Impressions sobre les impressions de 150 enginyers recollides abans de l'estiu.
Ahir a la tarda es va fer a la Torre AGBAR la presentació de
l'Observatori de la Competitivitat 2010, elaborat pel Director General del Colegi d'Enginyers, segons el model conceptual EIC (Enginyers Industrials de Catalunya), amb dos colaboradors tècnics del seu equip i el suport dels serveis d'imatge i comunicació del Colegi, a partir d'una anàlisi de les impressions de 150 enginyers amb responsabilitats directives en empreses catalanes de diversos sectors industrials i de serveis.
L'Informe/Observatori, de 200 pàgines i editat en un paper de qualitat extra, conté:
- un 25% per a la introducció, metodologia i resum executiu,
- un
20% d'anàlisi de resultats, amb molt de text descriptiu de quadres i xifres,
- un 55% amb 23 articles d'opinió personal d'enginyers de diverses empreses.
Cal llegir-lo amb una mica més de temps per analitzar les propostes i considerar-ne la utilitat real, el interès dels resultats, l'eficàcia de l'esforç i dels recursos emprats, és a dir, de la
productivitat de l'iniciativa i de la
seva competitivitat relativa a d'altres estudis, anàlisis o informes ...
Però vull anotar unes primeres
impressions personals:
Una:
continuem essent autistes respecte de la Unió Europea. Només he trobat una imprecisa referència a la Comissió a la pàgina 24, i algunes dades d'Eurostat. Però no sembla haver-hi cap referència a
les moltes anàlisis, iniciatives i polítiques de la Unió Europea des de fa molts anys. La darrera referència, de fa dues setmanes:
Dos:
no hi ha dades comparatives de nivell regional. Probablement seria molt útil comparar-nos amb altres regions semblants per veure quins problemes, i, sobretot, quines iniciatives prenen, per inspirar-nos. El conseller Castells sí que en va donar en la seva intervenció. I el Comitè de Regions segur que ha treballat el tema.
Tres: en les impressions recollides, es parla de millores de l'administració com a factor extern a les empreses, com a competitivitat-país, en termes relativament tradicionals (millorar/reduir la normativa, la tramitació, la paperassa, la legislació laboral ...), com a garant d'infraestructures (mobilitat, transports, energia, ... educació/formació), com a suport a les clàssiques polítiques financeres i de R+D+i, però no hi he vist cap comentari o proposta per
dotar el país d'un govern potent, agent inteligent i competent, liderant iniciatives estratègiques del què abans en dèiem polítiques industrials/sectorials ... No toca, encara ?
Quatre: les
conclusions semblen una mica simples (veure pàgines 71 i 86), si es pensa en l'Observatori/Informe com una eina, com una contribució a millorar polítiques empresarials o de govern.
En l'acte de presentació, el
conseller Castells va vendre, de manera brillant, ben argumentada, la necessària confiança i optimisme , com no podia ser d'una altra manera ...
Després en la taula de periodistes, molt animada, informal, divertida, la tradicional
Pilar Rahola va dir que no li donava massa credibilitat ... i va reivindicar l'exigència, el rigor, el treball, l'esforç, l'estudi.
Joan Corbera, d'Europa Press va recordar la importància dels valors, de l'humanisme, de l'ètica, els riscos de l'excessiva cobdícia, i va ser l'únic que va parlar de la Unió Europea, fent referència al darrer informe de la Comissió, en el que, va dir, Espanya suspèn en 17 dels 25 factors de competitivitat ... (m'enviarà la referència, caldrà estudiar l'informe !).
Per acabar, el
Vicent Sanchís va mostrar, amb molta ironia, tot els seu pessimisme acumulat: diu que a València diuen que, cap avall no hi ha
techo, que potser caldria canviar el govern (que ho fa molt malament ... ), que també caldria canviar l'oposició (que no té alternatives ... ), però que, posats a fer, potser hauríem de ... canviar el país !
