Molt interessant aquest article d'ahir diumenge a El País.
Dues idees que em sembla interessant de penjar aquí:
Primera idea:
El procés i els mètodes de reflexió estratègica sobre el futur del Mataró Marítim són exemplars i extraordinàriament ilustradors:
Varem començar identificant oportunitats de valor (de negoci ...), seguint per les forces i febleses, les amenaces, els riscos (tenint en compte els aspectes "socials" ...), per acabar buscant una "visió", resumida en quatre ratlles, que permeti "vendre" el paquet.
Va mancar, em sembla, una reflexió prèvia sobre la problemàtica social i econòmica, sobre tendències culturals, tecnològiques, ambientals, sobre implicacions de la crisi, va mancar debatre prèviament sobre possibles i necessaris objectius colectius, sobre estratègies "polítiques" coherents per aconseguir-los ... en definitiva, política !
Segona idea:
Quan diu "la gente" ... en qui està pensant ?
Després de tants anys de "despolitització" i d'atontament mediàtic, quanta gent vol o té ganes, encara, de comprometre's en projectes colectius ?
I pel que fa a la ciutadania de baja intensidad, no és això, també, el que busca la jerarquia catòlica, predicant creences, supersticions i liturgies per mantenir la feligresia, el seu ramat de "pobres d'esperit" ?
Dues idees que em sembla interessant de penjar aquí:
Primera idea:
El procés i els mètodes de reflexió estratègica sobre el futur del Mataró Marítim són exemplars i extraordinàriament ilustradors:
Varem començar identificant oportunitats de valor (de negoci ...), seguint per les forces i febleses, les amenaces, els riscos (tenint en compte els aspectes "socials" ...), per acabar buscant una "visió", resumida en quatre ratlles, que permeti "vendre" el paquet.
Va mancar, em sembla, una reflexió prèvia sobre la problemàtica social i econòmica, sobre tendències culturals, tecnològiques, ambientals, sobre implicacions de la crisi, va mancar debatre prèviament sobre possibles i necessaris objectius colectius, sobre estratègies "polítiques" coherents per aconseguir-los ... en definitiva, política !
Segona idea:
Quan diu "la gente" ... en qui està pensant ?
Després de tants anys de "despolitització" i d'atontament mediàtic, quanta gent vol o té ganes, encara, de comprometre's en projectes colectius ?
I pel que fa a la ciutadania de baja intensidad, no és això, també, el que busca la jerarquia catòlica, predicant creences, supersticions i liturgies per mantenir la feligresia, el seu ramat de "pobres d'esperit" ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada