Molts núvols a l'horitzó !

Gairebé en mig de les festes, un seguit de fets i notícies que no insinuen res de bó ...

(cliqueu-hi a sobre per llegir-les !)

- la Naomi Klein, desvelant mètodes de la CIA per evitar que la gent esdevingui adulta, tècniques regressives per fer-nos tornar nens porucs ...

- el Papa, espantant el personal amb l'infern, i maleïnt l'ateisme

- el Sarkozy, qüestionant la històrica i centenària laïcitat francesa.

La reacció del François Bayrou

- el Blair, oportunista, que es canvia de bando (com si essent culé, es fés ara periquito ...)

- el PC xinés, que també dubte i s'adapta ...

- i el ROTO, que cada cop ho diu més clar !

la missa del gall de 1966 !

Quan teníem 18 anys, (el 1966), amb la colla (Mas, Civit, Manté, Soteras, Batlle, Vaquer, Solà, Montserrat, ...), i animats pel Julià COTS, organitzàvem "misses del gall" i sopar, amb molta convicció.

L'amic Jesús, predicant estimar els altres i la solidaritat entre els humans, ens era una referència indiscutible: va ser el nostre primer CHE, en un país on dominava la grisor franquista.

A més, a la missa, dalt la muntanya de Sant Bartomeu, hi venien les noies, que obtenien permís per sortir de nits, més enllà de les 10 del vespre habituals !

Malauradament, poc a poc vàrem descobrir tot el tinglado muntat a partir de la figura de Jesús. Vàrem mantenir els valors radicals, però vàrem descobrir altres interpretacions i visions de l'aventura humana ...

Pel record, el tríptic editat amb una de les primeres multicopistes offset. Abans utilitzàven clixés de cera, i per dibuixar calia utilitzar punxons ... L'havia comprat el meu pare, a qui l'obsessionaven aquestes tècniques gràfiques (fills i nets continuem amb l'obsessió !). Ara utilitzem la fotocopiadora, però el 1966 ni ens imaginàvem que arribés a existir un aparell així ...

La breu i contundent poesia la devia escriure el "papi", en JMª Solà ...

per una futura promoció personal ?

Tothom fa calendaris amb fotos nues per vendre alguna cosa i recaptar diners ...
Potser en faré un, un dia, quan el meu cos hagi recuperat les proporcions que tenia fins els '40 ...

Mentrestant, de cara l'any que bé, per oferir serveis (no pas per vendre), potser faré servir aquest muntatge:
- hi ha un nu (ben equilibrat psico-somàticament),
- hi ha professionalitat,
- hi ha voluntat d'innovar (potser una mica massa ...),
- i les armes son els papers, els dossiers, els mòbils, ... i la gran bandera !







He trobat a la "blogesfera" francesa aquesta iniciativa ( des Influenceurs ) amb un logo que deriva del mateix quadre ... de Delacroix, La Llibertat guiant el poble:

Una "contra" interessant: la lleialtat a la companya de vida !

Amb la Montse sempre ens mirem la contra de La Vanguardia, i en guardem moltes, en paper.
Aquesta m'ha semblat simpàtica, perquè reflexa bé les idees de quan començàvem a construir les nostres parelles, als anys '70.

Parlàvem de fer camí junts, de mirar endavant, tots dos, en la mateixa direcció.
I el Lluís Llach ens ho cantava:
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,

ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses,

sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí

ben llarg. (a la cançó Que tinguem sort ...)

Ara, a les joves parelles, potser els és més complicat mirar endavant tots dos en la mateixa direcció ... perquè em sembla més difícil identificar projectes de vida en aquest nostre món tan canviant !

De tota manera, el què diu l'Aitana és clar i directe: per això penjo l'entrevista al blog (Cliqueu a sobre per llegir-la !) .

en el fons som una mica burros, si ...

... per deixar que els de FOMENTO, treballin d'aquesta manera !


Com és possible que no haguem trobat la manera d'exigir tossudament que facin la feina ben feta ? ... quant trigaran a fer els quilòmetres que falten ?

Vull agraïr a tots els consellers que s'han abstingut d'anar a l'acte d'inauguració: m'han representat perfectament, és una manifestació clara i contundent del nostre emprenyament !

Tenia aquesta carta guardada des de feia molts anys.
La corrupció de la incompetència. Potser és ara el millor moment per penjar-la:




(cliqueu-hi a sobre per llegir-la millor !)

Idees sobre el nostre país, Catalunya

Els anys que vaig treballar a Madrid (1985/1986) ja vaig adonar-me'n de que, vistos de lluny, érem una mica provincians, molt/massa obsessionats amb la nostra identitat. Des de BXL, veia als catalans que ens visitaven un xic infantils en les reaccions contra aquells europeus (la majoria) que no coneixien prou la realitat i les virtuts dels catalans ... érem collonuts i els europeus no ho sabien !

Molts anys després, i després de tantes vicissituds i de catástrofes com les dels darrers mesos, els articles a la premsa analitzant l'evolució que ens ha portat a la situació actual, son molt interessants.

N'he volgut anotar els que m'han agradat més: (cliquant a sobre els llegireu millor !)

- el de l'Enrique Gil Calvo que constata el nostre "deprimente malestar que se traduce en un sentimiento colectivo de declive y decadencia, de pesimismo y ensimismamiento" ...

- el de l'Antoni Puigverd que reclama la tercera via entre el catalanisme i l'espanyolisme reactiu ...

- el de M. Dolores García que lamenta que el federalisme no tingui forts defensors ...

- i el de Suso de Toro que explica i comprèn el "desapego" i alerta a "quien subestime el poder de las ideologías y, sobre todo, de los sentimientos colectivos y crea mezquinamente que sólo existen razones económicas, no entiende a Cataluña, no entiende la historia y no entiende nada …"

... sobre la mani de l'1 de desembre !

(amb una mica de retard: aquestes darreres setmanes he estat fent de cuiner per la meva filla. És la quarta cuina que faig amb IKEA, ... i encara aprenc coses noves: sobre mides ergonòmiques de l'aigüera, sobre una pasta amb dos components que m'ha anat molt bé adaptar el sifó a les instal·lacions existents, sobre el tractament de la fusta de bedoll massissa (abedul en castellà !). M'ha servit per rebaixar tensions, per relaxar-me, després de la trista experiència de la mani del primer de desembre ... )

Jo vaig ser-hi, a la mani, sí.

Des d'un punt de vista professional, es poden acceptar fallos, imprevistos, ... però no "chapusses". En governar, ha de primar la capacitat de gestió, la competència, el rigor, la transparència, el bon govern, el respecte a la ciutadania, ... per sobre dels càlculs mediàtics i electoralistes.

En l'afer de l'AVE, em vaig sentir despreciat per una ministra incompetent i per tots aquells que l'aguanten. Per dignitat cívica, vaig anar-hi. I vaig tornar enganyat pels principals organitzadors, més emprenyat, més desapegat encara cap a determinades pràctiques polítiqueres.

Ho reconec, sóc de molt bona fe, molt sentimental, molt defensor de principis i valors ...

M'ha semblat interessant guardar aquest editorial de El País, tot i que el to és una mica exagerat ...

No només no parar d'aprendre, sinó aprendre diferent !

L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona em va demanar un article sobre el paper dels ajuntaments en les activitats i polítiques europees d'educació. El vaig enviar el passat 21 de novembre, i es "penjarà", un cop revisat, a la revista digital "De Prop" .

Potser no queda bé que ho digui, però l'article (accessible aquí en format Word) és interessant: m'ha servit per constatar, des de fora, i passats ja gairebé 4 anys de la meva tornada de BXL, que els tímids passos cap a la politització de l'activitat de la Comissió Europea, en els àmbits de l'educació i la formació professional, iniciats el 2000, s'han confirmat i consolidat.

Dos paràgrafs de l'article:

Potser immersos en els documents, les comunicacions, els informes, les recomanacions, les proposicions, ... no s'ha fet prou atenció al canvi de fons de la dinàmica política a nivell comunitari. Preocupats per demostrar els resultats concrets als ciutadans, no s'ha valorat prou el què suposa la cooperació entre tots per millorar l'eficàcia, la qualitat, dels nostres sistemes tradicionals d'educació i formació.

De buròcrates subvencionadors, els serveis de la Comissió han passat a ser promotors dels canvis estratègics, en estreta cooperació amb els governs i administracions dels Estats membres. El paper que juga la Unió es decisiu per promoure i acompanyar la necessària revolució dels mètodes i continguts educatius i formatius que exigeix aquest desbordant segle XXI.

Ara, el repte és aquí: serem capaços, per sortir de la difícil problemàtica educativa del país, d'aprofitar les possibilitats de cooperació, d'intercanvi, de reflexió que ens ofereix la nostra Unió Europea ?

Un darrer detall: sabrem copsar la revolució que s'anuncia en els sistemes educatius ?
A BXL utilitzàvem (utilitzen) molt l'expressió lifelong learning i l'education et la formation tout au long de la vie. Aquí, els primers anys, es traduïa per educació i formació tot al llarg de la vida, però, darrerament, s'ha quedat en el més simple ... aprenentatge permanent.

Es veritat que costa trobar l'etiqueta adequada, que mostri bé que no es parla de permanent learning, de continuing education ni de formation continue o education permanente ... No es tracta només de no parar d'aprendre ... sinó d'aprendre diferent !

Una petita idea pel canvi climàtic ...

... i per reduir l'estrès, augmentar la productivitat, la competitivitat i el benestar dels mataronins !

No en soc massa expert, però per haver-hi passat moltes estones encallat, en cues inacabables, em sembla que amb una mica de voluntat i pintura es podria afegir un carril de circulació al tros que es veu en el mapa, per els que venen de Barcelona, Argentona o Granollers ... aprofitant "l'arcén" (no recordo la traducció al català ...).

És semblant al què han fet a l'entrada a Barcelona per la Gran Via: suprimir l'arcén i fer-ne un carril-bus

No hauria de ser excusa que això depengui d'altres administracions: aquí sí que hauríem de poder tenir el dret a decidir ... i a pintar de seguida el nou carril !

He enviat aquesta nota a uns 70 mataronins ... i només m'ha contestat la Carme Bufí !
Reconeix l'interès de la idea, el meu voluntarisme (Si tothom tingues el sentit comú i les ganes de trobar solucions que tu tens, altre gall ens cantaria a Mataró), ... i ofereix la pintura !
Gràcies, Carme !

Per una (mini) Agència Europea a Catalunya !

Sembla que hi ha perspectives de canvi a l'antena de l'EIPA a Barcelona.

El juny de 1995, gairebé de casualitat, estant jo a la Unitat de Coordinació de Polítiques Regionals, vaig descobrir l'ouverture, envisagée à l'automne, d'une cellule "politique régionale" de l'IEAP à Barcelona, en una senzilla nota de dossier per l'Eneko Landaburu, el nostre Director General.

I vaig saltar, sorprès i encantat: discretament, Barcelona tindria un petit centre europeu !

Després, per ajudar a consolidar la antena de Barcelona, a finals del 1996, vaig fer de manera que el Centre Europeu de les Regions rebés una mica més de 200.000 euros per ajudar-nos a promoure la reflexió sobre la futura política europea de cohesió econòmica i social, organitzant 8 seminaris amb un mateix contingut concertat, a diferents regions europees.

En diverses ocasions he proposat iniciatives per donar-li un caràcter més polític, per dotar-la de més rellevància en la dinàmica regional/local europea: jugar un paper de suport polític als governs regionals/locals, basat en activitats de formació orientada a l'acció política.