De la taula amb dirigents de grans empreses (Almirall, Seat, Nestlé i Agbar) gairebé només vaig retenir la reflexió del representant de Seat dient que els professionals necessiten reptes per motivar-se, que no tot és qüestió de sous ...
Una: continuem essent autistes respecte de la Unió Europea. Només he trobat una imprecisa referència a la Comissió a la pàgina 24, i algunes dades d'Eurostat. Però no sembla haver-hi cap referència a les moltes anàlisis, iniciatives i polítiques de la Unió Europea des de fa molts anys. La darrera referència, de fa dues setmanes:
Quatre: les conclusions semblen una mica simples (veure pàgines 71 i 86), si es pensa en l'Observatori/Informe com una eina, com una contribució a millorar polítiques empresarials o de govern.
Daniel Innerarity escriu avui a El País un article suggerent. No és que digui coses massa noves, però ho diu amb paraules interessants. Ja s'ha dit molt que l'excés d'informació et desinforma, que el coneixement resulta de la capacitat de tractar adequadament la informació.
Cap de setmana simpàtic, altre cop, a Navarra (Pamplona, Estella, ...), acompanyant a la Montse en les seves missions predicadores per millorar l'educació dels infants.
És un país encantador, ric en recursos, ple d'edificis històrics heretats d'una església molt potent, que em fa pensar molt: sembla evident que els bisbes, capellans i monjos vivien de conya, sense treballar, i en llocs idílics: edificis sòlids i ben pensats, claustres acollidors, ... tot ben pensat per impressionar i consolidar la seva influència i domini sobre els pobres i angoixats habitants.
Curiosament, al mig dels camps plantats entre Mendigorría i Artajona, va aparèixer un dels "meus" molins, fabricat pels Tarragó a Montblanc. Enmig dels boscos de gegants tripalats, la seva senzillesa digna i solitària, eficaç, eficient, testimoniava tecnologia amb rostre humà, a l'abast de tothom ! 
Em va impressionar un carro de morts, com els que jo acompanyava de petit, quan feia d'escolà (!), obrint la comitiva amb una creu. O la tartana semblant a la que m'havien deixat "conduir", també de petit, tornant de les Cinc Cènies ...
Val la pena fer-hi una visita ! Jo hi tornaré, em vaig oblidar d'emportar-me el llibre que ha publicat sobre el treball de la terra a Catalunya, a base de records i amb moltes fotos . . .
No sembla que estigui a la xarxa de museus tècnics de Catalunya,
Preparant aquesta nota he recordat un altre museu semblant a l'Escala, sobre motos: la colecció de Vicenç Folgado, que malauradament va morir ara fa dos anys (2008). Resultat d'una personalitat semblant a la del Rogeli Montalà: sensibilitat, passió, dedicació, professionalitat. Miraré de saber què ha passat amb el museu: ja no apareix a la web ...
Tant de bo les intervencions de Puente Ojea i del Leo Bassi, curtes, denses, clares ... les pogués veure la gent a les teles del país. Probablement no serà així: predominen moltes altres collonades. Llàstima no haver-les enregistrat. Miraré si els organitzadors les pengen a la xarxa ...
Aprofitant la visita del senyor Ratzinguer a Galícia i a Catalunya, La Vanguardia publica avui (dia 3, pàgina 16), tota una pàgina sobre identitats religioses i geografia de la fe. Dades no massa positives per l'aparell eclesial, i que desmenteixen les presuntuoses i demagògiques declaracions de l'alt funcionari Martínez-Sistach al programa del Cuní d'ahir dimarts.
30 anys després, el Govern aprova un Decret que va molt més enllà de les meves tímides propostes ... i en el bon sentit, al meu entendre. I en el sentit que des de la Unió Europea es predica.
Yolanda Monge, a El País d'ahir diumenge 31, en fa una crónica interessant dissabte i diumenge:
- vaig trobar a faltar el valor afegit principal que justifica la fundació: TicSalut no s'hauria de limitar a presentar experiències o a facilitar la comercialització de productes de grans empreses.
