OPEN DATA / DADES OBERTES

Interesant article per contribuir, concretament, a millorar la transparència i la governança de les administracions ... i d'altres organitzacions i institucions !

Calen altres polítiques ...

... que no seran possibles sense altres maneres de fer política !

(a desenvolupar, la frase és maca !)

I la nostra filla Maria hi està d'acord !

Indignats: construir les eines d'actuació cívica per la democràcia

El moviment de les acampades és complex i divers. Jo em quedo amb l'aspecte esperançador que suposa el fet de que milers de ciutadans hagin reaccionat per mostrar la seva indignació, saltant del sofà conformista i sortint al carrer a compartir preocupacions.

Fa tres anys que vaig deixar el PSC i que vaig començar a escriure idees per fer política des de fora de "la" política tradicional. Per provocar, el juny de 2008 vaig suggerir muntar un sindicat de ciutadans. Vaig explicar-ho a l'antiga Televisió de Mataró, l'estiu de 2008, i durant el 2009 vaig preparar (com no ...), un powerpoint per explicar-ho amb experiències concretes.

Les reflexions i propostes em semblen del tot oportunes en aquests moments:
- cal enfortir la democràcia, fer-la més viva, més oberta, més real i efectiva ...
- cal promoure la renovació dels partits que proposen solucions colectives als problemes colectius
- i, sobretot, cal construir eines d'actuació, d'intervenció ciutadana per impulsar aquests processos.

Els polítics sols, difícilment ho faran si no senten la pressió cívica. Tancats en la seva lògica electoralista, en la seva bombolla institucional, obsessionats en les seves picabaralles pel poder, pels impactes mediàtics, difícilment treballaran per concertar reformes radicals cap a una ciutadania informada, autònoma, activa i responsable.

(Reflexió d'indignats a Arriaga/Bilbao)

A finals del 2010, després d'algunes xerrades amb amics,
vaig escriure un Manifest més directe i senzill, per entendre'ns:

La meva petita contribució:

- el Manifest per entendre'ns, per FER POLITICA DES DE LA CIUTADANIA

- les notes al blog amb reflexions i experiències sobre iniciatives ciutadanes, sobre la idea del sindicat de ciutadans i, en general, per la millora de la governança: les podeu veure a les CARPETES corresponents, a dalt, a l'esquerra !



Hauré d'anar a les acampades per fer algunes piulades sobre paper ...
Se'ns pixen a sobre ... i diuen que plou !
Si no ens deixeu somniar ... no us deixarem dormir !
Calen palanques per fer saltar els taps !

Sobre resultats de les Municipals a Mataró

(clicant sobre els quadres els podeu ampliar per llegir-los millor !)

Probablement hi ha resultats forts: canvi d'alcalde, entrada de PxC amb 3 regidors, sortida d'ERC ...
Però en aquesta nota vull recollir dades comparatives generals, i fer una petita anàlisi per sobre del teatre de les llistes. Vull mirar d'intuir les tendències de fons, i ho faig comparant un període llarg: des de 2003, temps d'esperança, fins ara, el 2011, temps de decepció, d'indignació.

La metodologia utilitzada consisteix en agrupar totes les dades en 4 grups bàsics:
- els que passen o no veuen clara cap opció: indiferents, indignats, escèptics, desesperançats ...
- els que opten per solucions colectives, solidàries, conjuntes, cooperatives ...
- els que pensen en opcions privades, particulars, en la llibertat de cadascú d'espavilar-se i ser competitiu ...
- i els que semblen atemorits, que es senten indefensos, que es veuen maltractats, i que busquen algú que els hi resolgui ràpid i fàcil el seu problema ...










Les dades diuen que, el 2003:
- 3 de cada 10 electors, decidien opcions colectives,
- 2 de cada 10, ho feien per opcions privades,
- 4 de cada 10 passaven o no sabien què votar
- i menys de mig ciutadà de cada 10 que votava opcions populistes ...

I, en canvi, ara, el 2011:

- 11 de cada 34 ciutadans, sobre 100, que votaven per opcions colectives, ho ha deixat de fer-ho, és a dir, 1 de cada 3 s'ha desanimat, i ja només són 2 de cada 10 els qui confien en solucions solidàries;

- només 1 de cada 23 ha deixat de confiar en les opcions privades, particulars, competitives, i continuen essent 2 de cada 10 ( 2,3 el 2003 i 2,2 el 2011), els qui prenen aquesta opció;

- 1 de cada 10 ( un 9%, la gran majoria dels qui buscaven opcions colectives), ara passa, desconfia, o li és indiferent qui mani, i ja són 5 de cada 10 ciutadans, la meitat dels electors !

- menys d'un de cada 10 electors, 3 de cada 100, opta per passar a confiar en opcions populistes, i aquest grup ja representa un 6% del total de ciutadans.

Només 4 de cada 10 confia en opcions polítiques tradicionals ...

Què ha passat en altres ciutats ?
A Badalona, on el PP ha fet una campanya extraordinàriament populista i demagògica, els descontents l'han votat ... i els populistes (PxC) han tret resultats insignificants.

Malgrat les tendències explicades pel context general, en ciutats concretes i grans, els resultats han estat diferents. Lleida sobretot, però també Sabadell, Granollers, ... Perquè ?

No és tan un problema de les polítiques concretes, que també, com de la manera d'explicar els problemes, de plantejar les solucions i de liderar els processos: pedagogia, competència, autoritat, credibilitat, confiança ...


Ferrán Requejo acaba un article a La Vanguardia d'avui dient que:
En todo caso, los acampados, a pesar de ser muchos, comparados con los votantes son pocos, incluso poquísimos. Pero no todos los indignados están acampados. Esto es lo que deberían interiorizar los políticos. Los indignados no son la suma de los acampados, los votantes en blanco o nulo y los abstencionistas. Son muchos más. Muchos que votan, desde hace tiempo, al mal menor, tapándose la nariz y a regañadientes. Los indignados son tantos que si formaran un partido arrasarían. Antes que ello se produzca –y no hagamos bromas, la historia del siglo XX, en Alemania y en Italia, debe ser una permanente lección– la clase política española debe rectificar ...

Indignació ... mobilització !

Una reflexió interessant d'un dels indignats:
quan el periodista li pregunta quines alternatives o propostes tenen, respón que són els polítics qui les han de fer, que per això cobren ...
Els ciutadans, si les consideren oportunes, ja les votarán. I, sinó, ... s'indignarán !

Adjunto fotos meves del dilluns 23 a la Plaça Catalunya, amb molt d'ambient encara.
I moltes ganes tothom de dir-hi la seva: tots piulant, twittejant sobre paper !

Projecte de nous ESTATUTS per l'Associació d'enginyers

Fa gairebé una mica més d'un any que va començar la reflexió estratègica al Colegi/Associació d'Enginyers per tal d'adequar les institucions als nous temps, a les noves problemàtiques i perspectives.

He penjat diverses notes en aquest blog, al respecte, que podeu veure a la carpeta enginy/enginyers.

Ara toca adaptar els Estatuts, la nostra constitució. La Junta Directiva hi ha treballat força, i aquest dilluns ha fet pública la seva proposta de nous Estatuts, a la web dels enginyers. Com hi he participat indirectament, informalment, tenia mig embastades unes reflexions i propostes, que avui he acabat de concretar en un document declaratiu, d'anàlisi i propostes.

Podeu descarregar-vos-el [ aquí ]
De fet, té tres parts:

- 2 pàgines manifestant algunes idees que serveixen de marc de referència, de justificació de les meves propostes;

- 1 pàgina amb algunes apreciacions sobre les propostes estratègiques i estatutàries de la Junta;

- 6 pàgines més amb un conjunt de 15 esmenes.

Aquestes esmenes pretenen:
- explicitar millor les finalitats, l'objecte social de l'Associació, i els tipus de socis ...
- aconseguir una associació més viva, millorant-ne la governança i la transparència;
- assegurar un funcionament més eficaç i eficient de les comissions i dels altres instruments de cooperació;
- procurar més autonomia i independència a l'Associació;
- proposar la modificació o supressió d'alguns elements (cooptació, transició, ... )

A la intempèrie, si, com els de la Medusa ...

Condensat en un petit article, publicat a La Vanguardia el 12 de maig, aquí tenim un inventari de tots els mals que patim, i que fan sentir-nos nàufrags desesperats com els pobres que va pintar Géricault.

Com La Vanguardia ha canviat les maneres d'accedir a la versió impresa,
no he pogut reproduir el text en català, que em sembla més punyent en les paraules i expressions.

(feu "clic" a sobre per llegir-lo millor !)
(sembla que, en català, encara no és reconegut el verb "clicar" ...)

Val la pena guardar-lo, amb la imatge de la Medusa a que es refereixen els autors ...

La web del Louvre explica l'historia d'aquest quadre,
i resulta apassionant: el vaixell francés La Medusa, embarrancat el 1816 davant les costes del Senegal, en una operació de suport a la colonització !

Simplificar, aprimar, reduir l'administració ?

Potenciar les capacitats de govern i d'impuls social, econòmic i tecnològic !

Probablement hi ha burocràcia sobrera, probablement hi ha procediments exagerats. Probablement hi ha estructures duplicades, mal concebudes. Probablement hi ha molts càrrecs, molts contractats que no responen a les necessitats operatives efectives. Segur.

Però en la majoria de crítiques i propostes per simplificar l'administració em sembla veure'hi una ideologia contrària a considerar el govern i les administracions com a garants de convivència i motors de progrés, com a mecanismes indispensables per donar solucions colectives als problemes colectius.

Segur que molts governs, molt governants, moltes administracions no responen a les funcions exigides. Però compte: o busquem plegats les solucions, o anirem enrere cap a la selva. Sovint hi ha reflexions d'experts que anuncien un retorn a l'edat mitjana ...

Dit això, penjo aquí algunes imatges de la campanya electoral pels governs locals. Corresponen a candidats socialistes (però en trobaríem de semblants, i pitjors !, en totes les altres opcions), i fan referència a l'experiència i les competències dels candidats.

La primera, les declaracions clares i sinceres de l'Àngel Ros, bon amic, amb qui varem fer coses plegats els anys '80, quan jo predicava informatització des del Ministeri del Joan Majó. Parla de despotisme ilustrat, d'un molt ilustrat despotisme, com a estil necessari de governança. I li reconec que, en determinades circumstàncies, és un estil convenient i eficaç. Que té resultats a curt termini, però que convindria complementar amb estratègies de socialització progressiva de capacitats i responsabilitats. Jo he tingut jefes així (el Miquel Barceló, el Manel Mas ...), i aprecio molt el què van aconseguir, però lamento que no teixissin equips.


La segona, el fulletó de propaganda del Barón. Un electricista per planificar la zona agrícola, i un conserge per fer de Mataró una ciutat inteligent ... Vull pensar que és una poc encertada manera de presentar gràficament les propostes. Però m'ha xocat, i em sembla que posa sobre la taula l'adequació entre formació, experiència i competències dels candidats a governar.

No és cert que tothom pugui fer de tot amb moltes dosis de voluntarisme. Recordo els cassos dels ministres Sebastian i Pajín. O el clamorós càrrec de la veterinària Susana Bouis, responsable de millorar la funció pública catalana.

Governar, tenir la capacitat de comprensió de les problemàtiques, la capacitat d'orientació i impuls estratègic de polítiques efectives i eficients, les competències per dirigir les maquinàries gestores i administratives, sense deixar-se enredar (Sí, Ministre, sí regidor ...), no és fàcil.

Com no és fàcil, em diuen els que hi tenen experiència, fer una llista amb gent disposada, preparada. Hi fa molt les condicions de treball (el sou ...), les vies de tornada després del mandat, etc.. És un peix que es mossega la cua: sense governants competents i creïbles, difícilment la ciutadania acceptarà condicions raonables. I sense aquestes condicions, difícilment la bona gent s'hi apuntarà, arriscant la seva carrera professional. La decisió de l'Alícia Romero pot entendre's, potser, des d'aquesta perspectiva.

El cert és que pels temps que venen, les capacitats i competències de govern són més necessàries que mai. Retallar, ajustar, equilibrar, arbitrar, ... pot ser relativament fàcil. Però fer front a les tasques històriques noves de les que parla sovint Daniel Innerarity, cal molt més que voluntarisme i bona fe.

Veurem.

Perquè consti: una millora al carrer Argüelles

Després de la reunió del passat 25 de març, amb el nostre policia de barri i el seu cap [ veure ],
un petit, simpàtic, i molt útil resultat: les voreres rebaixades a les cantonades !

Cada cop que hi passo, hi penso: estupendo, concret, fàcil !

Felicitem-nos'en !

A Pamplona, amb una escapada a Donostia

Vaig anar a buscar a la Montse, i vaig aturar-me a Lleida (impressionant de modernitat, chapeau, Àngel !), per veure el TAPAS BUS que havia vist en fotos als diaris. Divertit, però molt tradicional/hortera per dins: la imaginació se'ls hi va acabar en fer la carcassa !











Cita amb la Montse a Pamplona, on segueix predicant i essent, sembla, molt útil i estimada. Però per dormir, a Estella, a casa de bons amics.


El dissabte, en bus (la Estellesa !), fins a Donostia: estructura urbana agradable, de dimensió encara més humana que Barcelona, molt accessible, amb una mica de tot. I el mar, espectacular.

Dues notes gràfiques:


- la pinta dels vents (el peine de los vientos ...), de Chillida


- i el flamant Kursaal (cures de sal ...), del Moneo.
No em va agradar gens. I això que va obtenir, el 2001, el premi al millor edifici d'Europa ! (premi Mies van der Rohe concedit per la UE).
Em sembla que trenca absolutament les formes i les línies d'una zona de la ciutat molt equilibrada.
L'antic Kursaal i unes perspectives generals del nou:












En canvi, la remodelació del museu de San Telmo la trobo molt aconseguida, molt integrada a la muntanya:

Per una millor Governança ! (publicitat ...)

Seguint els treballs de la comissió d'enginyers treballant (o havent treballat ...) a les administracions públiques, organitzem dilluns dia 9 aquesta taula de debat amb dos ponents de luxe: el Joan Subirats i el Salvador Maluquer !



Els hi hem demanat:
- que facin una mica de balanç de les actuacions i iniciatives dels governs del període 2003/2010,
- que intentin definir la problemàtica actual, en el context actual, a manera de diagnòstic,
- i que mirin de fer una primera apreciació dels primers gestos del nou govern, des de la perspectiva de la governança.

Aquestes reflexions ens haurien de servir als enginyers per orientar les nostres actuacions personals i colectives,
per la millora de l'administració i la funció pública, títol de la nostra declaració/manifest de la tardor de 2010.

Més elements pel debat obert al Colegi/Associació d'enginyers

En el grup obert d'enginyers/es industrials de Catalunya al linkedin (només accessible als membres), segueix el debat sobre la reforma dels estatuts del C/A. Per alusions a les meves propostes, penjo aquí unes reflexions i comentaris:

1/ totes les meves contribucions parteixen d'una constatació (la desafecció dels companys cap el C/A: 13% de participació a les darreres/primeres eleccions ...), i d'una motivació (que el C/A sigui una entitat viva, participada, on tots els companys aportin i rebin, com ho he escrit diverses vegades al meu blog).

2/ visiblement, en l'elaboració del Pla Estratègic, no s'ha considerat la desafecció com a un problema important (només dues incerteses: Bolonya i la Directiva de Serveis ...), i, en el projecte de nous Estatuts, la participació és menys explicitada que en els anteriors.

Com a contrapunt interessant, el Pla de Govern 2011/2014 adoptat pel nou govern de la Generalitat dimarts passat, dia 3,
considera, per començar, l’existència de 3 crisis simultànies:
- la crisi econòmica i les seves conseqüències socials
- la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya
- la crisi de confiança en les institucions !

3/ si la voluntat de fer un C/A més participats fos prioritària, fàcilment es poden imaginar altres processos de reflexió més oberts, més transparents, amb una implicació més activa dels companys. El C/A no és una empresa (com argumenta J M Vilà), i les normes jurídiques hi són per fixar mínims i garanties (responent al secretari, Jaume Puigdueta). Rés no prohibeix informar, escoltar i debatre.

4/ conec el projecte d'Estatuts perque he pogut tenir-hi accès informal, i, per tant, no puc, encara, fer propostes públiques. I no conec les dades bàsiques de l'enquesta als companys (el qüestionari i resultats en brut, no interpretats), perque la Junta va decidir no divulgar-los, seguint un criteri diferent del que utilitza, per exemple, el CEO de la Generalitat. Després d'insistir, me'ls han ofert, amb condicions, però no vull seguir tenint accès informal a dades que haurien d'estar a disposició de tots els companys.

5/ ja fa temps, el maig de 2008, el Joan Subirats reflexionava sobre aquesta qüestió, en un article que vaig penjar al meu blog :
Sin confianza, no hay afecto. Pero lo que deberíamos preguntarnos es si necesitamos afección o más bien lo que tenemos que construir es un nuevo impulso de ciudadanía democrática basado precisamente en la desconfianza, en la capacidad de controlar una democracia institucional a la que ya no es posible querer sin más.

6/ i fa pocs dies, el diumenge dia 1 de maig, el mateix Subirats reflexionava sobre ...
... la desconexión entre política y políticas, la despolitización de la vida municipal. Tras tantos años de democracia local, hemos acabado por construir un modelo de representación política totalmente delegativa, que permite decidir cuatro años en nombre de todos, con más de la mitad de la gente absteniéndose de renovar su dosis de legitimidad.

Esta situación ha acabado convirtiendo a buena parte de los ciudadanos en clientes exigentes, egoístas, malacostumbrados y pasivos. Gente que no se preocupa ni se implica, pero exige, mientras los políticos buscan más el clientelismo que la activación ciudadana y responsable.

Y ahora, que es cuando hemos de empezar a entender que no todas las demandas sociales deben convertirse automáticamente en necesidades públicas que cubrir por los presupuestos públicos, nos encontramos sin instrumentos para afrontarlo.

Sin una perspectiva política fuerte, va a resultar casi imposible gobernar nuestras ciudades los próximos cuatro años y prepararnos para los siguientes. Se necesitará una mezcla de participación y de autoridad que requiere construir mayorías alrededor de valores y de objetivos muy precisos.

... podemos empezar a ver pronto los problemas que acarrea el tener una población desmovilizada y desarticulada socialmente. Lo que han sido ventajas para algunos durante mucho tiempo puede ahora convertirse en fuentes de nuevas dinámicas, imprevisibles y no forzosamente positivas ...

7/ canviant vida municipal per vida colegial, bona part de l'anàlisi i conclusions es poden aplicar al nostre Colegi/Associació. Aquest és el gran repte estratègic dels enginyers catalans: reorientar una dinàmica passiva, indiferent, cap a una organització/associació de companys informats, actius, implicats, agents dels canvis necessaris per fer front (personal i colectivament), als reptes professionals, tecnològics, socials, econòmics ... i polítics.

I això exigeix, entre d'altres mesures, una nova manera de governar la institució, una governança més valenta, més oberta i transparent.

Petit balanç quantitatiu del meu blog: 5 anys d'exercici ...

... que vaig començar el 2005. Va ser però, a partir de 2007 que vaig escriure notes de manera continuada, penjant idees, reflexions, propostes, parides, records ... i controlant els accessos, les visites, les lectures, amb l'eina sitemeter, que podeu consultar seguint el link a l'esquerra, cap al final.

El blog és una bona manera de fer gimnàstica intelectual, d'exercitar les meves capacitats de lectura, de vetlla, d'ordenació, de comparació, de sistematització d'idees. I una exigència de rigor per formalitzar i concretar propostes de manera raonada i estructurada. M'encanta poder obrir i compartir idees, experiències i vivències, i que els amics hi accedeixin per seguir les meves manies, els meus pensaments, les meves vivències personals i/o familiars.

Resumint: 3 o 4 notes per setmana, que llegeixen unes 100 persones, tot i que darrerament sembla que l'interés ha crescut una miqueta.

No té vocació "política", però intento modestament que sigui útil, que serveixi per aportar elements personals d'anàlisi, de reflexió i de proposta. Per exemple, quan vaig fer propostes per una ciutadania activa, proposant de manera provocativa un sindicat de ciutadans. O, també, darrerament, comentaris i suggeriments per la reorientació estratègica del colegi/associació d'enginyers. O sobre qüestions de política de salut o d'educació.

Fins i tot puc estar content de que algunes de les meves propostes varen ser introduïdes com a esmenes en la llei de reforma de l'ICS ! No vaig tenir tanta sort amb la Llei d'Educació ... Però, en general, no és freqüent que els visitants reaccionin fent comentaris o aportacions complementàries. Tendim a mirar, a llegir, però poc a mullar-nos.

Altres notes sobre el blog, els blogueros i les reaccions:
- una del febrer d'enguany, explicant que havia salvat i imprès el blog: 750 pàgines ! (aquí)
- una del juliol de 2008, sobre els "millones de botellas conteniendo mensajes perdidos" del Carlos Ruiz Zafón (aquí);
- una del Francesc Marc Alvaro comentant les reaccions: les cloaques digitals, el gener de 2009 (aquí);
- i una molt escèptica, potser massa, de l'Enric González l'octubre de 2009, sobre els bocadillos de mortadela ! (aquí)