17 de setembre 2009

Mesurant europeísme ?

Seguint amb el tema de les mesures, fa poques setmanes que s'han publicat els resultats de l'EUROBAROMETER sobre els europeus el 2009. És interessant llegir els resultats en termes absoluts però, sobretot, la seva evolució en el temps (malauradament només hi ha versió anglesa ... )

De tota manera, el què m'ha interessat és l'aspecte metodològic, ara que acabo de penjar notes sobre els instruments socio-econòmics de mesura: PIB, ... i les reflexions i propostes del Sarkozy.

L'experta M.A. Durán diu (nota), que les estadístiques són com la llum: deixen a les fosques tot el què no iluminen !
(hauria d'escriure il·luminen, però estic en contra de la ela geminada)

En aquest cas podríem dir que tot el què no es pregunta, no existeix. Les opcions que no es proposen, no compten ! Seria interessant, convenient, i necessari, analitzar exhaustivament la ideologia, la concepció de la Unió Europea que s'amaga darrera les qüestions de l'EUROBAROMETER, especialment en aquelles en què hi ha diverses opcions a escollir.

Alguns exemples per incitar a realitzar aquesta anàlisi:

- en les "priority actions to help overcome the economic crisis" (punt 2.5 de l'Informe), és a dir, les accions que la Unió Europea podria fer per ajudar (els europeus) a superar la crisi, les opcions a indicar semblen molt continuistes, molt tradicionals, sense cap element innovador.

(cliqueu sobre els gràfics per ampliar-los !)



- en "the role of the EU in the global economic crisis" (punt 2.6 de l'Informe), les opcions possibles es limiten a tres: millorar la regulació dels mercats financers globals, defensar millor els interessos econòmics europeus en l'economia global, i protegir els europeus dels efectes negatius de la globalització (o ajudar-los a aprofitar millor els seus efectes positius). No hi ha lloc per respostes de canvi de la lògica global, ni per estratègies de cooperació.

- pel que fa a possibles mesures per "strengthening the EU in the future" (punt 3.2 de l'Informe), és a dir, què volen els ciutadans que facin les institucions europees per reforçar la Unió Europea en el futur, hi ha 15 opcions, i, lògicament, en aquests moments, surt àmpliament majoritari el desig de que s'ocupin dels "afers econòmics" ... Des d'una perspectiva socialista no socialdemòcrata, o, escoltant els experts que diuen que estem en una lògica econòmica que cal superar (el mateix Sarkozy !), no es podria deixar la opció als ciutadans de proposar el buscar alternatives al sistema actual, per exemple ?

Valdria la pena, doncs, fer una anàlisi més exhaustiva, rigorosa i detallada, mirant d'imaginar, de formular les qüestions que permetin iluminar millor tota la realitat, totes les aspiracions, totes les opcions possibles, dels europeus.

Difícilment el Barroso, que acaba de passar l'examen del Parlament Europeu, impulsarà canvis en aquest instrument. Llàstima ... ja en parlarem ! De moment, saludo la dignitat i coherència de la Maria Badia i el Raimón Obiols en abstenir-se ...