14 de setembre 2008

Rentrée amb sentiment d'impotència

... després de veure l'espectacle de la visita del màxim dirigent de l'esglèsia catòlica a França. El Sarkozy diu que la laïcitat ha de ser oberta, el "Papa" alerta els joves del risc de volguer saber massa coses, ... i reuneixen a París i a Lourdes centenars de milers de persones, de ministres, utilitzant tota la màquina mediàtica disponible, amb la cirereta de la Bruni inclosa;

... després de continuar seguint els debats sobre el finançament, que sembla més una picabaralla entre gitanos que un debat ordenat entre dirigents polítics treballant en un marc de referents clars i explicant pedagògicament les seves posicions: què i perquè de la cohesió econòmica i social, què i com de la solidaritat interegional, models possibles, ... ;

... després de constatar, un cop més, com explica la Rahola, el fàstic que fa aquest gremialisme pervers dels adminisradors de la (nostra ?) justícia ... ;

... i sobretot, després del sentiment de que no hi ha massa forces vives que lluitin efectivament contra totes aquestes derives.

Excuseu, necessitava dir-ho !