06 d’octubre 2008

Vejam si aquest cop, sí !

Fa anys que pensava i deia que BCN no tenia cap possibilitat d'acollir una agència europea fins que els nous Estats membres tinguèssin el seu "cupo".


Potser ara és diferent: es tracta de culminar l'anomenat "procés de Barcelona", els francesos mostrarien poc esperit d'obertura europea si insistissin en Marsella, la Unió potser no s'atrevirà a situar-la a Malta, per qüestions operatives, o, encara més fort, a Tunísia: som molt solidaris però potser no tant com això ...

La web de la proposta, aquí ( PB/UpMED )

I la web del ja existent Institut Europeu de la Mediterrània

¿Nadie va a reaccionar ? ... AMÉN !

Comentant la crisi financera en la que estem, molts diuen que ja se sabia que aquestes pràctiques de les subprime no eren massa segures. I ningú deia rés ...
Ara, amb el show del president del CGPJ, ha passat una mica el mateix: mireu l'article del Santos Julià, d'ahir dia 5, a El País.


Es pregunta:
Tanta violencia ejercida contra la Constitución ...
Tanto pacto por la Justícia ...
Tanta dejación del Parlamento ...
Tanta desvergüenza de diputados y diputadas ...
Tanto desprecio a la opinión que asiste atónita a la rendición de la clase judicial ...
sin nadie que levante una voz contra esta farsa, para luego venir a escuchar misa en la iglesia de Santa Bárbara ...

Nadie va a reaccionar ?

La resposta li havia donat, el dia abans, dia 4, també a El País, el clarivident el ROTO:

Y, avui mateix, Almudena Grandes insisteix a El País en "la actitud babeante, la cerviz humillada ante la púrpura del Rouco ... "

05 d’octubre 2008

Venen temps de pors ?

... probablement !
Per aixó em preocupen tant les maniobres dels qui se'n aprofiten. En comptes de promoure la consciència, els anàlisis rigorosos, la comprensió dels problemes, la transparència, les actituds cooperatives i solidàries, la feina ben feta, eficaç i eficient, ... hi ha esglesies, partits, organitzacions que viuen de les pors i volen crèixer mantenint la pobresa d'esperit de fidels i clients .

Tres articles endarrerits sobre el tema:
- el de Fernando Vallespín a El País del 24.09.2008, que desitja, malgrat els núvols que retrata, "un cierto optimismo ilustrado en la capacidad de la humanidad para reinventarse a sí misma y afrontar de una vez los nuevos desafíos de la era global" ...

- el de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia del 22.09.2008, sobre la por com a cost del progrès. Comentant la "perplexitat" dels catalans, diu que "es la antesala del miedo: uno siente miedo cuando se ha perdido ... quizás el político debería ahora situarse en la tesitura del psicólogo o el psiquiatra. Acompañar a los miedosos, apaciguar a los decepcionados, estimular a los alicaídos ... no contribuir a la histeria, calmar los ánimos, serenar."



- i el de la Pilar Rahola, a La Vanguardia del 17.09.2008, sobre el desconcert. "La crisis económica sitúa al ciudadano ante su peor pesadilla, y el miedo y el desconcierto no son amigos de la tolerancia ..." Cal, doncs, diu la Rahola, parlar (ella ho centra en el prpblema de la immigració, lligat a la crisi social).


I jo aprofito per treure del calaix el llibre d'Alain MINC (del 1993), "Le nouveau Moyen Age", que ha resultat clarivident i premonitori, malauradament:

04 d’octubre 2008

M'haig d'aprimar, sí, ja ho sé ...

... i de fet, he rebaixat 5 quilos les darreres setmanes.
La Montse em fa caminar, vaig més en bici, sopo fruita ... però l'objectiu és encara lluny.
La meva germana Gloria m'envia imatges estimulants ...


... però amb en Joan, de vegades, segueixo passant-me !

Un que sí sembla saber "navegar" !

El nou president del Consell General del Poder Judicil, Carlos Dívar, es va estrenar en el càrrec el passat 29 de setembre amb una missa de "apertura de tribunales" (!) dita pel seu amic Rouco Varela.

Cal llegir el seu perfil a El País del diumenge 28, i quedar-se amb alguns apunts del periodista:

- no tiene enemigos ...

- su discreción es paradigmática, y periodistas que le conocen desde hace casi 30 años no recuerdan que en ese tiempo les haya proporcionado una sola noticia ...

- no pertenece a ninguna asociación judicial, aunque sus profundas convicciones religiosas y su pensamiento cristiano más tradicional, le sitúan ideológicamente más próximo a los postulados del PP, que a los del PSOE ...

- su trato es extremadamente afable y huye de los problemas como del mismísimo diablo. Que nadie espere que Dívar meta a alguien en un problema ... ni tampoco espere que lo resuelva ...

- vive de forma exacerbada la religión, peregrina asiduamente a Tierra Santa y a su regreso reparte rosarios de madera entre los funcionarios. Ha dado conferencias acerca del "testimonio cristiano en la vida pública" en el Arzobispado de Madrid y en la página web de la Hermandad del Valle de los Caídos ...

Efectivament, és probable que navegui millor que el Francesc José Maria, massa tancat en voler resoldre els problemes de l'ICS !

Serà massa toba la Geli ?

... o massa "tancat" el Francesc José Maria ?

Durant els mesos en què vaig tractar amb ell quan era al CHC, no em va donar pas la impressió de ser massa radical, més aviat al contrari.


Potser la qüestió és que els governants volen bons "navegants", més oberts: gent hàbil en esquivar discretament els problemes, més que massa compromesos en buscar solucions !


L'article de El País d'avui (X)

21 de setembre 2008

Caminar per fer front a l'Alzheimer ...

... i "de pas", fer salut !

Estirat per la Montse, que m'estima molt, ens hem apuntat a aquesta simpàtica idea, convençuts de què, a mig camí, tornariem cap a casa: anunciaven 15 quilòmetres !

Però enmig de tanta gent (1.200, ha dit l'alcalde ...), de grans, petits, iaies (moltes), veterans i novells, grassos i prims, ... ens hem deixat portar, hem anat segellant els controls, i hem fet tot el recorregut ! Redescobrint llocs dels voltants de Mataró oblidats de fa 30 anys, quan hi anàvem pels casaments d'amics ! (nosaltres, a Sant Simò)

A Santa Rita un antic amic mossén i mestre, ens ha ensenyat els nous vitralls de l'ermita, sense saber massa a què venia tanta gent (ell hi era per dir la missa als benestants de les torres properes ... )


Organització impecable, plena de voluntaris (pel futur !), amb aigua, bocates, samarretes (XL, encara, per a mi ...), consells, orientacions ...

La vista des del Turò de l'Onofre:

Petit comentari/proposició: potser hauria estat bé publicitar una mica més les activitats dels promotors, i, sobretot, afegir links a la web de l'esdeveniment.

14 de setembre 2008

Rentrée amb sentiment d'impotència

... després de veure l'espectacle de la visita del màxim dirigent de l'esglèsia catòlica a França. El Sarkozy diu que la laïcitat ha de ser oberta, el "Papa" alerta els joves del risc de volguer saber massa coses, ... i reuneixen a París i a Lourdes centenars de milers de persones, de ministres, utilitzant tota la màquina mediàtica disponible, amb la cirereta de la Bruni inclosa;

... després de continuar seguint els debats sobre el finançament, que sembla més una picabaralla entre gitanos que un debat ordenat entre dirigents polítics treballant en un marc de referents clars i explicant pedagògicament les seves posicions: què i perquè de la cohesió econòmica i social, què i com de la solidaritat interegional, models possibles, ... ;

... després de constatar, un cop més, com explica la Rahola, el fàstic que fa aquest gremialisme pervers dels adminisradors de la (nostra ?) justícia ... ;

... i sobretot, després del sentiment de que no hi ha massa forces vives que lluitin efectivament contra totes aquestes derives.

Excuseu, necessitava dir-ho !

Petit reconeixement a "les contres" de La Vanguardia ...


... que cada dia llegim prenent el café.

La contra de La Vanguardia de l'1 de setembre recull algunes idees clares i directes de Peter Watson
- sobre l'experimentació que ens porta a la ciència i ens allibera de la superstició,
- sobre la política de les élits (que tenen polítiques per no deixar de ser-ho !),
- sobre el periodisme i la tele (canviar periodistes per humoristes i després per payassos ... l'espectacle continu ens torna frívols, superficials, conformats, dominables amb unes quantes gràcies al dia ... )

Val la pena guardar-la penjada aquí !
(cliqueu-hi a sobre per llegir-la !)

13 de setembre 2008

Encara més sobre la formació professional

La perspectiva és propera, sembla: l'acreditació de les competències professionals, adquirides de manera no-formal o informal, pel curs 2009/2010. Tot i que ja hi ha mecanismes d'aquest tipus a Catalunya (no sé a Espanya ...), és evident que cal una política molt més decidida i promoguda de manera molt més efectiva, com fan els nostres socis europeus més innovadors.

Des de 1995, la Comissió ho predica. Jo hi vaig contribuir directament, durant 3 anys. I ara el nou CEDEFOP, dirigit per l'amiga Aviana Bulgarelli, publica un balanç interessant de la situació a Europa, coordinat per l'original noruec Jens Bjornavold.

Aprofitant l'inici de curs, el Ministeri espanyol (MEPSYD, Ministerio de Educación, Política Social y Deporte !) presenta i valora les dades de l'Informe de la OCDE.



El País fa un article sobre la futura acreditació de competències.


La Vanguardia recull les informacions el dia 10, però les valora d'una manera molt més crítica. I aprofita per explicar l'iniciativa (interessant, necessària) d'establir zones educatives per integrar problemàtiques i coordinar i racionalitzar recursos. CiU i els sindicats, naturalment, hi estan en contra ...








I, el mateix dia 3, a TV3, el Pellicer fa una elegant baixada per situar-se tot ell davant de la gran pantalla mural, i dedica uns quants segons (20, 25 ?), a comentar les 4 o 5 grans xifres tòpiques sobre el tema.

Cap anàlisi, cap explicació. Cal anar de pressa, perquè tota Catalunya està sobresaltada: el Barça i el Guardiola han decidit disputar la semifinal de la Copa Catalunya amb jugadors del tercera o juvenils ...

12 de setembre 2008

Transparència municipal

A finals d'agost, el CAPGROS digital publicava aquesta notícia:

L'Informe sobre Transparència dels Ajuntaments havia estat presentat un mes abans, el 28 de juliol (!?) a Madrid.
Mirant una mica per sobre la metodologia de l'Informe, queden en l'aire algunes qüestions i el rigor general dels procediments emprats. Per tant, cal ser prudent en les conclusions (recordo tot el tinglado d'interessos dels TOP'20 hospitalaris …).

Quant a Mataró, és simptomàtic que els aspectes positius siguin els de imatge general, i els negatius els relacionats amb temes concrets i delicats: econòmics-financers, urbanisme i obres públiques, contractacions, … Insisteixo, caldria mirar les coses amb més precisió i rigor.

M'ha interessat de la notícia el conèixer l'existència de TI-Espanya, i val la pena navegar una mica per la seva web.

Unes primeres notes:
- el qui sembla apadrinar l'organització, és el conegut Antonio Garrigues Walker, mitjançant la Fundació Ortega y Gasset.
- malgrat les seves finalitats, la web de TI-Espanya no és massa transparent: no hi ha pràcticament cap informació, sembla, sobre la pròpia organització (només el Comité Ejecutivo, amb noms però sense cap referència professional … ).
- es nota un cert tufillo "madrileny", amb l'estil de redacció de les notícies i una certa obsessió per les fotos;
- la simplicitat de la web espanyola contrasta, per exemple, amb la claredat i rigor de la web de TI-France, o, fins i tot amb la modernitat de la web de TI-Grècia (en grec, de moment …)
- sense ser un exemple a seguir, TI-Itàlia té algunes seccions regionals (aquí podríem fer la secció catalana …)

