- primera, una de clàssica, sobre els "polítics", demanant excuses al Manel. 
Tenim de fer una llarga xerrada, una espècie d'exorcisme amistós, per treure-li aquesta angoixant responsabilització que assumeix, malgrat fer part del grup de polítics més honestos. Però, objectivament, ha pertanyut a un colectiu amb comportaments corporatistes molt criticables ...
L'articlet de Joan-Pere Viladecans m'ha semblat simpàtic. Jo he fet servir aquest símil titellaire en diverses notes: l'octubre de 2012 en parlar del debat sobre l'encaix, i el novembre de 2012 parlant del què pensen els ciutadans.
Dues frases de l'article a destacar:
"ens menteixen, saben que ens menteixen, sabem que ens menteixen ... i saben que ho sabem" ... "sabem que això s'acaba, però no el què vindrà, ni quan".
- segona, una altre clàssica sobre la necessària descontaminació de les ments.
Volia fer una nota molt crítica al "divulgador científic" Antonio Bernal que signa la columna. Com es pot voler fer divulgació científica titulant la columna les "llàgrimes de sant Llorenç" ?.
En l'article explica que en realitat, són els residus del cometa Swift Tuttle, anomenats Perseids. Hauria d'haver fet a l'inrevés: titular la columna "tornen puntuals els Perseids", i, a la columna, explicar que, antigament, quan hi havia molt per descobrir dels astres i de l'Univers, l'Església, sempre a punt per donar la seva interpretació interessada, les va anomenar les llàgrimes de sant Llorenç ... màrtir que morí cremat precisament un 10 d'agost. La nit següent, apareix la pluja d'estels al firmament ...
Però ho deixaré aquí. Malgrat l'edat, encara he recordat l'Antonio Bernal i les seves magnífiques explicacions l'estiu de 2007, en un extraordinari sopar a l'Observatori Fabra !
- i la tercera, la contra de la Inma Sanchís a La Vanguardia del passat 30 de juliol.
Molt punyent: les notes d'un jove que treballava d'home xocolatina ...
Tenim de fer una llarga xerrada, una espècie d'exorcisme amistós, per treure-li aquesta angoixant responsabilització que assumeix, malgrat fer part del grup de polítics més honestos. Però, objectivament, ha pertanyut a un colectiu amb comportaments corporatistes molt criticables ...
L'articlet de Joan-Pere Viladecans m'ha semblat simpàtic. Jo he fet servir aquest símil titellaire en diverses notes: l'octubre de 2012 en parlar del debat sobre l'encaix, i el novembre de 2012 parlant del què pensen els ciutadans.
Dues frases de l'article a destacar:
"ens menteixen, saben que ens menteixen, sabem que ens menteixen ... i saben que ho sabem" ... "sabem que això s'acaba, però no el què vindrà, ni quan".
- segona, una altre clàssica sobre la necessària descontaminació de les ments.
Volia fer una nota molt crítica al "divulgador científic" Antonio Bernal que signa la columna. Com es pot voler fer divulgació científica titulant la columna les "llàgrimes de sant Llorenç" ?.
En l'article explica que en realitat, són els residus del cometa Swift Tuttle, anomenats Perseids. Hauria d'haver fet a l'inrevés: titular la columna "tornen puntuals els Perseids", i, a la columna, explicar que, antigament, quan hi havia molt per descobrir dels astres i de l'Univers, l'Església, sempre a punt per donar la seva interpretació interessada, les va anomenar les llàgrimes de sant Llorenç ... màrtir que morí cremat precisament un 10 d'agost. La nit següent, apareix la pluja d'estels al firmament ...
Però ho deixaré aquí. Malgrat l'edat, encara he recordat l'Antonio Bernal i les seves magnífiques explicacions l'estiu de 2007, en un extraordinari sopar a l'Observatori Fabra !
- i la tercera, la contra de la Inma Sanchís a La Vanguardia del passat 30 de juliol.
Molt punyent: les notes d'un jove que treballava d'home xocolatina ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada