Fa anys que pensava i deia que BCN no tenia cap possibilitat d'acollir una agència europea fins que els nous Estats membres tinguèssin el seu "cupo".
Fa anys que pensava i deia que BCN no tenia cap possibilitat d'acollir una agència europea fins que els nous Estats membres tinguèssin el seu "cupo".
Comentant la crisi financera en la que estem, molts diuen que ja se sabia que aquestes pràctiques de les subprime no eren massa segures. I ningú deia rés ...
... probablement !
sobre la por com a cost del progrès. Comentant la "perplexitat" dels catalans, diu que "es la antesala del miedo: uno siente miedo cuando se ha perdido ... quizás el político debería ahora situarse en la tesitura del psicólogo o el psiquiatra. Acompañar a los miedosos, apaciguar a los decepcionados, estimular a los alicaídos ... no contribuir a la histeria, calmar los ánimos, serenar."
sobre el desconcert. "La crisis económica sitúa al ciudadano ante su peor pesadilla, y el miedo y el desconcierto no son amigos de la tolerancia ..." Cal, doncs, diu la Rahola, parlar (ella ho centra en el prpblema de la immigració, lligat a la crisi social).
El nou president del Consell General del Poder Judicil, Carlos Dívar, es va estrenar en el càrrec el passat 29 de setembre amb una missa de "apertura de tribunales" (!) dita pel seu amic Rouco Varela.
... i "de pas", fer salut !


La perspectiva és propera, sembla: l'acreditació de les competències professionals, adquirides de manera no-formal o informal, pel curs 2009/2010. Tot i que ja hi ha mecanismes d'aquest tipus a Catalunya (no sé a Espanya ...), és evident que cal una política molt més decidida i promoguda de manera molt més efectiva, com fan els nostres socis europeus més innovadors.Aprofitant l'inici de curs, el Ministeri espanyol (MEPSYD, Ministerio de Educación, Política Social y Deporte !) presenta i valora les dades de l'Informe de la OCDE. 
El País fa un article sobre la futura acreditació de competències.
La Vanguardia recull les informacions el dia 10, però les valora d'una manera molt més crítica. I aprofita per explicar l'iniciativa (interessant, necessària) d'establir zones educatives per integrar problemàtiques i coordinar i racionalitzar recursos. CiU i els sindicats, naturalment, hi estan en contra ...
I, el mateix dia 3, a TV3, el Pellicer fa una elegant baixada per situar-se tot ell davant de la gran pantalla mural, i dedica uns quants segons (20, 25 ?), a comentar les 4 o 5 grans xifres tòpiques sobre el tema.
Cap anàlisi, cap explicació. Cal anar de pressa, perquè tota Catalunya està sobresaltada: el Barça i el Guardiola han decidit disputar la semifinal de la Copa Catalunya amb jugadors del tercera o juvenils ...
A finals d'agost, el CAPGROS digital publicava aquesta notícia:

Doncs, no: en aquest riu tan plàcid, vàrem bolcar a sota del principal pont d'Orleans, on hi havia uns remolins forts ! Sense una bona direcció coordinada (dos gallets massa experts ...), el kayak tipus banyera, amb tot el meu pes al davant, va picar de morro i una ona gegantina, gairebé d'un metre, em va passar per sobre i va omplir tot el kayak d'aigua.