Aquesta cançoneta la cantàvem els veteranus el segon estiu de milícies. Els vespres tatxàvem amb betum els dies del calendari que faltaven per tornar a casa. Com totes les coses fetes amb moltes ganes i sentiment, amb ràbia sovint, se't queden gravades en algun lloc profund del cervell i, de tant en tan, davant d'escenaris suggerents o provocadors, surten, tornen, i les cantes ...
M'ha retornat la cançoneta aquests dies llegint les notícies sobre el PSC: els gestos d'uns i altres, els articles i declaracions als diaris (Nadal, Tura, Balmón, ...), les portes que s'obren convidant a marxar ...
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
L'article del Lluís Orriols fent l'Autopsia del PSC, diumenge 25 a El País és prou aclaridor. No parla de les dues ànimes del PSC, sinó dels dos grans grups d'electors: els votants socialistes catalanistes i els votants socialistes no catalanistes. Simplificant molt, i caricaturitzant, a Mataró hi havia fa unes dècades els socialistes convergents, mataronins de tota la vida, ... i els de la penya del Betis.
La crisi econòmica i la fi de la ilusió autonomista d'una España integradora i oberta a la diversitat, han tensat les posicions i les relacions entre aquests dos grans grups.
I els dirigents del PSC, de fa anys, no han sabut articular una política (un diagnòstic, uns objectius, una estratègia, una tàctica ... ) que servís de referent integrador per a milions de catalans amb sentiments progressistes, d'esquerres i defensors legítims dels seus interessos colectius (polítics, econòmics, culturals ...).
I ara es troben emportats per la politiqueria ambigua i sentimentalista (com la descriu l'Antoni Puigverd) dels radicals nacionalistes independentistes: el dret a decidir !
Han estat incapaços de situar el debat polític en la qüestió fonamental: l'articulació amb la resta de l'Estat. Una unió en llibertat dels pobles, anotava fa unes setmanes (nota del juliol).
Malauradament, som milions els qui estem molt insatisfets amb aquesta España. Molt insatisfets, emprenyats, indignats. Molt. Què en pensen els dirigents dominants del PSC ?
Som molts els qui estem desesperançats de les paraules, gestos i comportaments dels nostres veïns españols. Molt desesperançats llegint enquestes i sentint declaracions dels líders polítics de tots colors. Què ens proposen els dirigents dominants del PSC ? El federalisme i una consulta pactada ... que no tenen cap mena de credibilitat. Formalismes sense convicció. Electoralisme sense propostes polítiques coherents i serioses.
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
Malauradament, els dirigents dominants i els minoritaris no han sabut generar posicions de consens, clares i contundents. Les maneres de fer, de conduir, de liderar, diuen molt poc en favor dels qui haurien de ser referents d'una convivència integradora, democràtica i solidària ...
Llàstima. Però fa molt temps que es veia a venir. Mentre hi havia pastís, mentre hi havia cireres (una altre imatge de l'Antoni Puigverd ...), la cosa s'aguantava. Però ara, que s'ha acabat el bròquil, surten les crues i decebedores realitats. I els dirigents actuals, guiats per les consideracions electoralistes de sempre, sembla que opten per la via d'intentar recuperar els votants no catalanistes: el vell PSOE triomfarà.
Malaguanyats esforços durant tantes dècades. Llàstima pel país, pels catalans de tots colors.
M'ha retornat la cançoneta aquests dies llegint les notícies sobre el PSC: els gestos d'uns i altres, els articles i declaracions als diaris (Nadal, Tura, Balmón, ...), les portes que s'obren convidant a marxar ...
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
L'article del Lluís Orriols fent l'Autopsia del PSC, diumenge 25 a El País és prou aclaridor. No parla de les dues ànimes del PSC, sinó dels dos grans grups d'electors: els votants socialistes catalanistes i els votants socialistes no catalanistes. Simplificant molt, i caricaturitzant, a Mataró hi havia fa unes dècades els socialistes convergents, mataronins de tota la vida, ... i els de la penya del Betis.
La crisi econòmica i la fi de la ilusió autonomista d'una España integradora i oberta a la diversitat, han tensat les posicions i les relacions entre aquests dos grans grups.
I els dirigents del PSC, de fa anys, no han sabut articular una política (un diagnòstic, uns objectius, una estratègia, una tàctica ... ) que servís de referent integrador per a milions de catalans amb sentiments progressistes, d'esquerres i defensors legítims dels seus interessos colectius (polítics, econòmics, culturals ...).
I ara es troben emportats per la politiqueria ambigua i sentimentalista (com la descriu l'Antoni Puigverd) dels radicals nacionalistes independentistes: el dret a decidir !
Han estat incapaços de situar el debat polític en la qüestió fonamental: l'articulació amb la resta de l'Estat. Una unió en llibertat dels pobles, anotava fa unes setmanes (nota del juliol).
Malauradament, som milions els qui estem molt insatisfets amb aquesta España. Molt insatisfets, emprenyats, indignats. Molt. Què en pensen els dirigents dominants del PSC ?
Som molts els qui estem desesperançats de les paraules, gestos i comportaments dels nostres veïns españols. Molt desesperançats llegint enquestes i sentint declaracions dels líders polítics de tots colors. Què ens proposen els dirigents dominants del PSC ? El federalisme i una consulta pactada ... que no tenen cap mena de credibilitat. Formalismes sense convicció. Electoralisme sense propostes polítiques coherents i serioses.
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
Malauradament, els dirigents dominants i els minoritaris no han sabut generar posicions de consens, clares i contundents. Les maneres de fer, de conduir, de liderar, diuen molt poc en favor dels qui haurien de ser referents d'una convivència integradora, democràtica i solidària ...
Llàstima. Però fa molt temps que es veia a venir. Mentre hi havia pastís, mentre hi havia cireres (una altre imatge de l'Antoni Puigverd ...), la cosa s'aguantava. Però ara, que s'ha acabat el bròquil, surten les crues i decebedores realitats. I els dirigents actuals, guiats per les consideracions electoralistes de sempre, sembla que opten per la via d'intentar recuperar els votants no catalanistes: el vell PSOE triomfarà.
Malaguanyats esforços durant tantes dècades. Llàstima pel país, pels catalans de tots colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada