23 de març 2011

Un sopar interessant ...

... i poc habitual: amb un candidat que representa una opció política ben diferent a la meva, en el marc dels sopars-debat que cada mes organitza, amb constància, el Pere Lleonart, amb la colaboració del Joan Catà.

Algunes notes: el ciutadà Mora, 47 anys, sembla ser una persona activa, emprenedora, voluntariosa, oberta, no partidista, no sectària ... i motera, el què, per a mi, ja és una bona senyal !

Ens regala el seu llibre sobre el seu pensament, la seva vida i la seva concepció de la política. Sembla ben presentat i estructurat, en una edició de qualitat. Serà interessant fullejar-lo.
De la seva exposició, i de les meves qüestions, anoto el següent:

- en coherència amb el què diuen els seus companys d'opció, sembla que tingui una certa aprehensió cap a les administracions, cap a la intervenció pública en les problemàtiques colectives: les administracions millor petites i que no molestin.

No comparteixo aquesta visió. Penso que cal racionalitzar i millorar profundament les administracions, les seves maneres de treballar, les regles que regeixen el treball dels funcionaris, les capacitats de lideratge i de direcció dels seus responsables ... però, ara, i cada vegada més, sense instruments d'íntervenció colectiva, sense bones polítiques colectives (educació, salut, ciutadania, comunicació, mobilitat, benestar, cultura, ... ) les nostres societats es degraden i tendeixen a selvatitzar-se: campi qui pugui, i que guanyin els més forts, els més espavilats, els més murris ...

- em va semblar molt obert i predisposat a generar dinàmiques de cooperació amb tothom, superant tàctiques partidistes o lògiques localistes. A Mataró, entre nosaltres, i al Maresme entre els pobles. Com és nascut a Arenys, ha viscut, estudiat i treballat a Mataró i ara viu a Cabrera, té, probablement, aquesta vivència maresmenca tan necessària per impulsar projectes comarcals. I és favorable a reduir ajuntaments, concentrar serveis i promoure espais comarcals de debat i concertació.

- quan li plantejo si pensa en accions per començar a afrontar les perspectives d'un canvi d'època, mentre intentem superar les problemàtiques conjunturals (article del Joan Subirats de diumenge !), no em sembla que en sigui massa conscient. La seva reacció és la clàssica: més educació, més esforç, més competitivitat: els xinesos, els sudamericans i els nord-africans sembla que queden molt lluny. Davant de les noves pistes insinuades fins i tot pel premier anglès (benestar, benviure, felicitat ...), cap senyal de comprensió, sembla ...

- em va xocar que plantegés la pertinència de disposar d'un Institut Municipal d'Educació. Tot el que fa aquest Institut ho podria fer, diu, el Departament d'Ensenyament. Ostres !
Des de BXL, la Unió Europea fa dècades que insisteix en la importància del nivell local per concretar, per aplicar amb flexibilitat les polítiques educatives, per integrar i coordinar totes les capacitats/possibilitats locals. La recentment aprovada Llei d'Educació de Catalunya (em sembla que amb el suport de CiU), dona un paper efectivament molt important als ajuntaments, als agents locals, públics i privats.

Malgrat les discrepàncies, em va semblar clar, sincer, convençut, honest, favorable a iniciatives de transparència i obertura, a repensar criteris i procediments de participació, i a fomentar la cooperació de tots els experts compromesos. La situació de les finances locals (arreu) sembla que és dramàtica ...

No és partidari de la socio-vergència local: pensa que el govern ha de pivotar sobre uns o sobre els altres. Potser sí.

Cap comentari: