volia fer creure el Zapatero (el "bambi", ens recorda l'Alain Minc !), d'esperar que la turmenta escampi, que pari de ploure i vinguin els "brotes verdes"...

La crua realitat és que, com a país, hem gastat, i estem, molt per sobra de les nostres possibilitats. Que hi ha molt deute públic, però, també, molt endeutament privat.

I s'ha acabat la festa, el festival !

Penjo portades del 13 de maig, que recullen l'anunci fet pel president del Govern el dimecres 12 al Congrès dels Diputats.

Hi ha moltes reaccions als diaris. Penjo aquesta d'Enric Llarch, en una columna a La Vanguardia del 19.05:




Fa temps que deia que algunes propostes que semblaven utòpiques, exagerades, perfeccionistes, ... ara esdevenen necessitat urgent: millorar la governança, exigir capacitats i competències als nostres governants, adoptar instruments de planificació rigorosos i transparents, valorar la utilitat social efectiva de les inversions, dels productes, dels serveis, ...

Pot ser una oportunitat. N'haurem de parlar !

Jose Antonio GONZALEZ CASANOVA, un referent

Fa uns dies el Joan em va trucar preocupat: un dels nostres referents seriosos, el Gonzàlez Casanova, es declarava cristià ... Fa ja molts anys, un altre referent se'ns va fer musulmà (el Garaudy ...). I sense referents, és difícil navegar !

Vaig córrer a llegir la Contra, i em vaig tranquilitzar. Respecto absolutament els plantejaments del JA Gonzàlez Casanova. Potser perquè tinc uns quants anys menys, i considerant tots els líos que s'han muntat aprofitant la figura de Jesús de Nazaret, a mi em sembla que no té massa sentit seguir utilitzant l'etiqueta "cristians": jo prefereixo considerar-me humanista.

Val la pena llegir la Contra sencera. Jo n'he fet un petit resum amb les frases més rellevants pel que fa a la nostra comuna preocupació, Joan. Podem seguir fent confiança al nostre referent, i respectar i admirar la seva contundència, el seu coratge, la seva valentia !


Aprofito per recuperar un vell record de fa 28 anys, quan el vaig conèixer:


Malauradament, pocs dies després d'aquesta "Contra", moría la seva companya, a qui vaig conèixer els anys '80.

Adéu, Múltipla !

Trobarem a faltar els somriures de la gent en veure-li el morro, i la satisfacció dels amics en apreciar la seva amplitud i confort. El millor cotxe que hem tingut fins ara, segur. Ens ha servit lleialment durant 11 anys, i ha tirat més de 251.000 quilòmetres !
Varem voler vendre'l a preu d'amic, fa un parell d'anys, sense èxit ... mireu l'oferta !

I va començar a tenir problemes, a necessitar una revisió important. I ens van entrar els dubtes ... i les temptacions: els diners del pla renove, els descomptes dels fabricants, els cants dels qui aconsellaven no frenar el consum, i ens varem decidir.

Hem trigat més de dos mesos en rebre la nova furgoneta d'identitat confosa: Ford Tourneo Connect ... i matrícula poc atractiva: 5468 GWJ. Ens l'entreguen ara, que tots els diaris van plens d'anàlisis reclamant austeritat !

En els gràfics pot veure's l'evolució de les mides, del pes, de la potència del motor, i de la relació quilos per cavall, de les furgonetes petites que hem tingut fins ara:

Senyor Zapatero, expliqui-m'ho !

Expliqui-m'ho, expliqui-nos-ho !

Quan el lio de les pensions, el febrer passat (fa només 3 mesos), vaig escriure que semblava que governés amb el cul ...

Ara, després de les decisions greus que ha pres, m'agradaria que ens les expliqués als ciutadans de manera clara, directe, contundent, convincent, sense embuts. No he pogut veure el debat al Congrés, que sembla sovint una olla de grills cridaners. No m'agrada el format: en qüestions importants, parli'ns directament, sense intermediaris, com fa, per exemple, el Sarkozy.

Ara, hauria d'explicar directament als ciutadans, sobretot als qui el vàrem votar, el què i el perquè de les mesures, cara a cara ... a la tele. Vagi a la tele pública, reservi una hora, convoqui'ns a tots, i parli, expliqui. La potència comunicadora de què disposem és extraordinària. I el poble sobirà voldria sentir-lo directament, sense intermediaris polítics o mediàtics (diputats, periodistes, ... ).

Ara, governar un país, sobretot en temps difícils, necessita quelcom més que bona voluntat i gestos simpàtics. Vull creure que les mesures decidides són necessàries. Però si no sap explicar-nos-ho, si no es sent capaç, si no sap com fer-ho, plegui.

Ara, no s'amagui: si no té prou cap per governar, per explicar, per demanar-nos sacrificis i esforços, aixequi el cul i surti.

GARZON, AMIGO, EL PUEBLO ESTA CONTIGO !

Això cridàven aquest matí amics del jutge en saber-se la decisió del CGPJ ...

De les moltes reaccions llegides, copio aquesta de Juan Cruz en el seu blog: Venganza y vergüenza
"Dirán lo que quieran de la suspensión de Garzón como juez de la Audiencia Nacional, que acaba de conocerse. Pero apesta a venganza y produce vergüenza. El Consejo General del Poder Judicial, dividido ante el asunto, ha tomado la peor de las decisiones posibles, la que pone en tela de juicio la propia justicia y añade desconfianza a aquellos que creyeron que en esta instancia no iba a ponerse en evidencia la arbitrariedad. Garzón es un juez importante, que ha tenido en sus manos delitos gravísimos; ha querido investigar, según la ley de Memoria Histórica, sobre las atrocidades de la dictadura, y el diente lento de una justicia ahora bajo sospecha lo ha mordido insistentemente, hasta esta decisión vergonzosa de este mediodía. Hoy es un día extraordinariamente gris para la naturaleza de la democracia y para la vitalidad de las instituciones judiciales, que se echan encima un tremendo baldón. Un día malo."

Mesquins, miserables ... el franquisme torna amb noves formes !

Granada, altre cop ...

... acompanyant la Montse a predicar pedagogies innovadores.

I altre cop, també, a l'esplèndid "carmen" de la Victòria (sobre els musulmans, el 1492 !). És propietat de la Universitat, i es fa servir com a residència de professors: un luxe, amb l'Alhambra al davant !

És una ciutat molt agradable per passejar. Penjo alguns records:

- com sempre, els temes religiosos són molt presents: el setembre, la beatificació de Fray Leopoldo, i pel maig de l'any vinent, la coronació canònica de Maria Santíssima de la Aurora ...



- el Parque de las Ciencias, que sembla molt actiu, i que deu jugar un paper significatiu en la modernització cultural (ciència, no creences ni supersticions; informació, coneixements per superar la ignorància) i també tecnològica. Una exposició interessant sobre Treball i Salut, una revisió històrica sobre les condicions de treball.

M'emocionen aquests temes: de fet, vaig fer la carrera d'enginyer per dedicar-me a millorar les condicions de treball dels treballadors. Quatre mafiosos buròcrates sindicalistes me la van estroncar: en aquella època, fora d'un sindicat no hi havia gaires organitzacions on poder exercir. El Toni Llarden em va suggerir fer oposicions a inspector del treball. Però en aquells anys, a Catalunya, fer oposicions per entrar a l'administració (encara molt "franquista" ...), no semblava massa engrescador. Vist amb perspectiva, potser hagués sigut una bona opció ! Però acabàvem de tenir la Maria, vaig passar un any vivint del subsidi i de treballs per la Fundació Ebhert, i no tenia massa tranquilitat per empollar ...







- una botigueta d'una jove parella argentina, artesans del vidre tallat i polit, que reciclen ampolles ! Acollidors, oberts, ens han ensenyat tot el seu taller, tota la seva tecnologia ! Hem parlat d'idees i de projectes: jo m'hi hagués quedat una setmana treballant/reciclant el vidre !

Ahir, Dia d'EUROPA

No vaig anar a cap missa europea. Ni a Barcelona ni a Mataró semblava que els programes tinguèssin massa interès: simple litúrgia, sembla.

Vaig aprofitar per començar a llegir l'informe del grup de reflexió liderat pel Felipe Gonzàlez. M'ho haig de mirar amb més calma, però el capítol sobre els ciutadans i la Unió és més aviat pobre, tret d'una frase simpàtica: menys política de comunicació i més comunicació de les polítiques !

Traduit, menys propaganda i més pedagogia !

En l'entrevista que li feia El País el dissabte, Felipe deia que "Uno de los desafíos más inquietantes es la relación entre Europa y sus ciudadanos, que hasta ahora se ha caracterizado por "un consenso pasivo". La situación ha cambiado mucho y ahora "los europeos cada vez demandan más a la Unión Europea, son muy críticos con sus resultados y expresan dudas sobre la legitimidad del proyecto europeo".

Coincidint amb la publicació de l'Informe, l'Iñaki Gabilondo va entrevistar Felipe Gonzàlez per a CNN+: quina sensació !

Acostumats al Zapatero que sempre sembla que passi oposicions, repetint idees simples, memoritzades, preparades, esquematitzades ... el Felipe es mostra com un veritable dirigent, amb agilitat i flexibilitat mental, explicant, raonant, ilustrant !

Malgrat no comparteixo moltes de les seves visions polítiques, probablement encara el tornaria a votar ... vist el pati actual !

Credibilitat ...

Sense comentaris ... (a LV del 8.05.10)

Més sobre els grecs ...

Per completar la nota anterior, un resum de la crònica a La Vanguardia d'ahir. (Cliqueu a sobre per ampliar)

La qüestió central:
- qui pot canviar aquesta "cultura" ?
- amb quines iniciatives concretes, més enllà del voluntarisme i les bones intencions ?
- quins condicionants concrets, de governança, s'haurán posat als polítics grecs ?

Dissabte, a El País, Sami Naïr desconfiava:

Tomemos el caso de Grecia. La aportación de 110.000 millones de euros no resolverá nada; es muy probable que este país no pueda pasar del 14% actual de déficit a un 3% en 2014, salvo que provoque una explosión social; el préstamo se realiza bajo unas condiciones excesivas (5%, ¡viva la solidaridad europea!); por último, la aplicación de las medidas exigidas romperá el crecimiento griego, en caso de que vuelva a arrancar dentro de los próximos tres años.

En realidad, la Europa de Bruselas y del Banco Central ha elegido salir de la crisis con la recesión, el desempleo, la deflación salarial y no con la recuperación, la puesta en marcha de una estrategia keynesiana de creación masiva de empleos y de una política europea solidaria de crecimiento compartido.

Lo que se quiere perpetuar para satisfacer a los especuladores es un pacto de estabilidad responsable del desempleo endémico en Europa; es la falta de coordinación económica entre los miembros de la zona euro, dejando las manos libres al Banco Central; es la ausencia de política fiscal común; es, por último, el aumento de las diferencias de desarrollo entre los países de la zona euro.

¿Creemos seriamente que los países que no han podido colmar sus diferencias de convergencia con los países más ricos, a pesar de 25 años de transferencias de fondos de cohesión y ayudas de todo tipo, podrán lograrlo ahora, en época de vacas flacas? ¿Y cuánto tiempo llevará esto? El caso de Grecia es absolutamente ejemplar, puesto que a pesar del duro plan europeo, los mercados financieros se han negado a confiar en el Gobierno griego. Y la moneda única continúa siendo atacada. ¿Debería abandonar Grecia la zona euro? Es una gran y enorme batalla la que se está librando. Y no ha hecho más que empezar.