Trump i el whistleblowers

Fa 10 anys que ja vaig fer una nota sobre els alertadors de disfuncions/corrupcions, mireu-la per aquí.
Ara torna a sortir la problemàtica per les denúncies sobre comportaments de Donald Trump.
Pour info, penjo aquí l'article de la Beatriz Muñoz a LaVanguardia d'avui 27 de setembre ...

Hospital de Mataró, 20 anys !

El 1999 es va inaugurar el nou Hospital, i es va constituir el Consorci Sanitari del Maresme per gestionar-lo. Ara fa 20 anys. Demà divendres 21 de juny hi ha convocat un acte de celebració, al que m'han convidat. Aquest és el programa previst:

Hem sembla una iniciativa interessant ... però incompleta. Hi hauria d'haver més gent convidada a parlar, els que més directa o indirectament van participar en la creació del Consorci i en la fusió dels equips de l'antic Hospital i de l'Aliança. Penso, per exemple, en els Teniente, Esperalba, Balanzó, l'alcalde de l'època, el Manel Mas, etc. També hagués estat bé convidar a dir-hi la seva els professionals i treballadors que hi eren i que encara hi són. De fet, en la celebració de la subsegüent creació de la (nova) Fundació Hospital, jo vaig proposar fer una cosa així, convidant els veritables protagonistes, però no ho vaig aconseguir.


Vaig ser president del Consell Rector de setembre 2004 a febrer 2006. Jo acabava de tornar de BXL, de la meva feina a la Comissió Europea. Havia estat 15 anys treballant en establir nous mètodes de planificació i avaluació de polítiques comunitàries, i en la Reforma de la Comissió, especialment el Llibre Blanc sobre Governança.

S'acabava de formar el primer tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell (12/2003), i hi va haver renovació de càrrecs. Em va trucar l'Esteve Terradas (regidor a l'Ajuntament), i vaig dir de seguida que sí ... però per fer feina útil, no per fer de florero formal. Havia llegit l'estudi sobre Consells Rectors fet pel Dr Josep A Rodríguez, a finals del 1999, basat en entrevistes a presidents de Consells Rectors, per l'Instit d'Estudis de la Salut. Els Presidents deia, amb molt de voluntarisme, intentàven donar a la gestió pública l’eficàcia de la gestió privada, malgrat el paper formal i protocolari dels Consells Rectors. I el Carles Manté m'havia explicat les idees estratègiques de la Consellera Geli, inspirada en les propostes del Joan Prats: promoure noves formes de governança, superar el burocratisme de l'ICS i evitar les derives gerencialistes ...

Vaig acceptar entusiasmat de poder-hi contribuir, de poder aplicar idees i experiències comunitàries a realitats concretes d'aquí. La Consellera va dir-me que estava encantada que un enginyer fos president del Consell Rector ! Mireu la petita nota als inicis d'aquest blog.

Vaig trobar moltes dificultats, reticències i resistències. Una o dues vegades vaig dir al Carles, màxim responsable al Departament, que millor deixar-ho, per no perturbar el funcionament d'aquella "nineta". L'estiu de 2005 va decidir canviar de Gerent, però les coses no varen millorar.

Malauradament, després d'uns intensos 18 mesos, l'experiència innovadora es van estroncar al febrer de 2006. Probablement per la pressió dels gerents, reaccionant a la pérdua de l'omni-potència, de la gairebé absoluta discrecionalitat en què podien prendre les decisions. I, probablement també, perque temien la dinàmica de cooperació entre presidents que jo havia suscitat. El Carles, hàbil estratega, va alegar que hi havia una disensió entre nosaltres, i que primer era l'eficàcia, i, després, la transparència. Jo vaig argumentar sense èxit, que la transparència és garantia d'eficàcia ! Vaig ser molt innocent, i molt/massa confiat ... com el pitroig !

Ho vaig explicar-ho en una nota en aquest blog: mireu-la aquí.
Algunes reaccions van compensar la frustració: les vaig penjar aquí.

Uns apunts per a la meva intervenció ...

Segueixo parint parides ...

Acabo de "publicar" el quadernet sobre les meves originalitats i parides de fa més de 50 anys ... i segueixo imaginant coses, solucions.

Inspirat en els perfils de persones que el Vicenç em va fer, per la Campanya del Padró d'Habitants, el 1981, he fet aquests esboços de pagés que mostra productes ecològics de proximitat, per ajudar la meva filla !

Màquines de tren a Quart i St Feliu de Guíxols

Segueixo acumulant arguments per recuperar la dignitat "trenera" de Mataró.
Aquest dissabte primer de juny vàrem anar a Quart i a Sant Feliu de Guíxols, per veure "monuments" o actuacions relacionades amb el carrilet que va unir Girona i Guíxols, entre 1892 i 1969.

Primer, a Quart. Al costat de l'antiga estació del carrilet, i ara part de la via verda, hi ha una digna i senzilla reproducció a escala 1/2, sembla, simple, no funcional, però que mostra ben bé com era la màquina. És el resultat del treball de Ramon Moliné, ex-fogoner de Renfe i ferrer de Quart, el 1982, fa 37 anys.


































Baixant cap a Guíxols, des de la carretera es veu una silueta plana del carrilet, que permet imaginar com es veia al seu pas enmig dels camps.

















A Guíxols, comencem pel Parc del Carrilet, davant l'antiga Estació. El Grup immobiliari Tarradellas, el 2004, va finançar, construir i donar la reforma de la plaça, incloent-hi una "escultura" que permet recordar les grans formes de la màquina del carrilet, i serveix per jugar-hi els nens a la sortida de l'Escola.


























Després, anem a l'antic tinglado , que servia per descarregar mercaderies del tren als vaixells, i viceversa. Ara és un simpàtic museu/restaurant que guarda a l'interior la màquina de tren i un antic vagó de passatgers. En realitat és doncs un negoci rendible que valoritza patrimoni, que fa pedagogia de la història del carrilet, amb fotos enormes penjades del sostre. Potser massa, posat's a criticar.



















El projecte és el resultat d'una acció conjunta entre el Museu de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines (ASEFEGI).

Tota una lliçó !

Ruptura antropològica, diu Wieviorka

He penjat al facebook l'article en que parla de les transformacions socials i polítiques que estem vivint ...
Extraordinàriament clar i comprensible: mireu-lo clicant aquí !

Renúncia a ser vocal del Patronat de la Fundació Hospital

A finals de març, després d'haver-ho pensat molt, vaig presentar la meva renúncia a l'Alcalde de Mataró, president del Patronat ...





Per la petita història, els enllaços a unes quantes notes en aquest blog,
que recullen les meves vivències i propostes:

1/ explicant els inicis: me'n entero molt tard del meu nomenament, i de casualitat, el 25 abril 2016 [nota]

2/ el juliol 2016, inquiet perquè les reunions del Patronat comencen molt tard [nota]

3/ el novembre 2016, amb unes primeres reflexions sobre el Patronat [nota]

4/ el febrer de 2018, per concretar les meves propostes:
- uns nous Estatuts [aquí]
- idees per a una reorientació estratègica [aquí]

5/ l'estiu de 2018, qüestionant l'eucaristia obligatòria [nota]

6/ el març de 2019, explicant les meves propostes a la Taula Rodona per commemorar els 375 anys [aquí]

Taula Rodona sobre el futur de la Fundació Hospital

En motiu dels 375 anys (pretesos ...) de la Fundació Hospital, i després de molts estira i afluixa, les xerrades de commemoració s'han organitzat així:


El dia 19 de març, la taula rodona final es va configurar d'aquesta manera:






L'esquema de la meva intervenció va ser aquest [ link ], amb unes idees-força:

1/ clarificar de què estem parlant: què és la FH, perquè la "mistificació" de Mn Sala ?

2/ la funció principal de la Fundació: una Fundació al servei de les polítiques municipals socials, sanitàries, de salut des de la perspectiva de l'interès general, i segons prioritats concertades periòdicament pel Govern municipal, amb els Consells Municipals, les Comissions, els serveis municipals, cooperant amb altres agents i xarxes existents, i re-orientant les activitats: gestió del patrimoni, observar i prospectar problemàtiques, empoderament dels ciutadans, prestació directe de serveis ...

3/ la governança futura de la Fundació: repensar el Patronat, reformar els Estatuts ... canviar el nom.




La Taula rodona no va anar massa bé ... el meu missatge no va passar, i varen quedar les proclames del Carlos Súnico a favor de mantenir l'esperit de Mn Jaume Sala !

El Manel Mas (alcalde en la fase de transició de l'antic al nou Hospital de Cirera), em va enviar després una nota molt interessant que clarifica la història de la transició i l'origen de la Fundació actual. Ningú ens va fer cas ...

La foto de l'acte a la capella de l'antic Hospital és memorable ...


Altres notes sobre les meves propostes al Patronat de la Fundació:

-
-

Se'ns en van les "siervas", les monges serventes

Fa pocs dies que he sabut la notícia. Primer pel facebook, i després a tele-mataró.
El convent del costat de casa quedarà buit ... de moment, en espera de nous usos solidaris.
Tothom amb qui parlo està molt agraït dels serveis desinteressats d'aquestes monges, durant dècades.

La notícia a MataróAudiovisual, el 9 de gener:

i unes imatges des de l'aire (Maps):

Eucaristia a la Fundació Hospital

Els membres del Patronat de la Fundació Hospital vàrem rebre, dilluns 16, aquesta convocatòria per la “tradicional” Eucaristia.

L’any passat ja vaig contestar la iniciativa, i la majoria dels que varen anar a la missa aleshores compartien la meva posició.

Aquest anys he enviat un correu a tots els membres, president, gerent i secretari inclosos. Cap reacció fins avui, en què se’m informa que el meu correu (un estirabot, diuen) ha generat malestar entre (no sé ben bé quins) membres del Patronat.

Però penso que, també, cal actualitzar, simplificar i racionalitzar els Estatuts. Ho vinc demanant des de fa més d’un any, i he fet propostes concretes, escrites, que permetrien fer-ho sense massa problemes. Però potser no és el moment (mai és el bon moment ...): la sobrecàrrega del Govern municipal minoritari, la mort recent del regidor Vinzo (president de la Fundació), les perspectives de les properes eleccions municipals ...

La nova gerència està fent una tasca difícil i encomiable per clarificar i regularitzar la situació de la Fundació, el seu patrimoni i les seves activitats. Però la revisió/reforma dels Estatuts permetria gestionar millor les ambigüitats religioses de la Fundació. Si hi hagués voluntat ...

El meu correu a la resta de membres del Patronat:

Em sembla convenient, necessari, anar clarificant, deslligant, democratitzant les relacions i implicacions religioses en les institucions i pràctiques ciutadanes.

No sé trobar en els Estatuts de la nostra Fundació, cap element que justifiqui mantenir la idea d’un “patró” ni la celebració d’una “eucaristia”.

Tampoc, en el tros que he pogut llegir, del tant citat testament de Mn. Blanc, he trobat el seu desig (manament segons alguns ...) de fer una missa anual. Si hi fós, de tota manera, penso que no tindria “obligatorietat” després de tots els canvis d’aquests darrers segles.

Per contra, l’exposició documental em sembla una iniciativa molt encertada !

Fa molts mesos que proposo reformar els Estatuts per adequar-los a la realitat democràtica dels nostres dies i, sobretot, dels dies a venir !

Whistleblowers ... ara fa ja 20 anys !

El 1998, essent jo cap d'Unitat a la Comissió (DG XXII, Educació i Cultura), el Paul van Buitenen, de la meva Unitat, imbuït d'un esperit quixotesc i religiós, va començar a denunciar les corrupteles de la comissària Edith Cresson. El van desterrar a Luxembourg, però la Comissió va haver de dimitir vergonyosament el març de 2019. Uns anys després, el govern holandès el va condecorar !

Aquests darrers dies ha tornat a sortir a la premsa la defensa dels "denunciadors", dels whistleblowers, els alertadors ...

20 anys ha trigat la Comissió a fer propostes europees que hauran de ser assumides, o no, pels Estats membres.

Penjo aquí els articles de l'amic Jaume Masdeu i de LeSoir ...







Al blog hi he penjat força notes sobre el tema. Algunes estan referenciades [ aquí ]

Per entendre l'Estat Español

Un article molt interessant de Ferran Requejo a La Vanguardia.
Retrata molt bé tres problemes estructurals del sistema polític español.
Només dubto una mica de la seva conclusió final: diu Requejo que "si no es fan profundes reformes ... la independència de Catalunya serà inevitable". Temps al temps, diu.

Si hi hagués "diàleg" ... què diria el Puigdemont ?

Acabo de llegir les reflexions del Juliana sobre la qüestió catalana. Clarificador com sempre, en el seu paper d’explorador visionari i topògraf de camins.

La pregunta, ara, és la següent: suposem (és molt suposar) que el Rajoy o l’Albert Rivera son cridats (...) a seure i a dialogar, a parlar amb l’independentisme català. Què dirà Puigdemont ?

- si diu que vol negociar la independència, la tornarà a cagar i seguirem amb el raca raca.
- si diu que vol un referèndum pactat, segons amb quina fórmula, seguirà també el raca raca
- si diu (reconeix) que la majoria independentista és exigua i que estaria disposat a dialogar sobre formes imaginatives i creïbles de vertebració/articulació de Catalunya amb España, hi ha recorregut.

Personalment penso que la nostra dependència d’aquest país ens és perniciosa, molt, però que la realitat catalana fa que només es pugui aglutinar un 60/70% de catalans amb un projecte radicalment catalanista al sí d’una España renovada. Només tindrem força efectiva/decisiva amb un projecte realment, àmpliament, majoritari.

Per tant, em sembla urgent que el catalanisme radical elabori un memorial de greuges, un memoràndum for understanding, coherent, sòlid, ben estructurat, que pugui aguantar les envestides fascistoides de l’España cutre però, també, les trampes formalistes i procedimentals dels reformadors/maquilladors de la vella Constitució.

Cal reivindicar un gran Pacte d’Estat modern, que cal regenerar/depurar institucionalment (TS, TC, Hisenda, TComptes, mèdias públics, ...), respectuós de les nacionalitats i diversitats, amb una concepció no centralista de la península, distribuint equilibradament competències, solidari, però delimitant clarament drets i, especialment, els deures de tothom. Després, el contingut del Pacte s’hauria de traspassar a la Constitució.

Molta feina per fer ! ... i és urgent fer-la !

Post-sciptum ...
Acabo de sentir el President des de Berlin (dissabte 7 a les 12'30) i diu que la independència no és la única solució, però que espera que España presenti un projecte engrescador !
Magnífic !!!

Jordi Graupera: innovació política i social

Fa uns dies vaig llegir alguna cosa sobre la iniciativa de Jordi Graupera proposant unes primàries obertes per escollir un candidat a l’alcaldia de Barcelona. Original, vaig pensar que m’ho miraria. Avui, Llucia Ramis, que el coneix, escriu una columneta comentant la jugada.


“Això no és Amèrica”, li han dit. Ni tampoc Europa, penso jo. Llucia Ramis escriu que Graupera ha declarat una guerra sense exèrcit, que intentaran aprofitar-lo o aprofitar-se’n, fent veure que l’ignoren, i quan se’ls faci gros, llavors el decapitaran ...

M’ha fet pensar en els innovadors que fan propostes trencadores dels hàbits populars. "Això sempre ha estat així, sempre s’ha fet així ..."  resistències als canvis, mandra d’imaginar solucions, por de perdre confortabilitat i estatus, cofoísme, en deia el Bohigas arquitecte. El meu pare em va educar amb suscripcions a les revistes “Mecànica Popular” (americana) i “Industries et Techniques” (francesa), fonts inesgotables d’innovacions, d’actituds innovadores.

M’hi he sentit una mica identificat amb el Graupera: sovint, amics propers, em presenten com un torrecollons, un descontent amb tot, un crític sistemàtic. Em confesso obsessionat per reaccionar davant les disfuncions i les injustícies, per imaginar millors maneres d’organitzar la convivència, pel progrés social i tècnic. Sempre buscant propostes, solucions possibles, factibles. El meu blog n’és testimoni: moltes propostes en molt àmbits, especialment el polític i el de la governança de colectius i organitzacions, però també culturals o cíviques. La MATARÓ a Mataró, una de les darreres.

Tinc començades unes memòries professionals (i polítiques) per analitzar propostes innovadores i les reaccions conservadores, sovint dels propis companys: al partit, al sindicat, a l’Ajuntament, a la Comissió, a l’Hospital, amb els enginyers, a la Residència de la mare ...

Sovint imagino la gent anant en un tren mirant per la finestra ... i jo em veig al davant, a la màquina, per ajudar maquinistes i fogoners a mantenir la bona marxa, les bones condicions del viatge ... i la bona direcció del tren. Malgrat que quan dono alguna alerta, em senti dir, sovint: “ ... vaja, el Pep ja hi troba alguna pega !”

Buscaré informació concreta sobre les propostes del Jordi Graupera.





Mentrestant, per refrescar la memòria, alguns links a algunes reflexions en el meu blog sobre la innovació:

- del 2008, es pot ensenyar l'enginy ?

- del 2009, tradició, modernitat, innovació, progrés ... i una reflexió sobre la "maionesa" !

- del 2010, per una cultura general innovadora

- i una del 2014: conformistes o reformadors creatius !

A la punta del port ... de Barcelona

Diumenge 4 de març, al suplement VIURE de LaVanguardia, s'anuncia un projecte interessant per a la punta d'un (futur) braç del port de Barcelona, a la zona de l'hotel Vela.

A Mataró, malgrat tenir-ho tot a punt, la punta del gran braç del port és ridículament buida ...

Fa 25 anys, el 1992, havia proposat al aleshores alcalde Mas, de fer-hi un gran FAR, un FAR-GROS, amb una estructura oberta per pujar-hi a dalt i fer-lo servir de mirador de la ciutat.

Cada vegada que hi vaig, caminant o en bici, penso que, de fet, hi aniria bé un restaurant circular, pareds de vidre, una mica elevat, accessible només a peu pels clients.

Vaig participar fa uns anys a les reflexions sobre el Mataró-Marítim, i vaig fer la proposta.

Res de res ...