18 d’abril 2013

Majó: el benestar consumista no és sostenible

Ahir dimecres 17 vaig anar a la presentació del llibre del Joan a Òmnium Cultural del carrer Argentona.
Presentació àgil, en forma de diàleg entre el Joan i el Joan Catà, tot i que no hi va haver preguntes o comentaris del públic assistent (una trentena ?).


Vaig anotar quatre idees del Joan, tant pedagògic com sempre.

La que em va agradar més és aquesta que titula la nota: el benestar consumista no és sostenible. El consum no és la font principal de la felicitat.

Llegiré el llibre per buscar els elements justificatius i aprofundir en la idea.






De tota manera, a les primeres pàgines (10 i 11), ja he llegit que el llibre "està pensat per a la gent, no per als estudiosos ... per a gent preocupada pel què passarà els propers anys i a qui costa d'orientar-se dins del desgavell actual, gent inquieta i intel·ligent que busca, sense necessitat de grans formulacions conceptuals, orientacions per comprendre ... per saber quins vents bufen i, per tant, no equivocar-se en escollir les rutes ..."

Diu el Joan que "pensar i entendre han de servir per actuar, per canviar", que és més "un home d'acció que no pas de pensament",
i que l'acció "ha de ser la consequència de l'anàlisi, la reflexió i la comprensió ...".

Al final de la xerrada, vaig comentar-li, a ell i al Catà, que el tòpic "sortir de la crisi" no és vàlid, per molt que, sobretot, els mitjans, els periodistes, però també els polítics, insisteixin dia rera dia en la idea. De tot el que veiem i constatem, de totes les dades que se'ns presenten, se'n dedueix que més que sortir d'un túnel, hem entrat ja en una nova época que serà molt diferent à èpoques passades.

Potser és aquest el sentit del títol: ja som en un altre món, el món que ve ja és aquí.
Ja estem vivint en condicions precàries, penoses, a les que ens hem d'acostumar, re-aprenent a viure i conviure.

Haurem de ser capaços de repensar el benestar i el benviure, de concebre la "felicitat", amb altres criteris, amb altres comportaments, amb altres maneres de viure i de conviure, altres maneres de treballar, de cooperar, de produir ben i d'oferir serveis ...

Quan abans deixem d'esperar la "sortida de la crisi" i ens dediquem a imaginar noves formes de resoldre el qui ha de fer què i per a qui, millor. Quines necessitats, quines prioritats, quines motivacions, quines limitacions ...

Si situem els problemes europeus en el context de la globalització, si veiem les tendències consumistes als països emergents, sembla evident que la dinàmica socio-econòmica del segle passat, s'ha acabat.