Les eleccions no han aclarit massa què pensa realment la gent. Sabem què han votat i el nombre de diputats de cada partit. Però com que hi havia dues qüestions, dues problemàtiques, i només una papereta, els vots resulten de compromisos o de decisions complicades, esquizofrèniques, vaig dir a can Cuní. Li va agradar molt la imatge ...
Tots els que han votat CiU estan per la independència ?
Tots els que estan pel dret a decidir volen, efectivament, una secessió ?
Quina misèria democràtica que, en la pomposa societat del coneixement,
els nostres dirigents polítics siguin incapaços de facilitar que la gent s'expressi plenament, clarament, regularment.
Com passa en el futbol, els polítics, periodistes, comentaristes ... tothom té moltes coses a dir, a considerar i a interpretar.
Tan fàcil que seria preguntar-ho directament, simplement, a la gent.
Després d'aquests resultats sorprenents, inesperats, imprevistos, les dues qüestions que, sembla, ens ocuparan els propers dies, setmanes i mesos ... són aquestes:
1./ quanta gent ha votat a favor d'opcions que estan pel dret a decidir ? quants ciutadans volen que, efectivament, es convoqui algun tipus de consulta o de referèndum ? ... i quants ciutadans votarien efectivament per la independència o per la secessió ?
2./ quina força poden tenir els partits d'esquerres per canviar les polítiques ?
Fent servir l'aritmètica politiquera, que és molt poc fiable, tal com s'ha comprovat en aquestes eleccions, els meus números son aquests:
1./ Quants ciutadans semblen estar pel "dret a decidir" ?
Considerant:
- el nombre de diputats favorables a que es faci una consulta:
- només els que han votat, sense comptar els abstencionistes:
- el total de ciutadans:
... però quants ciutadans votarien SI en un "referèndum de secessió" ?
Seguint amb l'aritmètica politiquera, proposo fer aquestes
estimacions personals,
a partir dels resultats del 25.N, recordant, insisteixo,
que son uns resultats fruit d'una decisió en molts cassos esquizofrènica
(dues problemàtiques, una sola papereta !):
És a dir:
- un
52% dels votants hi estaria a favor ...
- però
només 38 de cada 100 ciutadans recolzaria la secessió !
Conclusions a partir d'aquesta estimació a partir dels resultats electorals 2012:
-
hi ha recolzament democràtic suficient per convocar un referèndum o una consulta,
- però el
resultat seria molt, molt ajustat, entorn del 50%,.
Però si tenim en compte:
- la
por, l'
angoixa, i altres formes marrulleres de
pressió (la mostra de la passada campanya és prou ilustradora),
- els
recels del "camp propi", manifestats ja, per exemple, pel Duran i Lleida;
- les possibles
ofertes alternatives: les enquestes deien que amb un bon pacte fiscal, els pro-secessió baixaven un 10% ...
caldria corregir a la baixa aquestes estimacions. Només que hi hagués un impacte negatiu d'un 5%, sembla que seria molt difícil obtenir un resultat positiu d'una eventual consulta referendària.
Una iniciativa d'aquest tipus necessita un ampli suport ciutadà: no només la meitat + 1, sino els 2/3 (66%), per exemple.
El Lluís Foix (La Vanguardia 20.12.12), recorda que el nou Estatut de Catalunya (articles 222 i 223), preveu que tota reforma de l'Estatut tingui el suport de 2/3 dels diputats (90), i sigui acceptada després en referèndum (50%). L'Estatut del 1979 (Sau) tenia aquests mateixos criteris per a la seva reforma.
La distribució (estimada) dels diputats al Parlament de Catalunya és aquesta:
Suposant que tots els diputats d'ICV votessin a favor d'una reforma radical de l'Estatut (de fet, la seva "superació" per una "secessió" ...), la proposta obtindria el suport de 87 diputats, 3 per sota dels 90 ...
Conclusió final:
queda molt per fer abans de tenir la força per plantejar iniciatives radicals davant l'Estat Español ...
Què cal fer ?
Enric Juliana (26.N a LaV) diu que "
el catalanisme és avui una majoria sentimental amb greus dificultats d'operativitat política ..."
Cal ser
astuts, inteligents, i no fer el ridícul (
nota meva de setembre).
Cal evitar estrellar-nos contra una paret per voler saltar-la sense tenir-ne els mitjans ...
Molt de realisme, mesurar molt bé les forces, les actituds i els sentiments de tothom.
Elaborar estratègies efectives
d'enfortiment real (no simbòlic) de la catalanitat (
nota de gener 2010), (
nota de juliol 2010), i (
nota de setembre 2010)!
2./ Quina força té l'esquerra ?
Considerant "esquerres" els votants del
PSC, ERC, ICV, CUP, SI ... i, malgrat tot,
Ciutadans (!),
aquest grup ha tingut més vots absoluts, però ha obtingut menys diputats al Parlament català:
El nombre absolut de vots d'aquest grup ha crescut respecte de les darreres eleccions autonòmiques, gairebé 600.000 vots, un 16% més de vots !
Difícil, sembla, que els partits d'esquerres pactin estratègies conjuntes,
però la dreta (
CiU + PP ) ho tindrà complicat per fer avançar les seves polítiques ...
El gran repte de les "esquerres" és el de ser capaços de fer propostes innovadores
que vagin més enllà de la simple resistència a les retallades, de les reaccions "victimistes".
[ Veure l'article "
Los zombis de la izquierda", de Fernando García Selgas, a El País, 23.10.12 ]
I deixar de pensar en el passat estat del benestar que començàvem a conèixer.
Cal exigir i defensar mesures d'adaptació fetes amb sensibilitat i justícia, amb prioritats clarament colectives.
Però cal, sobretot, canviar el discurs basat en "
sortir de la crisi".
De fet, no en sortirem de la crisi ... perquè ja hem entrat en
una nova època, difícil, amb uns moviments socio-econòmics i polítics a nivell mundial que fan molt complicat pensar com podrem viure.
Però, com fins ara, mai més. Aquest gran canvi pot tenir aspectes positius.
Els hem de saber aprofitar: nous valors, noves lògiques, més capacitat de govern per gestionar els canvis, menys competència, més cooperació solidària !
