29 d’agost 2011

A l'associació d'enginyers: final d'etapa personal ?

La Junta Extraordinària del 30 de juny va suposar el final d'una etapa important en el procés de reorientació de l'Associació d'enginyers. Vaig valorar-ne els resultats (no massa positivament ...), en una nota en aquest blog.

Efectivament, després d'un llarg procés, fet una mica a trompicons, els establerts varen aprovar uns nous Estatuts amb aspectes indiscutiblement positius (nova Junta de Representants, nous instruments de cooperació, ...), però amb d'altres molt millorables (governança, transparència, vinculació de les empreses, ...). Els indignats, amb males maneres i sense un projecte clar, no varen aconseguir frenar la necessària renovació. Jo havia explicat la meva posició en una nota als companys.

Després, l'amic i company Joan Torres, president de l'Associació, amb una nota del 13 de juliol, em proposa formar part de la nova Junta de Representants que cal constituir d'acord amb els nous Estatuts, i em va convidar a una reunió de treball del grup d'orientació estratègica, el 18 de juliol.

Hi vaig constatar una àmplia i comprensible satisfacció general per l'èxit obtingut, la voluntat d'aprofitar-lo i les ganes de respondre a les expectatives generades. El grup va decidir avançar en determinats temes (col•laboració col•legi/Associació, vot electrònic, pla estratègic, governança i cooperació, delegacions/demarcacions), i em va encarregar animar el de cooperació. L'Associació està ara en molt millors condicions per fer front als importants reptes que té al davant.

Però el meu balanç no és tan positiu. Cada cop són més evidents els símptomes dels temps borrascosos que vivim (Castells, a La Vanguardia), i la necessitat de repensar les nostres ja velles visions.

Segueixo pensant, en franca minoria, que caldria millorar els Estatuts, enfortir les activitats professionalitzadores, superar velles inèrcies ineficaces i/o ineficients, repensar l'orientació excessivament empresarial de determinades iniciatives, i modificar algunes maneres de funcionar i de comunicar. I no considero massa prioritàries o pertinents algunes idees, projectes o iniciatives estratègiques de l'equip dirigent.

Em sento una mica quixot enmig de les fortes inèrcies i lògiques establertes, tot i que, molt probablement, entre els 10.000 associats, deuen haver-hi molts companys que comparteixen les meves preocupacions, visions i propostes.

Hi he pensat molt aquest estiu. Fent balanç d'aquests gairebé 5 anys de dedicació meva a l'Associació, des de setembre 2006, els resultats concrets, considerant els esforços, no són massa encoratjadors. He fet bons amics, he contribuït a iniciatives interessants, però, malgrat els darrers canvis, veig l'estratègia dominant a l'Associació relativament allunyada de la que la problemàtica actual exigeix.

Hem de seguir repetint com llorus la ja tradicional crida a millorar la competitivitat ?
Hem de seguir buscant suport, aliances, o complicitats amb les (grans) empreses ?
Recuperant aquell vell article de 1962, de l'Alfonso Carlos Comín (nota al blog), ara, la pregunta pertinent hauria de ser: davant la problemàtica actual, què podem fer-hi els enginyers ? ... i, probablement, la resposta sigui: mirar de posar la tecnologia al servei de nous modes de vida !

Sento que aquestes apreciacions em neguitegen massa. Potser perquè també tinc altres preocupacions personals i familiars. Però per seguir predicant els canvis o les reorientacions que considero necessàries, des de posicions tan minoritàries i en aquestes circumstàncies, em caldrien una motivació, unes ganes, una força que ara mateix em sembla que no tinc.

Cap comentari: