20 de setembre 2014

Els darrers estertors (raneres) del Colegi/Associació ?

Després de molts anys de silenci, de nulitat propositiva envers les Comissions, d'aguantar un barret sense cap idea positiva, ara, el 16.09.2014, el vicepresident de l'Associació responsable de les Comissions, comunica als presidents de Comissions Tècniques, que les Juntes del COEIC/AEIC, a proposta de la Comissió de Noves Iniciatives, reflexionin sobre els "reptes i oportunitats de l'enginyeria industrial catalana davant l'estat propi".

Diu en el seu mail que "dins de l’actual context sòcio-polític actual, les juntes del COEIC/AEIC, a proposta de la Comissió de Noves Iniciatives, han considerat que es convenient, per seguir essent un colectiu referent, aportar un anàlisi dels reptes i les oportunitats que suposaria l’Estat Propi, des de la nostra perspectiva professional. En aquest context es solicita a les Comissions, i fonamentalment a les Comissions Tècniques, la preparació de presentacions generals referides als reptes i les oportunitats que, en el seu àmbit professional pot suposar l’Estat Propi, tractant de promoure la participació global de la Comissió i la diversitat d’opinions."

Vaig reaccionar de seguida amb un mail als meus companys de la Comissió d'enginyers a les Administracions Públiques, dient que havia "trobat simpàtica la proposta de la Comissió de Noves Iniciatives acceptada per les Juntes", però que, de tota manera "suggeria que, abans de començar, abans de decidir els treballs a realitzar, cada Comissió fes una votació per consultar la opinió dels companys de la Comissió, amb una pregunta com ara aquesta: "Creus, sincerament, que és molt probable que abans de 5 anys Catalunya tingui Estat propi ?" SI o NO ?

I deia que "si els Sis son majoritaris a la Comissió, endavant. però que si guanyen els escèptics, millor buscar altres iniciatives".

Acabava el mail dient que "com que jo penso que, malauradament, no el tindrem, probablement seria més útil, per ser referents professionals davant la nostra societat, fer un acte de coratge, de sinceritat, de rigor i de professionalitat, i realitzar, colectivament, una avaluació seriosa de tot el què s'ha fet fins ara, des de l'estiu de 2011 (no al pacte fiscal ...), per millorar la situació dels catalans i canviar radicalment la desgraciada articulació/encaix amb España.

"Experts com hauríem de ser en planificació estratègica, em sembla que hi han prou elements per concloure que, durant aquests anys, els nostres líders polítics ens han estat marejant amb l'ambigüitat del dret a decidir, amb una consulta que ara diuen que no és vinculant ... i que tothom sabia que no es faria."

"I ara unes eleccions plebiscitàries ? El què cal és buscar estratègies que permetin enfortir, efectivament, la nostra capacitat de plantar cara a "Madrid". Ja hem plorat prou, tenim totes les raons, si, i ganes no ens en falten: necessitem inteligència estratègica, claredat, transparència, no somnis utòpics de quan érem infants ... Excuseu la meva reacció, però n'estic una mica tip ... i fart de com ens tracten des d'España !"

Només un company, de moment, ha reaccionat al meu mail, dient que li semblen "encertades, en termes generals", les meves reflexions.

Aprofito per penjar un article pertinent de l'Ignasi Guardans.