27 d’agost 2013

Una proposta innocent i encomiable: la sobrietat i l'austeritat dels europeus !

Segueixo normalment els articles d'Alfredo Pastor, ponderats, equilibrats, pedagògics.


El de diumenge passat, m'ha emocionat una miqueta: és molt positiu que algú com ell, des del seu estatus, critiqui que "la major part de la nostra energia s'esgota en l'esforç interminable per enriquir-nos" !
(per llegir-lo bé, cliqueu botó dret i obriu l'enllaç directe)

Considera que "caldrà aprendre a passar amb menys, no perquè sí ni perquè no hi hagi més remei ... sinó per alliberar-se de la tirania de la riquesa i per poder accedir a satisfaccions superiors a les purament materials ...".
Són (som) els països més avançats els que poden (podem) "donar exemple de sobrietat en el seu mode de vida i d'austeritat en l'ús de recursos limitats ..."

Reconeix que no és una proposta molt pràctica, però com som al mes d'agost, s'hi atreveix, advertint que "serà essencial si hem de continuar vivint en una certa harmonia ..."

Comparteixo anàlisis, consideracions i conclusions.

Malgrat que, ara i aquí, penso jo, ja hi ha molta gent ja no pot ser més sòbria i austera en el seu mode de vida ! En canvi, els governs i els mitjans o medias promotors de valors i de ideologia, valdria la pena que ho consideressin. Per exemple, els diaris El País i La Vanguardia, entre d'altres, que publiquen periòdicament uns suplements que són absolutament obscens.

L'altre element a comentar és que aquesta reorientació hauria de fer-se a nivell europeu, i pensa que podria ser un gran factor d'unitat que necessita el projecte europeu.

Encomiable, però un xic innocent. Possible potser, però amb altres dirigents. Molt complicat, segur, vistes les dinàmiques de re-nacionalització egoista de tots els pobles de la Unió ...


Tanmateix, aprofito per fer links a d'altres notes recents sobre altres maneres de ben-viure: les propostes dels Skidelsky sobre com usar la mà d'obra desocupada 07.2012, i sobre les necessitats per a una bona vida 05.2013.

1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

L'Alfredo Pastor el vaig tenir de professor a l'assignatura de Macroeconomia a la Facultat d'Econòmiques (UB), curs 1977-78.

Malauradament no vaig poder anar massa a classe, però al cap els anys me'l vaig retrobar ocasionalment i sempre m'ha semblat que és un d'aquests rars especimens d'economistes que són capaços de mirar una mica més enllà del més immediat i rabiós curt termini, i ell diu que ara ho fa perquè és agost, però a mi em sembla que ho fa més sovint del que ell diu.

I en els moments que vivim ara a Catalunya és d'agrair les reflexions d'un economista que se li nota que s'ha passat bones temporades a la delegació de l'IESE a Shangai, i que per tant no té una visió limitada al seu particular campanar català, tot i que sigui un campanar solemne i de "pedigree" com ho és el que li pertoca a un centre de formació i d'influència entre la classe empresarial com ho és l'IESE de l'Opus Dei a l'avinguda Pearson de Barcelona.