Primàries històriques del PS francés

Pour mémoire, com diuen els francesos, penjo la portada del Libération i l'editorial de Le Monde.

Després de la patética aventura vodevilesca del candidat Strauss-Khan, aquesta iniciativa haurà estat molt útil per a tothom. Jo vaig veure un dels debats a sis, per France2, i va ser molt pedagògic, molt aclaridor.

Em va semblar que era en una Universitat, en comparació al nivell de bressol que tenim per aquí.

Val la pena fer una navegadeta per la web de l'iniciativa [ primaries psf ]

Steve Jobs, en la memòria

Als diaris, webs i blogs ja hi ha tota la informació.
Jo vull guardar algunes imatges ...

Visita al convent de les Caputxines: qui era el Pau Martí ?

Aquest dissabte al matí hem anat a descobrir una mica d'arquitectura amagada a Mataró.
Hem pogut entrar una mica al convent de les caputxines, a l'Esplanada, davant de casa la mare.
Iniciativa encomiable, agraïments a tots els qui ho han fet possible, malgrat les dificultats !
De fet, només hem pogut visitar el claustre mal repintat d'un blanc estrident.
Espero que en una propera ocasió es pugui veure també l'hort, el cosidor, la miranda, ... sense molestar les 6 o 7 monges que encara hi viuen.

















Està ubicat en una finca que fa uns 140 metres de nord a sud i uns 110 d'est a oest, és a dir, uns 14.000 m2, en ple centre de Mataró !







Un amable Xavier Alarcón, del Museu Arxiu de Sta Maria, ens ha explicat l'història religiosa dels inicis de les monges caputxines a Mataró (cap el 1600 ...).
















Però el més interessant ha estat al final, fora de programa, quan l'Alexis Serrano ens ha donat la seva interpretació històrica dels orígens. Semblaria que tot respon a la necessitat del senyor Pau Martí de quedar bé amb algun dels reis de l'època. Sembla que es dedicava a comerciar aiguardent i que va fer molts, molts calés. No devia ser massa catòlic el mètode, doncs en el seu testament va dir que no recordava com els havia aconseguit ...

El cert és que en les batalletes entre dinasties monàrquiques (felipistes, austriacistes, ...), el senyor Pau Martí va quedar al costat de la que va perdre. Per poder sobreviure, va fer construir aquest convent (entre 1730 i 1740, a un cost extraordinari, diuen, per a 31 monges), i així va obtenir el reconeixement de la dinastia guanyadora. Des d'aleshores, fa més de 250 anys, les monges, cada dia, resen per la seva ànima i li agraeixen l'iniciativa.

És molt interessant llegir l'article que publica Alexis Serrano el 2004, a la Sessió d'Estudis Mataronins ! Un dia caldrà recuperar totes les històries reals, amagades per interessos inconfessables ... Llegint aquestes simpàtiques notes, sembla mentida que hi hagi gent que reivindiqui el gran paper del cristianisme a la nostra història, que encara cregui en l'Esperit dit Sant i la Maria verge. Hòstia, que encara facin el joc a aquesta esglesia vaticanista rica i poderosa, no ho entenc. O sí ...

... i la cara amagada de les Caputxines

Després de la visita del claustre, em varen quedar ganes de veure tot el convent, sobretot la seva cara principal.
Gràcies a un amic l'he pogut veure. Penjo les dues fotos de les façanes amagades que no es veuen des dels carrers:




Ara ja només em queda entrar a les habitacions: què feien amb tants metres les 31 monges per a les que, diuen, estava dissenyat el convent ?

Un gran misteri: hi ha la planta baixa més dues plantes amb 25 finestres/habitacions per planta !




Penjo també la foto de la porta tapiada al costat de l'Esplanada.
Al plànol original hi era, efectivament:

Ja seria hora: motos pel carril BUS !

Ja fa molts anys que se'n parla, i ara sembla que pot haver arribat l'hora !












L'altre dia, al matí, dimarts, entrant a BCN en cotxe, parat a la cua quilomètrica que es fa sistemàticament en hores punta, abans d'arribar a la plaça de les "glòries" catalanes, vaig tenir temps per comptar les motos que utilitzen (jo ho faig sempre !) el carril BUS/TAXI. Una mica més de la trentena per minut. Comptant les dues hores punta al matí, entre 7'30 i 9'30, això suposa una mica més de 3.000 motos cada matí ! (30 x 120 = 3.600 )

Estic convençut de que si es fes promoció, si es recomanés a les motos passar per aquest carril, molta més gent s'animaria a utilitzar aquests vehicles lleugers per anar a BCN, fins arribar a les 4 o 5.000 motos cada matí !

I, posats a demanar,
- perquè no pintar un carril moto de sortida de BCN, a la dreta ?
- perquè no preveure un carril BUS des de Montgat ?
- perquè no ampliar un carril al túnel de la ronda de Mataró ?
- perquè ... perquè no s'hi posa una mica més de voluntat ?

Són solucions molt barates: pots de pintura ! Només cal visió, capacitat de decisió i coratge !

De fet, tinc notes penjades al blog des de fa 3 o 4 anys !
- la proposta de nou carril a la ronda de Mataró [ nota ], el 2007 ! El 2009 hi tornava a insistir [ nota ], reclamant més pebrots !
- el comentari sobre els carrils d'entrada a BCN per "Glòries" [ nota ], el gener de 2008,
- i la [ nota ], l'estiu de 2008, sobre seguretat amb el meu video a la zona de Montgat / BCN:

La política ha mort ? ... ens cal més política !

Aquest cap de setmana he trobat aquests articles als diaris.

El Manolo Castells a La Vanguardia del dissabte, en aquest inici de precampanya, denuncia les mentides sistemàtiques dels governants. Les autoritats polítiques, diu, ens menteixen, segueixen enganyant el personal, per ignorància, per incompetència, o mentint, perquè, en darrer terme, ens consideren ignorants i irresponsables.


El Jordi Barbeta, el diumenge, potser una mica desesperançat, diu que ja no hi ha rés a fer, que ja no hi ha política, que la política ha mort.


El Joan Subirats, per contra, aguantant els cops, el mateix diumenge a El País, insisteix en la necessitat de canviar els esquemes mentals, de modificar les nostres pautes vitals ... i acaba reivindicant més política, millor política !



Com sempre, El Roto ho dibuixa clarament en quatre ratlles !

Poca trempera ciutadana ...

Sembla que el moviment de Ciutadans pel Canvi podria acabar-se ...




No ho entenc: és possible que aquest moviment desapareixi, amb els temps que venen, amb la crisi dels partits progressistes, amb els moviments i iniciatives ciutadanes d'aquests darrers mesos, amb les idees, reflexions i propostes de pensadors que ja hi ha sobre la taula, amb les extraordinàries potencialitats dels instruments d'intercomunicació personal i colectiva ?

Més que mai caldria organitzar i potenciar la coordinació i cooperació entre tots aquells que voldrien millors formes de convivència, millors maneres de governança colectiva. Josep M. Vallès, un dels promotors més lúcids de l'iniciativa, en el seu anàlisi extraordinari fet el 2008 sobre l'experiència dels Ciutadans pel Canvi, [ nota ], calculava que aquest moviment havia mobilitzat, d'alguna manera, entre 7 i 10 mil ciutadans.

Més que mai caldria trobar les maneres per compartir, per pensar, per vigilar, per proposar colectivament actuacions concretes de defensa dels interessos generals i de millora de la convivència i de la governança.

Més que mai hauríem d'obrir les portes i finestres de "la política" clàssica, hauríem de reivindicar i fer política des de fora per enriquir-la, per garantir més rigor, més transparència, més respecte radical als valors necessaris pel progrés colectiu.


Probablement caldria refundar aquest moviment: des d'una clara autonomia respecte dels partits, amb vocació de ser democràticament desconfiats i de vetllar per l'empowerment dels ciutadans, necessitem definir maneres operatives de fer eficaces i eficients per promoure el progrés solidari.

Amb una mica d'imaginació, a partir d'una avaluació rigorosa de l'experiència, hauria de ser possible dissenyar un nou projecte engrescador per mobilitzar tots els preocupats i insatisfets, ... tots els indignats i motivats per ser ciutadans actius.
Què farem, sinó, els 10.000 i pico ?

Recordem els orìgens:

Caminades

Ara per l'Alzheimer. Fa un any va ser pel càncer de mama, organitzat per Maresme Oncològic.


Iniciatives senzilles, simpàtiques, simbòliques, solidàries ... àmpliament participades (més de 3.000 aquest cop !).
Més de 12 quilòmetres, pujant i baixant, tot un esforç a la nostra edat,
tot i que hi han caminat moltes iaies i iaios de més de 70 !
Cada any em sorprèn la capacitat de mobilització de la gran diversitat de persones. No sé els resultats econòmics de l'operació, però segur que els resultats cívics són molt importants. I els beneficis per a la salut dels caminants, indiscutibles !

Amb la Montse, que sempre m'estira, varem ser a la primera caminada, el 2008.
Per raons familiars, ens varem saltar les del 2009 i 2010. Mirarem de no faltar a la del 2012 !

Toros ... i burros

Sóc anti-corridas de toros. Que quedi ben clar d'entrada.
Però el cartell del Miquel Barceló per a la darrera corrida (esperem-ho !) o cursa de braus a la Monumental, m'ha encantat: senzill, clar i directe, mostra, sobretot, la perspectiva del toro en entrar a la plaça. Genial. I sembla que ha estat un fenomen interessant: molta gent ha intentat aconseguir-ne un. Jo m'he passat alguna hora a cal Google mirant de trobar-ne un amb prou resolució. El penjo aquí pel record.


I aprofito per penjar també imatges del toro dibuixat per Manuel Prieto i divulgat per Miquel Montfort promocionant els licors d'Osborne per tota la geografia peninsular, fins que a mitjans dels anys 90 una llei de carreteres els volia retirar per no distreure els conductors. Finalment, molts varen ser indultats i declarats patrimoni nacional !

M'agrada veure'ls quan viatjo en cotxe per Espanya: més enllà de simbolismes i valors patriòtics que no comparteixo, estèticament trobo genial la idea de colocar animals així en mig dels camps i muntanyes.







I, posats a penjar imatges d'animals, aprofito per:

- recuperar el "burro grande" de Fernando Sanchez Castillo, fet a iniciativa de l'Ajuntament de Madrid per a la celebració de la Noche en Blanco el setembre de 2009. Va estar-se uns dies davant l'estació d'Atocha a Madrid, i, finalment, va anar a parar a El Carpio, a la província de Còrdova.

- penjar la idea proposada pel grup Natura d'Argentona: posar el ruc català a les carreteres. Seria genial, també.






- i per acabar, recordar els dibuixos del forges sobre la prohibició de corridas a Catalunya ... i el gest pendent per suprimir festes basades en fer patir els animals !

Vampirs, taurons i sangoneres ...

Aquests darrers dies he vist alguns articles que parlen dels professionals o dels empresaris que ens lideren, que fan moure la màquina econòmica,
i que poden ser útils pel debat sobre valors que tenim previst fer amb uns amics la setmana vinent.

Els dos primers son complementaris: de l'idealisme (compartit) de Teresa Vallès,
a la colpidora realitat de les escoles de negocis, denunciada per Florence Noiville, que s'excusa de ser economista ...

El del Puigverd, denuncia la picaresca de molts grans empresaris i banquers, denunciant les maniobres del fulano Rivero a Repsol
[ cliqueu-hi a sobre per ampliar-los i llegir-los ! ]









Potser me l'he perdut, però encara no he vist una reacció política formal del PSOE, amb mesures i propostes concretes.

No hi ha manera política de frenar aquesta lògica capitalista que actua sense manies, confiat en què, si hi ha pèrdues, seran socialitzades ?

Veurem què ens proposa el Rubalcaba en la propera campanya.

Festa Major a la capital: el pregò del Puyal

El parlament del Guardiola, al Parlament, va impactar [ nota ].

Ahir al vespre, el pregó de la Mercè fet pel Puyal, amb cançons de fons i sense imatges (ell treballa a la radio ...), em va encantar pel contingut tant viscut, per la dignitat, pels valors, per les ganes, pel compromís, també per la forma i pel delicat respecte a tothom i a totes les llengües.

Val la pena sentir-lo ... i veure'l a ell, a l'enregistrament difós pel 324.cat (amb una mica de publicitat ...).
És una mica llarg, però val la pena.

La crònica de Silvia Barroso al diari Ara és interessant.

He fet broma amb un amic: m'he imaginat el Puyal de president del Parlament i el Guardiola de cap de govern.
No li ha agradat. M'ha dit que també en la decadència de l'imperi, algun gladiador va arribar a emperador.
No ho sé, la història no és el meu fort.

Però a mi, davant de l'escepticisme cínic que es veu entre alguns oients del Puyal, al Saló de Cent, aquestes llumetes em donen esperança, i recorden que si en sabéssim, si volguéssim, si tinguéssim bons líders, una altre convivència seria possible.

Em costa recordar discursos de polítics per recomanar.
Previsiblement, haurem d'esperar algunes tongades ...

Uns dies després (diumenge 25), l'Enric Hernàndez, director de El Periódico, escriu sobre el tema:

A Canet: contrastos en tecnologies pel benestar

Varem anar amb la Montse a la petita festa modernista de Canet. La passejada de gent vestida com a l'època, molt simpàtica. Sobretot el Miquel Àngel Pasqual, de la Trinca, disfressat de bisbe o de cardenal, que jo no hi entenc. Encara me'n recordo d'ell quan fèiem la mili a Sant Andreu, jo de sergent i ell de recluta sumís i obedient ... per assegurar que podria sortir a l'hora per l'espectacle !

Primera descoberta, a la plaça que hi ha davant els tallers de l'antiga escola de teixits.
Una original solució per tapar el sol i fer ombra. Imaginativa, eficaç a l'estiu ... però què passa al hivern ?
A més, dóna una sensació d'ofec i m'ha fet pensar en les tones de ferro emprades: podria passar-hi un autobús per sobre !
Em sembla una mala imitació dels arbres gràcils i frescos que a la tardor deixen caure poc a poc les seves fulles.
Amb els temps que venen, sortosament, no veurem més, espero, aquest tipus de "parides" ...










Hi ha, efectivament, altres opcions,
com la que proposen els de Arquitectura Tèxtil:














Segona descoberta, aquests "cavallitos" / cavallets (atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament ... en aquest cas amb un mecanisme a pedal, una gran roda de fusta que fa de volant d'inèrcia i permet arrencar amb peu i mans, i dotats d'un rellotge de sorra per controlar la durada del cicle.
Simpàtics, acollidors, de talla ben assequible pels infants, energèticament sostenible i molt sa pel qui els fa rodar !
Aquestes opcions tecnològiques sí que tenen futur !!










També aquí hi ha altres opcions: mantenint l'esperit "ecològic", però amb una tecnologia més moderna i còmode ... [ link ]

Interpelació de Transparence International / France

Acabo de veure a Libération la referència a una iniciativa de la secció francesa (link) de Transparence International, constatant que "la crise de confiance des citoyens envers leurs institutions atteint des niveaux record qui mettent en péril les fondements mêmes de notre contrat social".

Segueix el mateix mètode que va utilitzar Nicolas Hulot per interpelar els candidats de 2007 a la presidència de la República Francesa [ nota ], tot i que més que un pacte ètic sembla un compromís ...

En una primera lectura ràpida, les propostes no em semblen massa consistents o coherents: diria que es tracta d'algunes idees interessants, més que d'unes propostes estratègiques integrades ...
Però em sembla convenient penjar l'iniciativa, pour mémoire, com diuen els francesos.