Potser sóc massa innocent, encara, o potser vaig de massa bona fe, però
em sembla una idea excel•lent. No em sembla que sigui un simple gest de màrketing per trastocar l'electorat, com sembla que tèmen alguns. Més aviat trobo curioses les reaccions d'ICV o d'Esquerra, preocupats per que l'iniciativa trastoqui els límits dels seus hortets. Perquè no ho fan ells també ?
A mi em sembla interessant, sempre, parlar, i obrir les orelles i els ulls al què passa i al què pensa la gent. La qüestió crucial és veure què farà el PSC i els seus dirigents amb el que pugui dir i proposar la ciutadania.
Excuseu la reiteració de les meves referències europees, que són les que més conec, i, moltes, em semblen encertades: la Comissió Europea es va dotar el 2002
d'unes normes mínimes per a les consultes, en les que s'obligava a difondre totes les aportacions rebudes i, sobretot, a explicar com les considerava i com les havia utilitzat. Si us interessa, aneu a veure les
normes aquí.
Aquesta és la qüestió, doncs: el Raimon parla del valor d'escoltar. D'acord. Però per animar la gent a parlar, en aquests temps de desconfiança i desencís, cal poder
garantir o convèncer els ciutadans que seran escoltats, que el seu esforç per fer aportacions servirà, que serà útil. I no es tracta doncs, només, de parar la orella.
Per sentir-se escoltats, els ciutadans han de poder confiar en que el què diran serà enregistrat, considerat, analitzat, tingut en compte, i, d'alguna manera, traduït, si és pertinent i coherent, en actes, en decisions concretes que permetin de millorar les coses.
Jo confio en que no es tracta d'una maniobra tàctica, que l'Obiols, el Daniel Font tenen una voluntat clara d'impulsar una reflexió conjunta amb la ciutadania progressista. Amb aquella gent que, encara, com diuen que diu la resolució (no l'he trobada a la web ...), "
estan disposats a donar temps, coneixements i esforç per a una causa política col.lectiva. Demanen, a canvi, implicació, responsabilitat, coherència i responsabilitat".
Sovint, a BXL, per encoratjar i forçar el pragmatisme de la gent de la meva unitat, els provocava dient: si ara entrés el Delors uns minuts, què li voldríeu dir de concret per millorar la construcció europea ? A primers del 2002, quan era Delegat Nacional (!) de la sectorial Europa del PSC, vaig preparar una nota pel Pasqual, que tenia de rebre el President Prodi a l'ocasió del Consell Europeu de Barcelona. M'hagués agradat que el Pasqual, en la intimitat, li hagués dit al Prodi: "No ens atabalin amb tants programes, accions, iniciatives, no ens facin peregrinar a BXL per obtenir 4 calés ! Concentrin esforços, simplifiquin realment els objectius i els programes, no només els formularis i els procediments."
Si vingués el Montilla a Mataró, sense formalismes ni litúrgies, si els militants tinguèssin un moment de descuit i poguèssim estar a soles amb ell, dos o tres minuts, què li diriem, concretament, per anar al grà ? Sense plorar, sense lamentacions, quines propostes concretes podem imaginar per millorar tot allò que ens frustra i desanima ?
Escolta, Pepe ...
Potser podríem fer, autónomament, entre nosaltres, dos o tres sopars amb ciutadans que voldrien però desconfien, que encara tenen una petita esperança i algunes ganes d'influir ...... per imaginar
quatre ratlles de propostes pràctiques progressistes, sobre alguns temes precisos, per si un dia veiem el Raimon, el Daniel, el Miquel ... el nou Isidre o el mateix Pepe !
... i "de pas", fer salut !
