12 d’agost 2010

Retorn a München, l'agost de 2010

Varem ser-hi el 1982, 10 anys després dels jocs olímpics. Ara, el 2010, 28 anys després, les carpes transparents segueixen acollint càlidament, majestuosament, activitats esportives i festives. És un plaer passejar pels camins i turonets, veient les estructures transparents que cobreixen l'estadi, la piscina i la gran sala d'esports.











Teníem l'hotel a la mateixa vila olímpica i varem anar-hi passejant, passant abans per les espectaculars instalacions de BMW ... constatant canvis significatius: l'antic museu situava la història de les màquines en el seu context social, econòmic, polític. Tenim encara un magnífic poster.



Ara, l'edifici principal té per finalitat "épater" el personal, fomentar l'imatge de luxe de la marca.

El museu renovat és un cant al disseny, la potència, la velocitat, la competitivitat: rés del que s'ensenyava abans. Només fets, no paraules (!), tret d'alguna pinzellada per deixar veure, de lluny, per nostàlgia tecnològica, algun taller de fabricació dels anys '20.




Una tarda, per casualitat, varem trobar-nos a la plaça on els nazis feien les seves concentracions. La Königsplatz, la plaça del Rey. Impressiona. Només un petit cartell, en un raconet, explica que la vergonya ha impedit, fins ara, fer-hi altra cosa que escombrar-la de tant en tant …

A l'antiga seu del partit nacional-socialista (a la dreta de la imatge aèria) és previst construir-hi un centre de documentació per la memòria i l'aprenentatge crític d'aquella terrible experiència ...