19 d’agost 2011

Una nova caminada: la dura pujada al Montgrí



Ho havíem intentat fa ja 4 anys (nota), i ahir ho varem aconseguir. Sortint a les 7 de la tarda, per evitar el sol, varem enfilar els caminets cap a l'imponent massís [ info a la Wikipèdia ]. Només són 300 metres d'alçada, però el tros final és dur perquè és un pedregam: una horeta (llarga ...) de pujar, i ¾ de baixada .

Es veuen encara les restes de pins i arbres cremats en l'incendi de 2004. El camí és agradable en aquesta època, doncs ens creuem amb molta gent de procedència diversa, i amb ritmes molt diferents: n'hi ha que el pugen corrents, d'altres amb bastons, d'altres amb nens a coll-i-bé (?) ... Nosaltres notem una mica l'edat i jo, els quilos !

Val la pena, però, per les vistes espectaculars, des del cap de Norfeu (que tapa el de Creus), tota la badia de Roses, Montgó, l'Estartit, les Medes, la gola del Ter, la platja de Pals, sa Riera, Begur i el cap sa Sal.


















El castell són de fet, quatre parets amb quatre torres, molt senzill, sempre obert, gratis [ info a la Wikipèdia ].

I, vist de l'aire [ enllaç a una web sobre el castell ], es pot veure la similitud amb un bonic pit de noia, amb el mugró valent.
Queda prou en evidència la paranoia dels qui pretenen veure'hi, de lluny, de l'anell d'un bisbe catòlic ! ...
Contra les supersticions, informació, coneixement: volant s'aprén molt !

1 comentari:

Anònim ha dit...

Salut Pep,

Je suis content de vous voir en si bonne santé.
Peut-être au'on vous rejoindra un de ces jours, parce que nous quitons définitivement la Belgique à la fin novembre.
A bientôt.
Arlindo et São (Maria)