30 de març 2014

Sindicalisme, història i present

L'Ajuntament de Mataró va atorgar la medalla de la Ciutat a la UGT.

Va ser un acte senzill, amb homilia de l'historiador Ramon Salicrú: un relat documentat, amb moltes dates, llocs, i noms, i amb els fets més rellevants de la reacció obrera a la crítica situació social i econòmica. Idea mataronina per un projecte català i español.

L'estiu de 1887 al Centre Obrer de Mataró diferents societats obreres vinculades als socialistes de la ciutat i als seus simpatitzants, van proposar convocar un congrés nacional de totes les organitzacions de treballadors. La iniciativa es va concretar mesos més tard, en una reunió de representants d'arreu d'Espanya al carrer Tallers de Barcelona. La proposta es va fer realitat un any més tard, l'agost del 1888, amb la fundació de la UGT, la Unió General de Treballadors, sota l'orientació de l'ideari socialista. El 2013 va fer 125 anys. Ara, 7 mesos després, l'Ajuntament li entrega la medalla de la Ciutat.

Malauradament, curiosament, algunes de les circumstàncies dramàtiques que expliquen l'iniciativa sindical de finals del 1800 (la pobresa extrema, l'explotació intensiva, l'exclusió i marginació ...), sembla que tornen a aparèixer amb força en aquests inicis de nou segle ...

Tant l'alcalde Mora, com José Luís Álvarez, el màxim dirigent de la UGT catalana des de fa 23 anys, varen insistir en la problemàtica deguda a la crisi i a la creixent globalització descontrolada, i en la creixent fractura social. I varen recordar, també, als joves i a tothom, d'on venim: el benestar s'ha hagut de treballar molt i, sobretot, reivindicar, lluitar, proposar, defensar ... colectivament. I la necessitat de seguir lluitant pels interessos de tots, va dir l'alcalde, no només dels treballadors ...

De les actituds, voluntats, compromisos, militància, dels instruments d'actuació, gairebé cap anàlisi. I això que estem en un moments de crisi socio-econòmica greu, però em sembla que encara és més greu la feblesa dels valors, ideologies i projectes progressistes, la manca de capacitats per la cooperació i l'acció colectiva. Què diuen els indicadors sobre militància i acció sindical ?

Gairebé l'única referència als instruments la va fer el secretari general de la UGT al Maresme, Lluís Torrents, que va senyalar com a fets recents més rellevants, al Maresme, que la UGT hagi guanyat, les eleccions sindicals al TecnoCampus i a Aigües de Mataró ... . Recorda, potser, en l'àmbit sindical, la lògica burocràtica dels aparells dels partits.

M'hagués agradat sentir anàlisis sobre el moviment sindical i els seus instruments: recordar els orígens, però, sobretot, projectar vies de futur. Patim els problemes, no sé si tenim els objectius, les estratègies clares i els instruments necessaris per canviar radicalment la dinàmica individualista i competitiva dominant.

Metodològicament, la lectura del Ramon em va semblar poc efectiva. Transmetre llegint un gran paquet de fets, dates, dades, noms, llocs ... no em sembla la via més efectiva de comunicació. Hagués estat millor distribuir un parell de folis amb tota la informació, per guardar-la, i sentir en directe les reflexions, interpretacions, o consideracions més significatives. Fa dècades que ho repeteixo, sobretot des de l'experiència a la Comissió. El sentit de reunir-se és intercanviar idees i reflexions, no rebre passivament informació. Per rebre, millor assegut davant d'un document amb un llapis per subratllar i prendre notes ...

Com a anècdota sentimental: varem coincidir a la sala tres vells reconstructors de la UGT, després dels anys grisos del franquisme. El 1976, als serveis tècnics de la UGT catalana, uns quants mataronins varem donar suport tècnic, jurídic i econòmic als sindicalistes, a les seccions sindicals i comitès d'empresa: el Joan Ametller, el Manel Mas, l'Arcadi Vilert, el Javier Casciaro i jo mateix. I, pecant d'immodèstia, i perque els historiadors locals potser no ho recorden, deixeu-me dir que jo n'era el cap, i que era membre del secretariat nacional del sindicat català, i que una setmana al mes anava a Madrid a donar suport tècnic directe, sobre condicions de treball, al Joaquín Almúnia, mà dreta del Nicolás Redondo, màxim dirigent de la UGT española.


Al saló de plens, amb l'Emili Ferrer (economista) i l'Arcadi Vilert (expert aleshores en qüestions de salut en el treball !)

Adjunto uns links:
  • sobre l'acte, a la web de l'Ajuntament, al facebook de la UGT, al totmataró, i al CapGros;
  • a un document, antic, del Ramon sobre la història de la UGT, publicat en els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i accessible al Raco, una web de Revistes catalanes amb accés obert ...
  • un link a l'acte de celebració d'ara fa un any, on vaig explicar algunes coses del meu treball a la UGT;
  • un link a una nota sobre un article de l'Ignacio Sotelo, de 2010, sobre present i futur del sindicalisme.



1 comentari:

Pep MOLSOSA ha dit...

Jordi Picazo m'envia un comentari a la nota amb referències personals a Ramon Salicrú i a activitats de la UGT durant els anys de reacció republicana a l'aixecament feixista del 36.
No m'han semblat pertinents, i per això no el publico.
Respecte de la UGT, insinua pràctiques de corrupció, dient que els sindicats cobren un percentatge sobre les indemnitzacions que cobren els treballadors acomiadats en els ERE.