Es evident que caldrà tenir en compte aquesta organització i les seves activitats en el projecte de Sindicat de Ciutadans. Algunes reflexions:
- el Sindicat hauria de ser àmpliament participat, mentre que, sembla, els "capítols" de TI els composen algunes desenes d'experts;
- TI té una principal motivació en la lluita contra la corrupció, mentre que el Sindicat hauria de vetllar per la governança en sentit ampli, tot i que la incompetència o la mala gestió també podria qualificar-se de corrupció: penso en una carta al Director del País, que ja vaig anotar aquí parlant de l'indomable ministra Alvarez el 20.12.2007 ...
- caldrà estudiar els seus principis d'intervenció,
- . . .

A seguir . . .

Predicant el Sindicat de Ciutadans ...

... a TV Mataró, el 26 d'agost, convidat, gentilment, com sempre, pel Manuel Roca i Cuadrada.
Content de poder explicar-ho a televisió. Vàrem parlar força del perquè, però potser no va quedar massa clar el què i el com.
Però la idea va.
Tant de bo ara, després de vacances, pugui seguir amb els contactes per veure si la idea qualla i podem constituir un petit nucli promotor: interessats, truqueu-me !.

Per si no sabeu de què va, mireu la carpeta corresponent, aquí a l'esquerra !

Una petita aventura d'estiu ...

... al Loira, a Orleans.
La meva germana feia una festa amb la seva companya (juntes, 100, la centaine !), i varen organitzar una baixada pel Loira (uns 14 km) amb una dotzena de kayaks.



La Montse no va poder venir, i a mi em va tocar de parella una simpàtica, dinàmica (i xerraire !) esportista. Amb la meva experiència i la seva empenta, hauríem d'haver arribat gairebé els primers.

Doncs, no: en aquest riu tan plàcid, vàrem bolcar a sota del principal pont d'Orleans, on hi havia uns remolins forts ! Sense una bona direcció coordinada (dos gallets massa experts ...), el kayak tipus banyera, amb tot el meu pes al davant, va picar de morro i una ona gegantina, gairebé d'un metre, em va passar per sobre i va omplir tot el kayak d'aigua.



Quin ridícul ... i sort dels salvavides.

Conclusió, compte amb les aventures, cal respectar sempre l'aigua !

A BXL, per "faire le point" ...

Escapada ràpida, en un petit hotelet prop de Montgomery, amb una vaca a l'entrada. Recorda la "parada" a Brussel·les, l'estiu del 2003, de la simpàtica i original iniciativa cow-parade. La Montse va sortir aleshores a El Periodico amb la vaca plena de "moules" !
(A Barcelona es va fer a la tardor del 2005, a Madrid serà, sembla, entre gener i març 2009 !)

Però anant al grà, vàrem veure vells amics de la Montse i meus, amb dinar al Berlaymont inclós (amb el Rafa Valls, el Jordi Ayet, el Denis Genton, ...),

i dues idees fortes, que no necessiten massa comentaris:
- trigarem una o dues dècades a pair l'ampliació ...
- i que la majoria de funcionaris pensen en la jubilació (tots, no només els que ja hi són a prop !)
Preocupant, però comprensible ...

05 de setembre 2008

Fa dies que no penjo rés ...

... estic enfeinat amb un Informe per a la Diputació ...
Quan pugui, haig d'anotar:
- la visita a BXL i la trobada amb amics funcionaris,
- la festa de la meva germana a Orleans i l'aventura del kayak al Loira
- l'entrevista a TV Mataró per parlar del sindicat de ciutadans,
- alguns articles a La Vanguardia
- la trobada de la (curiosa) secció espanyola de Transparency International,
que publica un Informe sobre Transparència municipal a Espanya ...
- el front comú (família, amics, metges, coneguts, ...) per forçar-me a aprimar-me
- la decisió sobre el MULTIPLA,
- uns comentaris sobre el Pla de Salut,
- la
notícia (que pot fer història) sobre noves possibilitats d'acreditació/reconeixement de competències professionals (jo ho predicava des de la Comissió a finals dels '90 !)
- ...
De seguida que pugui !