Fa uns anys varem comprar un pis a Barcelona pels nanos. Renovar-lo, amb la Maria, em va ocupar força temps, però m'agrada aquest tipus d'activitat de disseny i de coordinació de professionals (paletes, lampistes, fusters, pintors, ...).
Atesa la meva situació i disponibilitat, el 2009 em varen fer president de la comunitat de propietaris, 14 en total. És una experiència força interessant, en una comunitat amb una història densa en petits problemes, marcada els darrers anys per les activitats realitzades en un dels locals dels baixos de la finca (que era un club de jazz i moltes coses més, sembla).
El conflicte, va arribar als jutjats: desemparats per l'administració municipal, els propietaris, impotents, varen fer una reacció massa radical. El jutge va condemnar la comunitat ha reinstalar un conflictiu tub de ventilació. Trista experiència, encara no acabada, on he pogut comprovar, patir, amb els altres veïns, la mesquineria gitanesca d'alguns advocats i professionals al servei de propietaris especuladors, hàbils coneixedors dels trucs legals que els hi permeten passar per sobre de senzills propietaris de bona fe ...
En general, sembla que no han funcionat massa els necessaris mecanismes de concertació de solucions, i moltes decisions o iniciatives han provocat greuges, malestars, mals entesos, ... L'administrador s'ha limitat a reunir un cop l'any els veïns, a contractar professionals a distància, i a administrar els comptes. Amb uns instruments comptables de difícil comprensió, que, en moments crucials, han resultat inadequats.
Les instalacions tècniques s'han anat modificant, i cada professional ha posat els seus tubs per on millor li ha semblat. Començant pels del gas i l'aigua, que varen fer unes regates travesseres en una paret mestre que algun dia potser haurem de corregir ... El terrat és un poema vivent de tubs i cables de telecomunicacions, viva imatge del país i de la xapuceria general que suportem. I els tubs de desaigua fan el què poden, en una xarxa difícil d'entendre ...
Com que en tenia ganes i disponibilitat, hem pogut definir un primer projecte de reformes de l'entrada. Un projecte obert, que, poc a poc, en funció dels recursos i del què hem anat trobant, hem pogut anar orientant i definint. He pogut dedicar moltes hores a escoltar, a explicar, a ajudar a comprendre, a suscitar comentaris, reaccions, propostes. Modestament, hem sembla que he fet molta pedagogia. I em sembla que els resultats són força positius: hi ha un alt grau de seguiment, de predisposció, d'implicació de la majoria de propietaris.
La considero com una experiència rica i simpàtica de micro-democràcia. La major part dels grans temes de debat polític, troben el seu equivalent, el seu exemple, en la gestió dels afers d'aquesta petita comunitat: informació, transparència, participació, desafecció, pedagogia, programació, pressupostos, dèficit, finançament, cohesió, solidaritat, ...
És evident que els veïns volen solucions. Però, sobretot, volen entendre el què i el perquè. I si les coses són clares, si algú anima el joc, la democràcia funciona !
L'altre dia, dinant amb l'amiga diputada Dolors Clavell, entusiasta, treballadora, honesta, ... vaig suggerir-li la iniciativa de crear estructures municipals d'animació i suport de la democràcia veïnal, de la micro-democràcia entre comunitats de veïns.
Si la nostra comunitat és una mica representativa, si les altres comunitats de l'eixample tenen problemàtiques semblants, el "chantier" per impulsar activitats de suport a la gestió (autogestió) democràtica de problemàtiques residencials és enorme. I l'impacte en termes d'aprenentatge democràtic concret, d'escola bàsica de gestió d'interessos compartits, molt significatiu.
Atesa la meva situació i disponibilitat, el 2009 em varen fer president de la comunitat de propietaris, 14 en total. És una experiència força interessant, en una comunitat amb una història densa en petits problemes, marcada els darrers anys per les activitats realitzades en un dels locals dels baixos de la finca (que era un club de jazz i moltes coses més, sembla).
El conflicte, va arribar als jutjats: desemparats per l'administració municipal, els propietaris, impotents, varen fer una reacció massa radical. El jutge va condemnar la comunitat ha reinstalar un conflictiu tub de ventilació. Trista experiència, encara no acabada, on he pogut comprovar, patir, amb els altres veïns, la mesquineria gitanesca d'alguns advocats i professionals al servei de propietaris especuladors, hàbils coneixedors dels trucs legals que els hi permeten passar per sobre de senzills propietaris de bona fe ...
En general, sembla que no han funcionat massa els necessaris mecanismes de concertació de solucions, i moltes decisions o iniciatives han provocat greuges, malestars, mals entesos, ... L'administrador s'ha limitat a reunir un cop l'any els veïns, a contractar professionals a distància, i a administrar els comptes. Amb uns instruments comptables de difícil comprensió, que, en moments crucials, han resultat inadequats.
Les instalacions tècniques s'han anat modificant, i cada professional ha posat els seus tubs per on millor li ha semblat. Començant pels del gas i l'aigua, que varen fer unes regates travesseres en una paret mestre que algun dia potser haurem de corregir ... El terrat és un poema vivent de tubs i cables de telecomunicacions, viva imatge del país i de la xapuceria general que suportem. I els tubs de desaigua fan el què poden, en una xarxa difícil d'entendre ...
Com que en tenia ganes i disponibilitat, hem pogut definir un primer projecte de reformes de l'entrada. Un projecte obert, que, poc a poc, en funció dels recursos i del què hem anat trobant, hem pogut anar orientant i definint. He pogut dedicar moltes hores a escoltar, a explicar, a ajudar a comprendre, a suscitar comentaris, reaccions, propostes. Modestament, hem sembla que he fet molta pedagogia. I em sembla que els resultats són força positius: hi ha un alt grau de seguiment, de predisposció, d'implicació de la majoria de propietaris.
La considero com una experiència rica i simpàtica de micro-democràcia. La major part dels grans temes de debat polític, troben el seu equivalent, el seu exemple, en la gestió dels afers d'aquesta petita comunitat: informació, transparència, participació, desafecció, pedagogia, programació, pressupostos, dèficit, finançament, cohesió, solidaritat, ...
És evident que els veïns volen solucions. Però, sobretot, volen entendre el què i el perquè. I si les coses són clares, si algú anima el joc, la democràcia funciona !
L'altre dia, dinant amb l'amiga diputada Dolors Clavell, entusiasta, treballadora, honesta, ... vaig suggerir-li la iniciativa de crear estructures municipals d'animació i suport de la democràcia veïnal, de la micro-democràcia entre comunitats de veïns.
Si la nostra comunitat és una mica representativa, si les altres comunitats de l'eixample tenen problemàtiques semblants, el "chantier" per impulsar activitats de suport a la gestió (autogestió) democràtica de problemàtiques residencials és enorme. I l'impacte en termes d'aprenentatge democràtic concret, d'escola bàsica de gestió d'interessos compartits, molt significatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada