Fa dies que volia escriure sobre el tema, però l'escepticisme i la desconfiança m'han desanimat fins ara d'obrir el word i dir quatre idees bàsiques, elementals.
Però avui, dilluns 25 d'abril, hi ha un article a La Vanguardia que diu coses sensates i que no havia llegit fins ara. Diu el Juan Ramis-Pujol, professor a ESADE, que, a més de les necessàries i inevitables reduccions pressupostàries, cal, també :
- impulsar innovacions organitzatives,
- donar més poder de decisió a funcionaris amb voluntat creativa,
- i substituir els equips directius no competents per a liderar aquestes iniciatives.
Jo ho vaig intentar, ara fa just 5 anys, com president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, animat per la consellera Geli i el seu braç executor, el Carles Manté.
Durant dos anys, semblava que una nova lògica era possible. Altres presidents d'altres consells rectors m'hi encoratjaven.
Malgrat les senzilles i tímides propostes meves:
- millorar les capacitats i el funcionament dels òrgans de govern,
- millorar els instruments de direcció estratègica per fer-los més oberts i transparents, més comprensibles i efectius, més útils,
- generar un clima de cooperació franca amb tots els treballadors, i establir pràctiques de concertació amb els professionals, veritable capital de l'hospital,
- corregir petites corrupteles i decisions poc racionals, excessivament interessades i motivades per lògiques familiars, amicals i corporatistes,
- abolir estils de direcció i de gestió massa personalistes, massa autoritaris,
- . . .
la casta dirigent, potent, organitzada, es va sentir atacada, va veure trontollar el seu bonviure de dècades, i va reaccionar. I la consellera va cedir. Fins i tot em va desacreditar, mentint, en el Parlament. Mesos després, en una entrevista forçada, em va reconèixer, malauradament, la seva impotència. Mesos després, des de la mateixa tribuna del Parlament, altres em van agrair les meves aportacions per millorar la governança del gegantot de l'ICS.
Els companys d'aquí, fidels a la lògica partidista, van callar, disciplinats: el què diguin a Barcelona.
Les esquerres governants van acotar el cap davant les pressions de la casta gerencialista.
Per això m'ha semblat interessant l'article de Ramis-Pujol: els temps fàcils s'han acabat. La solució simple de retallar pressupostos, no servirà si no va acompanyada, precedida penso jo, d'iniciatives creïbles per millorar l'eficàcia i l'eficiència, de noves maneres de dirigir, de governar els hospitals i els serveis de salut en general.
Les castes dirigents poden dirigir d'altres maneres ? Ho dubto. El Director General de la meva DG a la Comissió Europea, davant les propostes innovadores del comissari Kinnock per fer front a la crisi del 1.999, ens va reunir a tots els directors i caps d'unitat per dir-nos que, a partir d'aleshores, "il fallait faire semblant qu'on est transparent ...", és a dir, teníem de fer veure que érem transparents.
Davant la crisi, que en realitat és un canvi d'època, caldrà molta pedagogia, moltes explicacions rigoroses, raonables, equilibrades a tothom: als professionals i als usuaris. Però, sobretot, probablement, caldria substituir, efectivament, els equips directius massa acostumats a estils prepotents, autistes, ineficaços.
Sense aconseguir la implicació convençuda dels professionals, sense la comprensió conscient dels usuaris i dels ciutadans, no ens en sortirem. Cal, probablement, desmuntar catedrals burocràtiques i pensar en estructures més operatives de concertació. Cal, ja seria hora, abandonar mètodes de propaganda clàssica, per impulsar iniciatives creïbles d'intercomunicació amb els usuaris.
Caldrà veure si el govern té la visió, la voluntat, les capacitats i el coratge d'impulsar una renovació profunda de les maneres de governar aquests serveis, dels òrgans de govern excessivament formalistes, dels equips gestors massa acostumats a dècades de vivències glamuroses.
Cal generar confiança mútua ...
Però avui, dilluns 25 d'abril, hi ha un article a La Vanguardia que diu coses sensates i que no havia llegit fins ara. Diu el Juan Ramis-Pujol, professor a ESADE, que, a més de les necessàries i inevitables reduccions pressupostàries, cal, també :
- impulsar innovacions organitzatives,
- donar més poder de decisió a funcionaris amb voluntat creativa,
- i substituir els equips directius no competents per a liderar aquestes iniciatives.
Jo ho vaig intentar, ara fa just 5 anys, com president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, animat per la consellera Geli i el seu braç executor, el Carles Manté.
Durant dos anys, semblava que una nova lògica era possible. Altres presidents d'altres consells rectors m'hi encoratjaven.
Malgrat les senzilles i tímides propostes meves:
- millorar les capacitats i el funcionament dels òrgans de govern,
- millorar els instruments de direcció estratègica per fer-los més oberts i transparents, més comprensibles i efectius, més útils,
- generar un clima de cooperació franca amb tots els treballadors, i establir pràctiques de concertació amb els professionals, veritable capital de l'hospital,
- corregir petites corrupteles i decisions poc racionals, excessivament interessades i motivades per lògiques familiars, amicals i corporatistes,
- abolir estils de direcció i de gestió massa personalistes, massa autoritaris,
- . . .
la casta dirigent, potent, organitzada, es va sentir atacada, va veure trontollar el seu bonviure de dècades, i va reaccionar. I la consellera va cedir. Fins i tot em va desacreditar, mentint, en el Parlament. Mesos després, en una entrevista forçada, em va reconèixer, malauradament, la seva impotència. Mesos després, des de la mateixa tribuna del Parlament, altres em van agrair les meves aportacions per millorar la governança del gegantot de l'ICS.
Els companys d'aquí, fidels a la lògica partidista, van callar, disciplinats: el què diguin a Barcelona.
Les esquerres governants van acotar el cap davant les pressions de la casta gerencialista.
Per això m'ha semblat interessant l'article de Ramis-Pujol: els temps fàcils s'han acabat. La solució simple de retallar pressupostos, no servirà si no va acompanyada, precedida penso jo, d'iniciatives creïbles per millorar l'eficàcia i l'eficiència, de noves maneres de dirigir, de governar els hospitals i els serveis de salut en general.
Les castes dirigents poden dirigir d'altres maneres ? Ho dubto. El Director General de la meva DG a la Comissió Europea, davant les propostes innovadores del comissari Kinnock per fer front a la crisi del 1.999, ens va reunir a tots els directors i caps d'unitat per dir-nos que, a partir d'aleshores, "il fallait faire semblant qu'on est transparent ...", és a dir, teníem de fer veure que érem transparents.
Davant la crisi, que en realitat és un canvi d'època, caldrà molta pedagogia, moltes explicacions rigoroses, raonables, equilibrades a tothom: als professionals i als usuaris. Però, sobretot, probablement, caldria substituir, efectivament, els equips directius massa acostumats a estils prepotents, autistes, ineficaços.
Sense aconseguir la implicació convençuda dels professionals, sense la comprensió conscient dels usuaris i dels ciutadans, no ens en sortirem. Cal, probablement, desmuntar catedrals burocràtiques i pensar en estructures més operatives de concertació. Cal, ja seria hora, abandonar mètodes de propaganda clàssica, per impulsar iniciatives creïbles d'intercomunicació amb els usuaris.
Caldrà veure si el govern té la visió, la voluntat, les capacitats i el coratge d'impulsar una renovació profunda de les maneres de governar aquests serveis, dels òrgans de govern excessivament formalistes, dels equips gestors massa acostumats a dècades de vivències glamuroses.
Cal generar confiança mútua ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada