10 d’abril 2013

Euròcrates, encara ...


Dilluns 8 d'abril varem fer una reunió de la "delegació" de la secció espanyola de l'AIACE, l'Associació Internacional d'Antic funcionaris de les Comunitats Europees. L'ordre del dia el vaig penjar al blog d'antics de la UE que tinc "en proves" [ link ].


Temes a tractar: conveni amb el Servei Català de la Salut, participació en el Consell Català del Moviment Europeu, voluntariat, declaració de bens a l'estranger ... i les pensions !




Amb el CatSalut sembla que hi ha bones perspectives, tot i que el millor és que pugui seguir utilitzant la meva tarjeta ...

Amb el CC del Moviment Europeu, desaparegut malauradament el Lluís Maria de Puig, el Joan Colom va fer una intervenció sense massa trempera, proposant uns objectius indefinits (alguna xerrada de tant en tant ...), i amb un simple formulari de paper per inscriure'ns (que va desaparèixer de seguida ...), i una quota de 31€/any.

Un assistent rellevant va senyalar que, en 10 anys, ningú l'havia convidat a incorporar-s'hi. Va citar una carta d'un lector de La Vanguardia (8.04.2013) criticant, un cop més, els euròcrates, demanant accions en la nostra defensa. Jo no ho vaig dir res (semblava que hi havia molta pressa), però amb un president de la Comissió com el Barroso, que sembla que vol un tercer mandat (!), és molt difícil que la ciutadania comprengui bé quin és el paper de la Comissió i dels seus funcionaris.

La batalla per una Comissió motor de la construcció equilibrada de la Unió i garant del cada cop més difícil interès general europeu, fa anys que està perduda. Estem en la lògica intergovernamental ... reduïda a uns quants, pocs, Estats membres. Fa setmanes que vull escriure una nota sobre la situació de la Unió i les perspectives, però no tinc gens clares les idees. I les poques que tinc, no son bones ...

Curiosament, l'actitud del Joan (ex-vicepresident del Parlament europeu), em va semblar comparable a les dels dirigents de l'associació d'enginyers: acostumats a manar i dirigir, tenen moltes dificultats a generar dinàmiques obertes i participatives "bottom-up".
Quina llàstima, especialment ara que estem, malgrat que ningú ho sap, en l'any europeu dels ciutadans !

Amb la qüestió del voluntariat, el company Salmurri va explicar que havia participat en una reunió a Madrid per saber què fer si cal ajudar algun company desvalgut. Es tracta doncs d'un voluntariat endogàmic: quina llàstima. De retruc va sortir el tema del Team Europe (obscur ...) i de les xerrades Back to School (complexes de tramitar ...): la grisor habitual.

Amb la Declaració de bens a l'estranger, rés a afegir a la videoconferència de fa uns mesos. Confirmar que sembla que se'ns tracti com a defraudadors i que les sancions son fortíssimes, confiscatòries. El procediment és molt senzill, si ho fa un assessor amb accés telemàtic directe als servidors informàtics d'Hisenda.

Finalment, amb les pensions, el company president honorari d'AIACE, ex-sindicalista alemany, ens va tornar a explicar amb molt de detalls la petita història de "la mèthode" i les perspectives dels estira i arronsa entre Comissió, Consell, Parlament, Tribunal de Justícia. Ens retallaran segur, tot i que no sembla massa probable que ens apliquin el prelèvement del 6% ...


I amb el dinar, cop d'efecte: varem anar tots a La Camarga, al carrer d'Aribau. No varem veure micròfons ni rastre d'espies. Menu variat a 45 €/cap. Tampoc va sortir rés d'interessant. Sort de les xerrades amb els companys de taula, vells coneguts.

Impuls europeista, cap ...
malgrat el bon ambient !