Idees sobre el nostre país, Catalunya

Els anys que vaig treballar a Madrid (1985/1986) ja vaig adonar-me'n de que, vistos de lluny, érem una mica provincians, molt/massa obsessionats amb la nostra identitat. Des de BXL, veia als catalans que ens visitaven un xic infantils en les reaccions contra aquells europeus (la majoria) que no coneixien prou la realitat i les virtuts dels catalans ... érem collonuts i els europeus no ho sabien !

Molts anys després, i després de tantes vicissituds i de catástrofes com les dels darrers mesos, els articles a la premsa analitzant l'evolució que ens ha portat a la situació actual, son molt interessants.

N'he volgut anotar els que m'han agradat més: (cliquant a sobre els llegireu millor !)

- el de l'Enrique Gil Calvo que constata el nostre "deprimente malestar que se traduce en un sentimiento colectivo de declive y decadencia, de pesimismo y ensimismamiento" ...

- el de l'Antoni Puigverd que reclama la tercera via entre el catalanisme i l'espanyolisme reactiu ...

- el de M. Dolores García que lamenta que el federalisme no tingui forts defensors ...

- i el de Suso de Toro que explica i comprèn el "desapego" i alerta a "quien subestime el poder de las ideologías y, sobre todo, de los sentimientos colectivos y crea mezquinamente que sólo existen razones económicas, no entiende a Cataluña, no entiende la historia y no entiende nada …"