11 d’abril 2013

Tot el què m'han trobat ...

Dilluns a la tarda vaig anar a urgències a l'Hospital. De fet, no hi vaig anar: m'hi va portar en Joan (gràcies !).

I va ser una mica almodovarià, per filmar-ho, sí.

Feia 10 o 15 dies que tenia sensació de mal al pit i al braç esquerra. Símptomes de mals dolents,
però no tan forts per preocupar-me o per prendre nitroglicerina. Pensava que ja em passaria. I que en parlaria a la (Dra) Maria Bartolomé, dilluns 15.

Però la Montse que tenia hora amb ella aquest dilluns 8, li ho va explicar a la Bartolomé, i la Maria li va suggerir que anés a urgències. Jo era a BCN reunit i dinant amb els antics de la UE, i li vaig dir que potser dimarts al matí després de fer la Declaració amb la Roser.

En Joan, arribat de Roma, em truca per dir que ja són aquí, que com estem, i jo li explico que estic a casa, que tinc una mica de dolor, i que potser l'endemà aniré a l'Hospital. En Joan es quadra, i em diu que hi vagi de seguida. Com que jo relativitzo, al cap de 10 minuts (potser 8 ...), es presenta davant de casa amb el cotxe i em porta cap a urgències (gràcies).

Tots dos ben macos. Només arribar, obtingut el paper d'entrada, en Joan truca en Pim per assabentar-lo. Entrevista de filtratge, amb el Joan al costat, bon company. Una infermera joveneta i baixeta, de llavis carnosos, em fa un electro i una anàlisi de sang. Li costa una mica trobar la vena ...

Una metgessa molt trempada, petiteta, espavilada, que semblava saber ja amb qui estava parlant (ex-president ...), m'explica, ens explica, el què estan mirant. En Joan escolta i controla. Em faran una radiografia complementària del tòrax. Seguim la ratlla vermella. Paper a la bústia, radiografia ràpida, i de retorn per la línia ara blava cap a urgències.

Em diuen d'esperar en un passadís. Aprofitem per fer el relleu: en Joan se'n va (merci encore) i ve de seguida la Montse. El cap d'urgències es presenta, molt amable, i ens instala en un box sols i tranquils. De seguida apareix el cardiòleg de guàrdia. Ja m'havia visitat fa un any i mig, uns minuts, a la Gatassa, sense gairebé mirar-me, i amb una veu fluixa i monòtona. Ara, obert, xerrant molt expressivament, transfigurat, ens dona totes les explicacions, i més.

De fet, no tinc cap problema cardíac. Tranquil, cap dels símptomes ni dels resultats de les proves no indica problemes cardiovasculars. Ja puc llançar la nitroglicerina !

Torna la metgessa petita, molt trempada i amable, i ens explica que potser hi ha un problema bronquial, doncs veu una ombra en la radiografia. Demanarà un escàner més precís. Em trucaran per programar-lo. Informe de sortida i cap a casa. Whatsapp d'agraïment al Pim: així, això és una sanitat de luxe ! que feliciti als professionals !

Dimarts a la tarda em truquen: escàner pel dijous de bon matí. Me'l fan puntuals i un ratet després la doctora, molt amable, que també escriu sense mirar el teclat, m'informa dels resultats: rés de rés, tret d'alguna petita rascadeta a la melsa que protegeix el pulmó, sense importància. El dolor potser té un orígen muscular, o potser alguna cervical que interfereix el fluxe nerviós ...

Parlo amb l'infermera de l'ambient general. Estan perdent la ilusió ... malgrat els esforços del Pim, que li reconeixen.

Insisteixo al Pim que mimi els professionals. És a Barcelona negociant. Ara no sé si podré seguir criticant els qui utilitzen influències.
Penso que, potser, com que vaig colaborar voluntàriament al Consell Rector dos anys, unes petites atencions bé me les mereixo ...

Cap a casa, content. La Montse encara més. Podré seguir fent-li companyia i donar-li suport.
Els nanos encara em necessiten: en Pere per consolidar-se, la Maria per portar a terme el projecte que té entre cames.


A l'agafar la moto, petita sorpresa. Tot el què m'han trobat: la moto en un lloc no formalment autoritzat, però que no molesta ningú. Un petit detall que ja fa anys havia intentat canviar: més pàrking per les motos. Les bicis sembla que no hi pugen a l'Hospital ...


Al país, de tota manera, la debacle continua. I caldrà negociar molt, si.

1 comentari:

jaume molsosa ha dit...

Les "tatxades" són originals? Brutal!