El parlament del Guardiola, al Parlament, va impactar [ nota ].
Ahir al vespre, el pregó de la Mercè fet pel Puyal, amb cançons de fons i sense imatges (ell treballa a la radio ...), em va encantar pel contingut tant viscut, per la dignitat, pels valors, per les ganes, pel compromís, també per la forma i pel delicat respecte a tothom i a totes les llengües.
Val la pena sentir-lo ... i veure'l a ell, a l'enregistrament difós pel 324.cat (amb una mica de publicitat ...).
És una mica llarg, però val la pena.
La crònica de Silvia Barroso al diari Ara és interessant.
He fet broma amb un amic: m'he imaginat el Puyal de president del Parlament i el Guardiola de cap de govern.
No li ha agradat. M'ha dit que també en la decadència de l'imperi, algun gladiador va arribar a emperador.
No ho sé, la història no és el meu fort.
Però a mi, davant de l'escepticisme cínic que es veu entre alguns oients del Puyal, al Saló de Cent, aquestes llumetes em donen esperança, i recorden que si en sabéssim, si volguéssim, si tinguéssim bons líders, una altre convivència seria possible.
Em costa recordar discursos de polítics per recomanar.
Previsiblement, haurem d'esperar algunes tongades ...
Ahir al vespre, el pregó de la Mercè fet pel Puyal, amb cançons de fons i sense imatges (ell treballa a la radio ...), em va encantar pel contingut tant viscut, per la dignitat, pels valors, per les ganes, pel compromís, també per la forma i pel delicat respecte a tothom i a totes les llengües.
Val la pena sentir-lo ... i veure'l a ell, a l'enregistrament difós pel 324.cat (amb una mica de publicitat ...).
És una mica llarg, però val la pena.
La crònica de Silvia Barroso al diari Ara és interessant.
He fet broma amb un amic: m'he imaginat el Puyal de president del Parlament i el Guardiola de cap de govern.
No li ha agradat. M'ha dit que també en la decadència de l'imperi, algun gladiador va arribar a emperador.
No ho sé, la història no és el meu fort.
Però a mi, davant de l'escepticisme cínic que es veu entre alguns oients del Puyal, al Saló de Cent, aquestes llumetes em donen esperança, i recorden que si en sabéssim, si volguéssim, si tinguéssim bons líders, una altre convivència seria possible.
Em costa recordar discursos de polítics per recomanar.
Previsiblement, haurem d'esperar algunes tongades ...
Uns dies després (diumenge 25), l'Enric Hernàndez, director de El Periódico, escriu sobre el tema:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada