Dos articles a La Vanguardia del diumenge dia 6:
- un que presenta els resultats d'un estudi sociològic que demostra les relacions entre generositat amb els altres i felicitat personal;
- un altre, signat per un grup de cristians, que volen recordar-nos, fidels al compromís que els exigeix la seva religió encarnada, un conjunt de valors, qualitats, virtuts i cultures que condicionen el futur del nostre país i la seva plenitud.
Les conclusions del primer article son senzilles, clares, comprensibles. Ho he escrit moltes vegades en aquest blog: la millor manera de ser feliços, ara i aquí, és mirar de fer feliços els altres.
Ho deia, a finals del segle XIX, l'humanista americà Robert Green Ingersoll:
Algunes de les meves notes precedents en aquest blog són aquestes:
- sobre felicitat i altruïsme [ aquí ]
- sobre la "mentalitat" de la gent [ aquí ]
- sobre altruïsme i egoïsme [ aquí ]
Pel que fa la declaració/manifest del grup de cristians, em sembla una shopping list, un reguitzell, com ells diuen, una llista, de valors, virtuts, qualitats, cultures, un conjunt de principis prepolítics, diuen, motors del progrés social i garantia de futur colectiu i de prosperitat. Cal, insisteixen, un canvi radical en el sistema de valors i virtuts dels ciutadans, una aposta decisiva per la qualitat humana, per la nostra riquesa intangible, el nostre capital moral.
Proposen valors sòlids i virtuts cíviques per promoure la humanització de la nostra societat: la virtut de la justícia distributiva i la igualtat d'oportunitats, la participació política i social, la constància i el compromís, el sentit de comunitat i la capacitat de donar-nos generosament per causes colectives, la prudència, la fortalesa, l'audàcia, l'esperança i la fraternitat, el gran valor oblidat de la Modernitat, d'inequívoques arrels cristianes, diuen.
Potser n'han oblidat algunes: el respecte per les lleis i les normes, la rectitud moral, el no fer trampes ni marrulleries, la comprensió i la tolerància de les diferències, ... o, també, la millora de les maneres de governar, l'exigència de més responsabilitat als governants, la lluita radical contra les pràctiques corruptes ...
En qualsevol cas, en coherència potser amb les pràctiques de la seva església, tot el contingut és una prèdica, una crida a les persones perquè millorin personalment, perquè es converteixin ...
Però no hi ha cap anàlisi crítica de les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques, mediàtiques, que, de fet, condicionen i forgen els valors, els desitjos, les aspiracions, els comportaments de les persones.
Perquè no fan propostes concretes d'iniciatives i polítiques per limitar o depurar les influències ideològiques reaccionàries o individualistes, els comportaments egocèntrics i violents, perquè no denuncia els comportaments de la casta dominant (governants corruptes, banquers sense escrúpols, financers especuladors, gestors irresponsables i incompetents ...), o els disfuncionaments immorals de la justícia, o els valors i comportaments exhaustivament promoguts pels mitjans de comunicació ?
L'església cristiana té una llarga experiència en l'adoctrinament dels seus fidels. I la jerarquia actual, com les seves antecessores, és molt activa i maniobrera per mirar de tirar enrere avenços democràtics en l'educació i en altres aspectes cívics. Per curiositat, mireu aquesta [ nota ] amb trossos del catecisme per mostrar l'aportació fonamental de l'església católica !
Perquè no es mullen i es comprometen realment, radicalment ?
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano diuen, per exemple, en l'article de 4.01.13 a La Vanguardia, que, "en el context actual, la pregunta clau no és quins valors s’han de transmetre, sinó com s’aprenen els valors. Hem de passar de centrar-nos només en la transferència de continguts a la generació de processos de creixement i maduració ... processos de socialització i de personalització".
Perquè no, per exemple, una iniciativa de descontaminació mental ? En aquesta [ nota ] hi han idees !
Un comentari metodològic: en comptes de la llista o del reguitzell de valors i virtuts,
convindria estructurar-los, articular-los, vertebrar-los, com vaig proposar fa temps en una [ nota ], utilitzant un quadre que reprodueixo en petit:
Es tracta de diferenciar:
- valors globals (una visió/concepció, un projecte de la vida ...),
- valors estratègics (de comportament ...),
- i valors tàctics, finalistes (coses o actuacions concretes ...).
- un que presenta els resultats d'un estudi sociològic que demostra les relacions entre generositat amb els altres i felicitat personal;
- un altre, signat per un grup de cristians, que volen recordar-nos, fidels al compromís que els exigeix la seva religió encarnada, un conjunt de valors, qualitats, virtuts i cultures que condicionen el futur del nostre país i la seva plenitud.
Les conclusions del primer article son senzilles, clares, comprensibles. Ho he escrit moltes vegades en aquest blog: la millor manera de ser feliços, ara i aquí, és mirar de fer feliços els altres.
Ho deia, a finals del segle XIX, l'humanista americà Robert Green Ingersoll:
Algunes de les meves notes precedents en aquest blog són aquestes:
- sobre felicitat i altruïsme [ aquí ]
- sobre la "mentalitat" de la gent [ aquí ]
- sobre altruïsme i egoïsme [ aquí ]
Pel que fa la declaració/manifest del grup de cristians, em sembla una shopping list, un reguitzell, com ells diuen, una llista, de valors, virtuts, qualitats, cultures, un conjunt de principis prepolítics, diuen, motors del progrés social i garantia de futur colectiu i de prosperitat. Cal, insisteixen, un canvi radical en el sistema de valors i virtuts dels ciutadans, una aposta decisiva per la qualitat humana, per la nostra riquesa intangible, el nostre capital moral.
Proposen valors sòlids i virtuts cíviques per promoure la humanització de la nostra societat: la virtut de la justícia distributiva i la igualtat d'oportunitats, la participació política i social, la constància i el compromís, el sentit de comunitat i la capacitat de donar-nos generosament per causes colectives, la prudència, la fortalesa, l'audàcia, l'esperança i la fraternitat, el gran valor oblidat de la Modernitat, d'inequívoques arrels cristianes, diuen.
Potser n'han oblidat algunes: el respecte per les lleis i les normes, la rectitud moral, el no fer trampes ni marrulleries, la comprensió i la tolerància de les diferències, ... o, també, la millora de les maneres de governar, l'exigència de més responsabilitat als governants, la lluita radical contra les pràctiques corruptes ...
En qualsevol cas, en coherència potser amb les pràctiques de la seva església, tot el contingut és una prèdica, una crida a les persones perquè millorin personalment, perquè es converteixin ...
Però no hi ha cap anàlisi crítica de les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques, mediàtiques, que, de fet, condicionen i forgen els valors, els desitjos, les aspiracions, els comportaments de les persones.
Perquè no fan propostes concretes d'iniciatives i polítiques per limitar o depurar les influències ideològiques reaccionàries o individualistes, els comportaments egocèntrics i violents, perquè no denuncia els comportaments de la casta dominant (governants corruptes, banquers sense escrúpols, financers especuladors, gestors irresponsables i incompetents ...), o els disfuncionaments immorals de la justícia, o els valors i comportaments exhaustivament promoguts pels mitjans de comunicació ?
L'església cristiana té una llarga experiència en l'adoctrinament dels seus fidels. I la jerarquia actual, com les seves antecessores, és molt activa i maniobrera per mirar de tirar enrere avenços democràtics en l'educació i en altres aspectes cívics. Per curiositat, mireu aquesta [ nota ] amb trossos del catecisme per mostrar l'aportació fonamental de l'església católica !
Perquè no es mullen i es comprometen realment, radicalment ?
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano diuen, per exemple, en l'article de 4.01.13 a La Vanguardia, que, "en el context actual, la pregunta clau no és quins valors s’han de transmetre, sinó com s’aprenen els valors. Hem de passar de centrar-nos només en la transferència de continguts a la generació de processos de creixement i maduració ... processos de socialització i de personalització".
Perquè no, per exemple, una iniciativa de descontaminació mental ? En aquesta [ nota ] hi han idees !
Un comentari metodològic: en comptes de la llista o del reguitzell de valors i virtuts,
convindria estructurar-los, articular-los, vertebrar-los, com vaig proposar fa temps en una [ nota ], utilitzant un quadre que reprodueixo en petit:
Es tracta de diferenciar:
- valors globals (una visió/concepció, un projecte de la vida ...),
- valors estratègics (de comportament ...),
- i valors tàctics, finalistes (coses o actuacions concretes ...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada