16 de juny 2011

Quina llàstima: ... jo estic més indignat, encara !






















Potser mai tant pocs, en tant poques hores, havien destrossat tantes ilusions ...

És evident que un moviment com aquest és molt difícil de conduir: els mecanismes assemblearis tenen aspectes molt positius, d'obertura, espontaneïtat, ... però són molt fràgils davant maniobres organitzades per minories amb intencions poc democràtiques.

Potser hem d'estar més indignats encara, contra la democràcia rovellada ... i contra els grups violents anti-sistema que aprofiten l'original i innovadora experiència dels acampats indignats.

Sortosament, els indignats autèntics han reaccionat condemnant clarament els fets.

Que no s'apagui la flama renovadora !

Apunto un petit comentari de Rafael Nadal (La Vanguardia 16.06.11): " ... de la indignació en pot sortir un jardí ben adobat, però del caos d'ahir només en pot sortir merda ... Els poderosos amb majúscules ho saben perfectament i per això ahir es fregaven les mans. Quan la raó, la paraula i el debat democràtic són derrotats per la força i la violència, ells hi surten guanyant. Si la llei que s'imposa és la del més fort, ells són els més forts de tots ..."

Compte ! ... que aquesta apropiació mesquina d'un moviment original no serveixi per tapar aspiracions de renovació radical, i serveixin de coartada a molts polítics per no tocar les coses !