04 de febrer 2010

Fent política amb el cul ...

... excuseu l'exabrupte !

No vull escriure massa: se'm notaria el mal humor de ciutadà desconcertat, decebut !
I no vull entrar en el fons del tema. El que trobo indignant és que malgrat que alguns membres del partit socialista parlin de pedagogia, el govern Zapatero actua com un "trilero" en el tema de les pensions (malauradament, probablement, també en d'altres ...).

Fernando Ónega, a La Vanguardia d'avui dijous, considera que estem veient (també a l'oposició !), actituds que constitueixen "una antologia del trampeo, del descaro, del oportunismo y la frivolidad ...".

Obsessionats probablement en les seves trifulgues, obliden que els partits d'esquerres haurien de tenir els ciutadans com a companys, i haurien de governar pedagògicament.
Potser no en saben més: "el Gobierno no sabe presentar sus iniciativas, que equivale a decir que no sabe gobernar" ... Governar des del què en dèiem "l'esquerra", suposa explicar, argumentar, raonar, convèncer.

Es tracta de tres passos bàsics, de manual:

1/ explicar àmpliament a la gent quin és el problema.
Tan difícil és dedicar un temps a presentar el problema de les pensions als ciutadans ? Amb tants mitjans de comunicació, tants experts comunicadors, tants gabinets d'imatge, tants analistes d'impacte mediàtic ... ningú ha pensat en explicar de manera clara i entenedora on som i quines son les perspectives ?

2/ elaborar estratègies possibles i suscitar el debat.
Cal suscitar reaccions, comentaris, suggeriments, alternatives possibles... i contrastar-les, avaluar les possibilitats/dificultats respectives, consultar representants. Debatre donant la cara, explicant.

3/ i finalment, decidir, és a dir, governar: proposar la millor política possible, buscant el recolzament polític necessari per adoptar-la al Congrés, si cal.

No sé si manca convicció democràtica, respecte pels ciutadans, capacitat de lideratge, valentia, coratge ... o és que hi ha incapacitat, irresponsabilitat, por, covardia.

Sembla que treballin amb el cul ! (i insisteixo, excuseu l'exabrupte ...)