Fa uns dies vaig suplicar a la Fundació Hospital que em donessin un exemplar del pompós llibre sobre l'Hospital de S Jaume i Sta Magdalena, argumentant els meus anys de colaboració activa i voluntària al Patronat de la Fundació. El vaig obtenir, l'he llegit, i ahir divendres vaig anar a la presentació a Can Palauet.
Hi ha algunes qüestions que caldria aclarir: qui vol aprofitar-se de tota l'operació "375 anys", per exemple, perquè no hi ha implicats els governants locals i professionals dels últims 40 anys ... El Manel Cusachs està acabant un llibre més rigorós i exhaustiu, sembla, que sortirà l'abril de 2020.
No sóc historiador: els meus comentaris es deriven de la lectura del llibre, i de la meva experiència de 3 anys com a membre del Patronat de la Fundació Hospital, entre gener de 2016 i març de 2019, en què vaig renunciar per desavinences amb la direcció de la Fundació i la poca utilitat del Patronat.
Hi ha dues qüestions que em preocupen: perquè es fa pivotar la història hospitalària local sobre la cessió d'unes cases per atendre pobres, que fa Mn Jaume Sala en el seu testament de 1644 ?, i perquè es magnifica tant el gest de Mn Jaume Sala ?.
Llegint dos capítols anònims del llibre (sobre l'assistencialitat medieval, p.19/31, i sobre Mossèn Jaume Sala, p.32/37), els meus comentaris són aquests:
1/ La història hospitalària de Mataró comença, de fet, el 1483. El govern municipal d'aleshores, molt actiu sembla, en les iniciatives de salut pública (fams, epidèmies, morberia, ...) construeix el primer hospital de la ciutat on ara hi ha l'Ajuntament, a la Riera, i l'anomena Hospital de Santa Magdalena.
El 1740, gairebé 100 anys després del llegat del 1644, s'inicien les obres del que serà l'Hospital de S Jaume i Sta Magdalena. Aquest segón hospital funcionarà com a tal fins el 1999, en que es traslladen els serveis al nou Hospital del Consorci Sanitari del Maresme. Gairebé 260 anys com a Hospital, no els 375. Després, l'Ajuntament va decidir que la Fundació Hospital continués com a administradora del vell edifici i d'altres locals i propietats, i realitzant activitats en l'àmbit socio-sanitari.
Les fites, segons el llibre, serien aquestes:
Per tant, posar tant d'ènfasi en el fet, en el gest, de 1644, és sospitós, i em fa pensar en altres finalitats.
2/ Qui era Mn Jaume Sala ? Fill d'un financer exportador de vins. Seguint "el mateix patró de la burgesia local que va fer gran la nostra ciutat", diu l'autor anònim del capítol sobre el llegat del "fundador", Mn Sala es dedicà activament als negocis i a les activitats financeres (participant intensament en nombroses operacions de crèdit als municipis veïns), i a la negociació i comercialització de vi, per via marítima.
Vivia en una casa de dos cossos, celler i horts (prou sumptuosa, diu l'historiador), al carrer anomenat avui de l'Hospital, i que va llegar a la ciutat "per remei i repòs de la seva ànima i dels seus pares i germans". Per si no fos suficient, va encarregar fer dues pintures dels sants (en una hi figura ell pregant ... p.32), i "fundà una missa perpètua quotidiana en sufragi d'ell i dels seus pares i germans ... i una llàntia davant l'altar major, que havia de cremar perpètuament ... i que havien de pagar els administradors de l'Hospital o els jurats de la vila" (p. 34).
En el seu testament, diu també que "vull y man" que la seva sepultura sia feta dins l'església de Sta Maria, sota l'orgue, i que li "sien fetes dir i celebrar mil misses resades, tot lo possible en altars privilegiats ..."
La meva impressió personal és que va llegar les 2 cases per a hospital de pobres sans y malalts, i va manar fundar milers de misses per a la seva ànima i les dels seus pares i germans (que pagarien els administradors o la ciutat), perquè estava molt inquiet, neguitós, preocupat ... pel què li podria reservar (el seu deu) en l'altre vida (pel seu comportament) ...
La pregunta que em faig és aquesta: perquè es magnifica tan el seu gest ? Potser perquè a Mataró hi ha molts missaires ... ?
En el darrer capítol històric del llibre, es diu que "la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i l'Hospital de Mataró vetllen per mantenir viu l'esperit de mossèn Sala" (p.94) ... Amén ?
_____________________
Aquesta iniciativa i el contingut del llibre confirmen les meves diferències amb els responsables del Patronat, especialment amb el seu director/gerent. Després de més de 3 anys com a membre actiu, vaig presentar la meva renúncia a l'Alcalde, el març de 2019.
Podeu veure la meva justificació [aquí].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada