El TOUR de FRANCE ...

He segit les darreres etapes del Tour via France2. Emocionants !
Però el Forges m'ha vist, i m'ha retratat !

Menys mal que ho vaig compensar divendres al matí, fent una petita sortida fins a Caldetes, inspeccionant camins, vies i ports.

Quina llàstima que no es construeixi una via senzilla, d'un metre, entre la sorra i la via del tren: menystenim una possibilitat extraordinària !

Lucian Freud, pel record

Ha mort el dia 20 d'aquest mes a Londres ...
Sempre m'han agradat i impressionat les seves pintures del cos carnós humà.
Penjo alguns quadres pel record.
I, sobretot, una imatge de l'artista pintant, cosa poc habitual d'aconseguir.
El link al què es diu d'ell a la viquipèdia ...
... i un clip de video fet pel Centre Pompidou el 2010:

Crisi de l'esquerra ...

Aquests dies he llegit diversos articles sobre la crisi de la socialdemocràcia,
especialment el del Sami Naïr a El País de dijous 14 [ veure ].
Senyala tres condicions per construir una futura esquerra:
- la primera, fer autocrítica pel fracás enfront del liberalisme destructor de l'Estat social;
- la segona, la que reprodueixo directament del diari (els valors, el projecte):
- i la tercera condició, entendre la nova exigència ciutadana per participar més directament, més activament,
en l'elaboració del què s'ha de considerar "l'interès general" ... abandonant "la sordera y la arrogancia respecto a las aspiraciones profundas de las fuerzas más vivas de la sociedad".


Per complementar aquest tipus de reflexions, penjo exemples d'aquests dies de la nostra (dita) esquerra, que no és capaç ni de salvar les formes, ni d'establir senzilles normes legals per fer respectar l'interès general de les comunitats.
























Deixant de banda les qüestions de principi, m'estranya que tot l'aparell estratègic del PSOE sigui incapaç de veure que, justament, això indigna a molts ciutadans.
Potser és que, en els seus càlculs electoralistes, gestos progressistes en aquests àmbits li farien perdre vots centristes.
Potser si. I així anem: amb els socialistas obreristas españoles de trompicons cap enrere.

A París vaig passar per un carrer probablement recuperat per a la República ...
Jo ja no ho veuré per aquí !

Avaluació de polítiques educatives

ivàlua és una iniciativa molt interessant, ja ho he escrit altres cops en aquest [ blog ].
Impulsada per gent que respecto. Per això tendeixo a ser, potser, una mica exigent amb les seves activitats.

Acabo de rebre aquesta convocatòria de Jornada pel dia 7 d'octubre:

Els meus comentaris són aquests:

- seguint la moda/tradició, la Jornada, de fet, és una mitja jornada (de 9'15 a 14'00 hores ...)

- el Dr. Francesc Pedró, l'organitzador estrella (vaig sentir-lo en una Jornada anterior organitzada per la Diputació de BCN), em sembla un professional obert i competent;

- sembla poc eficient fer venir aquests experts de tan lluny (USA, Holanda, Xipre i United Kingdom ...), per parlar cadascun mitja horeta;

- seguint també la tradició tan catalana, en les tendències internacionals no hi consten (explícitament) les iniciatives, experiències i propostes de la Unió Europea.

Ivàlua té (o tenia, al menys als inicis), vocació d'institució al servei de la millora de les polítiques públiques catalanes.

Si les polítiques educatives catalanes han (o haurien) d'estar ben articulades amb les polítiques educatives europees, i si les polítiques educatives europees han promogut molts exercicis d'avaluació (a tots els nivells: europeu, estatal, regional, local, i des de moltes perspectives temàtiques), com és que en una Jornada així no apareixen explícitament ?

És evident que ens concerneixen, i és evident que, si volem jugar a ser europeus, a poder parlar (en català !), a la Unió Europea, de les nostres iniciatives i experiències, és necessari, primer, saber on van els nostres socis, els nostres partenaires institucionals, els governs i administracions educatives dels Estats membres.

Desconec si ja s'ha fet a ivàlua una Jornada sobre tendències europees en aquest àmbit.
Sinó, potser caldria: al marge de la seva qualitat, coherència o pertinència, són les polítiques que defineixen (formalment, al menys), el marc general de la nostra actuació. Malgrat que la recent aprovada Llei d'Educació de Catalunya no parlar gens de la Unió Europea. Autistes, nosaltres sols, que a casa nostra ja en sabem prou.

Tan de bo no ho sigui, però sembla massa una trobada d'amics experts ... a Barcelona.

Un grup per una CIUTADANIA ACTIVA

Finalment, ahir dimecres dia 6 de juliol, varem fer una primera trobada per mirar de constituir un grup de ciutadans preocupats, sovint indignats, que volem recuperar la dignitat cívica i mirar de participar, d'influir, d'aportar idees i propostes per millorar, humilment, la nostra convivència democràtica.

Fa uns anys que havia escrit i fet propostes (provocadores: crear un sindicat de ciutadans), que l'amic Manuel Roca Cuadrada m'havia permès de pregonar a TV Mataró.

Fa uns mesos, incitat per amics que volien també reaccionar, actuar, vaig escriure un Manifest per entendre'ns.

Fa poques setmanes penjava una [ nota recapitulativa ] en aquest blog.

Després de veure com van les coses, i aprofitant la onada d'indignació i d'emprenyament ciutadà front les polítiques i actuacions de governants i de dirigents polítics, econòmics i socials, amb uns quants amics varem decidir de muntar un sopar per confirmar l'interès d'impulsar, nosaltres, aquí, una iniciativa ciutadana.

El sopar va anar força bé, sembla, i, com diuen els francesos, c'est parti !

Aprofitarem aquestes setmanes fins a primers de setembre per concretar maneres i ampliar el cercle. Tant de bo ens en sortim !

(feu clic a sobre la nota per ampliar-la !)

Ça bouge ... al Consorci Sanitari del Maresme !

Com que vaig ser president del Consell Rector d'aquest Consorci, en una experiència personal, professional, social i política extraordinària, i com que sóc usuari dels seus serveis, tot el què hi passa m'interessa.


Segueixo pensant que la manera com es va produir la meva dimissió forçada era un preludi de la manca de capacitat de govern dels socialistes que portaria on som ara.

No haver volgut afrontar les ineficiències, la mala gestió, la malversació de recursos públics, la prepotència de la casta gerencialista, la incapacitat de liderar i gestionar els treballadors i professionals del Consorci, etc. va fer perdre la confiança de molta gent en els socialistes.

Les reaccions que vaig rebre ho confirmen. Les vaig penjar en aquest blog el 2006 ... [ link ]

Ara, vés a saber per quines maniobres, tornen a rodar caps.
Veurem com queda. Intueixo que el Josep Manyach podria ser el nou president del Consell Rector, i algú m'ho confirma.



De fet, però, el que més m'intriga és saber quan decidirán suprimir el TIC.SALUT, la petita nineta que vaig vendre a la consellera Geli, i que el Joan Cornet va arreplegar per viatjar i vendre fum ...

Un molí de vent a Ca l'Anita

Ja que he parlat de vents que venen, penjo aquesta notícia:
a Roses, l'Ajuntament experimenta amb una eòlica domèstica, que dotarà d'energia elèctrica un nou equipament sociocultural !

La façana del nou edifici de Ca l'Anita, amb el molí de vent instalat (foto EL PUNT)

... i el text de la notícia, publicada pel Diari Avui (11.06.2011 / Mar Vicente):

L'Ajuntament de Roses ha instal•lat a l'edifici de Ca l'Anita, el nou equipament sociocultural de davant de mar, un molí de vent a la coberta de l'edifici que generarà electricitat destinada al consum de l'equipament. Segons ha informat el consistori, la construcció de l'edifici sociocultural de Ca l'Anita que s'està duent a terme a la plaça Sant Pere de Roses arriba a la seva recta final. En el moment actual s'ultimen els darrers acabats de pintura i neteja.

L'estat de les obres del nou equipament de Ca l'Anita permet mostrar ja la fesomia del nou edifici, caracteritzat per les seves façanes perforades amb composicions geomètriques que copien el mosaic de l'immoble original, recordant així i retent homenatge a la seva anterior propietària, Anna Marés Godó, qui llegà l'edifici a favor del municipi.

El nou aerogenerador domèstic possibilitarà la generació de part de l'energia que l'edifici necessitarà per al seu funcionament. El molí té unes dimensions de 2 metres de diàmetre i una alçada de 4,5 metres. Pel que fa a la potència, serà d'1,75 quilowatts i inclou la connexió elèctrica per a consum directe de l'edifici.

El projecte per tirar a terra l'antic estanc de la Punta i refer-lo ha tingut un pressupost d'1,9 milions d'euros, i ha estat subvencionat pel fons estatal d'inversió local.

Els vents que venen ...

... i que ens agafin preparats !

Quatre miserables detalls ...

A la Junta Extraordinària dels e i c, cap sorpresa: tot aprovat amb suficiència. Calien uns 600 vots (2/3 dels prop de 900 emesos), i els favorables van ser uns 700 (uns 180 en contra, i una vintena d'abstencions). Les campanyes, la propaganda, la crida als amics i beneficiaris, ... i centenars de vots delegats, va funcionar. Sembla que es varen batre tots els registres de participació. Si fins ara participaven entre 40 i 120 assistents a les Juntes, ahir jo en vaig estimar uns 600 !

L'espectacle dels companys de l'ARC, lamentable: sense visió global, amb intervencions descoordinades, sense argumentació clara i coherent, amb atacs personals, referències a Franco (!) i crispant l'ambient innecessàriament.

De l'altra banda, la dels establerts, cap mena de reflexió ni de qüestió. Todos a una contra l'ARC. Quatre miserables detalls (va dir Jaume Bassa, ex-degà o ex-president), no podien impedir aprovar la proposta d'Estatuts. Vaig trobar a faltar veus de respectables companys amb propostes constructives. Ningú es va moure, potser per por de sortir bellugat.

Durant el procés de consulta prèvia, s'havien presentat només 15 comentaris o propostes d'esmena. El grup ARC en va fer 37, però varen ser rebutjades, sembla, per qüestions de procediment. Aquests 15 comentaris i propostes (no publicats, com ja és habitual) eren:
- 3 de les demarcacions, concernint els seus temes específics,
- 8 amb petites qüestions puntuals,
- 1 de meva, argumentada, amb 15 esmenes temàtiques (vegeu notes anteriors)
- i 3 sobre procediment o amb reflexions fora de lloc.
És a dir, simplificant, un comentari/proposta per cada 1.000 associats, respecte d'una problemàtica fonamental, i davant d'un text barroer.

Vaig fer una intervenció quixotesca, per dignitat: molt resumida, i sense proposar la iniciativa d'urgència, que havia pensat per clarificar i racionalitzar la proposta durant l'estiu. El president Torres em va demanar de no fer-ho. Vist, l'ambient, em va semblar que, efectivament, no valia la pena: ningú escoltava, concentrats en comptar els 2/3 de vots necessaris per aprovar la proposta.

Balanç de final d'etapa: massa dedicació aquest darrer any per a uns resultats tan pobres ... tan miserables.

Arribant a casa, al vespre, vaig trobar un missatge d'un company, via el linked-in, que em va reanimar una mica:

Potser no està bé penjar una nota així. Excuseu-me. No és per fardar/presumir: en aquest temps complicats, detalls com aquest ajuden a seguir !

Però no ho faré a l'associació: sento que no hi ha la sintonia necessària pel que fa els valors bàsics o les finalitats principals. Les noves regles del joc, malgrat els canvis, no asseguren més rigor ni més govern eficaç i transparent. I, excepte honroses i valuoses excepcions, no tinc la confiança necessària en l'equip dirigent. Désolé.

Estatuts dels eic: final d'una intensa etapa !

Aquesta tarda/vespre, la Junta Extraordinària per decidir sobre la proposta de nous Estatuts elaborada per la Junta Directiva.

La meva posició és aquesta mena de Declaració / Proposta.

(cliqueu-hi a sobre per ampliar-la !)

Resumint, no m'agraden gens aquesta proposta, i penso que el millor seria prendre un iniciativa d'urgència, creant una comissió d'integració per netejar i racionalitzar la proposta, i tornar-nos a reunir a primers de setembre.

Estatuts dels eic, encara: Cooptació, empreses ? ... Consells !

Dijous 30 tenim la Junta Extraordinària que s'ha de pronunciar sobre el projecte de nous Estatuts. Ja he fet comentaris a la versió definitiva de la Junta Directiva, però voldria precisar idees respecte de la qüestió de la cooptació i la d'adherir les empreses a la nostra associació.

La cooptació es justifica dient que permetrà d'integrar socis numeraris responsables d'entitats vinculades a l'enginyeria (Caixa, Mútua, ...), sense haver-los d'exigir que optin per una llista electoral o altre.

No sóc expert en "enginyeria democràtica", però em sembla una fórmula exòtica. Si la missió i funció de la nova Junta de Representants (que és una bona idea democràtica), és la de representar la diversitat dels companys associats i d'assegurar un govern que respongui als interessos de tot el colectiu, perquè incorporar-hi 20 "representants d'altres entitats", amb dret de vot ?

Aquests representants cooptats, proposats per la Junta Directiva (majoritària), malgrat ser ratificat per la Junta dels representants electes (on té majoria la Junta Directiva), suposen, de facto, una sobre-representació (20% !), una distorsió de les voluntats del conjunt dels associats, que pot influir decisivament en la presa de decisions.

Establir estretes relacions de cooperació/coordinació amb aquestes altres entitats vinculades a l'enginyeria és un objectiu necessari, legítim. Però es pot fer sense pervertir la lògica de representació democràtica: ens podem imaginar el govern de la Generalitat proposant 20 diputats més ?

Consideracions semblants poden fer-se respecte d'associar les empreses a la nostra associació, i d'integrar-les en les comissions tècniques, principal mecanisme per definir les posicions estratègiques de l'associació, del conjunt dels associats. Què hi fan les empreses en aquestes comissions ? Ja hi han altres mecanismes previstos (amb una redacció sensiblement millorable), en l'article 39.

Són exemples més propis d'un club d'amics. Una associació professional que vol ser referent pels associats, pels governs i administracions, per les empreses i per la societat en general, ha de funcionar amb un esperit molt més rigorós, clar i transparent.

Repeteixo: l'objectiu de cooperar amb institucions, organitzacions i empreses és absolutament necessari. Però no és adequat convidar-los al nostre principal òrgan de govern, on es tracten temes bàsics de l'associació, i quina autonomia cal respectar escrupulosament.
Hi han altres vies més clares, obertes i transparents:

- la més senzilla: formalitzar periòdicament acords o convenis amb les Juntes directives i/o de govern de les altres institucions, que ja se'n fan.

- una més sofisticada, però molt més efectiva i productiva: constituir consells tecnològics, empresarials o institucionals. En la proposta d'Estatuts (art. 39), s'han afegit les paraules, les lletres, però no l'esperit (com s'ha fet, per cert, també, amb les meves propostes sobre governança, en els articles 14 i 22 ...).

La idea dels consells va sortir en una reflexió molt interessant amb el president Torres. Es tractaria d'associar estratègicament, políticament, a experts, a personalitats, a institucions i organitzacions, ... en estructures i procediments pensats específicament per aquesta finalitat. Es tracta de constituir mecanismes de cooperació al més alt nivell, amb calendaris i agendes pensats concretament per suscitar aquesta continuada, franca i oberta cooperació.

Respectem les funcions i procediments de la Junta de Representants dels associats. Imaginem, innovem amb altres mecanismes complementaris per enriquir les nostres activitats i els seus resultats.

No fem un poti-poti, no barregem, no fem el ridícul si volem ser, efectivament, referents !

Petits records d'una petita escapadeta a Orleans i París

... amb la meva mare, per veure la meva germana. I per rememorar que hi varem ser, fa 40 anys, quan ens vàrem casar !

Aprofitant la tradicional Fête de la Musique, passegem per Orleans i veig que, efectivament, pensar costa car, de fa molts segles. Jo ho estic patint amb els colegues enginyers, aquests dies, sense arribar, de moment, a extrems insuportables.

Persistint, em compro Au bon marché (que és caríssim !), un parell de llibres sobre temes d'actualitat.
Un del Pierre Rosanvallon que té 63 anys, i que ja ens pregonava l'autogestió a mitjans dels '70. Encara segueix vetllant per les problemàtiques de la governança colectiva. Aquest llibre me'l va recomanar el Joan Subirats.
Parla de la desconfiança i dels necessaris poders de "surveillance" (vetllar, denunciar, notar), del ciutadà vigilant, de les institucions d'auditoria i d'avaluació, de transparència i de responsabilització ... Som lluny encara, sembla, de París.


L'altre, dels Pierre Lascoumes, el va trobar la Montse que m'acompanyava curosa al meu costat. Analitza la contradicció paradoxal, l'ambigüitat en les actituds de la gent, que condemnen els grans cassos de corrupció, però que mostren una certa comprensió respecte de les petites corrupteles o favoritismes quotidians, una certa tolerància en zones grises, diu, de la democràcia ...


Tinc teca per l'estiu !








Aprofito per penjar alguns records del viatge:
- el "bicing" orleanés, amb bicis sense cadena,
amb uns mecanismes sofisticats de transmissió;






- la darrera (i molt probablement última !) parida presidencialista: el museu del Quai Branly, impulsat pel Chirac sense tenir massa clar el projecte.
L'edifici del Nouvel és original, però com a museu em sembla decebedor, sense lògica, sense massa sentit: es tracta d'épater més que d'expliquer o d'ajudar a comprendre ...





- algunes de les obres d'art vistes en la passejada encantadora per les galeries d'art dels carrerons del Quartier Latin:
un nen de Véronique Guerrieri, un quadre de Juárez Machado i una escultura de Anne Jaeckin






... i uns ninotets perplexes, estupefactes,
del Marc Bourlier:

La versió esmenada dels estatuts pels e i c: decebut i indignat !

Després del període "d'exposició pública", iniciat el passat 16 de maig, aquest dilluns dia 20 s'ha penjat la nova versió de la proposta d'Estatuts, re-escrita a partir dels comentaris (no publicats), fets pels associats, i que la Junta Extraordinària haurà de votar el proper dia 30 de juny. Els meus comentaris respecte de les qüestions que més m'interessen són:

1/ pel que fa l'objecte social o finalitats de l'Associació, l'article 4 es manté com un tòtum revolutum, com una shoping list, ... amb més palla afegida encara ! Sembla una tàctica volguda: com més desestructurada, més difícil és orientar prioritats i, sobretot, avaluar resultats i eficàcia. Per tant, menys transparència, menys governabilitat del sistema, menys responsabilització dels dirigents;

2/ pel que fa a les propostes per assegurar més accés a la informació dels representants, més difusió sistemàtica d'informació, més consultes als associats ... rés ha estat acceptat;

3/ pel que fa a la qüestió exòtica dels 20 cooptats, es mantenen. Qualsevol estudiant d'enginyeria o d'arquitectura de les organitzacions podrà riure-se'n i fer-ho servir com estudi de cas. Fer-los ratificar per la Junta de representants, a proposta de la Junta Directiva, que hi té majoria, pot ser una pura formalitat estètica;

4/ la meva proposta de crear consells tecnològics o empresarials, amb funcions político-estratègiques, i que suposava una alternativa més coherent i transparent a la cooptació per associar organitzacions o personalitats, ha quedat reduïda a un afegitó forçat als instruments de cooperació. Resultat: complexitat i confusió. Sobretot si s'afirma que tots els instruments de cooperació quedaran adscrits a comissions tècniques, en les que s’hi podran integrar, a més a més dels associats, altres persones que no ho siguin i també entitats industrials o econòmiques amb l’aprovació de la Junta Directiva.

5/ pel que fa els instruments de cooperació, la redacció final és confusa, poc estructurada i amb redundàncies. Caldria simplificar-la, considerant que és previst que la Junta Directiva presentarà un reglament sobre la constitució i funcionament de les comissions tècniques i d’activitats i dels instruments de cooperació, que serà aprovat, si escau, per la Junta de Representants ...

6/ aquests instruments haurien de ser la innovació més significativa per anar cap al model alemany tant pregonat. Per tant, si hi hagués voluntat real d'enfortir aquests instruments i millorar-ne l'eficàcia, caldria designar, com s'ha fet amb els serveis, un Delegat de Cooperació. En canvi, en els articles corresponents (21 i 37) no hi ha cap referència. Només al final de l'article 39, de manera tímida, es diu que la Junta Directiva podrà impulsar la funció del delegat de Cooperació Tècnica que podrà raure en un dels membres de la Junta Directiva, en particular el vicepresident.

7/ finalment, pel que fa als instruments de governança, després de les propostes a la Junta de desembre 2010, dels múltiples contactes, explicacions, mails, notes al blog, a la web oficial i a la xarxa linked-in ... la redacció final és, també, confusa i ambigua. Sembla, també aquí, que no hi ha voluntat de millorar els mecanismes de governació, no hi ha voluntat de promoure claredat, rigor i transparència.

De fet, parlant amb el president de l'Associació i amb el degà del Col•legi, sembla que estem força d'acord. Però, després, no sé qui, no sé com, fa una manipulació grollera que desvirtua les meves senzilles idees i propostes. On és el problema ?

No deu ser per incompetència: son propostes fàcilment comprensibles. Només pot ser, doncs, per manca de voluntat de millorar efectivament la governança, per por d'assumir responsabilitats o per temor de perdre privilegis injustificats.

Hi perdem tots: semblaria que hi han interessos particulars que condicionen dels interessos generals. Decebedor, per indignar-se. Amb aquestes pràctiques no anirem massa lluny. Les problemàtiques tecnològiques, econòmiques, socials, i, sobretot els companys, necessiten una associació amb regles del joc molt més clares i efectives !

Quina llàstima: ... jo estic més indignat, encara !

Potser mai tant pocs, en tant poques hores, havien destrossat tantes ilusions ...

És evident que un moviment com aquest és molt difícil de conduir: els mecanismes assemblearis tenen aspectes molt positius, d'obertura, espontaneïtat, ... però són molt fràgils davant maniobres organitzades per minories amb intencions poc democràtiques.

Potser hem d'estar més indignats encara, contra la democràcia rovellada ... i contra els grups violents anti-sistema que aprofiten l'original i innovadora experiència dels acampats indignats.

Sortosament, els indignats autèntics han reaccionat condemnant clarament els fets.

Que no s'apagui la flama renovadora !

Apunto un petit comentari de Rafael Nadal (La Vanguardia 16.06.11): " ... de la indignació en pot sortir un jardí ben adobat, però del caos d'ahir només en pot sortir merda ... Els poderosos amb majúscules ho saben perfectament i per això ahir es fregaven les mans. Quan la raó, la paraula i el debat democràtic són derrotats per la força i la violència, ells hi surten guanyant. Si la llei que s'imposa és la del més fort, ells són els més forts de tots ..."

Compte ! ... que aquesta apropiació mesquina d'un moviment original no serveixi per tapar aspiracions de renovació radical, i serveixin de coartada a molts polítics per no tocar les coses !

Els "protectors" de l'Alfons FONT

Fa més de 30 anys que guardava, mal fotocopiades, 4 pàgines d'un còmic fetes per l'Alfons FONT, sobre els "protectors". Les guardava i les perdia, les trobava i les tornava a perdre ... fins que via Google/eBay he trobat uns senyors a Córdoba que venien el còmic sencer: un MANO a MANO del Font amb el Carlos Giménez, del 1979, a Ediciones De la Torre, amb pròleg ... del Toni Segarra !

Miraré de contactar amb ell per veure si pot fer 4 pàgines sobre els "banquers", o sobre els nostres "representants": el fil conductor seria molt semblant. Deleguem representació, se la queden, després ens manen, i s'emprenyen si ens indignem !















Saltant-me drets d'autor per interès colectiu, penjo les 4 pàgines ...