Aprofitant els nous vents, he fet una nota amb les meves idees i propostes ... per dotar-nos d'una (mini) Agència europea.

Hauria de ser iniciativa del Govern, lògicament. Però potser podria interessar a d'altres administracions ( Diputació de Barcelona ? ) o ajuntaments ( l'Hospitalet ? ) ...

Veurem !

El II Pla General de FP 2007 / 2010

... presentat en les V Jornades del Consell Català de Formació Professional

Un Pla que vol ser molt ambiciós, no només per haver multiplicat per 10 el pressupost del Programa anterior, sinó pel seu contingut (no l'he trobat a la web ... només un petit PPT a les notes de premsa de la Gene)

Uns quants petits comentaris :

1. M'ha agradat la imatge de l'Ernest dient que calia potenciar el triangle Govern/Administració, Territori i Empreses, i que ara calia governar, no només administrar els recursos.
És la idea europea dels learning partnerships ! I precisament acabo de fer un article per Diputació, resumint l'evolució de les polítiques europees d'educació i formació des de la perspectiva dels Ajuntaments !

2. Em preocupa quin mecanisme s'establirà per actuar de motor impulsor del Pla. No només pel seu seguiment (previst), sinó, justament, per concertar el gran nombre d'agents concernits;

3. Coincidint amb aquesta preocupació, el Coscubiela, de CCOO, manifesta una mica d'escepticisme davant les rutines, les reticències al canvi i la xarxa d'interessos creats existents en el sector ... com en d'altres, en aquest país tan cofoi i collonut !;

4. El "toc" europeu el primer dia: no es corresponia amb l'ambició política del Pla. Es va presentar un instrument, l'ECVET, quan el què calia era donar la perspectiva, política, de les actuacions de la Unió en aquests àmbits, que son molt interessants (veure l'article per la Diputació ...).

Hagués sigut convenient presentar un petit panorama dels esforços dels Estats membres, hagués convingut saber què hi diu l'Estat Espanyol a Brussel·les respecte de la cooperació política, de la coordinació oberta que pren força entre els Estats membres. I hagués sigut interessant saber com hi juguem nosaltres, els catalans tan europeus.

En comptes d'això, un END, un expert enviat pel govern francès (no un funcionari comunitari), ens va explicar, simpàticament, una peça del gran tinglado. I, després, un responsable del Ministeri francès ens va explicar una mica les "petites misèries" del seu complex sistema, que té moltes dificultats a modernitzar-se ... com estan fent els anglesos, per exemple !

5. Curioses les referències a experts i governants americans, que contrasta amb la no referència a les reflexions i propostes comunitàries: la Unió encara no és referència habitual, encara no sap vendre ...

6. Interessant la reflexió sobre el prestigi de la FP: no és aquesta la qüestió, sinó altres factors socials i econòmics.

7. Recullo aquí la visió del Manel Castells d'avui a La Vanguardia. Sense voler presumir, jo ja fa anys que dic això, especialment al meu amic Quim Oms ... que treballa en una editorial de llibres de text !


(cliqueu a sobre per llegir-lo !)

A ALBACETE ...

... per acompanyar a la Montse a predicar innovacions pedagògiques !

Algunes impressions:

1/ el burro que ens simbolitza als catalans, sembla oportú: de València a Albacete, més de 150 quilòmetres d'autovia esplèndida, gratis ! Bromes a part, és un dels resultats palpables de la política estructural de la Unió Europea, i l'aprofiten molt bé, sembla;

2/ un monument mai vist, del 2002, al EJECUTIVO !

Només té mitja cara, cadascù que n'imagini el significat.

És situat just al davant de CajaMadrid i del Banc Sabadell Atlántico, en una cruïlla molt cèntrica ... però no diu qui l'ha pagat;

3/ una idea genial per fer el pà amb tomàquet en qualsevol moment: el capricho andaluz ! Com és que aquí encara no ho hem desenvolupat, malgrat totes les polítiques de suport a la innovació ?

4/ un record trist, encara: la creu penjada a la façana més vistosa de la catedral, als caídos por dios y por españa, que diu que són presentes, i en cita el principal, sembla, : José Antonio ...

Molt ben dit, President !

Les declaracions del President a Madrid han tingut molt d'impacte ... a Catalunya !

El discurs al Foro Nueva Economía , val la pena llegir-lo directament: és clar, directe, pedagògic.

Un nou concepte que farà furor: el "desapego"

I un repte pels dissenyadors: qui treurà una imatge del català "desapegat" ... que substitueixi el vell burro ?

CRIC CRIC CRIC CRIC ... endavant TORTELL POLTRONA !

Fa uns anys, quan va venir a Mataró, em va impressionar el muntatge del Circ Cric.

Recordant-lo dels temps de l'Anxaneta, l'empresa Poltrona era espectacular: carpa moderna, tecnològicament avançada, camions, personal, organització, ...

Normalment, els espectacles d'aquest tipus viuen del voluntarisme i abnegació dels tres o quatre que els munten. El Circ Cric denotava una gran professionalitat !

I mantenia el to entranyable i humà, rialler, del seu promotor.

Ara que ha tingut problemes, però que intenta tirar endavant, amb coratge, cal ser-ne solidari: cagu en dena, endavant, TORTELL !!

Quina bandera !

Sense comentaris polítics: el disseny el trobo extraordinari !

(més informació: jamondehelva.com !)

Cap a nous sistemes de formació i d'aprenentatge professionals

En el marc d'una col·laboració amb la Conselleria de Treball, he recopilat informacions sobre la problemàtica de les polítiques de formació/ocupació, i he fet aquestes reflexions:

- Sembla indiscutible la necessitat de reformar els actuals sistemes de formació professional i d'aprenentatge, per millorar-ne la seva eficiència i la seva eficàcia, davant exigències cada vegada més diverses i canviants de les pròpies persones, de les empreses i de la societat en general.

- Les inèrcies dels propis sistemes i subsistemes per adaptar-s'hi, els canvis tecnològics, culturals, socials i econòmics, les innovacions impulsades a la Unió Europea, etc., fan absolutament ineludibles aquestes reformes, i aconsellen processos oberts de reflexió i de cooperació entre tots els agents concernits.

- Reformes que són profundes, que, probablement, toquen les bases tradicionals dels sistemes educatius/formatius, els seus continguts i mètodes organitzatius i pedagògics, i la lògica de les titulacions, de les qualificacions, dels sistemes d'acreditació i reconeixement de coneixements i competències.

- Reformar, integrar, articular ... és evident que cal repensar tots els elements i imaginar un nou "sistema global", una nova lògica que integri totes les noves tendències i faciliti la flexibilitat i l'adaptació permanent als canvis, que s'anuncien constants. Sembla que hauríem de pensar en un sistema obert, modular, que consideri tots els processos d'aprenentatge (formal, informal, experiències socials i laborals, ...), les necessàries noves formes d'avaluació de coneixements i de competències, les noves formes d'acreditació i reconeixement dels seus "learning outcomes".

- Un sistema d'aquestes característiques exigirà sense dubtes, disposar de mecanismes de direcció i lideratge que garanteixin una implicació efectiva de tots els agents i "beneficiaris".

Aquí teniu un esquema resumit de les meves propostes.

(cliqueu a sobre per agrandir-les)

Respecte de les iniciatives i polítiques de la Unió Europea, també molt esquemàticament, en trobareu un resum en les meves pàgines al Google (... per la Conselleria de Treball)

A Catalunya, els darrers anys hi ha una clara consciència de la problemàtica i de les grans tendències de canvi a seguir. Sembla difícil impulsar les iniciatives concretes i radicals de canvi, per la seva pròpia complexitat, i, també, per la dinàmica política general (canvi d'orientació dels governs a partir del 2003, negociació de l'Estatut, ...), però hi ha idees, activitats, experiències interessants, que cal impulsar i orientar definitivament cap els canvis necessaris.

El Sarkozy, encore !

(amb uns dies de retard ...)
El dinàmic president de dretes francès ha llençat un altre chantier: la Unió Mediterrània.
Abans de llegir la notícia, mirem la prevenció que ens fa Vidal-Beneyto:
(en l'article repassa els treballs de l'André Gorz, molt interessant !)



Deixant a part consideracions d'oportunisme polític, i de respecte a processos anteriors (el de "Barcelona"), em fa l'impressió de que aquest tirarà endavant veient l'estil bulldozer del Sarko.












Cal llegir el discurs/proposta sencer, a la web de l'Elisée ...
... i convindria pensar com posicionar-nos (Catalunya) per arribar el juny vinent amb alguna contrapartida per negociar la més que probable acceptació espanyola del nou projecte impulsat per Sarkozy.

Per exemple, proposant d'afegir a les 5 institucions que proposa França, algunes Agències dedicades ...
- a la cooperació local entre administracions;
- a la formació professional / ocupacional (malgrat l'elefant CEDEFOP de Thessaloniki ...);
- a una Escola Mediterrània d'Administració Pública (a partir de l'antena a Barcelona del IEAP de Maastricht ...)

amb seu a Barcelona (... o a Girona, perquè no !)

... més complicitats de FECSA ENDESA !

... que mostren la complexitat d'interessos i d'influències que es mouen darrera del teatre polític quotidià ...

Perquè el Ministeri d'Educació i el Príncipe de Asturias han de fer-se ajudar per ENDESA ?

ENDESA pot fer el què vulgui en l'àmbit privat, però el Ministeri ha d'actuar sempre en l'estricte respecte de l'interès general, de tots !

(Anunci als diaris el 2 de novembre de 2007 )

(cliqueu a sobre per agrandir-lo)

Global Warming … o Global Swindle ? Compte !

José Salgado, de la comunitat ict.net, fa unes reflexions interessants sobre el tema i dóna un link interessant. Diu José Salgado:

Que el clima cambia es cierto. No creo que puedan existir muchas dudas al respecto.
Mi duda, y la de algunos más, es en base a qué está cambiando …

Buscando por internet sobre alternativas a la explicación oficial, he encontrado este video "The great global warming swindle" que puede ser interesante ... como contrapunto para no aceptar ciertas teorías sin levantar antes un pequeño filtro de duda y escepticismo ...

Anoche me quedé fascinado viéndolo. Probablemente, igual de fascinado que cuando vi "La verdad incómoda" ("An Inconvenient Truth" en anglès, el documental de Al Gore, premiat amb dos oscars, amb el Nobel i amb el Príncep d'Asturies !).

Se puede ver cómo otros científicos plantan cara uno a uno a los argumentos del documental de Gore.
No puedo dar más credibilidad a unos que a otros porque soy un profano. Los dos documentales incluyen falsedades y esto me hace pensar que detrás de ambos existen intereses en convencernos …

Particulamente, sospecho de Al Gore, entre otras cosas, porque fue vice de USA y no hizo nada porque USA firmara Kioto ...

Es llarg, però veure'n trossos és molt il.lustratiu i útil per reforçar la nostra capacitat d'anàlisi i de comprensió dels problemes i dels comportaments mediàtics !

Es pot accedir al video amb subtìtols en castellà via Google/Video,
o directament aqui sota ( ... )

A la WIKIPEDIA / versió anglesa hi ha un debat molt interessant (veure'l) !

Mentrestant, Al Gore segueix imparable amb el seu "negoci" …

Millorar les formes de governar !

Tot i que el President Montilla està fent esforços per pilotar més efectivament una nau que feia molts anys que navegava sense un rumb clar, és evident que encara queda molt per fer per millorar realment les formes de governar i la transparència de l'acció pública.

Enyoro iniciatives com la proposada i realitzada per l'ex-conseller Vallès i que va elaborar el conegut i ara sembla oblidat, Informe sobre bon govern i transparència ...

Dels molts articles dels diaris d'aquests últims dies, he preparat aquesta petita macedònia particular (cliqueu a sobre per llegir-los !):

Sobre la beatificació promoguda per la jerarquia de l'esglesia española

Tant lúcid com sempre ...
a El País del dimecres 24
(cliqueu per llegir !)

La sevillana que ens porta l'AVE ...

De tot el què s'està dient sobre les xapusses de les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona, dos retalls a La Vanguardia:

Sort ??? Saludem la dignitat i el coratge del Pasqual !

No volia escriure sobre el Pasqual, perquè els diaris li han dedicat planes i planes.
Molt interessant tot plegat, un gest molt digne el seu, reconegut i agraït per tothom !

Guardo els retalls de tots els diaris, per respecte a la notícia escrita, ... tot i que quan calgui els buscaré en el meu del.icio.us / molsosa o en les hemeroteques de la web.

Però hi ha un gest que voldria penjar aquí: la trucada del Zapatero, que va donar ànims al Pasqual i li va desitjar "tota la sort del món" ...

Reconec que les referències a la sort m'enerven: molta gent desitja sort davant de reptes i dificultats, molts periodistes es despedeixen desitjant sort als oients o televidents.

Una locutora, d'una emissora belga, deia, en acabar el programa matinal, "... i tot allò que tingueu de fer avui, feu-ho bé". I jo anava a la feina amb una mica més de moral !

Fa uns anys, em vaig assabentar que el president americà Thomas Jefferson deia, en to irònic, que creia força en la sort, i que havia constatat que, com més treballava, més sort tenia ! (mireu una nota penjada el passat 15 de maig 2007)

Les declaracions del Pasqual van en aquest sentit: treballar, ajudar, organitzar, cooperar, ... després dels Jocs i de l'Estatut, ara per l'Alzheimer, començant per crear una xarxa com la dels EUA !

Antoni Puigverd, a La Vanguardia del diumenge, li reconeixia l'optimisme de la voluntat enfront del pessimisme de la intel·ligència ... Cal una gran ajuda per tots aquells que pateixen aquesta malaltia, per tots els que la patiran, i, sobretot, pels familiars i amics dels malalts que pateixen aquesta degeneració de la capacitat comunicativa entre neurones ...

Arturo San Agustín, a El Periódico del diumenge, escribia (amb el tìtol Benvingut al combat), que, a més a més de la investigació, són urgents, molt urgents, centres especialitzats en aquesta maladia que alliberin les families d'un suplici que només les economies doméstiques molt pròsperes poden suportar: Investigació, sí, però també, alhora, centres !


Nosaltres tenim a la Joana.
La recordem amb un respecte profund, i admirem la capacitat del Quim de ser al seu costat quan cal i cuidar-la.
Aquí la veiem al museu FOLON, prop de BXL, quan van venir a veure'ns el 2001.

Recordant TARRADELLAS: no en tenim cap foto ...

... però vàrem ser-hi, a Saint-Martin –le-Beau, a veure'l !

Amb en Joan Ametller sempre hem regretat no haver fet la foto. En aquella època (primavera del 1976), no hi havia les digitals d'ara. I, també, probablement per seguretat, no anàvem retratant tot el què fèiem i vèiem !

Fèiem viatges llampec a París (sense autopistes, a 100 o 110, dormint apretats al cotxe, tornant-nos en la conducció, ...), per poder respirar democràcia i recollir documents a les seus dels partits i sindicats. Ça m'interesse beaucoup, els hi deia jo, i arrambava amb tot el què podia, mentre el Joan se'n enfotia !

Aquell cop hi anàvem el Josep Maria Brunet, el Joan Ametller, el Joaquim Oms, i potser algú altre (sempre omplíem els cotxes, per aprofitar i estalviar !).

A mig camí, el Josep Maria va començar a parlar-nos del personatge (nosaltres, de poble, gairebé no sabíem qui era ...), i vàrem acceptar desviar-nos i anar-lo a conèixer a Saint Martin le Beau. El Josep Maria, molt ficat a l'època a les xarxes polítiques barcelonines, tenia les referències i coordenades.

Va ser una visita extraordinària !

Nosaltres parlàvem de llibertat, d'idees, d'autogestió, de democràcia, d'autonomia ... i ell ens va dir si ja teníem pensat algú per ser alcalde de Mataró, si teníem idea de quants bons funcionaris calia per governar Catalunya !

Varem quedar fortament colpits pel xoc de realisme extraordinari que ens havia donat el President !
Governar ? qui, com ? de militants clandestins, a possibles futurs regidors, gestors, ... alcaldes ?

De fet, l'Honorable, que impressionava física, política i intel·lectualment: ens va desvirgar, cruament, radicalment, de la nostra innocència política, amb un bon cop de governació (o de governança com diem ara ...)

Vàrem menjar un pollastre deliciós amb formatge ... i, tornant, a la frontera, la policia ens va trobar els documents que el Tarradellas ens havia donar per fer-ne difusió a Catalunya.

Vàrem dir que eren papers universitaris i com que no coneixien massa la història i els simbols, ens van deixar passar ...


Un dels darrers missatges des de terres d'exili:

(cliqueu a sobre per llegir-lo !)

(Joan, Quim, Josep Mª, ...

... afegiu-hi comentaris i precisions !)

La Catalunya triomfant . . .

... tornarà a ser rica i plena ?

Aquesta foto de la cua m'ha impactat molt.
Amplieu-la, és espectacular !

I les fotos del "chantier" del tunel del TMP (el Tren que anirà Molt de Pressa), que fan pensar més en uns treballs a Bangkok ... que a la segona capital de la moderna Espanya !



Va ploure, es va filtrar aigua, es va fer un forat, el varen tapar amb formigó ... i van mig ensorrar un altre tunel que hi havia per allà sota !

Quina manera és aquesta de treballar ?
Qui mana en aquestes empreses ?
Qui dirigeix tècnicament aquests treballs ?
Sembla que són OHL i Guinovart (UTE Hospitalet),
que diuen que va ploure molt, massa, i que ara posaran unes pantalles metàliques de separació ...

Els enginyers de camins, canals i ports, i els geòlegs, es pregunten perquè no es va fer abans, i consideren que la pluja no és una excusa acceptable.

Qui pagarà pel treball mal fet ? Els usuaris, segur.
Però, i els dirigents i tècnics de les empreses realment responsables ?
Com reacionaran les autoritats contractants ?
Quines clàusules de control i penalització preveuen els contractes ?

Reconeixement de l'excel•lència del Xavier Balanzó ...

Acabo de veure que el Col·legi de Metges considera el Xavier com un excel·lent professional ! Si senyor, absolutament d'acord !

Ens coneixem de fa molt temps, potser des d'un viatge a Paris els '70.
Essent-ne "pacient" es veu desseguida la categoria personal i professional del Xavier.
Però vist des d'un Consell Rector, professionals com ell donen confiança i credibilitat al serveis públics per la salut !

A més de la seva tasca mèdica, anima activitats de formació i de recerca, organitza cursos, conferències, xerrades, ... i ell mateix en fa el reportatge, amb tota discreció !

Mireu el simpàtic reportatge del TOTMATARO !

A més, m'ha fet recordar el Teilhard de Chardin !
A mi em va ser molt útil als anys de sortida de l'armari religiós.
Les seves reflexions sobre Deu i l'Univers obrien les portes, feien aixecar el cap i mirar ben enllà !
Fontanella va publicar aquest llibre el 1963, i jo el devia llegir el 1966 ...