Després de formatejar les notes de guerra del meu pare (vegeu nota anterior del 7 d'agost), volia tornar a l'escenari dels fets. Hi haviem estat diverses vegades, però sense la consciència que les notes del pare m'han aportat. Aquesta escapada m'ha permès lligar les notes, les fotos de l'època i la realitat d'avui. Ens va ploure tot el dia, per fer més realista la retrobada.
Tret d'algunes plaques commemoratives, no hi ha pràcticament rés a Camprodon ni a Prats de Molló que expliqui els fets i en faci la pedagogia necessària. Només en un racó d'una antiga fàbrica d'Arles varem trobar una petita sala amb fotos. I a Camprodon, un gran casalot on l'Alejandro, fill del taxista Cuadrado, ha recollit gran quantitat d'objectes de [la retirada]. Davant la indiferència municipal, obre i tanca quan pot: hi haurem de tornar per entrar-hi. Mentrestant, per les finestres i per internet n'he pogut fer un primer tast.
Sortosament, el Patrick Lluís, que porta la llibreria d'ocasió de Can Gironella, ens va explicar la situació, ens va facilitar documents i fotos, i les bones perspectives amb el nou alcalde. El primer que haurien de fer, canviar el personal de l'oficina de turisme. Potser el decideixen des de París i sembla que encara no coneix la història dels llocs.
Penjo les noves fotos per les notes del pare. Son fotos dels llocs concrets on ell va estar: l'entrada a Prats de Molló, els carrers del poble per on buscaven menjar, els senegalesos que els vigilaven, i el tronc per on es va escapar.
Curiosament, xoco amb el meu admirat Vauban. Després de la lectura de VICTUS (nota), aquest enginyer militar em queia simpàtic. A Prats, on hi va fer un magnífic fort (Lagarde), hi han hagut campanyes en contra del seu reconeixement per la Unesco ! El llibre promogut pel Patrick Lluis i unes webs ho expliquen abastament. Un castell molt ben restaurat ... per controlar el poble, com passa sovint ! Catedrals per manipular els esperits, fortificacions per controlar els cossos. Les armes dels poderosos son infinites !
A Prats varem estar en un petit apartament de la Maison dels Baxter, simpàtics i acollidors propietaris anglesos que han respectat el fervor sardanista de l'antic propietari.
A Arles de/sur Tec varem descobrir uns tallers artesanals en una antiga fàbrica tèxtil, moguda, a l'origen, per un molí d'aigua. Un sofisticat embarrat movia una quarantena d'antics telers ara plens de pols, i que encara mostren tota la seva complexitat mecànica i els seus sofisticats mecanismes de programació.
I els treballs del Simon Marill, forgeron sculpteur, que ha fet una libèlula gegant, com la petita de canya que tenim a l'Escala, però de ferro, que deu pesar 50 kilos, i que es mou fàcilment, gràcilment, en una delicat equilibri.
Tret d'algunes plaques commemoratives, no hi ha pràcticament rés a Camprodon ni a Prats de Molló que expliqui els fets i en faci la pedagogia necessària. Només en un racó d'una antiga fàbrica d'Arles varem trobar una petita sala amb fotos. I a Camprodon, un gran casalot on l'Alejandro, fill del taxista Cuadrado, ha recollit gran quantitat d'objectes de [la retirada]. Davant la indiferència municipal, obre i tanca quan pot: hi haurem de tornar per entrar-hi. Mentrestant, per les finestres i per internet n'he pogut fer un primer tast.
Sortosament, el Patrick Lluís, que porta la llibreria d'ocasió de Can Gironella, ens va explicar la situació, ens va facilitar documents i fotos, i les bones perspectives amb el nou alcalde. El primer que haurien de fer, canviar el personal de l'oficina de turisme. Potser el decideixen des de París i sembla que encara no coneix la història dels llocs.
Penjo les noves fotos per les notes del pare. Son fotos dels llocs concrets on ell va estar: l'entrada a Prats de Molló, els carrers del poble per on buscaven menjar, els senegalesos que els vigilaven, i el tronc per on es va escapar.
Curiosament, xoco amb el meu admirat Vauban. Després de la lectura de VICTUS (nota), aquest enginyer militar em queia simpàtic. A Prats, on hi va fer un magnífic fort (Lagarde), hi han hagut campanyes en contra del seu reconeixement per la Unesco ! El llibre promogut pel Patrick Lluis i unes webs ho expliquen abastament. Un castell molt ben restaurat ... per controlar el poble, com passa sovint ! Catedrals per manipular els esperits, fortificacions per controlar els cossos. Les armes dels poderosos son infinites !
A Prats varem estar en un petit apartament de la Maison dels Baxter, simpàtics i acollidors propietaris anglesos que han respectat el fervor sardanista de l'antic propietari.
A Arles de/sur Tec varem descobrir uns tallers artesanals en una antiga fàbrica tèxtil, moguda, a l'origen, per un molí d'aigua. Un sofisticat embarrat movia una quarantena d'antics telers ara plens de pols, i que encara mostren tota la seva complexitat mecànica i els seus sofisticats mecanismes de programació.
I els treballs del Simon Marill, forgeron sculpteur, que ha fet una libèlula gegant, com la petita de canya que tenim a l'Escala, però de ferro, que deu pesar 50 kilos, i que es mou fàcilment, gràcilment, en una delicat equilibri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada